Autor: admin

I tornarem a canviar d’allotjament en el dia d’avui. Canviarem les valls de Gavarnie per la zona de Cauterets, la qual també és molt rica en atraccions naturals. En el dia d’avui anirem a visitar els entorns del poble de Luz St. Sauveur, on hi trobem una Central Hidroelètrica visitable, un mini-golf i un parc acrobàtic i de tirolines. Després ens n’anirem directament al poble de Cauterets per a visitar-lo, on a part del seu centre històric hi ha un balneari spa anomenat “Les Bains du Rocher” amb una tarifa familiar de 2 hores, i el Centre de Visitants i la Casa del Parc Nacional dels Pirineus ubicat al mateix Cauterets. Això serà suficient pel dia d’avui. Comencem.

Ens arribarem al poble de Luz Saint Sauveur, el qual es troba a 11,7 kilòmetres de Gèdre, o sigui que amb un quart d’hora hi arribarem. Primer de tot, però, i a mig camí, a Pragnères, anirem a visitar la Central Hidroelèctrica de Pragnères (sempre i quan no haguem visitat una central hidroelèctrica abans, el primer dia a Saint-Lary-Soulan). Si ja la varem visitar a Saint-Lary no cal tornar-hi.

La Central Hidroelèctrica de Pragnères és una visita perfecte per a descobrir les energies renovables, i a més, és adaptada als nens. Per entrar a visitar la Central s’ha de reservar a l’oficina de turisme de Gèdre o de Gavarnie.

Aprofita una visita guiada per a descobrir el patrimoni industrial de les Valls de Gavarnie i una de les centrals hidroelèctriques més importants dels Pirineus. Descobreix el sistema de recollida de l’aigua seguint els passos dels constructors de les preses pirinenques. Al final del recorregut, amplia la teva visita a través de la realitat virtual i experimenta un moment únic d’immersió total en el patrimoni industrial de les valls.

La central hidroelèctrica de Pragnères EDF, posada en servei en 1954, forma part d’un complex sistema en el cor de les Valls de Gavarnie. Per aquest desenvolupament, hi ha 40 kilòmetres de galeries, quatre preses, incloent Cap de Long i 30 preses d’aigua, una planta de producció i dues estacions de bombeig.

Les visites son guiades i han de ser a l’hora que es disposa, dilluns a divendres a les 11h, 14:30h, 16h i 17:30h. Els preus son de 5€ per adult i 3€ pels nens.

Visitada la central, ens acostarem a Luz St. Sauveur i concretament a l’Hotel Chili. En aquest hotel és on hi ha un mini-golf, i com bé sabeu, nosaltres tenim una tradició, i sempre hem de jugar en un d’aquests. En el parc de l’Hotel Chili (Avenue de l’Impératriz Eugénie, 37. Quartier Thermal) hi ha aquest mini-golf.

Finalitzada la partida, podem anar a fer una visita a un parc acrobàtic i de tirolines, el qual també està pel mateix poble. Es diu “En Chene Et Frene” i es troba a 1,4km de l’Hotel Chili, més a prop del centre del poble.

Els horaris del parc son en els mesos d’estiu tots els dies de 10:30h a 17h, i els preus son a partir de 10€ en amunt els circuïts.

Un cop vistes aquestes atraccions, o part d’aquestes, serà el moment de desplaçar-nos ja cap al poble de Cauterets. De Luz St. Sauveur a Cauterets hi ha 22,6 kilòmetres (que es fan amb uns 28 minuts). S’ha d’anar seguint la carretera principal de la vall (D921) fins al poble de Solon on agafarem la nova carretera D920 que ens durà a Cauterets. Cauterets és un petit poble termal amb edificis del segle XIX i hotels i balnearis històrics. Les aigües d’aquesta zona, tenen molts beneficis per a la salut.

Ubicat a 950 metres, Cauterets és la combinació perfecta entre un petit poble de muntanya i un poble amb aires de ciutat. Patrimoni i activitats completen els actius perfectes per unes agradables vacances. Cauterets viu al ritme de les 4 estacions. També està molt ben comunicada: està a 30 minuts de Lourdes, i el poble està en el centre de varis llocs imperdibles dels Pirineus, Pic du Midi, Gavarnie, Hautacam, Parc Animalier des Pyrénées, Donjon des Aigles, Val d’Azun, Pays Toy, Tourmalet,…

Per la seva arquitectura típica del segle XIX, els seus grans hotels i façanes monumentals, Cauterets ha sabut conservar i potenciar tota la riquesa del seu patrimoni.

El primer que farem quan arribem a Cauterets (a part d’anar-nos-en al nostre allotjament) serà visitar l’Oficina de Turisme que està al centre del poble.

L’oficina de turisme està també a la plaça de Maréchal Foch, al costat de l’Ajuntament. A darrera l’edifici de l’Ajuntament hi ha l’edifici de Les Halles (el mercat).

Cauterets és coneguda per les seves abundants fonts termals. Estan caracteritzades per la presència de sofre i silicat de sosa, i s’utilitzen en el tractament de malalties respiratòries, reumatisme, malalties de la pell i d’altres. Tres son els principals establiments termals a la ciutat: les Thermes de Cèsar; les Thermes les Griffons; i les Thermes du Rocher. En aquesta última tenim pensat d’acostar-nos-hi.

Nosaltres donarem un passeig pel centre històric, i un cop fet, entrarem al Centre de Visitants i Casa del Parc Nacional dels Pirineus. L’edifici es troba a l’Avinguda de la Gare, de Cauterets, a 300m al nord de l’oficina de Turisme. Es tracta d’un edifici on es fan exposicions i projeccions de pel·lícules relacionades amb el Parc Natural dels Pirineus.

Els horaris d’obertura son tots els dies de 9:30h a 19h, i l’entrada és gratuïta.

Un cop visitat el centre, ens n’anirem al Balneari “Les Bains du Rocher”, el qual es troba a 4 minuts del Centre de Visitants (a 260 metres) i a 3 minuts (220m) de l’oficina de turisme. El poble és petit i tot està a l’abast de la mà.

El Complex té dues grans piscines, una d’elles a l’aire lliure, accessibles a l’estiu i a l’hivern! Aprofita l’aigua a 34º amb banys de bombolles, bancs de bombolles, gèisers, colls de cigne, accés a la sauna, hammam, i té una sala de descans revestida de pedres de sal per a una relaxació garantida.

En el cor de l’espai estètic, podràs descobrir una àmplia gamma de tractaments per homes i dones en un entorn de somni. Entre massatges, tractaments corporals i facials, massatges after-ski, fórmules adaptades als no esquiadors,… i escapades temàtiques variades: salut, esport, bellesa… cadascú hi trobarà el tractament que més li convingui per un benestar òptim.

De l’entrada, ens interessa el passi de 2 hores, el qual et permet descobrir tot l’equipament.

Els horaris en els dies d’estiu son de les 10h a les 19:30h. Els preus son de 19,50€ pels adults i hi ha una tarifa familiar a 45,50€ que és la que ens interessa a nosaltres.

L’entrada als banys serà la millor forma d’acabar amb aquest dia de trasllat. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (36,00 kilòmetres, en uns 52 minuts):

I finalment l’últim dia sencer que passem a la zona de Gavarnie-Gèdre, i en el dia d’avui ens acostarem un altre cop al Cirque du Gavarnie però des d’uns altres punts de vista: Anirem amb cotxe fins el Coll de Tentes i allí hi aparcarem el cotxe. Farem a peu una curta pujada fins al Pic de Tentes (2.321m) i obtindrem un superb panorama del lloc i l’entorn. Serà espectacular. Es tracta del cim més accessible de Gavarnie (la caminada tindrà una durada de 30 minuts per l’anada). Després d’admirar el paisatge, ens canviarem d’ubicació i anirem fins al Plateau de Saugué, un balcó natural cap al Cirque de Gavarnie, ubicat a 8km de Gèdre. La imatge son prats idíl·lics amb unes grans vistes. Així donarem la jornada per acabada…

Agafarem el cotxe i posarem rumb fins al Col de Tentes, per la carretera D923, on hi aparcarem el cotxe. Està a una alçada de 2.208m sobre el nivell del mar. El trajecte des de Gèdre ha tingut una durada d’uns 33 minuts (hem fet uns 18,8km), i hem passat pel costat de la pista d’esquí de Gavarnie-Gèdre.

La caminada que farem serà una petita ascensió a un pic, el Pic de Tentes (de 2.322m) des de la collada de Tentes. És una curta ascensió, on obtindrem grans vistes. La distància total de la caminada serà de 1,4km, el desnivell acumulat de 114 metres, i el temps total efectiu d’una mitja hora, amb el punt de sortida i arribada en la collada de Tentes.

Us proposem una curta caminada fins arribar a la cima herbosa i arrodonida del pic de Tentes. Es tracta d’un passeig fàcil que comença en la Collada de Tentes i ens porta fins a la cima en uns 15 minuts. El sender supera els poc més de 100 metres de desnivell que hi ha en menys d’un kilòmetre i mig de distància. Aquesta excursió és ideal per fer-la amb nens o amb gent poc acostumada a sortir a la muntanya.

Comencem la fàcil i curta excursió en l’aparcament de la collada de Tentes (0:00h – 2.208m)(1) des d’on ja gaudim d’unes grans vistes de tots els pics que ens envolten.

Hi ha espai suficient per estacionar-hi el vehicle còmodament. En el propi aparcament hi trobarem varis panells amb mapes i explicacions de la zona. La collada de Tentes també és el punt d’inici del conegut ascens al Taillón passant per el refugi de Sarradets.

Abans de començar a caminar, us recomanem que observeu l’entorn durant uns minuts. En el mirador que està situat al Sud de la collada de Tentes hi ha un panell explicatiu amb el nom de les muntanyes que podem admirar just enfront: el pic del Taillón i els pics de Gabietos s’alcen imponents. I si mirem cap avall, veurem tota la vall de Pouey d’Aspé amb el camí que va des de el Plateau de Bellevue, passa per la cabana dels Soldats i arriba fins al port de Bujaruelo (a la nostra dreta, al fons).

Comencem a pujar cap al pic de Tentes prenent el sender que surt de l’aparcament a mà esquerra, en direcció Nord-Est.

El sender és ample i puja còmodament per entre prats verds.

Quasi sense donar-nos conte arribem, en pocs minuts, a la cima del pic de Tentes (0:15h – 2.322m)(2). La taula panoràmica que hi ha ens ajuda a reconèixer el gran nombre de cimes que podem veure des d’aquest magnífic mirador: el Circ de Gavarnie, els pics dels Astazou, el pic de Marboré, els pics de la Cascada, la Espalda de Marboré, el Casco, el Vignemale, el pic de Midi de Bigorre, el Néouvielle, el pic Long, la Brecha de Roldán, etc… El poc esforç que necessitem per a pujar fins a aquesta concorreguda cima es veu àmpliament recompensat per les grans vistes que ens ofereix.

Retornem per el mateix camí. Aviat arribem una altra vegada a la collada de Tentes (0:30h – 2.208m)(1), punt d’inici i final d’aquest curt i agradable passeig.

Adjuntem els punts importants de pas, amb els temps, alçades i coordenades:

Un cop finalitzada la caminada i haver-nos empapat d’alta muntanya, continuarem la nostra ruta del dia, agafant el cotxe i dirigint-nos al Plateau de Saugué. Per arribar al Plateau no és gens senzill. Hem de tornar al poble de Gavarnie per la carretera D923 i dirigir-nos cap a Gèdre per la carretera D921. Just abans d’arribar al casc urbà de Gèdre farem algunes corbes força tancades. En una d’elles, hi ha el trencall a mà esquerra que indica “Plateau de Saugué”.

Fins al trencall hem estat uns 34 minuts en cotxe (des de Col de Tentes), fent uns 19,20km. Ara, a partir del trencall i per arribar a dalt el plató, ens queden uns 6,5 kilòmetres (15 minuts de cotxe), i ascendirem uns 600 metres. El primer que fas quan creues el trencall, és creuar per un pont el riu Gave de Gavarnie. La pista està asfaltada però no amb gaire bones condicions, i de seguida comença enfilant-se ben amunt, corba rere corba. Vas passant per algunes cases d’hostes, també per un càmping, i quan ja portes 6,8 kilòmetres des del trencall, arribes a una mica d’esplanada on podràs deixar-hi el cotxe. La pista asfaltada també finalitza i continuen camins de carro (pistes forestals). Acabem d’arribar al Plateau de Saugué.

Les vistes del circ de Gavarnie des de l’aparcament son superespectaculars.

Per admirar encara més el circ i les muntanyes del costat, ens encaminarem a recórrer la pista forestal principal que ens portarà a uns prats idíl·lics que son com un balcó natural cap al Cirque du Gavarnie. Per cert, la paraula “plateau” significa “altiplà”, ja que aquest lloc està com en un altiplà respecte la vall.

El passeig per l’altiplà de Saugué no presenta cap dificultat: des de l’aparcament, un petit bucle de poc més de 2 kilòmetres sense grans desnivells condueix suaument al fons de l’altiplà en un entorn molt bucòlic, entre graners i prats. Adjuntem el mapa de la caminadeta circular que farem pel Plateau de Saugué:

La caminada té una distància de 2,5 kilòmetres, i una durada de 1h i 20 minuts, amb un desnivell de 60 metres. Tant el punt de partida com el d’arribada es troben al mateix lloc, a l’aparcament en l’altiplà de Saugué, a 1640m sobre el nivell del mar.

Un petit aparcament just després de la casa rural de Le Saugué marca el final del carrer: quan es baixa del cotxe, com hem dit, ja s’està enfront del bonic teló de fons que ofereix el Circ de Gavarnie. Des de l’aparcament, s’abandona la pista que passa una mica per sota de l’altiplà a l’esquerra per iniciar el bucle per la pista de la dreta. Cent metres més endavant, just després del graner en ruïnes, s’abandona la pista per un petit sender ben senyalitzat, tancat a l’esquerra, recte cap al circ de Gavarnie i el fons de l’altiplà. D’aquesta manera, prenem una mica d’alçada per avançar amb una vista encara més bonica.

Un panell educatiu es troba a l’inici d’aquesta ruta circular. A mesura que s’avança, altres petits panells marquen el recorregut per a donar a conèixer aquest entorn de pastures d’estiu. També hi ha un mirador en el petit turonet just a sobre l’aparcament.

Nosaltres continuem el camí seguint les indicacions fins al fons de l’altiplà. Al final s’incorpora a la pista que, en sentit contrari, voreja els “hórreos” i torna a l’aparcament. El lloc és ideal per a fer un pícnic al sol amb la bonica vista dels pics de la vall de Gavarnie.

Passeig ideal per a fer abans o després de descobrir el Circ de Gavarnie: només hi ha 30 minuts en cotxe des de l’aparcament de l’altiplà de Saugué fins al poble que és l’entrada al Circ. L’altiplà de Saugué pot ser un lloc molt més confidencial que el Cirque de Gavarnie, però no obstant és un lloc superb i accessible: per tant, molt popular segons l’època de l’any. El problema és que la seva configuració no permet la recepció simultània d’un gran nombre de persones: en períodes de molt tràfic el petit aparcament s’omple ràpidament i molts vehicles aparquen al llarg d’una carretera ja de per sí estreta. En aquests moments, hem de tenir en compte que aquest lloc, del que encara podem gaudir, alberga propietats privades, en particular “hórreos” que encara utilitzen els pastors, i que és important no bloquejar l’accés als mateixos. A més, com qualsevol lloc natural, no sobreviurà a l’afluència contínua d’un gran nombre de visitants si no es respecta la regla d’or: no deixar petjades del teu pas (això significa entre altres coses no deixar escombraries, però també respectar els camins ja senyalitzats per a no degradar les pastures de muntanya.

I fins aquí la jornada d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (51,4 kilòmetres, en una hora i 36 minuts):

Avui serà un dia molt semblant amb el d’ahir: avui també descobrirem un Circ muntanyós, el Cirque de Troumouse, el qual és més gran i més obert que el de Gavarnie, amb una circumferència d’uns 11 kilòmetres. Explorarem el circ i hi dinarem de pícnic, com ahir. A la tarda, anirem a Gèdre a visitar el Musée Millaris i la Pista de Gel. Som-hi doncs.

El Circ de Troumouse, menys vertical que Gavarnie, és tanmateix el més gran i el més obert dels tres (Gavarnie, Espiaubé, Troumouse). A l’estiu Troumouse acull nombrosos ramats de vaques i ovelles. La seva grandesa, junt a un ambient tranquil i de vegetació, li proporciona un encant particular, La carretera que porta a Troumouse és per sí sola un veritable espectacle: es pot accedir en cotxe fins al Plateau du Maillet, i llavors seguir a peu o en trenet turístic per arribar al circ. Un paisatge de muntanya protegit i emblemàtic!

El Circ de Troumouse és un enclavament natural idíl·lic, en el que, l’aproximació és senzilla, no implica un gran esforç. Això és algo a ressaltar perquè no sempre és possible visitar un lloc d’extraordinària bellesa al que és fàcil accedir, sense aglomeracions, que permeti passejar amb assossegament i assaborint cada racó màgic.

La ruta que farem avui tindrà una longitud de 4,9km, una durada de 2:30h, una dificultat baixa, un desnivell de 134 metres, i és apta per a tota la família.

El Circ de Troumouse és una de les joies dels Alts Pirineus, junt amb Gavarnie i Estaubé. Es troba rodejat per una muralla rocosa d’uns 4 kilòmetres de diàmetre que protegeixen les praderies de muntanya per on pasturen els animals i per la que, nombrosos rierols llisquen cap als Llacs de l’Aire. És un lloc idíl·lic, ple de color i unes impressionants vistes cap a algunes de les cimes més emblemàtiques del Parc Nacional dels Pirineus com el pic de Troumouse (3.085m), Soum des Salettes (2.976m), Pene Blanque (2.905m) o el pic d’Estaubé (2.810m).

Des de Gèdre, seguirem la carretera en direcció a Gavarnie. A la sortida del poble, hi ha una desviació a l’esquerra cap a Heas-Circ de Troumouse. Un cop en la localitat de Heas és necessari pagar un peatge (aproximadament uns 6€) que és destinat a la conservació i protecció de la zona. A més, ofereixen un mapa i informació del Parc Nacional.

Una carretera de muntanya (la D922) amb nombroses llaçades que passa junt a l’alberg de Maillet, i que, ja deixa veure la immensitat del paratge natural, ens portarà fins a l’aparcament del Circ de Troumouse (Plateau du Maillet)(2.095m). Des de Gèdre, en total hem estat uns 16,8 kilòmetres (uns 28 minuts amb cotxe).

Només baixar del cotxe, ens n’adonem que l’espai natural que ens rodeja és d’una bellesa única. Només pujar cap a l’aparcament haurà valgut la pena, però no ens en podem anar sense assaborir a fons aquest paratge.

Per tant, dirigim els nostres passos cap al rètol informatiu que hi ha ubicat en el parking i del que hi surt un sender que es dirigeix cap a una prada. Un petit pont de pedra ens ajudarà a vorejar el rierol de Ruisseau du Cot que porta les aigües del circ cap als Llacs de l’Aire. Una senyalització vertical ens informa de la direcció correcta a prendre si desitgem pujar fins al Mirador de la Vierge de Troumouse (Verge de Troumouse, a 25 minuts) o si volem anar al Lac des Aires (Llac de l’Aire, a 45 minuts). Nosaltres, en primer lloc, volem anar al Llac de l’Aire, i a la tornada, pujarem a veure la Verge de Troumouse.

Girarem a la dreta després de creuar el pont i prendrem el sender amb un traçat clar que va paral·lel al rierol. Passarem junt a petites basses i bestiar pasturant. El passeig és còmode i no implica cap dificultat, inclús per els més petits.

Observarem que el camí gira pronunciadament cap a l’esquerra i comença a baixar amb un desnivell acusat. Seguint aquest traçat arribarem al Llac de l’Aire, un espai natural perfecte perquè els nens gaudeixin i facin una merescuda pausa. La llacuna es pot vorejar, segons el cabal de Gave des Touyeres, per la dreta i continuar el camí fins a un segon llac proper. O bé per l’esquerra, en el que, prenent com a referència el punt de desaigüe del Llac de l’Aire i seguint el curs del riu Touyeres, podrem anar fins a les cascades de Matacas. Ambdós recorreguts son recomanables i es poden fer sense dificultat, encara que impliquen un major esforç que l’emprat fins ara.

Un cop gaudit d’aquest meravellós entorn, tornarem sobre els nostres passos cap al pont de l’inici, junt a l’aparcament.

La ruta al Mirador de la Vierge de Troumouse comença en el pont sobre el rierol de Ruisseau du Cot, però si venim de tornada dels Llacs de l’Aire no és necessari anar-hi, exactament, fins a aquest punt. Podem avançar per la prada, seguint els petits senders que el creuen, en direcció a la Verge que es veu des de baix. Passarem junt a la Cabane de la Vierge, una construcció dedicada a les feines del pasturatge i pujarem muntanya amunt en zig-zag fins arribar a la Verge de Troumouse.

Es troba ubicada enmig del circ glaciar i és un mirador privilegiat de la vall, les praderies i les cimes que la protegeixen. És un lloc màgic, en el que ens n’adonarem de lo grandiosa que és la naturalesa. Ara, només ens queda desfer el camí i retornar a l’aparcament.

Cal dir, per últim, que hi ha a disposició turística, un petit tren que des de l’aparcament t’acosta un xic més endins del Circ de Troumouse. Nosaltres l’hem descartat, però potser a algú li pot resultar útil. Pujar al tren val pels adults un total de 9€ (anar i tornar) i 6€ pels nens. Els horaris del trenet son des de les 10h del matí fins les 16:30h de la tarda.

Un cop hem finalitzat la caminada i tinguem ganes de tornar, agafarem el cotxe i ens dirigirem a la població de Gèdre, per anar a veure dues atraccions més. Per una banda, hi ha el Musée Millaris, un centre d’interpretació museïtzat d’interès pels nens, i per l’altra, hi ha una pista de gel on poder patinar. Si us sembla bé, començarem per explicar el Museu.

Els horaris d’obertura del Musée Millaris en els mesos d’estiu son de 9 a 12h i de 14 a 18h. L’entrada val uns 3€ pels adults i 2€ pels nens de 6 a 12 anys.

El Museu és un recorregut lúdic i interactiu durant el qual s’assisteix a un espectacle audiovisual que presenta cinc personatges de la zona. És un bonic edifici de quatre plantes, on aprendràs sobre el patrimoni mundial, la vida en la muntanya, la agricultura i el pasturatge, les tradicions, l’aigua i el seu ús. Aquests temes es presenten d’una forma pedagògica i cultural per fer que la visita sigui tant sorprenent com enriquidora. La visita durarà 1 hora i tindreu total autonomia amb una audioguia (francès, anglès o espanyol) que t’explicarà la història de Gavarnie-Gèdre i les pràctiques dels homes del territori. Millaris té l’etiqueta “Turisme i Discapacitat” per els quatre tipus de discapacitat.

Visitat el museu, qui voldrà resistir-se a anar a patinar sobre gel? Gèdre té una pista de patinatge sobre gel. Els aficionats a lliscar i derrapar en el gel poden gaudir en la pista de patinatge. Amb amics o en família, principiants o experts… La pista és per a tots els públics i permet gaudir de les alegries de patinar sobre gel al teu ritme i depenent dels teus gustos. Els més petits poden iniciar-se fàcilment gràcies als pingüins que els permeten mantenir l’equilibri. A més, hi ha cascs gratuïts per a totes les edats. Una activitat d’oci que ni grans ni petits podran perdre’s, ideal per gaudir i refugiar-se si no fa bon temps. Què millor que tornar amb un somriure i amb els millors records!

Els horaris d’obertura de la pista son durant els mesos d’estiu, tots els dies de 15 a 20h. Els preus amb els patins inclosos son de 7€ pels adults i de 5€ pels nens de 6 a 17 anys.

I així finalitzarem la jornada d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (34 kilòmetres, en uns 56 minuts):

Finalment arriba un altre dels plats forts d’aquestes vacances, que és ni més ni menys que la visita al Cirque du Gavarnie. Aquest primer dia el què farem serà endinsar-nos més enllà del mirador i de la Hotellerie. Farem un trekking fins a la cascada de 420m. A la tarda visitarem la Maison du Parc a Gavarnie, el centre d’informació del Parc Nacional dels Pirineus. Després ens dirigirem a Gèdre per pujar a la pista de luge i així fer baixar l’adrenalina. Comencem.

La intenció del dia d’avui és anar-nos-en a topar amb l’impressionant Circ de Gavarnie i la seva gran cascada. Es tracta d’una popular excursió que ens porta des de Gavarnie fins als peus de la Gran Cascada. Té una distància total de 11 kilòmetres, un desnivell acumulat de 385m, un temps total efectiu de 3h i 20 minuts, i el nivell de dificultat és mig.

Us proposem realitzar una de les rutes més conegudes i imprescindibles del Pirineu. Es tracta de l’excursió que va des de Gavarnie fins la Gran Cascada de l’espectacular Circ de Gavarnie, per el camí principal.

El circ de Gavarnie és una veritable meravella de la naturalesa. Està format per una gran muralla rocosa amb tres grades verticals i presenta uns 1.500m de desnivell entre el fons de la vall i els pics de més de 3.000m d’alçada que la rodegen (Marboré, picos de la Cascada, Espalda de Marboré, Torre de Marboré, el Casco de Marboré…), que entre ells estan separats per petits glaciars. Enmig del circ hi trobem la Gran Cascada, que amb els seus 423m de caiguda, està considerada la més alta d’Europa. Aquest circ està ubicat just en el punt on coincideixen dos importants parcs nacionals: el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (Espanya) i el Parc Nacional dels Pirineus (França). Aquests dos parcs son el símbol de la gran riquesa natural i paisatgística que trobarem aquí i que la UNESCO ha catalogat com a “Patrimoni de la Humanitat”.

Comencem l’excursió en l’entrada de Gavarnie (0:00h – 1.365m)(1), just al costat de l’Oficina de Turisme, En aquesta oficina hi ha informació de la previsió meteorològica del dia i de les moltes activitats que es poden fer en la zona. Gavarnie és un petit poble de muntanya que últimament s’ha convertit en un enclavament turístic molt conegut. Es troba situat prop del circ de Gavarnie, en la capçalera de la vall, en l’extrem sud de la regió anomenada “les Vallées de Gaves”. Cada estiu i durant dues setmanes, en Gavarnie es celebra un festival de teatre que reuneix a mils d’espectadors. El poble de Gavarnie es considera el bressol del “Pirineisme”: en el segle XIX, Gavarnie es va convertir en el gran punt de trobada dels “pirineïstes” i va veure com naixia una nova professió, la de guia de muntanya. Actualment segueix sent un punt de referència ineludible per qualsevol persona que desitgi conèixer els Pirineus.

Avancem per el carrer principal de Gavarnie en direcció al Circ (Sud). Sorprèn que, ja des del poble, tinguem unes bones vistes del circ de Gavarnie. I enfront al circ, a la nostra esquerra, destaquen els dos pics de los Astazou, l’Oriental (3.071m) i l’Occidental (3.015m) separats per el conegut corredor Swan. A mesura que anem avançant per els carrers del poble, les vistes que tenim del circ i de la cascada, que seran visibles pràcticament durant tota l’excursió, van millorant. Arribem al pont de Broule (0:15h – 1.381m)(2), que està situat sobre el riu de Gavarnie (“Gave de Gavarnie”). En aquest punt existeix l’opció de continuar per la dreta del riu, o per una pista ampla de terra (la mateixa per la que veníem), o bé creuar el pont de Broule i avançar per el costat oriental de la vall, per una pista asfaltada. És indiferent l’opció que escollim: els dos camins es tornaran a trobar i s’ajuntaran uns 600 metres més enllà, en el pont de Nadau. Una bona opció pot ser pujar per un camí i baixar per l’altre, així l’itinerari de tornada serà un xic diferent. Així doncs. Nosaltres continuem progressant còmodament per el camí de terra de la dreta del riu sense creuar el pont de Broule.

Víctor Hugo i el Circ de Gavarnie En el 1843, el poeta romàntic Víctor Hugo, durant un viatge que va realitzar per els Pirineus, va visitar el circ de Gavarnie i va quedar xocat i admirat per la majestuositat d’aquesta gran i incomparable muralla natural. Víctor Hugo no es va cansar d’admirar aquest gran coliseu de la naturalesa pirinenca format per grades, roques, salts d’aigua, cornises de neu,… És per això que va deixar escrit que el circ de Gavarnie era a la vegada “muntanya i muralla, a més de ser un dels edificis més meravellosos que existeixen, obra del més misteriós dels arquitectes”. Gavarnie és un lloc molt significatiu del patrimoni dels Pirineus.

Durant els mesos d’estiu és habitual trobar-se molta gent fent aquest recorregut. La poca dificultat que té l’itinerari, el seu fàcil accés, l’espectacularitat dels paisatges que es veuen, i la seva popularitat, fan que sigui un dels llocs més visitats dels Pirineus francesos.

Deixem a la nostra dreta el desviament cap al Plateau de Bellevue (0:22h – 1.391m)(3) i continuem avançant. El camí no presenta cap dificultat, el que ens permet gaudir de l’impressionant paisatge que tenim davant.

Creuem el pont de Nadau (0:25h – 1.396m)(4) i ens situem en l’altre cantó del riu de Gavarnie. A partir d’aquest punt, tot l’itinerari fins la cascada avança per el cantó oriental (Est) del riu.

Després de superar aquest últim pont, el camí comença a pujar una mica. Al llarg de l’itinerari anirem trobant panells informatius que ens ampliaran la informació sobre el circ de Gavarnie, un circ natural d’origen glacial.

El Parc Nacional dels Pirineus està format per dues zones: una zona perifèrica i una zona-cor. El circ de Gavarnie forma part d’aquesta zona-cor. Els gossos estan estrictament prohibits dins de la zona-cor del Parc Nacional, encara que vagin lligats. Existeix, tanmateix, una excepció a aquesta norma en la vall de Gavarnie-Gèdre: es permet portar gossos lligats per el camí principal del circ de Gavarnie i fins a l’Hotel du Cirque.

El camí avança per l’interior d’un bosc. Si fa un dia calorós, aquest bosc ens ajudarà a refrescar-nos.

Poc després, el bosc acaba i la pista fa una baixada fins a una bonica zona de prats anomenada “La Prade”, antigament coberta per imponents llengües glaciars, avui en dia desaparegudes. És un bon punt per tornar a gaudir de les meravelloses vistes que tenim del circ de Gavarnie, un circ de roca calcàrea.

Acte seguit la pista torna a avançar en lleugera pujada i al cap d’una estona arribem a l’Hotel du Cirque et de la Cascade (1:10h – 1.562m)(5), on, si ho desitgem, podem fer un descans en el bar d’aquest hotel i prendre un refresc. L’hotel també té servei de restaurant.

Molts excursionistes acaben l’excursió en aquest punt, des d’on ja tenim unes grans vistes de la cascada, que es troba bastant a prop. Si decidiu que ja és suficient i no desitgeu continuar, per retornar a Gavarnie s’ha de desfer tot el camí que hem fet de pujada.

Nosaltres continuem cap al fons del circ i la cascada per el mateix camí. A partir d’aquest punt el camí es converteix en un sender més estret i més pedregós.

A mesura que anem endinsant-nos cap al fons del circ i en direcció a la cascada, el camí té més pendent.

Una última rampa una mica relliscosa ens permet arribar finalment a la base del circ i arribar als peus de la Gran Cascada (1:50h – 1.750m)(6). Impressiona veure-la des de tant a prop! No recomanem quedar-nos aquí gaire estona, ens trobem en una zona on la caiguda de pedres és freqüent, s’ha d’anar amb compte. Addicionalment a la Gran Cascada, en el circ veiem innombrables petites cascades per les que cau l’aigua des de les grades superiors.

Amb 423 metres de caiguda, la Grande Cascade (Gran Cascada) de Gavarnie és la cascada més alta d’Europa. La cascada està alimentada, en gran part, per l’aigua que es fon de la glacera de la Cascada i per les neus que la cresta de les Druides fa acumular. L’altre aprovisionament d’aigua és un conducte subterrani natural de més de 2 kilòmetres que arriba des del Llac Gelat del Monte Perdido, en la vessant espanyola de la muntanya.

Ens trobem davant 1.500m de paret de material sedimentari. Aquests sediments foren dipositats en un mar càlid i poc profund, a finals de la era secundaria, fa uns 100 milions d’anys. La formació de la cadena pirinenca a principis de la era terciària feu que tots aquests materials emergissin a la superfície. Posteriorment, l’erosió dels grans glaciars de la era quaternària (la última glaciació fou fa uns 10.000 anys) feu que s’esculpís aquest meravellós amfiteatre format per tres enormes grades verticals successives i que estan separades per algunes cornises menys inclinades, on la neu es manté fins ben entrat l’estiu.

En el 1887, en aquestes impressionants parets, el guia Célestin Passet, acompanyat de Bazillac i De Monts, va obrir la via d’escalada denominada “clàssica” del mur de la Cascada. Més d’un segle després de la seva obertura, aquesta via no ha perdut el seu atractiu i molts escaladors vénen fins a Gavarnie per fer-la. A partir dels anys 80, el circ fou un dels primers llocs de França on els escaladors varen començar a escalar cascades de gel. El circ es va convertir ràpidament en un lloc excel·lent per practicar aquesta disciplina i les diferents cascades del circ tenen, ara, reputació mundial. Les característiques del circ i la seva situació i orientació fan que les condicions de neu i gel solen ser molt bones. Les cascades que estan situades a la primera grada, d’una alçada d’uns 300m, son les més concorregudes.

Si ens hi fixem, també podem veure el sender que surt des de l’interior del circ de Gavarnie, puja serpentejant per entre les grades de roca i arriba fins al refugi de Sarradets, just a sota de la Brecha de Rolando. Aquest sender es denomina “Las Escalas de Sarradets”.

La tornada la realitzarem desfent tot el camí fet en l’anada. Ara el camí, a l’avançar en baixada, es fa més ràpid. Necessitem aproximadament 1:30h per retornar fins la entrada de Gavarnie (3:20h – 1.365m)(1), punt d’inici i final d’aquesta magnífica excursió, ideal per fer amb la família, en parella o amb els amics.

Adjuntem els punts importants de pas, amb el seu temps, alçada i coordenades.

Encara que potser hi podríem haver anat abans de la caminada, quan arribem a Gavarnie, serà un bon moment per entrar en la Maison du Parc. És el centre d’informació del Parc Nacional dels Pirineus. Hi ha exposicions i projeccions de pel·lícules. Els horaris d’entrada son de les 9 a les 12h i de les 14 a les 18h. L’entrada és gratuïta.

A dins s’ofereix una exposició sobre el lloc Pirineus Mont Perdut, circs i congostos, catalogats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. També es presenten les majors expedicions, els més bells escrits del pirineïsme i exposicions temporals al llarg de l’any.

També projecten nombroses pel·lícules sobre el Parc Nacional i el patrimoni natural. Es projecten sota demanda en la sala de projecció.

Una àrea de recepció i informació permet consultar documentació sobre el Parc Nacional, les riqueses naturals i culturals de les valls del Parc Nacional, rutes de senderisme, refugis, fauna, flora i normativa.

Es venen topoguíes, mapes, llibres, jocs, llibres per nens, i camisetes estan a la venta en la zona de botigues.

Visitada la Maison anirem a buscar el cotxe i ens dirigirem al poble de Gèdre, per a portar a terme una altra de les activitats previstes per el dia d’avui, la baixada amb trineu d’estiu. En francès es diu “piste de luge”, a l’estiu.

T’agrada lliscar i emocionar-te? Doncs vine i llença’t per el tobogan d’estiu a tota velocitat. És un tobogan individual amb un descens de 700 metres i 8 corbes. És gratuït per nens menors de 6 anys acompanyats per un adult. El preu d’adult és de 3,6€ i els preus per nens és de 2,80€. Els horaris d’obertura durant els mesos d’estiu son de 10 a 12h i de 14 a 19h.

I així finalitzem la jornada d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (17,70 kilòmetres, en uns 27 minuts). Com veieu, avui quasi no hem tocat el cotxe:

I arriba el primer dia de canvi d’allotjament. Passarem d’allotjar-nos a Saint-Lary-Soulan a fer-ho a la zona de Gavarnie-Gèdre. Serà una jornada d’enllaç, i per carretera. Agafarem el cotxe i farem dos ports de muntanya que tenen la seva història, el Col d’Aspin i el mític Col du Tourmalet. Tots dos estan a la carretera D918. Seguidament a l’ascensió del Tourmalet ens trobarem en l’estació inferior del telefèric que porta al Pic du Midi. Pujarem aquesta muntanya amb el corresponent telefèric per gaudir de les vistes des de la seva cima. I d’aquí, anirem a buscar el nostre allotjament a Gavarnie-Gèdre.

Un cop fetes les maletes, sortirem amb el cotxe per la carretera D929 en direcció Nord. A l’alçada de Arreau trencarem a mà esquerra per la carretera D918 i ens encaminarem a fer el primer dels dos ports del dia, el Col d’Aspin. Aquest col es troba a 12,5 kilòmetres de la població d’Arreau. Té una alçada de 1.489m sobre el nivell del mar, i a dalt del mateix hi ha habilitat un petit descampat que funciona com si fos un aparcament.

El port connecta les localitats de Sainte-Marie-de-Campan i Arreau. El port ha format part del Tour de França unes 66 vegades, degut a que serveix d’enllaç a nombrosos ports de muntanya, com el Col du Tourmalet (2.115m) i el Col de Peyresourde (1.569m). La primera vegada que es va pujar fou en l’any 1910 i la més recent en el Tour de 2016.

Un cop contemplades les vistes des del col, continuarem la nostra ruta fins a l’altre col, el del Tourmalet. Es troben a 24,7 kilòmetres l’un de l’altre (a una mitja hora en cotxe), i la ruta és completament panoràmica.

Té una altitud de 2.115m sobre el nivell del mar. El port de muntanya roman tancat durant la temporada hivernal, temps en el que forma part del domini esquiable de l’estació d’esquí de La Mongie, ubicada en la part Est del mateix. El port no va tenir carretera fins que en el 1846 Napoleón III va ordenar la construcció d’una ruta termal. El Tourmalet és especialment conegut per la seva relació amb el Tour de França, ja que des de que es va pujar per primera vegada en el 1910 s’ha convertit en un dels ports més famosos per la seva duresa i història.

I no caldrà que anem gaire lluny un cop hem vist les vistes des de dalt del coll, ja que l’estació inferior del telefèric del Pic du Midi es troba únicament a 850 metres del Tourmalet. L’estació es troba integrada a l’estació d’esquí de La Mongie, i el telefèric compta amb un immens aparcament. Pujar al Pic du Midi és tot un esdeveniment…

Enlaira’t cap a una ascensió espectacular còmodament instal·lat en una cabina acristallada. El, o millor, els telefèrics, ja que n’hi ha 2, del Pic du Midi, et permeten franquejar més de 1000 metres de desnivell amb rumb a un lloc excepcional.

Des del cor de l’estació de La Mongie, el telefèric del Pic du Midi et porta en 15 minuts a 2.877 metres d’altitud: un ascens espectacular a l’alta muntanya en dues etapes, amb un canvi de cabina a 2.341m, en el Pic du Taoulet. És el moment del veritable enlairament… Suspesos en l’aire, avancem en la silenciosa quietud del cel. En el seu punt de mira, i cada cop més propera, la cima, una fortalesa gegantina que sembla dominar el món.

Aquest viatge digne d’un conte de fades et propulsa a un univers extraordinari filat amb història, ciència i majestad. Admira, en aquest instant privilegiat i solemne, un paisatge embadalidor desbordant de llum i bellesa. Les planícies del sud-oest francès es perfilen a lo lluny… Has arribat al teu destí!

Donades les circumstàncies meteorològiques i l’altitud, es recomana encaridament vestir-se i preparar-se de forma adequada. T’aconsellem portar roba d’abric, inclús en període estiuenc, ulleres de sol i protector solar d’índex elevat.

Només arribar, les terrasses panoràmiques et reben per desvelar-te el més majestuós dels paisatges: 300 kilòmetres de cimes es despleguen davant dels teus ulls. Unes vistes que et deixaran sense alè. Però, respira, aprofita la puresa de l’aire i deixa’t transportar uns instants per aquesta bocanada d’oxigen pirinenc abans de començar el viatge!

Al llarg de tot el seu recorregut en la cima, les taules panoràmiques o explicatives et permetran descobrir l’entorn del Pic du Midi, la seva història, la fauna, la flora i inclús el sol, que podràs observar amb un minicoronògraf. Un simpàtic equip d’animació pendent del més mínim detall et proposarà una lectura del paisatge a través de les anècdotes, en un ambient on hi regna el bon humor. I si et ve de gust gandulejar al sol, en les cadires i gandules a la teva disposició podràs gaudir d’un moment del més pur delit o introspecció. Després, el museu t’espera per prosseguir amb la visita.

Un viatge dins del paisatge. Suspesa per sobre del buit, una passarel·la metàl·lica de 12 metres de longitud, de l’extremitat vítrea tuteja els núvols per a un punt de vista únic i vertiginós. Agafa’t a l’horitzó perquè sota els teus peus, el buit crida! Sensacions inèdites! Admira la vista excepcional. L’accés és lliure.

El Pic du Midi, a més d’un majestuós lloc natural, és una extraordinària aventura humana. La seva epopeia comença en el segle XVIII, quan científics com François de Plantade, Monge ou D’Arcet varen començar a fer aquí medicions atmosfèriques i observacions astronòmiques. En el 1870 comença la construcció de l’observatori, les primeres dependències del qual es varen acabar al cap de dotze anys. Les condicions extremes fan d’aquest projecte científic un autèntic repte per tots aquests homes. En l’interior del museu s’explica, amb paraules i imatges, aquesta fabulosa història de varis segles.

Com que no es pot estar tant a prop del cel i les estrelles sense convidar-les a que se’ns uneixin, el museu del Pic du Midi presenta igualment els més bonics paisatges nocturns i de cel estrellat. Descobreix perquè el Pic du Midi és un lloc excepcional i reputat per l’observació astronòmica.

Els horaris per pujar amb telefèric durant els mesos centrals de l’estiu son de 9:30h a 12:30h i de 14h a 17:30h. Les sortides son cada quart d’hora i el trajecte dura uns 15 minuts. La capacitat de la cabina és d’unes 45 persones. Els preus inclouen el trajecte d’anada i tornada així com la visita de la cima i del museu, del pont penjant i l’histopad. Els preus son per adults de 47€, pels menors de 18 anys, 29€, i hi ha una tarifa familiar (2 adults + 2 menors de 18 anys), que val 116€. Déu n’hi do amb els preus! De totes formes creiem que val la pena pujar-hi, per tant, faríem aquesta inversió. Recomanem reservar el bitllet per la web del lloc. Aquí l’adjuntem: a | Pic du midi

Un cop visitat el pic du Midi i retornats a l’aparcament, només ens quedarà prosseguir amb el nostre viatge fins a les immediacions de Gavarnie-Gèdre, uns 34,2 kilòmetres (uns 53 minuts amb cotxe) per uns paisatges increïbles dels Pirineus.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (85,50 kilòmetres, en unes 2 hores i 1 minut):

En el dia d’avui acabarem d’explorar les múltiples possibilitats que ofereixen les valls del sud de Saint-Lary-Soulan, i proposarem dues rutes senderistes per tal d’escollir-ne una. Per una banda, hi ha la Ruta a la Vall de la Géla, la qual és una bonica vall d’origen glaciar en la capçalera de la Vall d’Aure. Per l’altra banda, tenim una ruta a les granges de Moudang, per la impressionant vall de Moudang. Escollida una com a activitat central del dia, un cop finalitzada anirem cap al Nord de Saint-Lary a un parc de jocs pels nens, el Parc de Loisirs de la Demi Lune, i després anirem a visitar el poblet de Arreau, a 12km de Saint-Lary, un poblet de muntanya amb molt d’encant. Som-hi doncs.

Anem a explicar la Ruta a la Vall de la Géla: Descobrirem la bonica vall d’origen glaciar de la Géla en la capçalera de la Vall d’Aure en el Parc Nacional dels Pirineus. Es tracta d’un itinerari molt recomanable per a fer en família, de 7 kilòmetres de longitud (anada i tornada) i 315m de desnivell positiu d’ascensió progressiva que ens porta fins la cabana de la Géla des d’un punt de la carretera D173 d’accés a la boca nord (França) del túnel de Bielsa. La dificultat és baixa, i el temps total efectiu és de 2h. Sortirem del mateix cantó de la carretera i seguirem un camí ben marcat que va remuntant la vall en paral·lel al riu Neste de la Géla –sempre per el seu costat dret orogràfic (riba Est)- fins que arribem a la vella cabana de la Géla i al bonic altiplà que forma l’ampla vall homònima. Tornarem al punt d’inici desfent el mateix camí.

L’itinerari comença en la mateixa carretera D173 (0:00h – 1.400m)(1), prop de la marcada corba que fa la carretera que comunica Aragnouet amb el túnel transfronterer de Bielsa-Aragnouet. En el punt d’inici de la ruta, a peu de carretera, hi trobarem varies senyalitzacions i panells interpretatius i un tancat metàl·lic per el bestiar. Un dels panells fa menció al proper Parc Nacional dels Pirineus, en el que entrarem durant la ruta.

Prendrem un camí ben marcat que surt en pujada vall amunt. Anem endinsant-nos poc a poc en el bell, ample i extens vall de la Géla caminant per la seva obaga, flanquejant la vessant Nord del pic de Bourgade i gaudint d’un mosaic paisatgístic que combina l’ombra d’un bosc altimontà planifoli amb inclinats i assolellats prats de pastura. Una senyal ens avisa de la possible caiguda provocada d’allaus durant l’hivern, el què ens recorda que en aquesta vall la pràctica de raquetes de neu o esquí de muntanya s’ha de realitzar amb la màxima previsió i precaució i utilitzant sempre ARVA, pala i sonda.

Com sol passar en els Pirineus i especialment en valls molt explotades històricament tant per la ramaderia com per la silvicultura, en la Géla advertim el fort contrast que existeix entre la obaga, per on caminem, i la solana, en l’altra riba de la Neste de la Géla, que es presenta molt més pelada de vegetació.

La ruta es ideal per a fer en família, encara que el desnivell acumulat positiu és considerable, d’uns 300m.

A mesura que guanyem alçada, la vall es comprimeix lleugerament, moment en el que passem a caminar just per la banda del riu. L’estretor ens anuncia tímidament el paisatge meravellós que ens espera més endavant. Ja apunta al Sud-Oest la fabulosa cresta que connecta el pic de la Géla (2.851m) amb el pic de Troumouse (3.085m), que destaca per tenir un marcat estrat inferior de roca calcària blanquinosa i grisosa del període Devònic (fa entre 714 i 354 milions d’anys) i que forma part del mantell de corriment de Gavarnie i un estrat superior d’un color marró fosc torrat, format per roques metamòrfiques com pissarres i esquists. Aquesta ciclòpia i abismal muralla ens mantindrà badocs a mesura que anem fent el camí, i haurem d’entendre que els llacs de Barroude (i tota la vall de la Géla) no son més que les cubetes del que fou un glaciar de circ –el circ de Barroude- que en el màxim glacial (fa uns 45.000 anys) connectava amb tres circs glacials veïns: Pinarra (Est), Barrosa (Sud) i el grandiós Tromouse (Oest) a través de les collades de la Géla i de la Sède, que el gel sobrepassava.

Seguim l’agradable camí prop de la Neste de la Géla, ara més pla, i aviat ens trobarem amb un pont (0:40h – 1.720m)(2) amb senyalitzacions cap a Barroude i el port de Barroude (creuant el pont –dreta-) i el port Vieux (recte), ambdós ports de muntanya fronterers entre França i Espanya. En aquest punt entrem en el Parc Nacional dels Pirineus. Un panell ens explica la normativa del Parc Nacional.

El camí s’apropa fins a tocar el riu, la Neste de la Géla.

Intuïm que ja queda molt poc perquè el panorama de la capçalera de la vall se’ns obri completament.

La Neste de la Géla comença a recollir les aigües en el circ de Barroude.

Seguim recte per l’esquerra orogràfica del riu entre prats, ens trobem immersos en un paisatge completament pelat. Seguim un meandre que fa el riu i de cop la vall s’obre i ens regala una visió esglaiadora: davant de nosaltres un gran pla verd amb pantans i en segon terme les estribacions septentrionals del pic de Port Vieux (2.723m) i del Soum de Barroude (2.674m), tancant la composició la magnètica muralla bicolor de Barroude. Davant nostre, la vall s’obre i ens ofereix vistes impressionants.

Ja veiem molt a prop de nosaltres una construcció que destaca enmig de la immensitat verda. De seguida arribem a la cabana de la Géla (1:00h – 1.715m)(3). Actualment, aquesta cabana és utilitzada a l’estiu pels pastors que guarden el ramat que pasta per a tota la vall. Molt a prop d’aquesta cabana veiem les restes d’una segona cabana que es va enfonsar en l’estiu de 2014. De la cabana de la Géla surt un camí a l’esquerra (Nord-Est) fins a una tercera cabana construïda a l’estil tradicional de la zona, amb parets de pedra seca i un sostre cobert amb gespa que aprofita la pendent de la vessant, buscant al màxim (i aconseguint-ho) la simbiosis amb l’entorn. Des dels seus voltants tenim unes vistes privilegiades de la capçalera de la vall de la Géla i podem imaginar-nos la dura vida que feien els pastors temps enrere, així com els soferts miners que extreien ferro, galena i coure.

Havent gaudit amb la bellesa d’aquesta allargada vall de marcada erosió glacial i explotada durant segles per la mineria i el pastoralisme, tornarem al punt d’inici en la carretera D173 (2:00h – 1.400m)(1) desfent el mateix camí realitzat en la pujada.

Adjuntem els punts importants de pas:

I aquesta és la caminada de la primera opció proposada. Ara explicarem la caminada de la segona opció que proposem: es tracta de la ruta a les Granges de Moudang a la vall de Moudang. És una caminada semblant a la primera exposada, per tant, l’elecció segur que serà difícil.

Es tracta d’una preciosa i senzilla ruta per a tots els públics que ens portarà fins al meravellós entorn de les Granges de Moudang, prop dels 1.500 metres d’alçada. Aquest conjunt de granges agrupades, eren antigament utilitzades amb finalitats ramaderes, en els nostres dies estan quasi en desús, amb el consegüent deteriorament de les granges, que ara han estat restaurades. Encara hi ha algun ramat que pastura a l’estiu per aquí, el què permet mantenir les pastures al voltant de les granges en bon estat.

La caminada té uns 12,43 kilòmetres i és lineal (anar i tornar), 460 metres de desnivell, i es preveu realitzar en un màxim de 3 hores i mitja. És potser una mica més exigent que la caminada anterior a la Vall de la Géla.

S’inicia la caminada en el Pont du Moudang, una zona recreativa habilitada molt agradable. Volem realitzar un passeig tranquil sense molta dificultat, així que aquesta ruta sembla ésser un pla perfecte. Ens endinsem en el bosc a través d’una pista i de seguida prendrem una desviació a mà esquerra.

Anirem ascendint per una pista que travessa un frondós bosc fins arribar a una zona de tirolines muntades sobre el canó del riu que discorre a l’esquerre del camí. Quasi no podem veure el riu, per la frondositat del bosc que tenim al voltant i per la profunditat del barranc per el què discorre, però podem sentir el so de l’aigua.

Seguim avançant en continu ascens per la pista a través del bosc sense possibilitat de pèrdua, fins que de sobte la vall s’eixampla i apareixen davant nostre unes vistes precioses. A partir d’aquí el camí pràcticament planeja i anem admirant el paisatge a mesura que ens anem acostant al nostre objectiu.

Al final de la pista i després de creuar un pont, ens trobem a les Granges de Moudang. Es troben agrupades i tancades per impedir l’accés a personal aliè, ja que deuen servir de graners i refugis. Després d’una bona estona admirant un entorn tant bucòlic, decidim tornar al punt de partida per el mateix lloc per el què hem vingut.

Doncs heus ací que ja hem explicat ambdues caminades que passen pel centre de cada corresponent vall, ambdues bastant semblants. La nostra intenció, com cada dia, era endur-nos el dinar i fer un pícnic a l’entorn d’aquesta naturalesa tant màgica i impactant.

Després, a la tarda, tenim previst anar a un parc de jocs en el poble de Lanemezan: Parc de Loisirs de la Demi Lune. Es troba a uns 40 kilòmetres de Saint-Lary (es fan en uns 43 minuts).

El Parc ofereix tot tipus d’activitats per a nens i adults en un entorn natural arbrat. S’ofereixen dues tarifes:

• Entrada general al parc: 3€ per persona
• Entrada general al parc amb activitats il·limitades: 13€ per persona

Els horaris de les activitats a l’estiu son de les 12:45h a les 19:00h. Adjuntem el mapa de les activitats al parc:

Les activitats son pels nens i pels adults: tirolines, pedals, ponys, trampolins, mini-golf, una àrea de jocs aquàtics,… Bé, crec que no ens ho acabarem pas. Ara, això sí, ens ho mereixem.

Un cop finalitzada la diversió en el parc d’oci, anirem fins al poble de Arreau, ubicat a 12 kilòmetres al nord de Saint-Lary, per tal de visitar-lo.

L’encantador poble de Arreau ens espera per a descobrir la seva forma de viure 100% pirinenca i el seu excepcional patrimoni en la Vall d’Aure. Visitarem els seus nombrosos edificis amb la seva arquitectura protegida, passejarem per les ribes riques en flors, igualment per els seus carrerons medievals i admirarem les casetes d’entramat de fusta amb els sostres de pissarra. Arreau és el punt de trobada entre dos rius importants, el Nestes d’Aure i el Louron: aquests dos rius li donen un encant únic i son l’origen de la seva prosperitat històrica. Des de l’Edat Mitjana, aquesta ciutat de 700 habitants ha estat una cruïlla comercial i la capital emblemàtica de les “Vuit Valls”.

Lloc emblemàtic d’Arreau, el “Halle-Mairie” ha estat un lloc ple de vida des de la seva creació. Construït en 1932 per substituir la sala de fusta del segle XVI, aquest magnífic edifici alberga el mercat setmanal dels dijous sota la sala de la planta baixa. Prova les especialitats dels productors locals i coneix als vilatans que t’ajudaran a descobrir els secrets del poble. La planta pis està ocupada pels serveis de l’Ajuntament. Amb les seves falses safates de fusta en les parets exteriors i el seu campanar decorat amb un rellotge a tres cares, l’arquitectura de la sala està perfectament integrada en l’estil “Aurois” i s’integra en els edificis medievals.

Veritable testimoni de la prosperitat del poble durant l’època medieval, descobreix la Maison des Lys, un notable edifici gòtic del segle XVI classificat com a Monument Històric. Les nombroses flors de lliri en la seva façana d’entramat de fusta, atrauen la mirada des de lluny. Foren tallades per els rics propietaris, en homenatge al rei Lluis XI de França. Acosta’t a la casa per veure la seva base de marbre gris pirinenc, que serveix de suport a les dues plantes amb mènsules.

La notable arquitectura pirinenca i els nombrosos edificis històrics del poble de Arreau son reconeguts i protegits: en el 1995 es va crear una zona de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Urbà i Paisatgístic (ZPPAUP) que ara abarca a tot el territori municipal. Contempla el castell de Nestes a les ribes del riu del mateix nom. Aquesta antiga serradora del segle XVII simbolitza el final del Neste du Louron i marca la seva unió amb el Neste d’Aure. En el seu interior, descobreix la Oficina de Turisme Pyrénées2vallées i el Museu dels Cagots. Aquesta última traça la vida d’aquesta minoria perseguida fins al segle XIX per la superstició. Museu obert tots els dies. A 200m més endavant, per Saint-Exupère, creuaràs el Castell de Ségure i la seva imponent torre quadrada del segle XVI. Fou construït sobre la roca, substituint l’antiga torrassa 400 anys més antiga. Aquest edifici històric de la ciutat alberga actualment la seu de la Communauté de Communes Aure Louron.

Passejant pels carrers d’Arreau, no podràs deixar de visitar la capella de Saint-Exupère, classificada com a Monument Històric. El seu gran campanar gòtic del segle XVI domina el reste d’edificis del poble. A l’arribar per el carrer Saint-Exupère, l’entrada romànica de 6 columnes et convida a entrar. Admires el seu timpà decorat. Llavors descobreixes el seu nàrtex seguit de la seva estreta però esplèndida nau amb les seves vidrieres, el seu colorista sostre i les seves estàtues. La capella fou un cop utilitzada com a lloc d’encontre per els representants de la Vall d’Aure. Està dedicada a Saint-Exupère, patró del poble que fou bisbe de Toulouse a principis del segle V. Una escola del segle XVI colinda amb la capella, construïda en el suposat lloc de naixement de Saint-Exupère. Si desitges descobrir altres edificis religiosos, visita l’església de Notre-Dame d’Arreau en el camí de tornada a la sala. Situada en el centre del poble, aquesta església romànica impressiona per el seu campanar quadrat. Està declarada Monument Històric des de 1989.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (105 kilòmetres, en unes 1 hora i 55 minuts). Cadascuna de les opcions donades, es col·locaran en el mapa una darrera l’altra:

El dia d’avui el dedicarem a continuar explorant la magnífica Vall d’Aure: farem un altre trekking, la ruta de la Vallée de Riomajou, ben bé al sud de Saint-Lary, i començarem la ruta per Frédancon. Un cop finalitzada, la nostra intenció serà anar a un balneari per a descansar d’aquestes dues rutes senderistes que ja portarem a sobre: anirem fins a Loudenvielle, al Balnea Spa el qual és un centre termal i de lleure amb una tarifa familiar de dues hores, com no. Un cop visitat, anirem amb el cotxe a coronar el mític Col de Peyresourde, a 1.569 metres d’alçada, el qual fa frontera amb el Departament de l’Alta Garona. Serà una sortida totalment panoràmica per tal de gaudir de les vistes i els paisatges. Comencem.

Començarem el dia anant fins l’Àrea de Frédancon, en la Vall de Riomajou, ubicada a 12,6 kilòmetres de Saint-Lary (a uns 24 minuts amb cotxe).

La Vall de Rioumajou és un dels millors emplaçaments per a realitzar senderisme en família en la zona pirinenca de Saint-Lary-Soulan. Un gran espai natural de coníferes, aigües cristallines i amples praderies.

La ruta que volem fer avui és circular i té uns 10,5 kilòmetres de llargada, un temps efectiu per fer-la de 4h, dificultat baixa, i 248 metres de desnivell. També està adaptada per a poder fer-se amb rucs, algo molt tradicional aquí.

El paratge de Rioumajou és un ampli espai natural adaptat a les famílies que té una gran riquesa ecològica, degut a que recera nombroses espècies animals i vegetals úniques. A més, aquesta vall ha tingut una gran importància històrica, ja que ha estat zona de pas de nombrosos ramats de bestiar durant la transhumància, de peregrins del Camí de Santiago, contrabandistes i via d’escapament de nombrosos refugiats durant la Guerra Civil.

Recórrer els seus camins, és recórrer part de la història i de les vivències de nombrosos viatgers en les seves anades i vingudes entre Espanya i França.

Com hem dit, aparcarem el vehicle en l’Àrea Recreativa de Frédancon. En aquest mateix punt també podem gaudir de diverses activitats que s’organitzen en la vall. És el punt de partida de nombroses rutes de senderisme, passejos en rucs i de tallers d’iniciació a la pesca i respecte per la naturalesa.

L’activitat que té major demanda son els passejos en ruc que organitza l’Asociación del Burro de los Pirineos (els preus son d’uns 45€ el dia i/o 8€ cada 30 minuts). És freqüent veure a nens muntats en dòcils rucs remuntant la vall. Hem de dir al seu favor que semblen estar en bon estat i ben alimentats. La utilització d’aquests animals domèstics per l’oci dels nostres fills és decisió de cadascú.

La caminada que farem serà l’itinerari seguint el “Sentier de Péguère” i el “Sentier de Hospice de Rioumajou”.

Com ja hem indicat hi ha varis senders i tots correctament senyalitzats. La majoria de la gent realitza el “Sentier de Hospice de Rioumajou”. És de dificultat baixa, i discorre per una pista forestal àmplia i té una durada aproximada de 2 hores.

Nosaltres anem a escometre una senda senzilla, però molt bonica: el “Sentier de Péguère”. Però després, anirem a enllaçar-lo amb el “Sentier de Hospice de Rioumajou”. Així podrem gaudir de tot l’espai natural, de la seva riquesa paisatgística i el seu alt valor ecològic.

Sortim de Frédancon (alt: 1.380m) seguint els rètols de la ruta Sentier de Péguère. Gaudirem d’un ascens paulatí, però rodejats d’un frondós i espectacular bosc de pins. La pista forestal no té pèrdua i és ampla. Quan hem recorregut uns 200 metres, un cartell vertical indica un creuament de camins entre el Sentier des Vaches i el Sentier de Péguère. Hem de desviar-nos cap a la dreta i continuar ascendint per la vall. Quan hem arribat als 1.505m d’alçada girarem de nou cap a la dreta per anar descendint cap a la llera del rierol de Rioumajou.

La pista continua sent ampla i l’espès bosc impedeix en alguns moments veure els petits salts d’aigua i cascades que crea el riu al lliscar per la vall. A l’anar apropant-nos a Pont a Soom, el sender passa a ser una senda estreta i amb un ferm irregular. Però a canvi ens ofereix unes boniques vistes del Neste de Rioumajou amb els seus gorgs i marmites excavades a la roca. El pont a Soom ens permet passar al cantó dret del riu i enllaçar amb la pista que puja cap al Refugi de Rioumajou. En la cruïlla de camins, que està senyalitzada, tenim dues possibilitats: retornar a Frédancon, tancant el recorregut circular, o bé seguir el Sentier de Hospice de Rioumajou i fer un tram d’anada i tornada. Nosaltres ens decantem per la segona opció, per tant, girem a l’esquerra (us recomanem seguir els nostres passos, perquè la bellesa de l’espai natural, recompensarà l’esforç).

Un agradable passeig per un camí forestal que va paral·lel al riu, ens portarà fins a les praderies de l’Hospice de Rioumajou. És l’emplaçament ideal per a fer un recés amb els nens i gaudir de la naturalesa. Hi ha qui inclús s’atreveix amb les fresques i cristallines aigües del riu. Nosaltres segur que no passarem dels peus.

En el refugi de Rioumajou es pot prendre un refresc, menjar o pernoctar. Gaudir des de la terrassa dels boscos de coníferes que ens rodegen, el so del riu i els nens corrent per la prada, no té preu. Si us quedeu amb ganes de més, podeu seguir pujant per la vall. Us esperen més cascades i miradors cap a un enclavament natural sorprenent i ple de vida. Per a la resta, només queda baixar per la pista forestal fins a Frédancon, punt de partida d’aquesta interessant ruta.

Una vegada finalitzada la ruta del dia, continuarem amb la nostra planificació i ens n’anirem amb el cotxe fins al poblet de Loudenvielle, ubicat a 32,4 kilòmetres a l’est de Saint-Lary (a uns 51 minuts amb cotxe). El poble és molt petit i té un immens llac al seu costat, compartit amb altres poblets dels voltants. A Loudenvielle, que té estació d’esquí a l’estiu, hi anem per banyar-nos en un balneari, és a dir, per gaudir tots quatre de les aigües termals. El balneari es diu “Balnea Spa”, i es troba a 1 kilòmetre del centre del poble en direcció al llac.

Es tracta d’un centre termal i de lleure. Els horaris d’estiu son de les 10h del matí fins les 20h del vespre. Hi ha una oferta de tarifa familiar per a dues hores, i els preus en ple mes de juliol i agost oscil·len entre 55€ i 61€ per aquesta tarifa familiar de 4 persones. Una entrada d’adult (2 hores) et costa 21€ i una entrada de nen de 12 a 14 anys 15,5€ (de 3 a 11 anys val 11€).

Balnea és considerat el primer complex de relaxació d’aigües termals dels Pirineus Francesos. És un lloc ideal per venir a recarregar les piles, un lloc rodejat de muntanyes. Ubicat en la vall de Louron, al peu de les estacions d’esquí de Peyragudes i Val Louron, i a la vora del llac Génos-Loudenvielle, Balnea ofereix una veritable peregrinació a les fonts, per a descobrir les virtuts immemorials de l’aigua. És un balneari pensat per les famílies, ja que s’accepten nens a partir de 9 mesos.

I per acabar d’explorar les valls de l’est de Saint-Lary, ens enfilarem amb el cotxe fins al Col de Peyresourde, a 1.569m d’alçada, un dels colls mítics de les rutes ciclistes. De Loudenvielle al Col hi ha 11,6 kilòmetres que es fan amb uns 15 minuts. Hem d’anar a buscar la carretera D618. El Col fa frontera entre el Departament en el qual estem (Hautes-Pyrénées) i el Departament de l’Alta Garona. Hi ha un parking habilitat a dalt del Col, perquè puguis baixar i veure les vistes, així com també hi ha un restaurant.

Un cop a dalt, potser no voldrem tornar, veient les vistes de les muntanyes, però serà hora de tornar cap a Saint-Lary-Soulan. Així doncs, acabem amb un dia panoràmic gaudint de les muntanyes i el Col de Peyresourde.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (90,3 kilòmetres, en unes 2 hores i 3 minuts):

El dia d’avui és el primer dia sencer de les nostres vacances, i serà un plat fort. Donarem dues opcions per escollir-ne una com a activitat central del dia. Per una banda, la opció 1 seria anar a visitar La Reserva Natural de Neouvielle, la qual és un lloc encantador, sent un paradís pels senderistes i pels naturalistes. Hi faríem un trekking anomenat la Ruta Circular dels Llacs de Neouvielle, una ruta amb unes vistes espectaculars. La segona opció és anar a visitar els Llacs de Bastan, accedint a ells des del Col de Portet, i també fer-hi un trekking. Els llacs de Bastan son tres bonics llacs d’origen glaciar. Es van generar per les masses de gel que en el seu dia cobrien aquesta zona de la Vall d’Aure i que actualment representen un dels entorns naturals més bonics del Pirineu Francès. Ambdues caminades valen molt la pena. Haurem d’escollir. I finalment, a la tarda, ens acostarem amb cotxe cap al Lac de Cap Long, un llac artificial a 2161m que s’arriba per una carretera de 23 kilòmetres i més de 1.300 metres de desnivell. Les vistes des de la carretera i un cop a dalt, també son espectaculars. Comencem, doncs.

Primer exposarem la primera de les opcions, la de la visita a la Reserva Natural de Néouvielle: Aquest espai natural de muntanya es troba entre la Vall d’Aure a l’oest, i les Valls de Gavarnie a l’est. La reserva es va crear en el 1936 degut a l’excepcional riquesa del seu entorn. 70 llacs, més de 570 espècies d’algues, una diversitat de l’entorn aquàtic, on es poden trobar els pins negres més alts d’Europa (a 2600m d’alçada), la presència d’animals endèmics dels Pirineus (el “desmán” i el “euproctus”). La reserva, protegida per les crestes i orientada cap al sud, gaudeix d’un microclima més càlid i més sec, ideal per a l’eclosió de la vida i la biodiversitat. Aquest paisatge, que va sorgir fa 300 milions d’anys i el gel l’ha tallat durant milers d’anys, és una font inesgotable de meravelles.

La ruta que explicarem és la Ruta circular als Llacs de Néouvielle, amb inici des del llac d’Orédon. Per arribar al Lac d’Orédon hem de fer uns 30 minuts de cotxe per la carretera local D929 (uns 19,5 kilòmetres), la qual ens portarà des de la cota 821m de Saint-Lary fins la cota 1.902m del Lac d’Orédon. Allí hi aparcarem el cotxe i és on comença la nostra caminada.

Es tracta d’una excursió circular de 11,1km de longitud, amb un desnivell acumulat de 515 metres i un temps total efectiu de 4h i 15 minuts. La ruta comença en l’aparcament del llac de Orédon. Des del llac de Orédon seguim un camí que puja fent llaçades fins als llacs de Les Laquettes. Rodegem aquests llacs i continuem l’ascens per un sender ben marcat fins al llac de Aubert. Continuem la ruta fins al llac de Aumar, que rodegem per el seu costat septentrional. En aquest tram el camí no és evident i s’han de superar alguns punts passant per entre les roques de la riba del llac. Un cop arribem a l’extrem Sud-Est del llac de Aumar, deixarem aquest llac enrere i seguirem un camí que avança per la vessant de la muntanya en direcció Sud-Est fins arribar a la collada de Estodou. Finalment farem la baixada fins el llac de Orédon, punt d’inici i final de la ruta, passant per l’interior d’un frondós bosc.

El punt d’inici de la ruta és l’aparcament del llac de Orédon (0:00h – 1.857m)(1). Si estacionem el vehicle en el tram de carretera que hi ha abans d’arribar a l’aparcament, s’hauran de seguir uns metres per la carretera, que va rodejant el llac, fins arribar a l’aparcament. Al costat de l’aparcament hi ha un centre d’informació de la Reserva Natural de Néouvielle, banys, una zona on es pot fer bivac i varis panells amb informació del llac de Orédon i els camins i senders de la reserva. També hi ha, uns 100m abans d’arribar a l’aparcament (al Sud), un bar, restaurant i hostal anomenat “Chalet Refuge du Lac”, que està obert durant tot l’estiu.

Començarem el recorregut prenent un camí que surt de l’extrem Nord de la zona d’aparcament i que rodeja el llac de Orédon, que tenim a la nostra esquerra. El llac d’Orédon és un llac d’origen natural que fou ampliat amb la construcció d’una presa (1884) amb l’objectiu de regular l’abastiment d’aigua del departament de Gers i produir energia hidroelèctrica. Si mirem cap a l’esquerra en direcció Oest, podem observar també la presa del llac de Cap de Long (2.160m), la més espectacular de la reserva, amb 100 metres d’alçada, i que fou construïda amb la mateixa finalitat. També podem observar, a l’esquerre de la presa, a dalt, el Grand Pic o Cylindre d’Estaragne (2.995m) i els pics de Estaragne (3.009m). I a la dreta de la presa, el pic de Hèche Castet (2.568m).

El camí va girant poc a poc fins a l’esquerra agafant una clara direcció Oest. Ens endinsem en un bonic bosc de pi negre.

Aviat arribarem a una cascada (1.883m – 0:15h)(2) del torrent que baixa des dels llacs de Les Laquettes fins al llac de Orédon. A partir d’aquest punt el camí comença a fer llaçades per la vessant de la muntanya. El terreny és pedregós. Estem en un dels trams més exigents de tota la ruta: en els pròxims 1,4 kilòmetres guanyarem més de 200 metres de desnivell. El camí és evident, però en algun punt sembla que es divideixi, nosaltres hem de seguir sempre el camí que puja muntanya amunt fent llaçades, i sense allunyar-nos massa del torrent d’aigua.

Arribarem a un punt on ens trobarem la carretera que uneix el llac de Orédon i el llac de Aubert, a la nostra dreta. La deixarem enrere a la dreta i seguirem una senyal de color groc (“Lac d’Aubert”) que ens indica el camí.

Arribem a una petita collada i la pujada acaba. A mà Esquerra, en direcció Oest, s’obre la vall de Les Laquettes. Seguim avançant en aquesta direcció i aviat arribarem al llac oriental de Les Laquettes (0:50h – 2.080m)(3), la primera massa d’aigua d’aquesta zona pantanosa. Endavant a l’esquerra, a mitja distancia, veiem el pic de Hèche Castet (2.568m). I començant en aquest pic, veiem la llarga cresta de Laquettes que arriba fins a l’espectacular piràmide triangular del pic de Ramougn (3.011m), un pic proper al pic de Néouvielle (3.091m), que no veiem perquè queda just darrera.

Rodegem el llac per la dreta, deixant-lo sempre a la nostra esquerra. El camí avança en tot moment per la riba. Aviat arribem a la llengua de terra que separa les dues masses d’aigua principals de Les Laquettes. Estem en un prat petit i tranquil des d’on podem admirar la gran varietat d’arbres, plantes i flors que hi ha en la Reserva Natural de Néouvielle.

Seguim remuntant la vall i ens trobem amb el llac occidental de Les Laquettes (1:10h – 2.081m)(4).

Avancem en direcció Nord-Oest rodejant el llac per la dreta. En algun punt el camí s’allunya una mica del llac i guanya alçada per superar més fàcilment les roques que hi ha en la riba. Més endavant el camí recupera la riba del llac i finalment arribem al seu extrem.

Veiem ja la presa del llac de Aubert davant, que és fins a on tenim que pujar ara. Prenem el camí que puja cap al llac de Aubert i que està marcat amb fites de pedres. Superem el desnivell sense dificultats i arribem just als peus del mur de contenció. En aquest punt girem a la dreta i seguim el camí que primer rodeja la paret i llavors puja uns metres fins a arribar al nivell del llac.

Rodegem el bonic llac de Aubert per el seu marge oriental i després de 120m arribem a l’aparcament del llac de Aubert (1:35h – 2.152m)(5). A l’esquerra, en direcció Oest, tenim l’espectacular pic de Ramougn (3.011m), el pic de Néouvielle (3.091m), a la seva dreta la cresta de Espade i, a continuació, al Nord-Oest, la collada de la Hourquette d’Aubert, que separa la zona del llac de Aubert de la zona del llac Nère, que està situat a l’altra banda de la muntanya. A la dreta de la Hourquette d’Aubert, veiem el pic de Madaméte (2.661m) i, a continuació, ja en direcció Nord, la collada de la Madaméte, punt de pas del sender de llarg recorregut GR-10. Hi ha alguns panells que ens ajuden a identificar les muntanyes de l’entorn.

Ens dirigim a l’extrem nord de l’aparcament del llac de Aubert i prenem el camí que surt en direcció Nord fent una lleugera pujada.

Aviat creuarem un rierol. És el torrent que baixa des del llac de Aumar fins el llac de Aubert. Seguim guanyant alçada a poc a poc i arribem a un creuament on hi ha una senyal indicadora. Endavant cap a l’esquerra hi ha el camí que puja cap a la Hourquette d’Aubert i endavant cap a la dreta està el camí que va cap al llac de Aumar, la collada de Madaméte i la collada de Estoudou. Nosaltres hem de prendre el camí de la dreta, cap al llac de Aumar.

Després de 200m arribem al tranquil llac de Aumar (1:50h – 2.188m)(6), un llac d’origen glaciar que té una superfície de 25 ha. En aquest punt, just a la riba del llac, ens trobarem una altra senyal indicadora. Nosaltres tenim d’anar cap a l’esquerra, en direcció Nord: primer tenim que anar fins la capçalera del llac i llavors rodejar-lo per la riba oposada a la que ens trobem ara. El camí que surt cap a la dreta ens portaria directament cap a l’extrem Sud-Est del llac de Aumar rodejant el llac pel seu marge Sud-Oest (és una bona alternativa si no volem passar per el marge Nord-Est, que requereix passar per alguns punts sense camí i per entre grans roques; tanmateix, el recorregut per el marge Nord-Est –el que nosaltres us proposem- és d’una gran bellesa, i sens dubte, l’esforç s’ho val).

Avancem, doncs, en direcció Nord, amb el llac de Aumar a la nostra dreta, i després de fer uns 300 metres arribem a la capçalera del llac de Aumar (2:00h – 2.189m)(7). En aquest punt ens separem del camí (GR-10) que segueix muntanya amunt (Nord) cap a la collada de Madaméte. Nosaltres hem de rodejar tot el llac per el seu marge Nord-Est fins l’altre extrem.

Creuem un corriol i comencem a donar la volta al llac. Avancem per un camí que té alguns trams difusos. En alguns punts tindrem que ajudar-nos amb les mans, avancem per la riba del llac per entre grans blocs de pedra.

Durant aquest tram de recorregut gaudim d’unes vistes meravelloses, les aigües cristal·lines del llac de Aumar en primer terme i el massís de Néouvielle al fons: la piràmide del pic de Romougn (3.011m), el pic de Néouvielle (3.091m), la cresta de Espade,… Aquest és un lloc d’una bellesa excepcional.

Seguim avançant i veiem la carretera que uneix el llac de Orédon i el llac de Aubert a l’altre marge del riu. Just abans d’arribar a l’extrem del llac deixem enrere a mà Esquerra un camí que puja per la vessant de la muntanya. Aquest camí puja fins la collada d’Aumar i llavors baixa per l’altre vessant de la muntanya cap al llac de Ile i el llac de Ours. Nosaltres seguim per la riba del llac de Aumar.

El camí gira i finalment arribem a l’extrem Sud-Est del llac de Aumar (2:40h – 2.199m)(8). Des d’aquí hem de seguir el camí que puja a l’esquerra, en direcció Sud-Est, fins a una petita collada herbosa (deixant el llac de Aumar just al nostre darrere). Des d’aquest punt i fins la collada d’Estadou anirem veien les marques vermelles i blanques del sender de gran recorregut GR-10.

Després de superar la petita collada herbosa, el camí avança per el costat d’un rierol i creua alguns prats on hi ha àrees vallades per el ramat.

A continuació avancem per a dalt d’una llengua de terra. Arribem a un punt on s’obren a mà dreta les vistes del llac de Orédon, que ens queda a sota, i de les muntanyes que el rodegen per el Sud i per l’Oest: el pic de Bugatet (2.875m), el pic Méchant (2.946m), el Cylindre d’Estaragne (2.995m) i els pics d’Estaragne (3.009m). També podem veure la carretera que puja fins el llac de Cap de Long.

Seguim avançant i creuem un torrent d’aigua. Deixem enrere la llengua per la què avançàvem i passem a la vessant de la muntanya. El camí és estret però evident. Creuem varis rierols que baixen cap al llac de Orédon. Arribem a un punt des del que ja podem veure, a la nostra dreta i a sota, la zona d’aparcament i el llac de Orédon en tota la seva magnitud.

Continuem avançant i arribem a una bifurcació. Nosaltres hem de seguir el camí de l’esquerra. Una placa de color groc que hi ha en un arbre ens indica el camí.

Finalment arribem a la collada de Estodou (3:30h – 2.215m)(9). La collada d’Estodou és un punt de pas del sender de llarg recorregut GR-10 i permet comunicar la zona dels llacs de Orédon, Aubert i Aumar amb el llac de l’Oule, que queda en l’altra vessant de la muntanya.

Uns 20 metres abans del canvi de vessant de la collada, prendrem un sender clar i evident que surt cap a la nostra dreta, en direcció Est. Una senyal de color groc ens indica el camí: ”Lac d’Orédon”. Avancem per aquest sender i aviat ens endinsarem en un bosc espès. El camí comença a baixar ràpidament fent llaçades. En algun punt s’ha de superar algun tronc caigut i alguna roca gran. Per entre les rames dels arbres, a vegades, podem veure les aigües color turquesa del llac de Orédon al fons de la vall.

Finalment el descens s’acaba i el camí desemboca en una pista asfaltada. Girem a l’esquerra en direcció al Chalet Refuge du Lac, que hi arribarem després de fer uns 100 metres per aquesta pista.

L’establiment disposa de servei de bar i restaurant durant els mesos d’estiu. Per acabar la ruta, s’ha de baixar per unes escales que hi ha just a la dreta de les places d’aparcament del Chalet Refuge du Lac. Aquestes escales ens porten fins a la carretera d’accés a l’aparcament del llac de Orédon, ja a nivell de l’aigua.

Girem a la dreta i fem els 200 metres que ens separen de l’aparcament del llac de Orédon (4:15h – 1.857m)(1), punt d’inici i final d’aquesta preciosa ruta circular per un dels espais naturals de major bellesa dels Pirineus.

Adjuntem els punts importants de pas de la caminada, amb les seves coordenades, alçada i temps assolit:

Per finalitzar amb la ruta proposada per la Reserva Natural de Néouvielle, us indiquem que existeixen variacions per escurçar la caminada circular exposada als Lacs de Néouvielle: Una opció seria finalitzar l’ascens de la caminada al Llac d’Aubert i tornar fins al Llac d’Orédon. Una altra opció seria que l’inici i final de la caminada fos el mateix Llac d’Aubert. Les dues versions escurcen força la caminada proposada.

Ara procedirem a explicar l’altra opció alternativa d’activitat central del dia, la qual és una ruta pels Llacs de Bastan. L’inici de la caminada seria des del Col de Portet, a 2.215m d’alçada. Arribaríem al col mitjançant un telefèric des de l’aparcament d’Espiaubé.

Els Llacs de Bastan son tres bonics llacs d’origen glaciar. Es varen generar per les masses de gel que en el seu dia cobrien aquesta zona de la vall d’Aure, i que, actualment, representen un dels entorns naturals més bonics del Pirineu Francès.

La ruta és circular i té una longitud de 12,31km, una durada de 5h, dificultat mitjana, i 282m de desnivell. Els llacs es troben junt a la Reserva Natural de Néouvielle i el Parc Nacional dels Pirineus. El recorregut ens porta per tres llacs de gran bellesa dins la Vall d’Aure que, en algunes vegades, ens traslladen a un paratge de fantasia i conte per la grandesa del paisatge.

Com hem dit, primer hem d’arribar a Col de Portet. Agafarem la carretera D123 des de Saint-Lary en direcció a la comuna de Soulan. Superada la vil·la d’Espiaube, hem de desviar-nos cap al Col de Portet per una carretera de muntanya no apta per a persones amb aprensió a les alçades.

Heu de tenir en compte que l’ascens a Col de Portet (alçada de 2.215m) està tancat des de les 10 del matí fins a les 4 de la tarda. Fora d’aquest horari només es pot pujar i baixar amb el telefèric de cabines que surt de l’aparcament de Espiaube (alçada de 1.600m). Així doncs, ens hem de dirigir a la cota 1900 de l’estació de Saint-Lary (a Espiaube).

Un cop superada la diferencia d’alçada i ubicats a l’aparcament de Col de Portet, prendrem el sender cap al Refuge et lacs de Bastan. Creuarem l’estació d’esports d’hivern per unes praderies de muntanya seguint una senda senzilla, però amb un traçat molt clar –de fet, el recorregut està adaptat per a cadires de rodes especials de muntanya-.

Quan portem caminant uns 2,7km, veurem des de dalt el Llac de l’Oule. Ubicats en la vessant de la muntanya apreciarem les dimensions de la llacuna i la bellesa de l’entorn en la que s’ubica. Des d’aquest emplaçament es veu a la perfecció el caràcter sobri de les muntanyes del Pirineu, però suavitzades amb amplis boscos de coníferes i verdes praderies. Un lloc perfecte per a fer un recés i contemplar el paisatge.

Només 1km més endavant ens trobarem amb una bifurcació de camins. Si seguim les senyals blanques i vermelles del GR-10, baixarem cap al primer llac: Lac de Bastan inférieur. Però, de moment, anem a continuar de front –a la tornada anirem en aquest llac-.

Prosseguim la ruta per un camí amb el mateix traçat com el que seguíem fins ara fins a arribar en el segon llac: Lac du Milieu (llac del mig). Aquest llac és per nosaltres el més bonic dels tres. Té petites illes i penínsules, rodejades de praderies verdes, boscos de pins i imponents formacions muntanyoses. De moment, ens conformem amb veure’l des del camí perquè continuarem pujant fins al tercer llac, el Lac de Bastan supérieur. Per això, des del Refugi de Bastan reprenem la ruta per una senda que serpenteja muntanya amunt fins arribar al llac superior dels Llacs de Bastan. Es tarda uns 15 minuts, però val la pena –encara que no és tant fotogènic com l’anterior-.

La tornada a l’aparcament podem realitzar-la pel mateix camí o desviar-nos a veure el llac mitjà i el llac inferior. Si ens decantem per la segona opció, un cop en el Refugi de Bastan tenim que abandonar la pista principal. Però abans, podem plantejar-nos prendre un piscolabis, un refresc o inclús dormir en aquest lloc. Les vistes cap al llac mitjà de Bastan hipnotitzen i dónen ganes de quedar-se en aquest lloc per sempre. Si no és eternament, almenys, sí que és possible pernoctar fent bivac o bé en el Refugi de Bastan. Així, podreu veure les estrelles i veure clarejar en un entorn natural com pocs.

Junt a la terrassa del refugi hi surt un sender estret i pedregós que ens permet aproximar-nos al Llac mitjà i gaudir amb el seu entorn. Vorejarem aquest llac per la dreta sense pressa fins enllaçar amb la pista principal. Però, de seguida la abandonem per la dreta per baixar cap al Llac inferior –estem en la bifurcació inicial del GR-10-. Un cop en el llac inferior, el circumval·larem per el cantó esquerre i només un terç del mateix. Quan deixem enrere l’embassament d’aigua, pujarem lleugerament per la vessant de la muntanya fins a veure una senyalització vertical que ens informa de la direcció correcta a seguir per anar a Col de Portet (temps: 1h i 30 minuts).

Però existeix una variable que és anar cap al Lac de l’Oule (temps 30 minuts) per el GR-10 i llavors pujar per les pistes de l’estació d’esquí de Saint-Lary-Soulan fins a l’aparcament. Nosaltres crec que anirem directament a l’aparcament, per tant, continuarem recte des de l’indicador fins a enllaçar amb el camí preferent que no abandonarem fins arribar a l’inici de la ruta.

I d’aquestes dues opcions de caminada n’escollirem una perquè sigui l’activitat central del dia d’avui. Hem de contar que per dinar ens emportarem un pícnic per a poder-lo gaudir envoltats d’aquests paisatges increïbles.

Un cop finalitzem la nostra caminada (opció 1 o opció 2), estarem a l’aparcament amb el cotxe i ens acostarem al Lac de Cap Long, a la zona de Néouvielle. Si hem escollit l’opció 1, hi serem molt a prop (únicament haurem de fer uns 10 minuts de cotxe, uns 4,8 kilòmetres); en canvi, si hem escollit la opció 2, haurem de fer més kilòmetres, ja que haurem de baixar fins a Saint-Lary i tornar a pujar aquest cop per la carretera D929. En total son uns 37,6 kilòmetres que es fan amb 1 hora i 7 minuts… Això també ho hem de tenir en compte per a triar la nostra caminada del dia…

Aparcarem el cotxe a l’aparcament habilitat, al principi de la presa. Les vistes de la vall i de la mateixa presa son espectaculars. Farem la presa a peu, fins a l’altre extrem per tal de contemplar-la el màxim de bé possible. La presa fa de longitud uns 750 metres, i els fa amb dues traçades.

La presa de Cap de Long té una profunditat de 131 metres i una superfície de 110 ha, sent una de les més grans dels Pirineus, amb un volum d’aigua de 67 milions de metres cúbics. La presa fou construïda entre 1950 i 1953 sobre l’emplaçament del petit llac de Oustallat i de l’antic llac de Cap de Long.

Visitat l’embassament i la presa, retornarem a Saint-Lary per acabar de passar la resta de la jornada.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (119 kilòmetres, en unes 3 hores i 22 minuts). Posarem les dues opcions com si fossin dues activitats seguides:

Sortim des de Manresa amb el nostre cotxe i agafem la carretera C-25 l’Eix Transversal i enllaçarem amb l’autovia A-2 que ens portarà a les immediacions de Lleida. Des d’allí continuarem per dins Aragó per l’autovia A-22 fins a Barbastre. D’aquí i fins a la frontera francesa per la carretera A-138, que es transformarà en la D173 a dins de França. Arribarem a la vall d’Aure per la carretera D929 que amb pocs kilòmetres ens farà arribar a Saint-Lary-Soulan. En total son uns 297 kilòmetres des de Manresa, que es fan amb unes 3 hores i 40 minuts.

La Vall d’Aure és un lloc agradable amb un temps privilegiat perquè està protegit de les pertorbacions de l’Oest. En efecte, fou preservada de la Revolució Industrial i de les guerres. La vall comença a Arreau i continua al llarg del riu “Neste” cap a Espanya. La connexió amb Espanya es fa gràcies al túnel Aragnouet – Bielsa.

La vall té molts museus, esglésies, pobles autèntics i proposa moltes activitats esportives en el respecte del desenvolupament sostenible.

Saint-Lary es va desenvolupar molt ràpidament gràcies a les grans obres després de la Segona Guerra Mundial: les obres hidroelèctriques i l’estació d’esquí.

En el dia d’avui no ens mourem de Saint-Lary, bé, quan haguem visitat el poble ens podem acostar un moment al Pla d’Adet, per observar-hi les vistes, sobretot les de la vall.

El poble de Saint-Lary-Soulan té molts atractius. Des de la presència del centre de benestar Sensoria amb el seu espai lúdic “Le Rio”, passant pels espais museogràfics de la Casa del Parc Nacional o la Casa de l’Ós, pensats per a la família, son moltes de les activitats per a fer amb nens.

Descobrir els espais naturals, els museus, gaudir del bike-park i els recorreguts d’aventura, visitar les granges o als productors locals,… son algunes de les idees que faran les delícies de grans i petits.

De moment, en el dia d’avui passejarem pel centre de Saint-Lary, per la Rue Vincent Mir, així com per la Place de la Mairie (Ajuntament), en ple centre neuràlgic.

El primer que ens trobarem a tocar de la Place de la Mairie, és “La Maison du Parc-National des Pyrénées”. Es tracta del centre d’informació i interpretació del Parc Nacional dels Pirineus, i val la pena la seva entrada.

L’edifici ens donarà una visió dels espais naturals protegits i de la Vall d’Aure. Hi ha exposicions permanents per descobrir la muntanya i el patrimoni pirinenc. Ofereix un espai museogràfic que presenta els diferents entorns forestals de la Vall d’Aure. En el pati exterior hi trobarem un espai sobre l’ús eco-responsable de la fusta. Es projecten pel·lícules sobre el Parc Nacional i el patrimoni natural, així com contes infantils. Una àrea de recepció i informació permet consultar documentació sobre el Parc Nacional i els recursos naturals i culturals de la vall. També es venen guies topogràfiques, mapes, llibres, camisetes, jocs, etc… Et donaran informació sobre visites guiades i reunions realitzades per monitors de guardia. L’edifici està obert tot l’any i la seva entrada és gratuïta.

Un altre de les visites imprescindibles a fer a Saint-Lary és la Maison de l’Ours, ubicada a 300 metres de distància amb l’edifici anterior. La Maison de l’Ours és un museu dedicat a l’Ós, en aquest cas a un ós anomenat Lugo. Un ós jove i entremaliat. Descobreixes el representant més bonic de la fauna pirinenca a través d’una exposició, una pel·lícula i l’espai de visionat.

Els horaris en Juliol i Agost son tots els dies de 9h a 12h i de 14h a 18:30h. La durada de la visita s’estima en 1 hora, i els preus son de 6,90€ pels adults i 4,90€ pels nens de 5 a 12 anys. Hi ha un pack familiar amb un 20% de descompte en les entrades.

Una visita que també val molt la pena, és la visita a la Central Hidroelèctrica de Saint-Lary. Es tracta d’una visita guiada gratuïta que es fan de dilluns a divendres. Es reserva a l’oficina de turisme de Saint-Lary.

És una visita molt interessant per a nens i adults també. Explicacions senzilles i clares amb una gran maqueta explicativa, panells i fotografies que narren aquesta aventura que va ésser la construcció d’aquest equipament. A partir de la visita, mirareu aquestes instal·lacions elèctriques de manera diferent.

Un altre edifici que es pot visitar en el poble és l’Església de Saint Bertrand. És l’església parroquial construïda en els anys 50 del segle passat. Reemplaça a l’antiga església de Saint Hilaire ubicada en el jardí enfront a l’Oficina de Turisme. L’església està oberta tots els dies i es pot visitar. També hi ha la possibilitat de realitzar una visita detallada durant la visita al poble els dilluns a les 14h (registrar-se en la Oficina de Turisme).

Un altre edifici religiós que també val la pena visitar al poble és la Chapelle Sainte Marie, una capella romana del segle XII realitzada amb pedra bruta, construïda sobre una capella gòtica. Es van realitzar considerables reparacions en la capella en els anys 1852 i 1868.

I l’últim edifici que mereix també una visita és el Balneari del poble, anomenat Sensoria Rio. És com un paradís per a joves i adults. En una font d’aigua natural a 32º, els més joves descobreixen les sensacions del canyoning, desafiant remolins, gèisers i cascades, mentres que els adults es relaxen amb llits de bombolles, dolls de massatge o en el jacuzzi que ofereix una vista panoràmica excepcional dels Pirineus.

Existeix una tarifa per un accés de dues hores. Estaria entre un horari de 14:30h a 20:00h. Els preus durant els mesos de juliol i agost serien de 19€ pels adults i de 14€ pels nens de 4 a 12 anys. Hi ha una tarifa familiar de 4 persones per 52€ i de 5 persones per 66€.

Com podeu comprovar, Saint-Lary-Soulan és un lloc turístic pensat per les famílies amb nens, on tot està adaptat perquè ho sigui, i les tarifes també.

A l’estiu hi ha dos remuntadors oberts a Saint-Lary: el telefèric Pic Lumière, que surt del centre de Saint-Lary i gaudeixes d’un panorama excepcional; i el telecadira Soum de Matte, que porta fins al Mountain Bike Park.

Un cop visitat el poble, la nostra intenció és agafar el telefèric Pic Lumière que ens porta fins al Pla d’Adet, a la cota 1700m. Els horaris del telefèric durant els mesos centrals de l’estiu son tots els dies de 9 a 12h i de 13:30 a 18:30h (el dilluns fins a les 19h ja que hi ha mercat en el Pla d’Adet), les sortides cada 30 minuts aproximadament. Els preus son de 9,70€ el viatge d’anada i tornada en un adult, i de 7,10€ pels nens de 5 a 17 anys. També hi ha la possibilitat de fer un sol viatge (anada) per 7,50€ pels adults i per 5€ els nens de 5 a 17 anys. Un cop a dalt, es tenen unes grans vistes del poble i de la vall.

Un cop visitat el Pla d’Adet i el poble de Saint-Lary-Soulan, donarem per finalitzada la jornada en el primer dia.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (301 kilòmetres, en unes 3 hores i 55 minuts):

Lourdes, el Pic du Midi (accessible en telefèric), el Circ de Gavarnie, Cauterets-Pont d’Espagne,… Els Alts Pirineus son l’aparador de nombroses joies. Coneguts en el món sencer, els llocs emblemàtics dels Alts Pirineus son destinacions de fàcil accés, però difícils d’oblidar.

Els panorames s’encadenen superbs i contrastats. De turons a altiplans, a valls entre muntanyes, els itineraris semblen tranquils. A mercè dels seus paisatges, d’un lloc, un spa, un gran port o de la visita a un petit poble, preneu la ruta de les vacances i assaboriu-les a cada instant. Cotxe, moto o bici… poc importa, els paisatges recorreguts no perden la seva bellesa.

Poden semblar els Alts Pirineus Francesos una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil d’escollir entre tanta naturalesa i pobles i ciutats amb encant. La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones del Departament francès de Hautes-Pyrénées i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el territori o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta per el Departament francès de Hautes-Pyrénées (Alts Pirineus), en uns 15 dies, visitant 3 grans regions:

La nostra intenció és passar dues setmanes allotjats a 3 llocs diferents, un per cada regió. Començarem per la Vall d’Aude, en la qual ens allotjarem a Saint-Lary Soulan un total de 4 nits; seguirem per les valls de Gavarnie on ens allotjarem a prop del poble de Gavarnie-Gèdre un total de 4 nits també; i la resta de 6 nits les passarem a la zona de Cauterets on ens allotjarem al mateix poble de Cauterets.

A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar. També incloem les que estan fora de l’àmbit de les tres regions:

1. VIATGE D’ANADA: SAINT-LARY-SOULAN + PLA D’ADET
2. RESERVA NATURAL DE NEOUVIELLE: RUTA CIRCULAR LLACS DE NÉOUVIELLE o LACS DE BASTAN + LAC DE CAP LONG
3. VALLÉE D’AURE: VALLÉE DE RIOMAJOU + BALNEA SPA + COL DE PEYRESOURDE
4. VALLÉE D’AURE: RUTA VALLÉE DE LA GÉLA o RUTA GRANGES DE MOUDANG + PARC DE LOISIRS DE LA DEMI LUNE + ARREAU
5. CANVI D’ALLOTJAMENT: COL D’ASPIN + COL DU TOURMALET + PIC DU MIDI
6. CIRQUE DU GAVARNIE: CIRQUE DU GAVARNIE + MAISON DU PARC + PISTA DE LUGE
7. CIRQUE DE TROUMOUSE: CIRQUE DE TROUMOUSE + MUSÉE MILLARIS + PISTA DE GEL
8. CIRQUE DU GAVARNIE: PIC DE TENTES + PLATEAU DE SAUGUÉ
9. CANVI D’ALLOTJAMENT: LUZ ST. SAUVEUR + CAUTERETS
10. CIRQUE DU LYS: CIRQUE DU LYS + PARC DE LOISIRS DE HAUTACAM
11. PONT D’ESPAGNE: PONT D’ESPAGNE-LA RAILLÈRE + PARC ANIMALIER DES PYRÉNÉES o DONJON DES AIGLES
12. PARC NACIONAL DES PYRÉNÉES: LLAC GAUBE + VALL DE OULETTES
13. PARC NACIONAL DES PYRÉNÉES: VALL DE MARCADAU + LOURDES
14. VALLÉE DE LUTOUR: VALLÉE DE LUTOUR + GRUTES DE BÉTHARRAM
15. VIATGE DE TORNADA: PARC ANIMALIER DES PYRÉNÉES o DONJON DES AIGLES

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar:

Una ruta per els Alts Pirineus Francesos en 15 dies és el temps ideal per donar una volta pel mateix sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa està molt ben estudiada per optimitzar el temps. Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduir cada jornada, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

En la totalitat del viatge, serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies, i per veure les corresponents atraccions.