Categoria: CANTÀBRIA

Avui ens n’anirem a passar el segon dia a la comarca de Liébana, visitant primer les dues atraccions religioses més importants de la comarca, l’església de Santa Maria de Lebeña, la qual és una església preromànica del segle X, i el Monestir de Santo Toribio de Liébana, ubicat en un emplaçament impressionant. Seguidament visitarem el poble encantador de Mogrovejo, amb un centre històric distingit, i acabarem fent una ruta de miradors amb el cotxe, més o menys preveiem un total de 6 miradors per veure. Avui serà com si féssim una road-trip amb el cotxe. Comencem.

Tornarem a agafar la carretera que fa de frontera entre Astúries i Cantàbria, la N-621, la qual ens portarà, passat el Desfiladero de la Hermida, a l’església de Santa Maria de Lebeña. Hi arribarem a uns 45 minuts després de sortir de San Vicente (hi ha uns 42,30 kilòmetres).

És el principal monument preromànic de Cantàbria i un dels més importants de l’estil denominat “mossàrab”, on s’anticipen algunes solucions del romànic com els pilars de nucli quadrat amb columnes adossades.

Es tracta d’una església de planta rectangular de 16 metres de longitud per 12 metres d’amplada. Té tres naus rematades en tres absis paral·lels. La nau central és més ampla i alta que les laterals, estant cobertes les tres per voltes de canó i separades per pilars i columnes adossades preparades per a rebre els arcs torals i formers. Els pilars, rematats per capitells corintis, tenen collarí doble i suporten arcs de ferradura, a excepció de la zona de la capçalera, on els arcs son de mig punt.

L’edifici té adossat un pòrtic i una sagristia d’època barroca. Una torre exenta, que es va aixecar a finals del segle passat amb la dubtosa intenció d’embellir el monument, completa el conjunt.

L’horari d’obertura en els mesos estivals és tots els dies excepte els dilluns, de 10 a 13:30h i de 16 a 19:30h. Es fan visites guiades.

Visitada l’església, continuarem la nostra ruta en direcció a Potes. El paisatge és espectacular, i la vall de Camaleño ens espera amb moltes sorpreses. Passat Potes, prendrem un trencall a l’esquerra que ens durà fins al Monestir de Santo Toribio de Liébana (carretera CA-885).

Les primitives construccions que conformarien el monestir serien senzilles, dins de l’estil preromànic. Durant els segles X i XI s’hauria produït una gran expansió del monestir i en l’any 1256 es construeix l’actual església.

El temple segueix les directrius del gòtic monàstic d’influència cistercenca, amb la claredat de línies i d’espais i la sobrietat decorativa que caracteritza a l’arquitectura de la Orden de San Bernardo. Posseeix una capçalera de tres absis poligonals i un cos de tres naus de similar alçada. Totes les voltes son de creueria i algunes porten nervis de reforç.

La capella del Lignum Crucis, d’estil Barroc Colonial, fou construïda a principis del segle XVIII per el que fóra inquisidor a Madrid i Arquebisbe de Santa Fe de Bogotá (Colombia) Don Francisco Gómez de Otero y Cossío (1640-1714) –natural del veí poble de Turieno- l’estàtua del qual orant s’erigeix junt a l’altar.

El cambril d’estil Barroc, fet per albergar el Lignum Crucis, fou dissenyat cap a 1705 per Frai Pedro Martínez de Cardeña.

A l’exterior destaca la façana meridional on es troben les dues portalades. La més amplia és la principal, en arc apuntat rodejat d’arquivoltes, que es recolzen en capitells les representacions simbòliques dels quals fan referència als sagraments. A la seva dreta i embotida junt a un contrafort es va construir la Puerta del Perdón, que s’obre solemnement per el Jubileu. Als peus de l’edificació s’eleva una massissa torre de campanes, en l’interior del qual s’hi troba el cor.

Des de la plaça s’accedeix al claustre monàstic, edificat en el segle XVII, d’estil Herrerià, a l’entrada del qual es troba un admirable relleu de Jesús Otero, que representa a Beato en el seu Scriptorium. El centre del Claustre l’ocupa l’aigua. Durant l’Edat Moderna s’inicia la decadència del monestir, al transformar-se en parròquies un gran nombre de les esglésies que de ell depenien, acabant la seva vida monàstica amb la desamortització de Mendizábal, en 1837.

En el 1960, després de la restauració del ruïnós edifici, se’n fan càrrec els Frares Franciscans: la mateixa Ordre que custodia els Sants Llocs de Jerusalem.

Els horaris de visita son tots els dies de 10 a 13h i de 16 a 18h. L’entrada és gratuïta.

Visitat el Monestir, ens dirigirem al poble de Mogrovejo, però abans, sense sortir de l’àmbit del Monestir de Santo Toribio, ens aturarem i visitarem l’Ermita de San Miguel, ubicada a 500 metres del Monestir, en un gran emplaçament.

Ara sí, ens dirigim a Mogrovejo, el qual es troba a 15 minuts del Monestir de Santo Toribio de Liébana (uns 9km). Mogrovejo és un poble de pel·lícula i “membre” dels pobles més bonics d’Espanya.

La vall de Liébana amaga poblets meravellosos en els que desconnectaràs al 100% i podràs sentir-te a la glòria gràcies a la naturalesa que els rodeja.

Mogrovejo és un d’ells. Un poble que en l’any 2008 tenia tant sols 44 habitants, ubicat en el municipi de Camaleño (a 4km de Camaleño poble i a 10km de Potes). És un dels pobles que tens que afegir quan visites Potes i voltants, sense deixar de passar per el Mirador de Santa Catalina (tal com vàrem fer fa dos dies).

Nombrat “Poble de Cantàbria 2017” i des de 2020 “Poble més bonic d’Espanya” Mogrovejo és un poble de pel·lícula, t’ho expliquem.

Poble declarat Bé d’Interès Cultural i Conjunt Històric en el 1985, és ideal per a donar un passeig i conèixer un poble “típic” de la tierruca. Visitar Mogrovejo et portarà molt poc (potser mitja hora com a molt), per això és aturada obligatòria. En el teu passeig t’hi trobaràs:

• Torre de Mogrovejo: Del segle XIII (No es pot visitar per dins)
• Església de Nostra Senyora de la Asunción: Del segle XVII
• Casona Vicente de Celis i el seu escut de Estrada
• Museu Escola: un espai que destaca la importància del desenvolupament de les escoles rurals en la zona. Obert solament a l’estiu.
• Casones d’arquitectura popular típiques de la Vall de Liébana.

El massís de Ándara protegeix el poble, deixant una estampa típica de la Vall de Liébana. Des d’aquí surten varies rutes de senderisme.

Es tracta d’un poble de pel·lícula:

Fora bromes. En l’any 2016 Mogrovejo es va convertir en un poble dels Alps suïssos. Aquí es va rodar “Heidi, la reina de la Muntanya”(“Heidi, The Queen of the Mountain”): Els directors de la pel·lícula varen escollir Pendes, Mogrovejo i varies localitats de la zona com a escenaris per a “simular” els famosos Alps suïssos dels dibuixos de Heidi.

La cabana de Pedro es va construir en temps rècord a Mogrovejo, però res queda d’ella. El rodatge de la pel·lícula va ser una revolució en la zona, però poc se sap de la seva estrena (sembla ser que fou un fracàs).

Visitat i recorregut Mogrovejo, continuarem amb la nostra ruta del dia, que no serà més que anar a trobar una sèrie de miradors panoràmics espectaculars que hi ha per la comarca.

El primer que anirem a buscar és el Mirador del Collado de Llesba, ubicat en el municipi de Vejo. Hem de pujar fins al Puerto de San Glorio, a 27,3 kilòmetres de Potes (uns 36 minuts). Es tracta d’un port de la carretera N-621 que fa de frontera amb la província de León. Des de dalt del port de San Glorio, que ja es gaudeix d’unes grans vistes, hi surt una carretera pel vessant de la muntanya amunt, de 2km, pavimentada, que ens portarà al Mirador del Collado de Llesba.

Des del Collado de Llesba tenim per el Nord una visió completa del Massís Central i Oriental de Picos de Europa. Per el sud-est tenim una amplia visió d’algunes de les cimes de la Muntanya Palentina com el Bistruey, el pico Corcina, la aguja del Pico de Diego i per darrera al fons el Tres Mares.

En l’oest tenim cimes de León com el pico Coriscao, fàcilment accessible des del Collado de Llesba i un sens fi de pics lleonesos que es perden en la llunyania. En resum, un mirador difícil d’igualar i sense cap problema d’accés.

Peña Labra al fons, el Pico Corcina la cima del qual la tapa el núvol i per darrera, ocult per els núvols, el Pico Tres Mares. La foto està feta des del Monument a l’Ós, en les immediacions del Collado de Llesba.

Seguidament ens desplaçarem al següent dels miradors, el Mirador PiedrasLuengas. Aquest està ubicat a la província de Palència. Es troba a 56,9 kilòmetres del mirador anterior (a 1 hora i dotze minuts aprox.). Hem d’agafar la carretera CA-184 des de Potes, i hem de creuar la frontera amb la comunitat autònoma de Castella i Lleó. La carretera canvia de nomenclatura i es converteix en la carretera CL-627. De seguida arribem al mirador.

Si tenim temps i ganes, podem enllaçar amb tres miradors que estan situats bastant a prop entre ells. Es tracta dels miradors del Jabalí, el del Zorro i el de la Cruz.

El primer que es troba és el Mirador del Jabalí, ubicat a 4,5km del de PiedrasLuengas, però ja en territori càntabre. Hem de creuar la frontera de la comunitat i seguir per la carretera CA-281.

Ideal per veure frontalment la imatge impactant de la serralada dels Picos de Europa. Seguirem i anirem a trobar el Mirador del Zorro, ubicat a la mateixa carretera a 1,1km del Jabalí.

I finalment, a 600m del mirador del Zorro, ens apareix el Mirador de la Cruz de Cabezuela.

I només ens en queda 1 per acabar amb la ruta dels miradors. Es tracta del Mirador de Liébana, ubicat al poble de Cahecho (a 34,1 km de l’anterior mirador, hem de retornar cap a Potes per la carretera CA-184, i passats Cabezón de Liébana, desviar-nos cap a la dreta i anar a trobar el poble de Cahecho). Al mateix poble, que podem aprofitar per a visitar, hi ha aquest mirador.

El poble de Cahecho és conegut amb el sobrenom de “El Mirador a Picos de Europa”. A l’entrada del poble tenim les millors vistes al massís muntanyós des d’aquest mirador provist de bancs i taules per a poder gaudir d’una de les millors vistes dels Picos de Europa.

Encara que el dia estigui una mica ennuvolat, les vistes segueixen éssent molt bones, per lo què recomanem visitar el mirador sempre que sigui possible, sobretot, al capvespre.

Ens trobem a 15 minuts de Potes, que és la direcció per on hem de tirar per finalitzar amb la ruta del dia. Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (261,00km i 5 hores i 28 minuts):

Avui tornarem a banyar-nos. Visitarem part de la Costa Occidental i donarem la opció d’escollir la platja entre dues propostes: la Playa de Berellín en el municipi de Prellezo, o la Playa de Oyambre, en el municipi de Valdáliga. Seguidament anirem a visitar Comillas, on a part del poble, visitarem un edifici modernista projectat per Gaudí. Finalment, acabarem el dia d’una forma molt panoràmica, i ens acostarem als penya-segats de Bolao (Acantilados de Bolao), amb unes vistes descomunals de la costa cantàbrica.

Primer explicarem com son les dues platges que proposem com a opcions pel bany. Per una banda tenim la Playa de Berellín, la qual per arribar-hi ens hem de dirigir al centre de la localitat de Prellezo. Un cop allí ja trobarem indicadors per anar a la platja per camins asfaltats cap al nord-est (hi ha sobre uns 1500 metres fins arribar-hi). En total hi ha uns 6,5km des de San Vicente (es tarda uns 13 minuts a arribar-hi).

És una platja situada en la costa occidental de Cantàbria, de gran bellesa natural per les seves cridaneres formacions kàrstiques. En marea baixa el sorral permet acostar-nos a les seves formacions i gaudir amb els més petits descobrint racons. També és coneguda com a Playa de Barnejo o playa de Prellezo, localitat de la que dista 1,5km. El pàrking està a uns 300 metres de la platja, i té un accés únic per als vianants. Hi ha un bonic mirador junt a l’accés a la platja. Té 740 metres de longitud, el color de la sorra és blanc, i el tipus de sorra és fina.

Per l’altra banda, tenim la Playa de Oyambre, la qual és una extensa platja de més de 2km de longitud, caracteritzada per la seva sorra fina i envoltada d’un preciós entorn natural. Està situada en la costa occidental de Cantàbria, junt a la desembocadura de la Ría de la Rabia. Es tracta d’una de les millor conservades de la regió, destacant el seu camp de dunes, que la separa de la ría. Dista 4km de Comillas i 6km de San Vicente de la Barquera. La platja pertany al municipi de Valdáliga i forma part del Parc Natural de Oyambre. En l’actualitat, aquesta és una de les platges millor conservades del nord d’Espanya i una més de les raons per les que has de visitar Cantàbria si o si.

Aquí, entre petits penya-segats i frondosos boscos, podràs trobar l’autèntica essència del Mar Cantàbric. I és que estem, sens dubte, davant d’un dels territoris més bonics de la costa de Cantàbria. És per això que aquesta zona és una de les més concorregudes de la comunitat a l’estiu.

Tanmateix, la Playa de Oyambre, al trobar-se relativament aïllada, en una zona rural i un xic apartada de les zones més turístiques, no té grans aglomeracions de gent. Així, aquesta preciosa platja és un reclam potent per molts visitants que busquen la tranquil·litat de la naturalesa càntabra i l’experiència de les seves costes menys massificades.

Al ésser una platja pràcticament verge, com és lògic, no conta amb cap tipus de servei, per lo que et recomanem anar ben aprovisionat des de casa. En canvi, sí que conta amb un accés totalment adaptat perquè les persones de mobilitat reduïda puguin acudir a ella sense problemes. La platja també disposa d’un post de vigilància i de socorrisme, per fer de l’experiència en les seves aigües algo totalment segur.

Escollida una de les dues platges, continuarem la nostra ruta, ara visitant una població que bé es mereix la nostra visita, Comillas. Farem una llista dels millors llocs que veure a Comillas que t’ajudarà a no perdre’t res important d’un dels pobles més interessants d’Espanya, aprofitant al màxim el temps. Aquesta noble vil·la situada a 50 kilòmetres de Santander i assentada sobre suaus turons que la protegeixen del brau mar Cantàbric, enamora pel seu patrimoni arquitectònic en el que destaquen els seus edificis medievals, barrocs, casones muntanyeses i sobre tot, les obres mestres que van realitzar els principals arquitectes i artistes del Modernisme Català, com Antoni Gaudí.

Encara que els seus principals punts d’interès es puguin visitar en mitja jornada, valdria la pena fer-hi nit per a poder gaudir de tranquils passejos al capvespre pel seu centre històric o combinar-lo amb un dia de platja (per exemple, amb la propera platja de Oyambre). Aquests son els imprescindibles de Comillas:

1. Palacio de Sobrellano

Una de les millors coses a fer a Comillas és deixar el cotxe en l’aparcament del carrer del Marqués de Comillas i pujar caminant a l’imponent Palacio de Sobrellano. Construït en l’any 1888 per el reputat arquitecte català Joan Martorell per encàrrec del primer Marquès de Comillas (Antonio López y López), aquesta residència d’estiu impressiona per el seu estil neogòtic i les seves grans dimensions, que recorden als palaus venecians.

Després de pujar les seves fantàstiques escales et recomanem fer una visita guiada de 45 minuts pel seu interior en el que veuràs mobiliari original dissenyat per Antoni Gaudí i pintures d’Eduardo Llorens, a més de conèixer varies dades curioses, com que fou el primer edifici del país en utilitzar la llum elèctrica.

Els horaris d’obertura i visites en els mesos d’estiu son cada dia de 9:50h a 19:30h (última visita a les 18:40h). Els preus son de 5€ la tarifa normal, 3€ la tarifa reduïda (famílies nombroses i jubilats), i 1,5€ la tarifa per nens de 4 a 12 anys.

2. Capilla Panteón de Sobrellano

Junt al Palau de Sobrellano es troba la Capella Panteó, concebuda com una catedral a petita escala i un altre dels llocs a veure a Comillas més bonics. Construïda en el 1878 per Joan Martorell i dotada d’una girola, alberga en la planta inferior els mausoleus de marbre dels Marquesos de Comillas i una capella en el pis superior, on encara se celebren oficis religiosos.

Entre els principals elements decoratius estan les gàrgoles de l’exterior, mentres que en l’interior alberga un preciós altar, vidrieres policromades, pintures de Llorens i Masdeu i escultures de Joan Roig, mentres que en el setial, els reclinatoris i els bancs tenen el segell de Gaudí. L’horari és el mateix que el Palacio de Sobrellano i les entrades es compren en el mateix Palau.

3. El Capricho de Gaudí

Per a posar la cirereta a aquest trio de fantàstiques construccions, situades en el Parque de Sobrellano, no et perdis La Villa Quijano, popularment coneguda com “El Capricho de Gaudí”, una meravella modernista i una altra de les joies que visitar a Comillas. Construïda entre 1883 i 1885 com a residència d’estiu de l’indià Máximo Díaz de Quijano, El Capricho és de les poques obres que el genial Gaudí va dissenyar fora de Catalunya i s’ha convertit en el principal reclam turístic del poble amb més de 100.000 visites a l’any.

Aquest palauet de conte de fades que enamora per una façana en estil oriental amb una colorista torre cilíndrica, revestida completament de ceràmica, inclou a més elements inspirats en la naturalesa com els girasols ceràmics de l’exterior i l’hivernacle interior, que il·lumina totes les sales. A més, coneixent que Máximo Díaz era un gran pianista, Gaudí va incloure una barana de ferro forjat amb motius musicals i algun pentagrama ocult en la façana. Una bona forma de conèixer la història d’aquest edifici i del seu arquitecte és reservar una visita guiada amb la possibilitat d’incloure un tour per Comillas. Si prefereixes visitar-lo pel teu conte pots reservar l’entrada amb antelació.

L’horari de visita son tots els dies d’estiu de 10:30h a 21h (el temps mínim recomanat és de mitja hora). El preu és de 7€ per l’entrada general, 5€ per la reduïda (jubilats, estudiants, etc…), 3€ pels nens de 7 a 12 anys, i gratuïta pels menors de 7 anys.

4. Fuente de los Tres Caños

Després de la visita al Capricho pots acostar-te caminant al centre històric per començar una ruta en la bonica font dels Tres Caños, ubicada en la plaça del mateix nom i un altre dels llocs imprescindibles que veure a Comillas.

Aquesta font monumental dissenyada per el cèlebre arquitecte català Lluís Domènech i Montaner en el 1889, ret homenatge a Joaquín del Piélago, fill polític del primer Marquès de Comillas, que va financiar la canalització de les aigües del poble.

Després d’observar els seus motius vegetals i veure algun peregrí del Camino de Santiago, pots apropar-te a l’Ajuntament que alberga l’Oficina de Turisme i la Casa Ocejo, un bonic edifici d’estil indià on passaven els estius la família del Marqués de Comillas i on es va allotjar el rei Alfons XII.

5. Casc Antic

Una altra de les millors coses que fer a Comillas és una ruta per el casc antic començant per la Plaza de la Constitución, la Plaza Mayor del poble. En aquesta plaça rodejada de boniques casones tradicionals hi trobaràs l’antic Ajuntament del segle XVIII i l’Església Parroquial de San Cristóbal, que es va començar a construir en el segle XVII per els propis veïns.

A 200 metres d’aquesta plaça tens el bonic Santo Hospital de Comillas, que meravella per la seva modernista façana blanca amb tocs vermells, i una mica més lluny, a dalt d’un turó, el Palacio de La Coteruca, realitzat en estil francès i utilitzat com a casa d’estiueig de la família Riera.

La següent parada serà en la Plaza del Corro de San Pedro en la que destaquen les cases d’arquitectura típica muntanyesa amb balconades plenes de flors i la Fuente de la Farola, situada entremig.

Per el casc antic es concentren alguns dels millors restaurants on menjar a Comillas.

6. Puerta de los Pájaros

Des de la Plaza del Corro de San Pedro pots pujar fins l’Ermita de Santa Lucía, passant abans per la Puerta de los Pájaros o Puerta del Moro, dissenyada per Gaudí i un altre dels llocs que veure a Comillas imprescindibles. Com a curiositat veuràs que la porta té tres entrades: una pels cotxes, una altra per les persones i la més petita pels ocellets, d’aquí el seu nom.

Un cop en l’Ermita de Santa Lucía, que alberga en el seu interior la Vírgen de Santa Lucía, a qui els pescadors d’aquesta antiga vil·la marinera s’encomanaven abans de sortir a la mar, gaudiràs d’un mirador amb unes fantàstiques vistes a la platja, el port, el far i al mar Cantàbric.

7. Monumento al Marqués de Comillas

Vorejant la part alta del poble des del mirador de Santa Lucía, arribaràs a la Casa Duque, un palauet d’estil anglès i un altre dels llocs que visitar a Comillas. Després d’observar l’exterior d’aquesta casa des de les seves reixes pots apropar-te al Monument al Marqués de Comillas, una obra modernista de l’arquitecte Domènech i Muntaner realitzada en homenatge a Antonio López López, primer marquès de Comillas. En aquest gran pedestal en forma de proa de vaixell s’aixeca una columna amb l’estàtua del marquès i varies referències al passat marítim d’aquest cèlebre indià. Aquest espai verd, conegut com el Parque Güell y Martos, és un dels nostres preferits de Comillas al combinar unes vistes d’infart de la costa Càntabre amb la tranquil·litat d’un parc cobert de gespa, perfecte per fer un pícnic els dies de bon temps.

8. Cementerio de Comillas

Baixant del Parque Güell en direcció al port arribaràs al Cementiri, un dels més bonics d’Espanya i un altre dels llocs que veure a Comillas imprescindibles. Situat a dalt d’un suau turonet, en el mateix lloc on estava una església parroquial del segle XV o XVI, aquest cementiri gòtic va millorar amb l’ampliació realitzada per Lluís Domènech i Montaner en el 1893, conservant les ruïnes de l’anterior temple i realitzant la bonica façana d’accés, els mausoleus de l’interior i la imponent estàtua de l’Àngel Exterminador de Llimona.

9. Banyar-te en la platja

Donar-te una refrescant capbussada en les fredes aigües del mar Cantàbric, situat a 10 minuts caminant del centre, és una altra de les millors coses a fer a Comillas. Aquesta platja de sorra fina i daurada d’1 kilòmetre de longitud, disposa de tota classe de serveis i un agradable passeig marítim que et portarà fins al Port, ubicat en l’extrem esquerre, que conta amb un passat ballener i està protegit de la força de les marees per un dic a més de tenir un petit far i un reduït nombre de vaixells pesquers.

Si disposes de temps et recomanem acostar-te a la Platja de Oyambre (segona opció de les platges proposades aquest matí), ubicada junt a la desembocadura de la Ría de la Rabia, a 4 kilòmetres de Comillas, que té un magnífic camp de dunes i aigües de color esmeralda, que la converteixen en una de les millors platges de Cantàbria.

10. Universitat Pontificia

La Universitat Pontificia, dissenyada per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, en 1890, gràcies al patrocini de Antonio López López, és una de les més boniques d’Espanya i la nostra última recomanació d’aquesta llista de llocs que veure a Comillas imprescindibles.

Situada a dalt d’un turó que pots arribar-hi en cotxe previ pagament de 2€ per el pàrking, aquest enorme complex d’estil neogòtic-mudèjar amb elements modernistes es va construir coma seminari catòlic per instruir a sacerdots.

Val la pena fer una visita guiada pel seu interior després de creuar la magnífica portada d’entrada per observar de prop les portes de bronze i el sostre de l’edifici principal amb un artesonat de fusta, a més de les fantàstiques vistes al poble des del seu jardí.

Els horaris de les visites guiades son durant els mesos d’estiu a les 10h, 11h, 12h, 13h, 16h, 17h, 18h, i 19h.

Visitades les atraccions imprescindibles de Comillas, continuarem amb la nostra ruta del dia d’avui. Ens dirigirem a los Acantilados de Bolao, a 9 kilòmetres a l’est de Comillas. Ens hi acostarem per la carretera CA-131, i ens dirigirem a la localitat de Toñanes, pertanyent al municipi d’Alfoz de Lloredo, per tal d’accedir a una de les innombrables meravelles que la línia de la costa i els seus penya-segats ens ofereixen. Es tracta del penya-segat “El Bolao”.

Aquest àmbit del litoral constitueix un paisatge característic de la Marina Occidental de Cantàbria, territori característic d’una antiga plataforma d’abrasió marina, de relleu pla però ondulat, on es combinen penya-segats, platges, nuclis rurals, praderies i elements singulars com el Molí El Bolao.

La localitat de Toñanes es situa sobre la plataforma, a uns 600 metres de la línia de costa.

És un paisatge rural de praderies i terrats solcat per una complexa xarxa de camins, amb sòls de gran valor agrològic. El relleu pla s’interromp abruptament en arribar a la costa, formant penya-segats i puntes, que poden assolir els 60 o 70 metres de desnivell.

Mentre avancem cap al penya-segat, les vaques ens observen amb santa paciència.

A l’horitzó apareixen les ruïnes de l’altre element significatiu d’aquesta part del territori: les ruïnes del molí El Bolao.

Tot i que per la línia de platja el perfil és continu, l’erosió de la riera de la Presa sobre el penya-segat li ha fet retrocedir uns 100 metres cap a l’interior, formant-se una cascada.

A cada costat de la riera apareixen els espectaculars penya-segats de calcarenites amb intercalacions margoses. La dinàmica erosiva costanera s’aprecia per la gran quantitat de despreniments rocosos. És possible baixar cap al llit del riu i ascendir pel costat oposat fins al cim del penya-segat, on hi ha un banc des del qual s’afirma que es poden contemplar extraordinaris capvespres.

En direcció a ponent es tanca aquesta badia per la Punta de la Rebollera.

Contrasta, en comparació amb altres punts de la Costa Cantàbrica, com a la Costa Quebrada cap a llevant, per l’horitzontalitat de les seves capes geològiques sedimentàries.

Un atractiu turístic és buscar al conjunt el perfil de la cara de l’indi de Bolao.

Qualsevol lloc és bo, i aquest és fantàstic, per relaxar-se o fer-se una selfie.

L’altre atractiu del lloc son les ruïnes d’un antic molí hidràulic del qual no se’n coneix amb exactitud la seva època de construcció, probablement de l’Edat Mitjana.

El molí que aprofitava l’energia del Rierol la Presa al punt on es forma la cascada, a pocs metres de desembocar al mar.

Queden les restes de dos edificis i un mur tester d’un altre, així com la retenció sobre la riera formant una petita presa des de la qual canalitzar l’aigua cap al molí. Les dues edificacions sense sostre.

Al costat de la resclosa i la cascada les restes del molí i, davant, un mur tester d’un possible habitatge. Totes les parets són de carreuó amb les cantonades i les obertures de les portes de carreus. Les parts de formigó corresponen a obres de consolidació recents per evitar accidents.

L’altre edifici rectangular podria haver estat un magatzem i/o quadra.

Al costat del molí, la resclosa i el petit embassament que forma.

Encara subsisteixen algunes bigues i estructures de fusta. Ha desaparegut tot el vestigi de la maquinària.

Uns 200 metres més amunt, sembla que es troben les ruïnes d’un altre molí, que no visitem.

No sé quina és la situació actual, però en els darrers anys hi ha hagut un debat sobre si s’havia de construir un mirador al lloc, idea rebutjada per ecologistes i conservacionistes.

Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (54,50km i 1 hora i 18 minuts):

Avui farem una de les rutes més panoràmiques de Cantàbria: pujarem en el telefèric de Fuente Dé cap als Picos de Europa i farem una ruta de trekking de baixada des del Mirador del Cable a Fuente Dé. Es tracta d’una de les rutes més emblemàtiques i de postal que hi ha a la regió. Visitarem la capital de la Vall de Liébana, Potes, i tornant, ens acostarem al Mirador de Santa Catalina, en ple “Desfiladero” de la Hermida, amb unes vistes espectaculars. Comencem.

En ple cor del Parc Nacional dels Picos de Europa, el Telefèric de Fuente Dé, salva un desnivell de 753 metres, i situa al viatger a 1.823 metres d’alçada en tant sols 4 minuts, a una velocitat de 10 metres per segon. Des de l’estació superior el visitant s’emocionarà per un paisatge d’immensa bellesa.

Per arribar-hi des de San Vicente de la Barquera hem hagut de fer 72,9 kilòmetres (una hora i 21 minuts de recorregut amb cotxe).

La cabina del telefèric té una capacitat per a 20 passatgers, un temps recorregut de 3 minuts i 40 segons, i com hem dit, salva un desnivell de 753 metres.

En la instal·lació es disposa de dues cafeteries, una ubicada en la cota inferior del telefèric (cafeteria “Fuente Dé”) amb capacitat per a 200 comensals i una altra en l’estació superior (cafetería “El Cable”) per a 150 persones. Junt a aquesta última hi ha un balcó mirador orientat al sud des del que es divisa una extraordinària panoràmica de la Serralada Cantàbrica, quedant al nord les cimes del massís central o dels “urrielles” de Picos de Europa.

Els horaris per agafar el telefèric son tots els dies de 8 a 19h. Recomanen fer una reserva “on-line”. Els preus son de 20€ pels adults (anar i tornar) i de 10€ pels nens de 6 a 12 anys (anar i tornar).

En el nostre cas només comprarem el bitllet d’anada i baixarem a peu, això son 11€ pels adults i 5€ pels nens de 6 a 12 anys.   

La intenció que tenim és fer la Ruta de los Puertos de Áliva, la qual és un recorregut molt típic de la vessant Cantàbrica de los Picos de Europa. El recorregut ens permet aprofitar la pujada amb el telefèric de Fuente Dé i realitzar tota la baixada caminant per un sender còmode i accessible. Paisatges d’alta muntanya i extenses praderies ens delecten durant tot un clàssic del senderisme càntabre. La ruta és d’uns 14,5 kilòmetres i pot durar fins a 4 hores.

Després de pujar en telefèric iniciem la ruta des de l’estació superior (El Cable). El camí serà en la seva major part de baixada, excepte en el tram final, on petites rampes ens faran que ens haguem d’esforçar una mica després d’haver caminat un munt de kilòmetres. El camí transcorre entre grans prats de muntanya en els massissos Central i Oriental dels Picos de Europa, coneguts com als Puertos de Áliva. Un cop els deixem enrere ens endinsarem en un frondós bosc per acabar d’arribar a la vall de Camaleño des d’on hem agafat el telefèric.

Iniciem aquesta preciosa i clàssica ruta pels Picos de Europa des de l’estació del telefèric de Fuente Dé, éssent la forma més còmode i espectacular d’accedir a la part superior. En menys de 5 minuts de trajecte superarem aproximadament 750 metres de desnivell.

Un cop en l’estació superior del telefèric, El Cable, (0:00h – 1.845m), a quasi 1.850 metres per sobre el nivell del mar, ens trobarem una zona de cafeteria, punt d’informació i serveis.

En la part alta, no podem deixar passar l’oportunitat de contemplar l’espectacular panoràmica del mirador del Cable, un gran balcó que ens permet dominar la vall de Camaleño. I ara sí, anem a començar la caminada. L’inici del camí és amb un petit desnivell de pujada entre grans muntanyes de roca.

No hauríem de tenir cap problema per a seguir-lo, ja que és l’únic sender que surt del telefèric. A més, veiem com estan les marques blanques i grogues per remarcar-lo. La pista és molt ampla i perfectament condicionada, i un cop superat aquesta petita pujada la resta serà un descens constant entre grans prats d’alta muntanya.

Des del punt més alt veurem clarament tot el camí de baixada i el nostre primer punt de referència. Es tracta del Chalet Real (0:30h – 1.735m), construït en l’estiu de 1912 i estrenat perquè el rei Alfonso XIII pogués anar de cacera.

Continuarem avançant seguint les direccions en Fuente Dé i veurem la segona i última construcció feta per l’home en aquest recorregut, l’Hotel Refugio de Áliva.

La baixada és molt tranquil·la i a més també és molt habitual de trobar-hi vaques que pasten relaxadament molt a prop nostre. Aproximadament portem uns 4 kilòmetres de recorregut quan arribem a l’Hotel Refugi de Áliva (1:00h – 1.670m), on trobarem unes taules de pícnic i una cafeteria.

Seguim baixant sense desviar-nos en cap moment del sender principal. A mig matí ja es comença a notar l’afluència d’excursionistes en aquests bonics paratges. Al cap de 6,5km des de la sortida, arribarem a l’encreuament de los Invernales de Igüedri. Nosaltres girarem a mà dreta per sobre del petit pont de fusta que travessa el riu Nevandi.

Aquesta segona part del recorregut és probablement la més difícil, ja que transcorre majoritàriament per petits senders i amb unes quantes pujades. El camí s’endinsa en els espessos boscos al peu de les muntanyes i estarem durant bona part del recorregut a l’ombra de grans fagedes i roures.

En la part final ens trobarem un últim creuament però clarament indicat. Seguim direcció Fuente Dé per aquest sender molt pintoresc. El trajecte finalitza en el peu de la muntanya, en el pàrking just davant de l’estació del telefèric. Com es pot veure, uns paisatges espectaculars.

Finalitzada la caminada i un cop descansats, ens n’anirem fins al poble de Potes, el qual té un gran centre històric (declarat Conjunt Històric Artístic). Del telefèric al poble de Potes hi ha 22,6 kilòmetres (uns 26 minuts en cotxe), que els fem per la carretera CA-185, recorrent la Vall de Camaleño. Es tracta d’una carretera panoràmica on gaudirem especialment de les vistes a les muntanyes.

La vil·la dels ponts i de les torres es presentarà davant nostre com un imprescindible en el camí. Aquí us expliquem els 4 llocs més imprescindibles de veure a Potes.

Estem en ple cor de la vall de Liébana, en un dels pobles més turístics de Cantàbria (també ho dèiem ahir de Santillana), i a la seva vegada, més bonics. La seva situació, a més, et permet arribar a molts punts interessants i importants d’aquesta zona càntabre en molt poc temps.

Potes és una vil·la de muntanya que no et deixarà indiferent i que gaudiràs de lo què t’ofereix de si mateixa, del seu entorn i per suposat de la seva gastronomia. La vil·la en sí pots visitar-la perfectament en mitja jornada o inclús en 1 dia tranquil·lament sense presses, però nosaltres reservaríem 2 o 3 dies per a conèixer els seus voltants. Per això, un altre dia tornarem a venir en aquesta comarca, per acabar de visitar el què ens quedarà avui.

Passejar per els seus carrers empedrats i admirar les seves casones populars faran la resta…

La capital de la comarca de Liébana apareix mencionada documentalment des de mitjans del segle IX a l’època medieval i, encara que no es trobessin restes en l’antiguitat i de la seva possible ocupació, sí situen en ella restes de la prehistòria per els vestigis trobats en la regió de Liébana. Acolliria també als habitants de la època preromana i, per suposat, als romans. Aquí desenvoluparien a més les seves lluites medievals les poderoses cases de los Mendoza i los Manrique però des de finals d’aquesta època Potes estaria vinculada a la Casa del Marquès de Santillana primer i a la de l’Infantado després.

El seu patrimoni arquitectònic és un dels més rics d’aquesta regió tant el religiós com el civil o popular però, sobre tot, son importants les seves tradicions com és el Jubileu a Santo Toríbio de Liébana.

Potes es troba situada en el sud-oest de Cantàbria, entre les serres de Peña Sagra i Peña Labra i el massís de Picos de Europa, territori pla rodejat de muntanyes i ubicat en el centre de la comarca de Liébana (d’aquí vé una de les raons perquè sigui la seva capital). En ella s’uneixen els rius Deva i Quiviesa, fet que l’ajuda a estar integrada en un espectacular paisatge en la confluència de quatre valls de la comarca, a més de poder gaudir d’una espècie de microclima al trobar-se protegida de muntanyes que li fan ser una zona més càlida i seca.

Adjuntem en un mapa, els principals atractius que veure a Potes que seguidament explicarem:

En el mapa s’hi ha assenyalat els punts més destacats però Potes és una vil·la on passejar i perdre’t per els seus carrerons, sense grans rutes marcades, lo què et traslladarà a una altra època, especialment passejant per els ponts de San Cayetano i de la Cárcel, construïts sobre la confluència del riu Quiviesa juntament amb el riu Deva, ambdós creuant Potes.

El secret de Potes és perdre’s per la seva part vella, una zona amb moltíssim encant que et descobrirà una vil·la tranquil·la i plena de raconets per els que passejar, gaudir o seure a prendre algo en una terrasseta però, com us comentàvem abans, posseeix a més una rica arquitectura que formen els llocs imprescindibles que veure a Potes.

És un poblet tant petit i acollidor que no hem seguit un ordre per veure tots els seus atractius però te’ls anunciarem perquè no te’n perdis cap i puguis planificar millor el teu dia:

1. Església de San Vicente

Podem dir que son dues esglésies en una, la antiga datada en el segle XIV i la nova que es va començar a construir a finals del segle XIX, ja que amb el creixement de la vil·la l’anterior església era insuficient i començava a tenir un estat ruïnós. El seu interior guarda tresors que han de contemplar-se, com son els seus retaules barrocs, procedents en la seva majoria de l’antic convent de San Raimundo de la ordre de Santo Domingo que existia abans a Potes.

Destaquen per sobre de tots, dos elements del tresor en particular. El primer és el Cristo de Burgos, la imatge del famós Crist que es conserva a la Catedral de Burgos i que conta amb una llegenda pròpia ja que, segons la tradició popular, la imatge va aparèixer flotant en la badia de Santander amb lo que despertaria una gran devoció entre els habitants de la vil·la i passaria a convertir-se en el patró dels emigrants que sortien cap a les Índies. L’altre retaule important representa la Conversión de San Pablo. Una visita imprescindible a veure a Potes.

2. La Torre del Infantado

Un dels símbols de lo què veure a Potes i un dels edificis més destacats de tota Cantàbria. Aquesta Torre, que ara té la funció d’Ajuntament i a la vegada de Sala de Exposicions, en el seu dia exercia el paper de presó. Es tracta d’una casa-torre construïda en el segle XIV i situada en el centre del casc antic (el qual sembla que presideix), que va pertànyer a Don Tello, Señor de Liébana, encara que a partir del segle XVI passa a mans de la família Santillana després dels enfrontaments per el senyoriu. Un detall original en les fortaleses càntabres (i que té aquesta torre) és que en el seu interior posseeix un pati que il·lumina les estàncies interiors.

Mercat tradicional entre San Vicente i la Torre del Infantado: Si la teva visita a Potes et coincideix en dilluns, podràs veure i gaudir del mercat que es celebra aquest dia on es mostren els productes típics i tradicionals que la gent dels diferents punts de la comarca porten cap a Potes. Llegums, fruita, embotits o formatges produïts en la zona i base del seu plat principal, el “cocido lebaniego” que es pot acompanyar per el típic “orujo lebaniego” o el tradicional “Té del Puerto”.

Per arribar a la Torre tens que pujar una escalinata que fa que tingui un aire més senyorial. Declarat Conjunt Històrico-Artístic pot ser un punt d’inici per el teu passeig per els carrers de lo que fou la vil·la medieval de Potes. Oberta al públic després d’un llarg procés de restauració, està distribuïda en sis plantes al voltant d’aquest pati interior.

Els horaris d’obertura en els mesos d’estiu son de 9:30 a 14h i de 16 a 19:30h, tots els dies. Els preus son de 3€ la tarifa general, i la tarifa reduïda son de 1,5€ (nens de 4 a 12 anys).

Potes no és denominada com la vil·la dels ponts i de les torres per casualitat. Torres com la del Infantado o la propera Orejón de la Lama son un clar exemple. També solen acollir exposicions i altres programacions culturals les torres de Calseco, Linares i Osorio.

En la última planta d’aquesta magnífica Torre del Infantado pots accedir a les més impressionants vistes del poble, dels rius Deva i Quiviesa, el mont de la Viorna, les ermites que anuncien el monestir de Santo Toribio i els Picos de Europa.

3. Antic Convent de San Raimundo

Un convent dominic fundat en el segle XVII per el frare Frai Toribio Vélez la importància de la qual resideix en que tenia en el seu poder els importantíssims retaules que avui en dia es poden veure en l’església de San Vicente i que el convent conservaria fins a l’any 1837 quan es va produir la fi de la congregació religiosa. Va arribar a ésser seu de l’Ajuntament i, avui en dia, acull una exposició permanent sobre la comarca de Liébana i els Picos de Europa. Conserva de la seva època la façana i el claustre.

4. El barrio viejo o casco histórico de Potes

No et pots perdre aquesta visita imprescindible a Potes ja que bona part del seu encant l’allotja cada carrer del seu barri vell o casc antic, unit per els dos ponts que us hem mencionat abans (el de San Cayetano y la Cárcel).

Algunes de les seves laberíntiques calçades conserven el típic ambient d’altres èpoques com un dels barris més característics, el de la Solana.

El seu aspecte medieval t’enamorarà i gaudiràs al cent per cent d’un dels conjunts històrics monumentals més espectaculars de Cantàbria.

També pot ésser interessant acostar-nos a la “Casa del Oso en Liébana”, en la qual hi ha una exposició interactiva sobre l’ós. Està ubicat el museu en la Casa del Capitán, al costat de la Torre del Infantado. Els horaris d’accés son de dimarts a diumenge de 12 a 21h, i l’entrada és gratuïta.

Visitada Potes, anirem a buscar el cotxe per emprendre el camí de retorn, però ens aturarem a contemplar el Desfiladero de la Hermida, el qual és el congost més extens del país, pel qual hi passa la carretera N-621. El millor que podem fer és anar-nos-en a veure’l des d’un mirador. Anirem amb el cotxe fins al Mirador de Santa Catalina. Per arribar-hi s’ha de trencar a mà dreta un cop arribem a l’alçada de l’Alberg de la Hermida (que està al barri de la Hermida). Trencarem doncs a mà dreta i agafarem la carretera CA-282 per la qual hi rodarem uns 8,7 kilòmetres (uns 14 minuts amb cotxe). Arribarem al trencall a mà dreta un altre cop amb l’ermita de Santa Catalina i el Mirador i continuarem per allí uns 1700 metres més fins que arribem al cim d’una muntanya que és on hi ha el mirador. Les vistes que es tenen des del mateix del Desfiladero de la Hermida son espectaculars.

Com podeu comprovar aquest mirador mereix una aturada obligatòria. Es tracta d’un mirador obert cap al Desfiladero de la Hermida, en el municipi de Peñarrubia. Això sí, no és apte per a tots els estómacs. Construït en el 1999 en lo més alt del mont homònim, en voladís, sota els peus del visitant hi ha més de 1.000 metres de caiguda fins al riu Deva…

També cal dir que en l’estiu del 2019 varen inaugurar la “Senda Mitológica del Monte Hozarco”, just aquí en el camí que porta al mirador de Santa Catalina. Es tracta d’un recorregut de 2 kilòmetres d’extensió (des del desviament de Piñeres fins al Mirador): La ruta és una senda temàtica amb personatges de la mitologia de Cantàbria en l’interior d’un bosc de roures, faigs, castanyers i avellaners.

Per el camí t’hi trobaràs fins a 15 personatges típics de la mitologia de Cantàbria. Estan fets a tamany real (a gran tamany) i han estat elaborats amb materials de fusta i fibra de vidre. Fran Querol és l’autor de les peces. Junt a cada personatge hi trobaràs un panell explicatiu amb informació de cada personatge, així com pistes per seguir trobant a aquests personatges mitològics. Ull! Estigues ben atent, n’hi ha algun que està ben amagat entre la vegetació. És un pla genial per fer amb nens, i també amb adults. A més, el camí acaba en el mirador de Santa Catalina, així que té premi! El recorregut total a peu és de 3 kilòmetres (anar i tornar) i amb un desnivell de 150 metres.

Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (160km i 3 hores i 6 minuts):

El primer dia sencer que passarem a les vacances a Cantàbria el dedicarem a un dels plats forts de les mateixes. Explorarem la Costa Occidental de Cantàbria, amb les poblacions de Santillana del Mar i el Museu d’Altamira. Entrarem al laberint de Villapresente i a la tarda anirem a veure els famosos penya-segats de Ubiarco, realitzant un petit trekking per conèixer-los, i per acabar banyant-nos, si volem, a la Playa de Santa Justa.

Ens acostarem al poble de Santillana del Mar amb la reserva al Museu d’Altamira ja feta amb antelació. Per evitar aglomeracions, primer ens dirigirem al Museu. El Museu ofereix la oportunitat de conèixer, gaudir i experimentar sobre la vida dels qui pintaren i habitaren la cova de Altamira. L’exposició permanent “Los tiempos de Altamira”, mostra als caçadors recol·lectors en les seves feines quotidianes; pel·lícules, escenografies i dibuixos animats expliquen l’ús dels objectes arqueològics conservats i exhibits. Integrada en l’exposició, la Neocueva ens  mostra com era Altamira en l’inici de la nostra història, com a lloc habitat i com a santuari.

Qualificada com la “capella sixtina” de l’art rupestre, aquesta cova conté probablement les pintures prehistòriques més famoses del món. El descobriment de la cova d’Altamira, a finals del segle XIX, va provocar una profunda polèmica i posterior commoció entre la comunitat científica de l’època, reticent en un principi a admetre l’antiguitat real de les seves pintures (14.000 anys). La part més famosa de la cova, coneguda com la “sala dels polícroms”, no fou descoberta tanmateix fins al 1879.

Durant el segle posterior al seu descobriment, la massiva afluència de visitants a la cova va començar a inquietar als científics davant d’un possible deteriorament de les pintures. Això va provocar que en el 1979 es tanqués la Cova d’Altamira, primer totalment i després un tancament controlat per tal de preservar el seu valuós contingut. Degut a la fragilitat de l’art rupestre d’Altamira, es crea una rèplica de la cova per delit dels visitants en el 2001. En aquest any s’inaugura també l’actual seu del museu, la qual alberga la Neocueva, una reproducció que permet la difusió de l’art d’Altamira a tots els públics.

Els horaris per entrar al Museu son, en els mesos d’estiu, de dimarts a dissabte de 9:30h a 20:00h i diumenge de 9:30h a 15:00h. Els preus son de 3€ per l’entrada general, i 1,5€ per l’entrada reduïda.

La Neocueva presenta Altamira tal com era entre fa 36.000 i 13.000 anys, quan l’habitaren diferents grups de persones integrades en bandes familiars. Obtenien els aliments caçant i recol·lectant, aprofitant els recursos de les diferents àrees d’un extens territori que recorrien de forma planificada en funció de les estacions.

L’activitat quotidiana es desenvolupava entorn a varies fogueres prop de l’entrada. Cap a l’interior de la cova l’espai servia per expressar aquelles idees, valors o creències que necessitaven o eren acompanyades de figures i signes, amb un codi quasi indesxifrable que es va estendre per tota la cova. En la galeria final, també al final de la Neocueva, junt als mateixos animals i semblants signes del gran sostre, hi trobem les màscares de quins habiten o es manifesten allí, de quins es fan aparents davant nosaltres, ens observen i acompanyen.

Gravat, dibuix i pintura s’utilitzen aïllada o conjuntament; el carbó vegetal de les fogueres i els vermells o marrons del mineral ocre son els colors d’Altamira. L’art d’Altamira destaca per la qualitat de les seves pintures i gravats, per la diversitat de tècniques i estils i per haver acumulat en el seu interior obres diverses durant més de deu mil anys; per tot això és particularment interessant per els estudiosos i atractiva per a tots.

Visitat el Museu d’Altamira, anirem fins al poble de Santillana del Mar. Cita imprescindible per el turista que visita Cantàbria, Santillana del Mar és sense lloc a dubtes una de les localitats de major valor històric-artístic d’Espanya, fins al punt de que tot en ella és monument.

Coneguda com la vil·la de les tres mentides (doncs ni és “santa”, ni “llana”, ni té “Mar”), Santillana del Mar és la capital d’un municipi de 4.000 habitants dedicats en la seva majoria a l’activitat agropecuaria, i sobretot al turisme. Com hem vist, parlar de Santillana del Mar és fer-ho també de la Cova d’Altamira, encara que realment Santillana del Mar és molt més que la Cova. Ja en el segle IX existia en la vil·la el Monestir de Santa Juliana, que donaria pas a la prestigiosa col·legiata de Santa Juliana en el segle XII, el primer i més important dels exponents de l’art romànic de Cantàbria. Al voltant de la Col·legiata i el seu bell claustre, de finals del XII – principis del XIII, es va desenvolupar un nucli de població que va viure èpoques de gran esplendor econòmic, com evidencia la riquesa de les nombroses casones i palaus que conformen aquesta vil·la.

Per visitar la Col·legiata s’ha de fer per telèfon (639.830.520) o e-mail, així com per saber dels seus horaris d’obertura.

Les Torres de Merino i Don Borja (avui seu de la Fundació Santillana) figuren entre les construccions civils més antigues d’una localitat empedrada que és imprescindible recórrer a peu per admirar en tota la seva plenitud la bellesa dels seus carrers i edificacions medievals. Ens trobarem així enfront a esplèndids edificis com les cases de l’Águila i la Parra (on el Govern Regional ha instal·lat una sala d’exposicions), el palau i la torre de Velarde, la casa de Leonor de la Vega, els palaus de Barreda, Tagle i Villa i un llarguíssim etcètera que seria massa extens d’enumerar.

Santillana del Mar és seu d’una intensa activitat cultural, que es desenvolupa durant tot l’any en les seves diferents sales d’exposicions i museus.

En els seus empedrats carrers medievals podem trobar també múltiples tallers artesans i degustar una saborosa llet amb bescuits, el berenar més popular en la vil·la.

A l’Oficina d’Informació i Turisme de Santillana del Mar ens indicaran les diferents rutes que podem fer per la localitat, com per exemple la Ruta Monumental Medieval:

També podem fer la ruta  Monumental Renaixentista i Barroca:

Igualment, és del nostre interès, la visita a un altre dels seus museus, el Museu de la Tortura, el qual és un museu on es revelen les pràctiques de la Inquisició. Es tracta d’un museu únic on es mostren diversos mètodes i instruments de tortura utilitzats al llarg de l’història.

Els horaris del museu pels mesos d’estiu son de les 10h a les 21h tots els dies. Els preus son de 4€ l’entrada general i 2,80€ l’entrada reduïda (per majors de 65 anys i nens de 8 a 14 anys). Els menors de 8 anys entren gratuïtament.

A les immediacions de Santillana ens trobarem també a més amb un bufó Parc Zoològic que fa les delícies de grans i petits, ja que té una cuidada varietat d’espècies i també disposa d’un Parc Quaternari (les espècies pintades per l’home d’Altamira).

Els preus per entrar al Parc son de 25€ pels adults i 10€ pels nens (de 4 a 12 anys). Els horaris son de les 9:30h a les 20:00h aprox.

Santillana del Mar és, en definitiva, per la seva història i riquesa natural, un dels punts més atractius de Cantàbria i un dels seus principals focus d’atenció turística.  

Finalitzada la visita a Santillana, agafarem el cotxe per anar-nos-en a visitar el Laberinto de Villapresente, a menys de 10 minuts de Santillana. Es tracta del laberint més gran del país, ubicat en el municipi de Villapresente. És un gran laberint de bardisses famós pels girs i obstacles, i una torre d’observació de fusta. S’ha fet tant famós que t’aconsellem si hi voleu anar, de reservar-ho amb antelació.

Els horaris pels mesos d’estiu son de 10:30h a 20h tots els dies. Els preus son de 4€ per l’entrada general (adults i nens a partir de 13 anys), i de 3€ per l’entrada reduïda (nens entre 7 i 12 anys inclosos). Es recomana reservar.

Un cop hem trobat la sortida al laberint, ens n’anirem a la costa, a les immediacions de Santillana del Mar, a menys d’un quart d’hora del poble, als anomenats penya-segats d’Ubiarco, i farem una petita excursió per conèixer-los.

En aquesta ruta a peu recorrerem els penya-segats d’Ubiarco partint de la Playa de Santa Justa on sorprèn l’enclavament d’una petita ermita. Es tracta d’un tram de costa càntabra de gran bellesa, conformada per penya-segats coronats per prats verds en els que pasturen vaques. Entre els penya-segats s’amaguen boniques i petites cales.

Iniciarem la ruta en la Playa de Santa Justa, on hi ha espai per aparcar i una guingueta. La platja pertany al municipi de Santillana del Mar i per arribar-hi amb cotxe hem de passar pel poble de Ubiarco. La ruta que farem pels penya-segats té uns 10 kilòmetres de longitud amb uns 200 metres de desnivell, és lineal, i els primers 2 kilòmetres son de dificultat moderada, la resta fàcil. No té pèrdua, ja que sempre es segueix el litoral.

És una enorme curiositat trobar-te enfront amb l’ermita de Santa Justa encastada en el penya-segat. Malgrat considerar-se una construcció semi-rupestre per aprofitar la pròpia roca del terreny com a parets, la construcció actual no és molt antiga, del segle XVI, encara que expliquen que l’original es remuntava a segles anteriors quan l’habitava un anacoreta. Dalt del mateix penya-segat veiem les ruïnes de la Torre de San Telmo, construcció del segle XV que exercia de talaia de vigilància i defensa costanera.

El camí dels penya-segats d’Ubiarco surt de l’esquerra de la platja, al final del petit passeig marítim. Iniciarem llavors una pujada al primer penya-segat per un estret sender de pescadors. I així serà la tònica dels primers 2 kilòmetres, camins molt estrets, quasi tancats de vegetació a la vora del penya-segat. Pot ésser inclús perillós, especialment si està humit, ja que a vegades no veus on col·loques el peu i el terreny és irregular i inclinat. Amb precaució anirem avançant, salvant penya-segats i obrint-se a la nostra vista cada vegada un nou panorama.

Transcorreguts 2 kilòmetres deixarem el sender perquè desembocarem en una pista de terra, per la qual continuarem ja de forma més còmoda i a pas més lleuger. Es podria caminar més a prop del mar per estrets camins o camp a través sense dificultat ja que el terreny és més pla, però tot el terreny costaner està ple de filats delimitant les parcel·les ramaderes en les que pasturen vaques.

Per la pista arribarem a l’Ensenada de Calderón, punt més llunyà de la ruta, per lo que després de quedar-nos una estona contemplant-la continuarem amb la tornada quan portem uns 4 kilòmetres de caminata. L’Ensenada de Calderón és una preciosa badia envoltada de petits penya-segats. Enfront hi veurem cases en una ubicació privilegiada sobre verds turons que s’eleven sobre el mar.

En la tornada evitem els complicats 2 kilòmetres que vàrem recórrer inicialment per estrets camins de pescadors sobre els penya-segats, per lo que continuarem per pista fins arribar de nou a la platja de Santa Justa.

Pujarem llavors per el penya-segat situat a l’est de la platja per apropar-nos a l’ermita de Santa Justa i per arribar a la Torre de San Telmo. No ens estranya que antigament escollissin aquest lloc com a punt de vigilància costanera. Des d’aquí divisem tota la costa occidental de Cantàbria fins a Astúries a l’oest. Cap a l’est gaudim d’una altra preciosa estampa, la Platja de Tagle i els penya-segats de Punta Ballota.

És hora de reposar forces en la guingueta de la platja de Santa Justa, on serveixen racions, entrepans o plats. El menjar sembla que està força bé, i l’emplaçament és fantàstic. Si voleu, ens podem banyar. Val la pena després de la caminada…

Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (102km i 1 hora i 29 minuts):

El primer dia del viatge el dedicarem lògicament al desplaçament des de Manresa fins a San Vicente de la Barquera que és on tindrem l’allotjament. A la tarda, quan arribem, visitarem la població i poca cosa més. Demà serà un altre dia.

Sortirem ben d’hora de Manresa en direcció Lleida per l’Eix Transversal (C-25). Enllaçarem amb la autovia A-2 i a l’alçada de Lleida ens situarem a l’autopista AP-2 en direcció Saragossa. Passarem Saragossa per la AP-68, així com Logroño, i més endavant arribarem a Bilbao. A Bilbao agafarem la AP-8 on més endavant es convertirà en A-8 i ja no la deixarem fins passat Santander arribar al poble costaner de San Vicente de la Barquera. En total hi ha uns 704 kilòmetres des de Manresa, els quals els hem fet amb unes 7 hores i 12 minuts.

Un cop trobat l’allotjament, el qual serà un apartament a San Vicente de la Barquera, anirem a comprar provisions per omplir la nevera i planificar els àpats següents. Quan sigui l’hora adequada, anirem a fer una volta per San Vicente de la Barquera, la qual és una bonica vil·la marinera.

Estem davant d’un preciós poble càntabre ple de tresors, amb un entorn natural magnífic i un patrimoni artístic envejable, ingredients que el fan visita obligada si véns a Cantàbria. San Vicente de la Barquera conta amb un conjunt medieval realment impressionant. No obstant, des de 1210 ha estat sempre una de les principals destacades de la costa del Cantàbric fins als nostres dies.

Tanmateix, abans de començar la ruta per la ciutat amb els principals atractius a veure a San Vicente de la Barquera (us en proposarem 10), ens plantegem anar-nos-en a gaudir d’una altra panoràmica.

Atractiu nº1: Platges de San Vicente de la Barquera per a gaudir

Estem davant d’una perspectiva que et permet observar de front San Vicente de la Barquera. Les platges de El Rosal, El Tostadero o de La Maza es mereixen una visita i més si el dia està assolellat, per a poder fotografiar la població en tot el seu esplendor.

Si disposéssiu de més d’un dia per visitar San Vicente, aquestes platges serien ideals per a passar-hi una jornada de sol i bany abans d’endinsar-te en els llocs a veure a San Vicente de la Barquera (o després).

Atractiu nº2: Pont de la Maza

Important obra d’enginyeria medieval que va començar a construir-se amb pedra en el segle XV sobre un altre anterior de fusta que ja existia en el segle VI i va arribar a tindre 32 arcs, sent considerat com un dels ponts més grans del Regne. El pont nou és de l’època de Carlos III amb mig quilòmetre de longitud i permet creuar la ría de San Vicente fins a l’entrada de la vil·la.

Explica la tradició popular que si demanes un desig i creues el pont aguantant la respiració, aquest es cumplirà, per això es coneix també com el Pont dels Desitjos.

Atractiu nº3: Convent de San Luis

Encara que en l’actualitat es trobi en ruïnes, segueix formant una bella estampa per la ubicació i la vegetació que l’envolta. Està situat molt a prop del Pont de la Maza i es tracta d’una construcció d’estil gòtic que té l’estructura típica de les esglésies pertanyents a l’ordre franciscana. Si voleu veure’l podeu fer-ho sol·licitant-ho en l’Oficina de Turisme i recórre’l amb una visita guiada entre els mesos d’abril a octubre, exceptuant agost.

Construït en el segle XV va estar regentat per religiosos franciscans, un segle després es remodelaria donant lloc al Convent que podem veure avui encara que amb ruïnes. Va tenir un protagonisme en l’any 1517 quan va acollir entre els seus murs a Carlos V que arribava a Espanya per primer cop per a coronar-se emperador. En el 1992 fou declarat Bé d’Interès Cultural.

Atractiu nº4: Torre del Preboste

Torrassa ubicat en plena “Puebla Vieja” i aixecada en el segle XIII, es troba adossada a l’antiga muralla junt a la que fou construïda encara que posteriorment tindria varies remodelacions. La seva funció fou la defensa d’una de les portes d’entrada a l’antiga vil·la, controlar-la i cobrar el delme a la gent que accedia a ella.

Posteriorment cumpliria el paper de Presó Pública de la vil·la durant anys però, ja en l’actualitat, el seu ús és albergar exposicions temporals.

Atractiu nº5: Palacio de la Familia Corro (Ajuntament)

Situat també en la “Puebla Vieja”, just enfront de la Torre del Preboste, hi trobem aquest palau renaixentista de l’Inquisidor Corro que funciona ara com l’Ajuntament de San Vicente de la Barquera. En el segle XVI l’inquisidor Antonio del Corro va manar construir aquest edifici per a transformar-lo en hospital i acollir als malalts pobres i peregrins de la vil·la que venien del Camí de Santiago.

La seva façana és lo que més destaca, d’estil plateresc. En ella hi podem veure els escuts de la família.

Atractiu nº6: Hospital de la Concepció

Al costat de l’església de Santa Maria de los Ángeles i prop de la Torre del Preboste i el palau anterior, es troba aquest hospital (ara en ruïnes) que des del segle XVI seria refugi dels nombrosos peregrins que es dirigien a Santiago de Compostela i que travessaven la muralla per la Porta del Peregrí en el seu camí cap a occident. Amb prou feines queden en peu alguns fragments dels seus murs.

Atractiu nº7: Església de Santa María de los Ángeles

Ubicada en la zona més alta de la vil·la en el casc antic, la seva construcció es va demorar en el temps entre els segles XIII i XVI sobre, probablement, una altra església anterior. En ella s’aprecien amb claredat les característiques del gòtic muntanyès sent un dels seus exemples més destacats d’aquest tipus d’arquitectura. Ja en el segle XVI es començaria la seva ampliació amb, entre altres, les seves capelles laterals. Les grans dimensions que té amb tres naus fan entreveure l’esplèndid desenvolupament econòmic que la vil·la va assolir en aquests segles. En l’any 1931 seria declarada Bé d’Interès Cultural.

El que més crida l’atenció d’aquesta església és que s’ha convertit en una veritable icona de la vil·la ja que la seva torre pot veure’s des de qualsevol punt de San Vicente. Vorejant-la hi trobaràs un mirador que et donarà unes panoràmiques precioses també. Una visita imprescindible en el teu recorregut. L’església de Santa Maria de los Ángeles conta a més en una de les seves capelles amb l’estàtua de l’Inquisidor Corro que mereixeria un punt i apart perquè està considerada com l’escultura funerària més bella de la regió i una de les millors obres del renaixement espanyol.

Atractiu nº8: Castell del Rei

Heu de pensar que al pujar per l’escalinata que ens porta als punts anteriors, el Castell del Rei hi destacarà per sobre de tot.

El Castell del Rei és un dels millors exemples d’arquitectura defensiva de la regió. Fou construït a l’any 1210 després de la concessió de fur a la vil·la de San Vicente de la Barquera per Alfons VIII i et traslladarà per un moment a l’època medieval. En el 2002 fou declarat Bé d’Interès Cultural amb categoria de Monument.

Després d’una rehabilitació del seu interior es va condicionar per acollir diferents esdeveniments culturals: exposicions, conferències, concerts, i això li fa ser un important fòrum cultural de la regió. Avui conta amb una interessant exposició permanent sobre la història de San Vicente amb documents i peces històriques de la vil·la i amb una fotogràfica de llocs del poble. Les vistes des d’aquest castell son impressionants i podràs gaudir d’una altra panoràmica alternativa de San Vicente.

Atractiu nº9: Santuari de la Barquera

Està situat a l’entrada del port, lloc en el que explica la tradició que la Verge de la Barquera, patrona del municipi, va fer la seva aparició en una petita embarcació, sense tripulació, ni veles, ni remers.

Per a recordar això es celebra la festa popular de La Folía, declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional i constitueix l’esdeveniment més important del municipi. Consisteix amb una peregrinació amb la Verge des de l’Església de Santa María de los Ángeles al moll esportiu.

Atractiu nº10: Far Punta de la Silla

Aquest Far va entrar en funcionament en l’any 1871 i fou inclòs en el Primer Pla d’Enllumenat, sota el regnat d’Isabel II. En els seus inicis utilitzava oli de parafina per donar llum i guiar als navegants, amb el temps patiria reformes fins arribar a l’automatització d’avui en dia. En l’actualitat acull el Centre de Interpretació del Parc Natural de Oyambre. El seu entorn és espectacular i pots passar una estona agradable gaudint de les vistes o, perquè no?, d’un bonic capvespre.

I aquests son els 10 millors atractius que té San Vicente de la Barquera, perquè els puguem descobrir i gaudir durant els dies que ens quedarem en aqueta població.

Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (704km i 6 hores i 47 minuts):

Cantàbria és una regió de caràcter muntanyós i costaner i amb un important patrimoni natural. El seu enèrgic relleu fa que el 40% de la seva superfície es situï per sobre dels 700 metres d’alçada i un terç de la regió presenta pendents de més del 30% d’inclinació. En ella es distingeixen tres àrees morfològicament ben diferenciades:

La Marina

És una franja costanera de valls baixes, amples i de formes suaus d’uns 10km d’ample l’altitud de la qual no sol superar els 500 metres. Limita amb el mar configurant abruptes penya-segats que son trencats per l’aparició de desembocadures de rius generant ríes i platges.

La Muntanya

És una llarga barrera de muntanyes abruptes paral·lela al mar que composen part de la Serralada Cantàbrica. La major elevació de Cantàbria es localitza en el pic de Torre Blanca (2.619m)

Campoo i les Valls del sud

Amb un clima més continental·litzat, presenta un desenvolupament òptim de masses forestals.

Pot semblar Cantàbria una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles i ciutats amb encant.

La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones de Cantàbria i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el país o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta per Cantàbria de 15 dies, visitant la totalitat de la regió.

La nostra intenció és passar dues setmanes allotjats en dos emplaçaments diferents. Per la primera setmana, hem pensat en la zona de San Vicente de la Barquera, ja que pots abarcar millor tant la costa occidental com la comarca de Liébana o Saja-Nansa. Per la segona setmana hem pensat en una localitat més a l’interior, com pot ésser Liérganes, en la que abarques dos terceres parts del territori que es vol visitar.

A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar:

1. VIATGE: ARRIBADA A SAN VICENTE DE LA BARQUERA
2. COSTA OCCIDENTAL: SANTILLANA DEL MAR + MUSEO DE ALTAMIRA + LABERINTO DE VILLAPRESENTE + ACANTILADOS DE UBIARCO + PLAYA DE SANTA JUSTA
3. LIÉBANA: TELEFÉRICO DE FUENTE DÉ + RUTA POR LOS PUERTOS DE ÁLIVA + POTES + MIRADOR DE SANTA CATALINA (DESFILADERO DE LA HERMIDA)
4. COSTA OCCIDENTAL: PLAYA DE BERELLÍN o PLAYA DE OYAMBRE + COMILLAS + ACANTILADOS DE BOLAO
5. LIÉBANA: STA. Mª DE LEBEÑA + MONASTERIO DE SANTO TORIBIO DE LIÉBANA + MOGROVEJO + MIRADORES (COLLADO DE LLESBA, PIEDRASLUENGAS, JABALÍ-ZORRO-CRUZ, LIÉBANA)
6. SAJA-NANSA: CUEVA EL SOPLAO + FERRERÍA DE CADES + CARMONA + BÁRCENA MAYOR + CENTRO INTERPRETACIÓN DEL PARQUE NATURAL SAJA-BESAYA + POBLADO CÁNTABRO DE CABEZÓN DE LA SAL + BOSQUE DE SECUOYAS
7. COSTA QUEBRADA: RUTA ACANTILADOS COSTA QUEBRADA + PLAYA DE LA ARNÍA o PORTÍO o SOMOCUEVAS + MIRADOR DE LA CORNEJA
8. CABÁRCENO: PARQUE DE LA NATURALEZA DE CABÁRCENO + LIÉRGANES
9. SANTANDER: DEL CENTRO HISTÓRICO A LA PENÍNSULA DE LA MAGDALENA + DEL SARDINERO AL FARO DE CABO MAYOR
10. VALLES PASIEGOS: SAN PEDRO DEL ROMERAL + VEGA DE PAS + MIRADOR DE LA BRAGUÍA + PUERTOESTACAS Y PUERTO LUNADA + VALLE DEL MIERA + SAN ROQUE DE RIOMIERA
11. TRASMIERA: RUTA DE SOMO A LANGRE + PLAYA DE LANGRE + RUTA A LOS POZOS DE NOJA (APARCAR A 1,5KM DELS POUS)
12. ASÓN-AGÜERA: MIRADOR AJA + NACIMIENTO Y MIRADORES DEL RÍO GÁNDARA Y ASÓN + CENTRO DE INTERPRETACIÓN DEL PARQUE NATURAL COLLADOS DE ASÓN + RUTA DE ASÓN A CASCADA DE CAILAGUA + MIRADOR ALISAS
13. TRASMIERA/COSTA ORIENTAL: FARO DEL CABALLO AMB VAIXELL + RUTA DE LOS ACANTILADOS DE LIENDO o DE ISLA + ASCENSIÓN AL PICO VIRGEN DE LAS NIEVES
14. VALLES PASIEGOS: RUTA CABAÑAS PASIEGAS + EL CHURRÓN DE BORLEÑA o CUEVA PENDO/CASTILLO/MONEDAS o VISITA QUESERÍA o CENTRO DE INTERPRETACIÓN DEL ROMÁNICO o MUSEO ETNOGRÁFICO DE CANTÁBRIA
15. CAMPOO I VIATGE: RUTA DEL PICO TRES MARES + LA FUENTONA DE FONTIBRE + TORNADA A MANRESA

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar:

Una ruta per la totalitat de Cantàbria en 15 dies és el temps ideal per donar una volta per tota la Comunitat Autònoma sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa està molt ben estudiada per optimitzar el temps. Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduir cada jornada, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

En la totalitat del viatge, serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies, i per veure les corresponents atraccions.