Categoria: VALL D’ARAN

I retornarem a l’àrea del Baish Aran, però aquest cop no serà per fer-hi una caminada, sinó per practicar un dels esports d’aventura més divertits i autèntics: el ràfting. Tenim una reserva al poble de Les per practicar aquest esport. Seguidament visitarem el mateix poble de Les, així com la Factoria de Caviar Nacarii. Finalitzarem la jornada visitant el Mirador Guardader de Les, el qual es troba a sobre del poble.

Agafem el cotxe i ens dirigim a Les, ja que allí hi ha dues empreses d’esports d’aventura que practiquen el ràfting pel riu Garona. De Vielha a Les hi ha 19,30km (uns 20 minuts amb cotxe).

El ràfting és un dels anomenats esports d’aventura que més èxit popular ha aconseguit en tot el món. Aquest esport consisteix en el descens d’un grup de persones en un bot pneumàtic sense motor, per rius cabalosos i ràpids d’alta muntanya, en els quals l’embarcació navega arrossegada per la corrent. Els navegants intenten controlar el curs i la direcció ajudant-se de rems.

És un esport que entranya poc risc o dificultat, per lo què és apte per tot tipus de participants. Qualsevol persona sense una condició física especial pot practicar el ràfting. L’únic que se li demana a tot aquell que vulgui intentar-ho, son ganes de sentir emocions fortes, d’estar en contacte amb la naturalesa i d’apreciar el paisatge que podrà gaudir al llarg del recorregut.

El tram del riu Garona pel qual es fa ràfting és el tram comprès entre la població de Les i Pont de Rei. Té una durada aproximada de baixada de 1h i 15 minuts. Les dues empreses que ofereixen l’activitat son les següents:

• Deportur: Té diferents preus amb diferents circuïts. S’ha de reservar prèviament (internet, telèfon o e-mail). El tram a realitzar té una longitud de 9km, des de la sortida a la Central de Cledes de Les fins al seu final ubicat abans de l’embassament de Pont de Rei, en la frontera amb França. L’edat mínima per a poder-ho practicar son 6 anys, i la data de sortida es confirmarà 7 dies abans de realitzar l’activitat. Els preus son de 38€ per persona. Adjuntem el link: Deportur – rafting, parque de aventura, bunaglows, esquí, snowboa, , Valle de Aran – Deportur – rafting, parque de aventura, bunaglows, esquí, snowboa, , Valle de Aran

• Altisport Vielha: També s’ha de reservar prèviament. Hi ha varis trams per efectuar el ràfting. El Tram 1 es fa entre Les Bordes i Bossòst (9km) d’1 hora de durada, tractant-se d’un tram on els nens han de ser majors de 12 anys. El Tram 2 es fa entre Bossòst i Pont de Rey (10km) d’1 hora de durada, tractant-se d’un tram mig-familiar, amb nens a partir dels 6 anys. El tercer Tram és a la part francesa del Garona, de Saint Beat a Fronsac (9km) d’1 hora de durada, tractant-se d’un tram familiar amb nens a partir dels 6 anys. Hi ha dos horaris de sortida: per una banda, a les 10:30h (arribada final a les 13:30h aprox.); i per l’altra, a la tarda a les 15:30h (arribada final a les 18:30h aprox.). Els preus son de 38€ per persona. Adjuntem el link: Alti Sport Aventura – Deportes de aventura en el Valle d’Aran

Després de l’activitat del ràfting, anirem a visitar el poble de Les. Es tracta d’un poble travessat per el riu Garona i la carretera Nacional 230, col·lindant amb els pobles de Bossòst, el petit i màgic poble de Bausen i França. Com d’altres pobles de la vall comparteix l’encant de que és travessat per les aigües del riu Garona, especialment rellevant i protagonista de la història de la Val d’Aran. Aquest riu li dóna també aquest aire fresc que s’afegeix a la bellesa del poble. Les també amaga un secret, en el subsòl s’amaguen aigües termals amb propietats probablement beneficioses. Això fa que aquest poble sigui famós per les seves aigües medicinals ja utilitzades pels Romans.

Passejant per els seus carrers silenciosos, podem imaginar a Les en altres temps. Quan en l’any 1265 Jaume I d’Aragó durant la seva visita, es va hostatjar en el famós castell de Les. A dia d’avui tant sols queden les ruïnes del Castell, tanmateix la seva anomenada Torre de l’Homenatge es manté en peu per recordar-nos l’esplendor d’una altra època.

Els banys termals de Les ja coneguts des de l’antiguitat, és un dels punts d’interès del lloc. Aquests daten de l’època dels romans i eren utilitzats com a termes. Amb el pas dels anys es va transformar en balneari per les seves aigües sulfuroso-sòdiques. A mitjans del segle XX aproximadament fou tancat i actualment torna a estar en funcionament, encara que la ubicació és una altra:

Es tracta de les Thermes de la Baronia de Les. És un centre termal d’aigües sulfuroses que emanen aigües de més de 300m de profunditat a una temperatura de més de 30 graus. Com a conseqüència les aigües de Thermes de la Baronia de Les, poden curar el reuma, l’artrosis, a més de problemes de la pell i un sens fi de coses més.

Els horaris d’obertura son de dimarts a diumenge de 15h a 21h. Hi ha un passi per un circuït termal de 2 hores. També hi ha una tarifa especial per a famílies.

A Les també s’hi troba el Centre de producció ecològica de Caviar Nacarii: fan visites guiades al centre de producció de caviar i carn d’esturió. A més de conèixer el caviar Nacarii, un dels millors del món. En la visita també es pot realitzar una cata junt a una copa de cava.

Els horaris de la visita guiada son a les 12h del migdia i a les 16h de la tarda. La visita té una durada de 50 minuts a través d’un monogràfic en el que descobriran la seva història, els orígens, totes les etapes del cicle de la vida de l’esturió en estat salvatge i en captivitat, així com el procés d’elaboració del caviar. Recomanem la visita a famílies amb nens, perquè es poden veure els peixos ja que es visita tota la piscifactoria. Els preus per la visita guiada son de 10€ pels adults i 5€ pels nens de 7 a 13 anys.

Un altre dels imprescindibles de la visita a Les, és l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista, la qual és una església eclèctica d’estil barroc construïda entre els anys 1790 i 1819. Amb el seu campanar de 32m d’estil romànic. Forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Un altre dels llocs que no ens podem perdre de Les és la seva plaça de la Crema deth Haro. En la nit de Sant Joan i junt a l’església, el sacerdot del poble li cala foc per a purificar i allunyar als mals esperits. També els acabats de casar fan una ofrena floral com a ritu de fecunditat.

I finalment, l’últim dels atractius de Les, imprescindible de visitar, és la seva ermita de Sant Blai, ubicada darrere de era Baronia, un edifici noble del segle XVII. Les seves dimensions reduïdes, que inclouen un espai absidial de forma semicircular, semblen indicar que la capella actual devia formar part de l’encapçalament d’una construcció al seu moment més gran, o bé el resultat d’una reconstrucció a partir d’elements originals. L’edifici és del segle XII i d’estil romànic.

I un cop agafem el cotxe per marxar de Les, ens dirigirem a un mirador que hi ha sobre el poble, el Mirador Guardader de Les. Es troba a 2,2 kilòmetres del centre de Les, havent de vorejar el Camping Cauarca. Les vistes des d’allí son de la vall i la seva espectacularitat, amb el poble de Les als seus peus. Hi ha també en el mateix mirador, una zona de pícnic.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (46,20 kilòmetres, en 1 hora i 1 minut):

En el dia d’avui visitarem per primera vegada la regió del Baish Aran, per fer una altra de les rutes impressionants que té la Val: la ruta a la fageda de Carlac. L’inici i el final de la ruta son el poblet de Bausen, el qual està ancorat en el passat, i on descobrirem, al visitar-lo, que té dos cementiris i una trista història. La ruta a la fageda de Carlac ens mantindrà ocupats bona part del dia, on descobrirem una espectacular fageda en un meravellós paisatge. Comencem.

Ens dirigirem amb cotxe fins al nucli de Bausen, el qual està a quasi l’inici de la vall per la carretera N-230. Hem d’anar passat el poble de Les i un trencall a l’esquerra a prop del Pont dera Lana, ens farà enfilar muntanya amunt fins a Bausen. En total son 24,8 kilòmetres (uns 29 minuts amb cotxe). Però els últims 4 kilòmetres son per una carretera estreta i amb molts revolts. Hem d’anar en compte. La carretera ens porta a un petit espai d’aparcament a l’entrada del poble. Amb anterioritat al mateix, hi ha un altre espai d’aparcament per si el primer està ple. En el nostre cas, a l’anar-hi enmig del mes d’Agost, ens trobem que hem d’aparcar a la carretera. Hi ha moltíssima gent, també a la caminada.

Farem la ruta a la fageda de Carlac del municipi de Bausen. És una excursió preciosa – curta però amb desnivell – per la fageda mil·lenària de Carlac al Baish Aran. És una ruta de dificultat mitjana, amb una distància total de 6,5km, un desnivell acumulat de 350m, i un temps total efectiu de 2h i 30min. Com hem dit, la sortida i l’arribada son en el poble de Bausen.

Es tracta d’una ruta circular de 6,5km de longitud pel bosc de Carlac, situat a Bausen, al Baish Aran. La ruta comença al bonic poble aranès de Bausen, i s’endinsa a la fageda mil·lenària de Carlac i puja al coret de Pan, des d’on gaudim d’impressionants vistes del vessant Nord del massís de l’Aneto-Maladeta. Des del coll, descendim per una zona de pastures cobertes de falgars cap a les bordes de Sacrotz i retornem a Bausen. Es tracta d’un itinerari fàcil però amb un xic de desnivell.

Comencem la ruta a l’entrada del poble de Bausen (0:00h – 894m)(1), sota l’església de Sant Pèir, on hi ha un rètol indicador del GR-211.2 que seguirem en direcció a “Sant Roc, Carlac, Coret de Pan”.

El dia és espectacular: fa sol i més sol i potser un xic de calor per l’època que som. Pugem per unes escales fins a l’església i el cementiri de Bausen. 

Continuem amunt cap al carrer Major i seguim pel camí en direcció Est passant pel costat d’un alt mur de pedra seca, entre horts i cases. 

Aviat arribem a la petita ermita de Sant Roc (0:10h – 918m)(2).

En aquest punt deixem el camí per visitar un moment el Cementiri de Teresa. Primer ens atansem a un mirador i després continuem per un corriol que passa entre unes antenes i una creu de fusta i baixa cap a una petita esplanada envoltada d’escàrcies (robínies) on hi ha el cementiri amb la tomba de Teresa.

Sabies que… El poble de Bausen té dos cementiris? El cementiri parroquial, situat al costat de l’església de Sant Pèir, i el cementiri civil o de Teresa, situat a les afores del poble. La Teresa era una jove del poble que es va enamorar del Francisco, el seu cosí germà. Com que eren familiars, l’església no els va deixar casar i van fugir a França, on la Teresa, fruït d’una greu malaltia, va morir a l’edat de 33 anys. Quan van voler enterrar-la a Bausen, el rector no ho va permetre i en Francisco, amb l’ajuda dels veïns, va construir aquest cementiri solitari només per a ella.

Les vistes des del mirador que hi ha prop del cementiri son espectaculars.

Retornem a l’ermita de Sant Roc pujant per uns esglaons de fusta i reprenem el camí en direcció a Carlac.

Deixem Bausen enrere i seguim el sender que transcorre planer entre feixes cobertes de bardisses i bàlec tot resseguint un mur de pedra seca. Des d’aquí gaudim d’àmplies vistes cap a la vall de Toran i el poble de Canejan que s’alça a l’altre costat de la vall.

El camí empedrat va resseguint el vessant solell i travessa uns roquissars, tot girant progressivament cap al Nord, amb vistes a la zona francesa d’Occitània.

Ens endinsem en una ombrívola i frescal avellanosa i seguidament en un bonic bosc caducifoli poblat per tells i roures, el típic bosc dels engorjats i dels vessants ombrívols pirinencs i cantàbrics.

El camí va guanyant altura quasi imperceptiblement i s’endinsa a la fageda del vessant obac. Comencen a aparèixer els primers faigs mil·lenaris. 

Continuem avançant per la ombrívola i humida fageda de Carlac i travessem una zona enfangada per una passera de fusta. 

El camí, ample i de bon caminar, ens permet distreure’ns contemplant les formes retorçades i fantasmagòriques dels troncs dels faigs, i les molses i falgueres que entapissen el sotabosc.

Més enllà, travessem l’arriu de Carlac per primer cop a través d’un pontet de fusta i passem pel costat d’una enorme soca de faig en forma de drac. 

Arribem a les bordes de Carlac (1:15h – 1.083m)(3), que queden amagades a la nostra dreta, per sota del camí i entremig de la boscúria. 

Continuem guanyant altura, ara més decididament, fins que fem un gir marcat. 

Després d’aquest canvi sobtat de direcció, ascendim amb força pel mig de la fageda fins que arribem a un replà cobert d’avellaners i amb restes d’una construcció de pedra seca. 

Després d’un curt tram planer sota l’avellanosa, baixem uns metres i trobem altra vegada el riu.

Passem per una clariana des d’on gaudim de les magnífiques vistes i contrastos de colors dels vessants coberts de falgars i el bosc subalpí amb avets i arbres caducifolis del Clòt de Sacauva. A la tardor, als vessants assolellats i poblats pel falgar, se senten els brams del cérvol, que en aquesta època de l’any està en zel.

Continuem baixant, travessem l’arriu de Carlac (1:40h – 1.184m)(4) per un pont de fusta i continuem flanquejant pel bosc de Carlac. 

Sortim de l’ombrívol bosc i arribem al coret de Pan (1:55h – 1.175m)(5), des d’on gaudim de vistes espectaculars del massís de l’Aneto-Maladeta, el Baish Aran, el Montlude i la vall de Toran. 

Després d’admirar les meravelloses vistes, comencem a baixar seguint les marques del GR 211.2. 

A mig descens deixem enrere les marques grogues, que continuen cap a l’esquerra, i nosaltres baixem en fort pendent resseguint un mur de pedra seca entre falgueres i balegars que colonitzen les antigues pastures. 

El camí baixa precipitadament cap a les bordes de Sacrotz (2:10h – 1.090m)(6). 

Passem pel costat de les primeres bordes, algunes en estat ruïnós, i arribem a una cruïlla on deixem els senyals del GR 211 i enllacem amb l’itinerari marcat amb pintura groga, que seguim cap a la dreta. Baixem per un camí empedrat flanquejat per freixes. 

Una mica més avall, enllacem de nou amb el GR 211 i continuem davallant per l’ample camí fins a una nova cruïlla. Deixem enrere a la dreta el camí de la cabana del Vaquer i el Clòt de Vacanera i girem a l’esquerra en direcció a Bausen. 

Baixem plàcidament entre murs de pedra seca poblats per bardisses i vorejats per freixes, nogueres i castanyers, i arribem a les primeres cases del poble. 

Continuem pels carrerons estrets i tortuosos fins a l’entrada de Bausen (2:30h – 894m)(1), punt d’inici i final d’aquesta preciosa ruta per la fageda de Carlac, a la vall d’Aran. 

Adjuntem els punts importants de pas de la caminada:

Arribats a Bausen, seguim l’exploració del seu nucli urbà fins que ben aviat ho haurem fet tot, ja que és molt petit. Molts dels carrers ja els havíem vist al matí a l’inici de la caminada. Es tracta d’un autèntic poble de pedra, ancorat al passat. Actualment, a part de l’església de Sant Pèir, hi ha dos bars-restaurants que ens podrien oferir una mica de refrigeri. Amb la visita als dos cementiris i a l’església, donem fer finalitzada la nostra estada a Bausen i ens entornem a Vielha.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (49,40 kilòmetres, en 57 minuts):

Una altra de les rutes mítiques de la Val d’Aran i del Naut Aran: ruta fins al Santuari de Montgarri. Aparcarem en el Pla de Beret i enfilarem una excursió clàssica fins al Santuari i el poble abandonat de Montgarri. Un cop allí, dinarem de pícnic, i a la tarda, pujarem al telecadira Blanhiblar del Pla de Beret, d’on s’obtenen unes grans vistes des dels 2.200m d’alçada. Farem una passejada panoràmica d’1 hora anomenada “Mirador Panoràmic Pirineus”, i tornarem a baixar al Pla de Beret.

La primera incursió en el Naut Aran i és per fer una de les mítiques caminades de la Val d’Aran. Anirem a Montgarri, un santuari entre l’Aran i el Pallars. Descobrirem el santuari de Montgarri i el naixement del riu Noguera Pallaresa, un indret preciós entre la Val d’Aran i el Pallars Sobirà.

La caminada és d’una dificultat mitjana, amb una distància total de 10,6km, un desnivell acumulat de 205m i un temps total efectiu de 2h i 20min. El punt de sortida i el d’arribada son al Pla de Beret.

És una ruta circular de 10,6km de longitud que ressegueix el riu Noguera Pallaresa des del seu naixement al Pla de Beret fins al santuari de Montgarri, a l’extrem nord-oriental de la Val d’Aran, just al seu límit amb el Pallars Sobirà i el departament francès de l’Arieja. L’itinerari comença al pla de Beret, al costat de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret, a la divisòria d’aigües entre la conca atlàntica i la conca mediterrània. La ruta ressegueix la Noguera Pallaresa pel vessant solell, recorrent extenses zones de pastures, prats d’alta muntanya i pinedes de pi negre fins atènyer l’històric santuari de Montgarri. El retorn es fa pel vessant obac, envoltats d’un espès bosc subalpí. El recorregut transcorre per camins amples i pistes. És un itinerari fàcil de seguir, amb poc desnivell i distància moderada. Ideal per fer amb els més petits de la família.

Comencem l’itinerari a l’aparcament del Pla de Beret (0:00h – 1.845m)(1). Ens dirigim en direcció Nord cap a darrera d’una gran nau on trobem els senyals del sender de gran recorregut GR-211, que fa la volta a la Val d’Aran.

Travessem un petit torrent i continuem per una pista que ja no deixarem fins al santuari. La pista, ampla i còmoda, ens permet gaudir del paisatge del pla de Beret, format per extensos prats on a l’estiu pasturen grans ramats de cavalls i vaques. 

Anem perdent altura imperceptiblement, travessant diversos torrents que vessen les aigües al Noguera Pallaresa, que neix al pla de Beret, just a la divisòria d’aigües amb la conca atlàntica del Garona. 

Més avall ens endinsem al bosc de pi negre, típic de l’alta muntanya pirinenca i arribem a la cabana de Parros (0:35h – 1.790m)(2). 

Continuem baixant per la pista, ara per terreny obert. Després de creuar l’arriu Horcalh arribem a la borda Es de Cabau (0:45h – 1.730m)(3). 

Continuem entre pastures d’alta muntanya i ens trobem una creu (0:50h – 1.743m)(4), ja a les envistes del santuari de Montgarri. 

A partir d’aquí perdem altura més decididament i ens endinsem momentàniament al bosc abans de sortir a l’extensa esplanada de prats i pastures que envolta el santuari de Montgarri (1:05h – 1.645m)(5). 

Des del santuari també podem visitar les restes de l’antic poble de Montgarri, ara abandonat. Per fer-ho, hem de creuar el riu i agafar la pista que surt a mà esquerra i baixa pel costat dret orogràfic del riu. Avancem en paral·lel al curs del Noguera Pallaresa aigües avall i, al cap d’uns 500m, arribem a les restes del poble.

Després de conèixer Montgarri i el seu Santuari, ens prenem alguns moments de relax i també per dinar de pícnic, a l’entorn del Santuari.

Continuem la nostra excursió des del santuari. Farem el camí de tornada al pla de Beret pel vessant obac de la vall. Des del santuari creuem el riu Noguera Pallaresa. Deixem de banda el camí de l’esquerra que ens conduiria fins a les restes del poble abandonat de Montgarri i ens enfilem en direcció Sud pel mig del bosc, seguint un corriol que ens condueix fins a un aparcament a la pista (1:18h – 1.707m)(6) que comunica el pla de Beret amb Alòs d’Isil. 

Agafem la pista cap a la dreta (Sud-Oest) i emprenem la tornada al pla de Beret per aquesta via, apta per a vehicles. 

La pista, que ressegueix l’obaga, va recuperant a poc a poc el desnivell que hem perdut a l’anada. Durant força estona avancem pel mig del bosc, a l’ombra dels arbres. Resseguim el vessant obac del Cap de Dossau i retornem sense presses, contemplant el paisatge forestal d’alta muntanya. 

Més amunt, el bosc deixa pas a les pastures i arribem a les pistes d’esquí de l’estació de Baqueira-Beret i a l’aparcament del pla de Beret (2:20h – 1.845m)(1), punt d’inici i final d’aquest itinerari fins al santuari de Montgarri. 

Adjuntem els punts importants de pas de la caminada realitzada:

Finalitzada la caminada, anirem a buscar el telecadira “Blanhiblar”, el qual també es troba al mateix Pla de Beret. El seu aparcament es troba a 500 metres al sud de l’aparcament de Beret que hem fet servir per la caminada a Montgarri.

A l’estiu, des de finals de juliol a finals d’agost, el telecadira de Blanhiblar està obert de les 10h a les 18h. És una manera diferent de viure la muntanya sense neu. Els preus son de 13€ pels adults i 8€ pels nens.

Si vols portar la teva bicicleta, un adult pot gaudir d’un dia de diversió per 25€, mentres que el ticket infantil té un valor de 15€.

En el cas que vulguis degustar el menú amb plats típics de la cuina aranesa, seràs benvingut al Restaurant Pla de Beret per un ticket que inclou també el preu del telecadira, el qual té un valor de 31€ pels adults i 18€ pels nens fins als 11 anys.

Una vegada arribem a dalt trobem unes vistes molt boniques de Baqueira, Val de Ruda i l’Aneto. També hi ha un bar on es pot prendre qualsevol cosa.

Ens trobem a 2.245m i podem escollir fer una de les quatre rutes que se’ns proposa: 3 son a peu i una és en bicicleta.

• Ruta 1: Ruta a peu. Mirador Val d’Aran: Es tracta d’una ruta que es realitza en només 30 minuts de caminada, la qual et posa enfront a les millors vistes de tota la Val d’Aran. El camí comença des de la part superior del telecadira.
• Ruta 2: Ruta a peu. Mirador Panoràmic dels Pirineus: Es tracta d’una ruta en la que descobriràs la major part dels pics del Pirineu, entre ells el Montarto, l’Aneto i el Parc Natural de Posets-Maladeta. Aquest tram es completa en 1 hora, per ésser un punt de major dificultat i alçada.
• Ruta 3: Ruta a peu o amb bicicleta. Mirador Roques d’en Macià: És una excursió fantàstica que es completa en 2 hores (a peu) i pot realitzar-se en bicicleta. El trajecte d’aquesta ruta és des de la pista d’esquí del Blanhiblar fins a arribar al Pla de Beret.
• Ruta 4: Ruta a peu. Uelhs deth Garona: És el recorregut més llarg de tots, surt des de l’àrea superior del telecadira i presenta una ruta fins el Mirador Panoràmic Pirineus. Recorre el Pla de Beret, i gaudiràs de la zona del naixement del riu Garona. Aquesta ruta es completa en aproximadament unes 3 hores i et porta de tornada a l’estació inferior del telecadira.

Com hem dit en anterioritat, la nostra intenció és realitzar la ruta nº2 (Mirador Panoràmic dels Pirineus). Si estiguéssim molt cansats per la caminada anterior a Montgarri, ho podríem deixar en la ruta nº1 (Mirador Val d’Aran).

Realitzada la visita al mirador panoràmic dels Pirineus, ens en tornarem amb el telecadira al Pla de Beret a buscar el cotxe i enfilar el camí de tornada a Vielha.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (45,80 kilòmetres, en 1 hora i 6 minuts):

Avui és el primer dia sencer que passem a la Val d’Aran, i serà un dels primers plats forts, ja que la intenció que tenim és fer dues rutes pel Miei Aran. Pel matí farem una bonica ruta a la Vall de Varradòs i el Saut deth Pish. Es tracta del salt d’aigua més important i emblemàtic de la Val d’Aran. És una caminada curta que surt des del Plan des Artiguetes. Quan finalitzem la mateixa, a 1km de l’aparcament del Plan des Artiguetes hi ha l’àrea de pícnic de Cuveishic, on hi dinarem de pícnic. A la tarda farem la ruta de l’Artiga de Lin i veurem els Uelhs deth Joèu. La Vall de l’Artiga de Lin és un dels paratges més bells de la Val d’Aran al qual es pot accedir fàcilment. A l’entrar a la vall s’observa una rica vegetació i un sens fi de barrancs que vessen generosament les seves aigües al riu Joeu. L’”Hont deth Gresilhon” convida a aturar-se i refrescar-se. També visitarem el Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin.

Avui començarem anant a explorar el Saut deth Pish a la vall de Varradòs. Es tracta del salt d’aigua més important i emblemàtic de la Val d’Aran. A 5 kilòmetres de Vielha baixant per la carretera N-230 cap a França hi trobem el Pont d’Arròs. En aquest punt (a mà dreta), neix la pista forestal asfaltada que en aproximadament 12 kilòmetres arriba fins al Plan des Artiguetes, on trobem una zona habilitada per aparcar-hi el cotxe.

La caminada és realment una passejada, té dificultat baixa, una distància total de 1,2km, un desnivell acumulat de 90m, i un temps total efectiu de 45 minuts, amb el mateix punt d’arribada com de sortida, el Plan des Artiguetes.

És una curta caminada a la vall de Varradòs per contemplar l’impressionant salt d’aigua del Saut deth Pish. El punt d’inici de la ruta es troba al Plan des Artiguetes des d’on, en pocs minuts, s’arriba als salts d’aigua. Una passejada pels voltants de la bonica cascada i del refugi ens permet descobrir l’increïble paisatge de la zona on destaquen el magnífic bosc de Siesso i el petit llac de muntanya de Varradòs.

El Saut deth Pish està format per dues cascades, la principal i la més espectacular d’uns 15-20 metres d’altura, i l’inferior d’uns aproximadament 5 metres. Les aigües de les cascades provenen subterràniament en gran part de l’estany Long de Liat situat a uns kilòmetres més al nord. Les aigües arriben a través d’un curs carstificat que acaba sortint a la superfície a la font d’Era Pila, al barranc de Siesso.

La pujada per la bonica i estreta vall de Varradòs ens introdueix en uns paratges plens de frondosos boscos de faigs i avets: l’aigua corre pel fons de la vall i pels innumerables barrancs que hi ha. Durant la tardor, aquesta vall es tenyeix d’uns colors espectaculars, just abans que els arbres caducifolis perdin les fulles per encarar l’hivern. Si durant la pujada mirem al sud, podrem gaudir d’unes vistes excepcionals del massís de la Maladeta i del pic més alt dels Pirineus, l’Aneto. 

Comencem l’itinerari a peu a l’aparcament del Plan des Artiguetes (0:00h – 1.556m)(1). La pista continua uns quilòmetres més, encara que ara ja només és apta per vehicles tot terreny, fins arribar al coll de Varradòs a uns 2.000m d’altitud des d’on es pot accedir amb la vall del riu Unhòla i arribar fins a Bagergue.

Creuem el pont de Varradòs i just després prenem a l’esquerra el camí senyalitzat que ens portarà fins a la base de la cascada del Saut deth Pish. 

Un petit pont de fusta ens permet superar el riu Varradòs per entre el bosc. Al cap d’un parell de minuts ja podem gaudir de les increïbles vistes dels dos salts d’aigua i dels prats i boscos que hi ha al seu voltant. 

A mesura que ens hi apropem ens anem impregnant cada vegada més de l’espectacularitat d’aquest racó.

El camí, que està cuidat i ben condicionat, avança paral·lelament a l’aigua que baixa provinent de la cascada.

Aviat arribem al mirador de la cascada principal del Saut deth Pish (0:15h – 1.585m)(2), un espai habilitat per observar la majestuositat de la cascada de ben a prop i sense cap tipus de perill. Aquest vistós i esplèndid salt d’aigua sorprèn sempre tant per la quantitat d’aigua que porta com per la seva considerable altura.

Des del mirador continuem amunt passant pel costat del cuidat refugi del Saut deth Pish, actualment un centre d’educació ambiental. 

Pels més atrevits, just al costat del refugi comença un curt camí que, en fort pendent, ens porta fins a dalt d’aquesta segona cascada. El camí sinuós i una mica irregular comença pujant en clara direcció Nord per remuntar el turó que s’eleva al costat de l’inici de la cascada. 

Un cop s’ha guanyat el fort desnivell, el camí gira a l’esquerra (en direcció Oest) i tot fent una lleugera baixada arriba fins a l’inici de la cascada del Saut deth Pish (0:25h – 1.600m)(3). Ens trobem ara al punt a on s’origina la cascada, des d’on gaudim també d’unes boniques vistes de l’entorn, ara des d’una altra perspectiva. 

Desfem un tros el camí que hem fet, però no baixem (dreta) pel camí empinat que hem pres just al costat del refugi. Continuem recte uns metres més per entrar de ple al bonic bosc d’avets i faigs, conegut com a bosc de Siesso. Val la pena deixar-nos perdre per aquest bosc per gaudir del paisatge excepcional que ens ofereix i d’una vegetació exuberant que segons l’època de l’any en que ens trobem canvia clarament de colors.

Prenem qualsevol dels diversos camins (de vegades una mica desdibuixats segons l’època de l’any) que baixen a la nostra dreta pel vessant de la muntanya i pel mig del bosc i ens deixen altra vegada ben a prop del refugi. Després, un curt descens pels prats del voltant del refugi fins a l’estany de Varradòs (0:38h – 1.567m)(4). Es tracta d’un tranquil llac de muntanya on podrem descansar i aprofitar per menjar. Aquest és un entorn idíl·lic només pertorbat per la gran quantitat de visitants que rep.

Des de l’estany només haurem de tornar pel mateix camí pel qual hem pujat, per arribar novament al Plan des Artiguetes (0:45h – 1.556m)(1), lloc on hem començat aquesta curta passejada que ens ha descobert un bonic racó amagat al bell mig de la Vall d’Aran. 

Adjuntem els punts importants de pas:

Finalitzada la caminada, ens donem compte d’un nou camí que porta per nom “Palanca de Mont”. És una ruta d’1,5km remuntant el riu Varradòs des del seu estany.

Un cop realitzada la caminada i explorats els entorns del Saut deth Pish, ens n’anirem fins a l’àrea de pícnic de Cuveishic, la qual està a 1km de l’aparcament del Plan des Artiguetes. Aneu en compte que l’accés a l’àrea de pícnic està força amagat i es tracta d’un camí de carro força empedrat com per fer-lo amb un vehicle utilitari. Potser és millor que hi anem a peu des de l’aparcament des Artiguetes.

Es tracta d’una àrea de pícnic condicionada amb 4 taules, 1 barbacoa i varis bancs. Aquest espai ens pot servir també per a descansar i menjar tranquil·lament mentres contemplem el bonic paisatge de la vall de Varradòs. El riu de Varradòs, també el tenim molt accessible.

Quan vulguem, un cop dinats i descansats, tornarem a agafar el cotxe i desfarem la ruta feta per la vall de Varradòs per anar a sortir al Pont d’Arròs. D’allí trencarem en direcció a Es Bordes on hi ha el trencall cap a l’Artiga de Lin.

A la tarda farem la ruta de l’Artiga de Lin i els Uelhs deth Joèu. És una excursió al meravellós paratge dera Artiga i al naixement del riu Joèu. La caminada té una dificultat baixa, una distància total de 3km, un desnivell acumulat de 90m i un temps total efectiu de 1h i 10min.

Es tracta d’una excursió circular que dura poc més d’1 hora i ens descobreix un dels paisatges més impressionants i sorprenents de la Val d’Aran. El petit circuït que us proposem ens porta a peu fins a les esplèndides fonts del riu Joèu (Uelhs deth Joèu): Tot seguit, remuntant per un camí ben definit fins al Plan dera Artiga, passem pel costat del refugi de l’Artiga de Lin. Allà, ens desviem una mica per anar a veure la bonica cascada de Pomèro. La baixada la fem per la pista forestal asfaltada fins que trobem altre cop l’aparcament dels Uelhs deth Joèu.

El paratge de l’Artiga de Lin és considerat per molts el racó natural més bonic de la Val d’Aran. La Vall de l’Artiga de Lin, formada per frondosos boscos i plena d’aigua que sorgeix d’innumerables racons, és d’una gran bellesa. A la capçalera de la Vall, al Plan dera Artiga el paisatge s’adorna d’escarpades muntanyes que atorguen a l’indret un gran ambient d’alta muntanya. Entre elles, hi trobem la Forcanada o Malh des Pois, el Malh dera Artiga i la Tuca Blanca de Pomèro, totes elles delícies pels més muntanyencs.

L’itinerari, que està senyalitzat, transcorre per un lloc ideal per acostar-s’hi amb família i amb nens petits. Les zones humides i una mica assolellades de la vall son riques en maduixes. La ruta es pot realitzar indistintament en els dos sentits de la marxa. Fins i tot, tenim l’opció de començar-la al Plan dera Artiga, on podem arribar en cotxe si continuem recte aproximadament 1km més després de deixar enrere l’aparcament dels Uelhs deth Joèu. Durant algunes èpoques de l’any, l’indret és molt freqüentat i la pista molt transitada; per aquest motiu recomanem, sobretot si veniu amb nens petits, que pugeu fins a l’Aparcament de l’Artiga de Lin en cotxe i feu el recorregut només en el seu primer tram fins als Uelhs deth Joèu i, de tornada, desfeu el mateix camí d’anada.

Atenció: des de mitjans del mes de juliol fins a mitjans del mes de setembre hi ha restriccions al trànsit motoritzat per la pista d’accés al paratge de l’Artiga de Lin en els seus últims 3 kilòmetres. Durant aquest període funciona el servei del tren turístic de l’Artiga de Lin per la qual cosa cal estacionar els vehicles a l’aparcament que trobem just abans de l’ermita de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin i al costat del Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin. L’horari de funcionament del trenet és de 10h a 17h aproximadament. Els bitllets es poden adquirir al Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin. Els preus son de 2€ pels adults i 1€ pels nens de 3 a 11 anys. La segona opció és fer aquests 3 kilòmetres a peu, tenint una durada extra de 45 minuts aproximadament.

El tren turístic ens deixarà a l’aparcament dels Uelhs deth Joèu. Des de l’aparcament dels Uelhs deth Joèu (0:00h – 1.393m)(1) baixem caminant en direcció al riu per un petit tram de camí que en un parell de minuts ens deixarà just davant de les fonts del riu Joèu.

A mesura que avancem entremig del bosc cada cop sentim més a prop el brogit de les aigües de la cascada.

Arribem a davant dels Uelhs deth Joèu (0:02h – 1.370m)(2), una sorollosa surgència d’aigua que s’obre pas per entre les roques recobertes de molsa d’una gran tartera que es troba situada enmig d’un entorn ric en vegetació. L’aigua surt d’entre les roques de la muntanya cap a l’exterior amb força i energia.

D’on vénen les aigües del Riu Joèu? L’origen de les aigües del riu Joèu va ser discutit durant molt de temps. Ja al segle XVIII alguns científics aventuraven que podien venir dels gels de la Maladeta que, aleshores, a través del Forat d’Aigualluts, alimentaven el riu Joèu i el riu Garona. Després de moltes prediccions i hipòtesis, va ser finalment Norbert Casteret, l’any 1931, qui va poder demostrar que era la Maladeta qui servia les aigües al Joèu. Va muntar una expedició amb la seva mare, la seva muller i unes amigues i van vessar al Forat d’Aigualluts un colorant anomenat fluoresceïna. Van partir l’expedició en dos, uns van anar veure el riu Éssera i ell i la seva mare van baixar fins als Uelhs deth Joèu. Allí varen poder comprovar que les aigües brollaven d’un preciós color verd, demostrant així que eren, doncs, els gels de l’Aneto i la Maladeta els qui aportaven cabal al riu Joèu.

Un mirador a escassa distància de la cascada ens permet contemplar còmodament aquest meravellós espectacle de la naturalesa. En aquest indret és on neix el riu Joèu que, generosament més endavant, desembocarà les seves aigües al riu Garona, un dels rius més importants de França que fa d’eix vertebrador de la Val d’Aran fins a la frontera.

Per continuar la nostra ruta passem per un pont metàl·lic que ens permet creuar els primers metres del riu Joèu.

El petit sender voreja la cascada i comença a pujar per entre el bosc d’avets i de faigs entre ufanoses falgueres i altres tipus de vegetació. El camí està ben cuidat, però a vegades es presenta relliscós per la humitat ambiental, per tant, us recomanem donar la mà als nens. Al llarg del recorregut anem trobant bancs, panells informatius, escales i baranes de fusta. Aquesta és una zona molt concorreguda sobretot durant els mesos d’estiu. Molts turistes vinguts d’arreu s’acosten fins a la vall de l’Artiga de Lin per admirar-ne la seva singularitat. 

Després de pujar durant una estona per entremig del bosc, el camí esdevé més ample i definit. Trobem una senyalització que ens indica que hem de prendre el camí de la dreta i, per tant, deixar enrere la pista que surt cap a la nostra esquerra. A partir d’aquí, el camí és més pla i es fa més relaxadament. 

Passem per entre un arc de pedra. Trobem un banc de fusta que ens pot servir per descansar i observar relaxadament l’entorn del meravellós bosc de l’Artiga de Lin, que té el seu major apogeu a la tardor i a la primavera. 

Al cap de pocs minuts arribem al portal de pedra (0:20h – 1.470m)(3) que ens permet accedir al pla de l’esquerra de l’Artiga de Lin. Des d’aquest punt tenim unes vistes impressionants de tot el circ de l’Artiga de Lin amb la gran extensió de prats, el Barranc des Pois i el coll dels Aranesos (Còth des Aranesi). Val la pena que parem un moment i contemplem aquest bonic paratge. 

Entre les escarpades muntanyes que podem observar, ens sorprenen per la seva majestuositat el Malh dera Artiga (2.710m) i el Tuc de Neres (2.582m). Més al fons, el Malh des Pois (2.881m), també conegut com la Forcanada, s’alça majestuosament per sobre del coll dels Aranesos. Seguim pel camí que avança suaument en direcció Sud.

Travessant el pont de les Garonetes (0:25h – 1.468m)(4) creuem la vall i el riu del Barranc des Pois. 

Seguim la pista i aviat arribem a la cabana d’Artiga de Lin (0:30h – 1.480m)(5), situada a la banda esquerra de la pista. 

Continuem avançant per la pista una mica més fins que arribem al pla de la dreta de l’Artiga de Lin i al refugi de l’Artiga de Lin (0:35h – 1.470m)(6). El refugi, que disposa de 28 places, va ser construït sota criteris d’eficiència energètica i és propietat del Conselh Generau d’Aran (més informació: http://artigadelin.com). Unes taules al costat del refugi i uns panells explicatius ens conviden a fer una parada aquí. Una mica per sota de la pista també trobem una àrea de pícnic amb bancs i taules per poder menjar i descansar. 

Des d’aquest punt tenim unes boniques vistes del circ de muntanyes de l’Artiga de Lin, una zona contigua a la vall de Benasc. I és que a l’Artiga hi conflueixen tres valls amb els seus corresponents rius i barrancs que donen accés a tres populars colls que la separen de la vall de Benasc: el barranc de Pomèro amb el port de la Picada, el Barranc dera Ribèra amb el Còth deth Hòro i el Barranc des Pois amb el Còth des Aranesi.

L’extensió d’esplèndids prats de l’Artiga de Lin encara continua servint de pastura pel bestiar. De fet, les artigues són boscos que s’han talat per obtenir pastures pels ramats. Són moltes les flors que donen color als prats de l’Artiga de Lin. Entre elles cal anar en compte amb la família dels acònits, unes plantes molt boniques de color blau violeta que són molt verinoses.

Al costat del refugi un pal indicador ens marca la direcció (Nord-Oest) que hem de prendre per arribar fins a la cascada de Pomèro. Des d’aquest mateix punt, surten els camins que van cap a la cabana de Pomèro (45min) i fins al port de la Picada (2:30h-3h). Nosaltres prenem el camí poc fresat que en uns 10min ens ha de deixar a la cascada de Pomèro. 

Val la pena fer aquesta petita passejada per veure aquest salt d’aigua. Depenent de l’època de l’any en que ens hi acostem el salt anirà més o menys carregat d’aigua. 

Al cap de pocs minuts ja podem veure de ben a prop la cascada de Pomèro (0:45h – 1.490m)(7) amb les seves aigües precipitant-se barranc avall. 

Desfem el camí que hem fet i tornem al refugi de l’Artiga de Lin. 

Just al costat del refugi trobem el pàrquing de l’Artiga de Lin. En cas de no fer l’itinerari circular podem pujar fins aquest punt en cotxe. 

Agafem la pista asfaltada de baixada i caminant uns 15min tornem a estar altre cop a l’aparcament del Uelhs deth Joèu (1:10h – 1.393m)(1), on tenim el cotxe aparcat. 

Finalitzada la caminada, adjuntem els punts importants de pas:

Un cop tornats amb el tren turístic a l’aparcament de l’Ermita de la Mare de Déu de l’Artiga, visitarem el Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin. Es tracta d’una visita gratuïta interactiva que utilitza l’audiovisual i les noves tecnologies. L’objectiu és oferir als visitants un coneixement profund del valor natural d’aquesta zona única de la Val d’Aran. Mitjançant un recorregut interactiu el visitant passa per diferents espais que descriuen, des de les glaciacions que van modelar la Ribera de l’Artiga fa 50.000 anys, fins la fauna i la flora autòctones.

El naixement i els Uelhs deth Joèu, la història de l’Ermita de l’Artiga de Lin i de l’antic Hospital, la ruta de Es Bordes, històries de pastors, traficants, excursionistes i refugiats, son alguns dels principals atractius d’aquest màgic indret, una de les rutes utilitzades pels que aconseguien escapar dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. També es descriuen curiositats dels insectes autòctons i les diverses rutes de senderisme que es poden realitzar pels voltants.

Vist el Centre, tornarem a Vielha per acabar de visitar el centre històric o si ho preferim, entornar-nos-en a l’hotel i descansar.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (52,20 kilòmetres, en uns 1 hora i 30 minuts):

El primer dia de les nostres vacances l’utilitzarem sobretot, per empapar-nos del centre històric de la ciutat on tenim l’allotjament i capital de la Vall d’Aran, Vielha. Hi ha molts racons, museus, esglésies i monuments per admirar. Comencem.

Sortim de Manresa a primera hora del matí, agafant l’eix transversal (C-25) en direcció Lleida. Trencarem un xic després de Calaf per la carretera C-1412a que ens durà a Ponts i d’allí per la C-1412b que ens durà a Tremp. De Tremp a la Pobla de Segur per la C-13, i agafarem la nacional dels Pirineus, la N-260 que ens durà fins al Pont de Suert. Seguirem en direcció Vielha per la N-230 i finalment creuarem el túnel de Vielha per accedir a la Val d’Aran.

Anirem a trobar l’allotjament i a fer les primeres compres de menjar, per iniciar a continuació, la visita turística del Centre Històric de Vielha.

El primer que recomanem anar a veure, és l’Oficina d’Informació i Turisme, la qual està ubicada al Carrèr Sarriulèra, molt a prop de l’Ajuntament de la localitat. Els horaris d’obertura son de les 10h a les 20h. Allí podrem actualitzar la informació que tinguem i proveir-nos de mapes o informació turística que necessitem.

Seguidament recomanem donar un passeig per el casc antic de la localitat. Sobretot i especialment rellevant, és visitar l’Església de Sant Miquel i el pas del Riu Nere per Vielha, que divideix el poble en dos i li dóna aquesta frescor a poble típic del Pirineu.

Prendrem el carrer Major que discorre paral·lel al riu Nere, i ens perdem per l’entramat de carrerons i cases.

Recomanem visitar el Museu dera Val d’Aran, el qual és un museu i centre d’interpretació que ens mostra com es vivia antigament en els pobles de la Val d’Aran i en la mateixa Vielha. És un museu històric i etnogràfic de la Vall, que es troba a la torre del General Martinhon, una casa senyorial d’estil gòtic tardà. Aquí es reserva per els altres museus de la ciutat. Podem veure des d’objectes típics fins a fotos antigues, en un recorregut per la història d’aquesta zona.

Els horaris son durant l’estiu, de dilluns a diumenge de 10 a 13h i de 17 a 20h. Els preus son 3€ per la tarifa general i 2€ per la tarifa reduïda (nens de 11 a 16 anys entre d’altres).

També visitarem l’Església de Sant Miquel, la qual està ubicada en el centre històric de Vielha. És una de les esglésies d’estil gòtic aranès més boniques de la Val. Especialment rellevant és el campanar fortificat i amb un interior únic. La peça que més destaca és la imatge del Crist de Mijaran. Pertanyia a la veïna església de Santa Maria de Mijaran, avui en ruïnes i de la que fou traslladat en el 1936 després que fos destruït el temple durant la Guerra Civil.

També val la pena la visita a la Fàbrica de la Llana, la qual és una recreació històrica d’una fàbrica de llana. Aquest museu ens mostra un retall de la història de la Vall. La revolució industrial, on la fàbrica de llana va tenir un paper especialment rellevant en el desenvolupament de Vielha i també de la Val d’Aran. Gràcies a la màquina teixidora “Müller Jenny”(que podem veure exposada) i que funcionava amb energia proporcionada per el Riu Nere.

Els horaris del museu durant els mesos d’estiu son de dimarts a diumenge de 17h a 20h. L’entrada normal és de 2€ i la reduïda és de 1€ (nens menors de 16 anys, entre d’altres). S’ha de fer reserva prèvia i la visita es fa amb modalitat de visita guiada.

Un dels monuments a visitar és el Monument Aran per Sa Lengua, el qual es troba a la gran plaça que s’obre al davant de l’edifici del Govèrn d’Aran (Conselh Generau d’Aran). Es tracta d’una escultura de l’artista André Ricard de 24 tones de pes, feta amb sis plaques de pedra granítica disposades a plec de llibre obert, que presenten com a motiu decoratiu la creu occitana referint-se a la llengua araneso-occitana i l’escut de la Val d’Aran amb la frase “Aran per sa lengua” com a símbol d’estima del poble aranès pel seu idioma.

La casa senyorial Ço de Rodès també és digna de visita a Vielha. És una casa renaixentista ubicada al carrer Major de Vielha, construïda l’any 1608 segons la inscripció de la llinda de la finestra central. L’edifici, rehabilitat fa pocs anys, consta de dues plantes i golfes. Les obertures i les cantoneres estan fetes amb carreus de pedra, mentres que la resta és feta de maçoneria arrebossada.

Una altra de les atraccions a visitar a Vielha és La Pèira de Mijaran, un singular menhir (megàlit) de la Val d’Aran. Té unes dimensions de 2,40m d’alçada, 1,60m d’amplada i un gruix màxim de 1m. La tradició ubica en aquest monument megalític el centre geogràfic de la Val d’Aran i al seu voltant es reunien els membres del Conselh Generau d’Aran.

I per últim, un altre dels equipaments que bé mereix una visita és el Palai de Gèu de Vielha. És la instal·lació esportiva més gran de Vielha e Mijaran. Disposa de piscina, pistes de pàdel, Rocòdrom, Pista de Gel, a més de poder fer activitats com l’spinning, l’aeròbic, el ioga, etc…

Els horaris son de dilluns a divendres de 8h a 22h.

I acabem el nostre passeig pels voltants de l’Arriu Nere, afluent del Garona, ja de nit.

I fins aquí els imprescindibles de visita a Vielha. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (270 kilòmetres, en unes 3 hores i 7 minuts):

La Vall d’Aran. Una vall atlàntica als Pirineus. L’orografia, amb valls penjades, cims per damunt dels 2000 metres i neu perpètua, la gastronomia, la riquesa cultural, la singularitat idiomàtica i una oferta turística d’alta qualitat, fan d’aquest racó del Pirineu un lloc excepcional.

La Val d’Aran està formada per 33 pobles que alberguen al voltant dels 10.000 habitants. Gran part del territori es troba pel damunt dels 2000 metres d’alçada i és creuat per una carretera, la C-28. Recórrer-la per a descobrir els seus característics pobles, fets de fusta, pedra i pissarra, i gaudir dels seus racons més amagats, de les seves esglésies i del seu patrimoni artístic, enmig de l’espectacular bellesa de la seva intensa natura és una experiència única en qualsevol moment de l’any.

Un passeig pels seus estrets carrers, entrar als edificis romànics, degustar els productes o plats típics i gaudir de l’amabilitat de la seva gent… de nord a sud, d’est a oest, tots i cadascun dels pobles aranesos estan impregnats del sabor de la història i d’un personal estil alpí que els fa inconfusibles.

Pot semblar la Vall d’Aran una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles amb encant.  La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones de la Vall d’Aran i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el territori o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta per la totalitat de la Vall d’Aran, en uns 15 dies, visitant 3 grans regions:

La nostra intenció és passar dues setmanes allotjats en el mateix emplaçament, al Centre de la Vall, Vielha. Ens allotjarem en l’Hotel Viella**, en el qual disposarem de règim de Mitja Pensió. La relació de qualitat/preu de l’allotjament és molt bona.

A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar:

1. VIATGE D’ANADA: ARRIBADA A VIELHA + CASC HISTÒRIC DE VIELHA (MUSEU DERA VAL D’ARAN, PALAI DE GEU,…)
2. MIEI ARAN: RUTA VALL DE VARRADÒS I SAUT DETH PISH + RUTA ARTIGA DE LIN I UELHS DETH JOÈU + CENTRE INTERPRETACIÓ ARTIGA DE LIN
3. NAUT ARAN: RUTA AL SANTUARI DE MONTGARRI + TELECADIRA BLANHIBLAR + MIRADOR PANORÀMIC PIRINEUS
4. BAISH ARAN: BAUSEN + RUTA A LA FAGEDA DE CARLAC
5. BAISH ARAN: RÀFTING A LES + LES + FACTORIA DE CAVIAR NACARII + MIRADOR GUARDADER DE LES
6. NAUT ARAN: RUTA DEL CIRC DE COLOMERS + ARTIES + ESGLÉSIA DE STA. Mª D’ARTIES + PISCINES TERMALS PÚBLIQUES D’ARTIES
7. NAUT ARAN: LACS DETH CLÒT DER OS + GUARDADER DE BERET + TELECADIRA BOSQUE DE BAQUÈIRA+ VILAC
8. NAUT ARAN: RUTA A LA VALL I ESTANYS DE GERBER + SALT DE COMIALS + PORT DERA BONAIGUA + SALARDÚ
9. BAISH ARAN: ARAN PARK + RUTA A COLL DE BARETJA + MIRADOR DE BOSSÒST + ESGLÉSIA DE LA PURIFICACIÓ (BOSSÒST)
10. NAUT ARAN: RUTA D’UNHA A VIELHA + UNHA + ESGLÉSIA DE STA. EULÀLIA D’UNHA + GARÒS
11. BAISH ARAN: RUTA A LA MINA VICTÒRIA + GUARDADER D’ARRES + ECOMUSEU DE VILAMÒS + GUARDADER DE VILAMÒS
12. MIEI ARAN: REFUGI DE CONANGLES + RUTA A LA CASCADA MOLIÈRES
13. NAUT ARAN: RUTA AL CIRC DE BACIVER + PASSEIG A CAVALL PEL PLA DE BERET + BAGERGUE + HORMATGERIA TARRAU DE BAGERGUE
14. BAISH ARAN: CAMÍ HISTÒRIC DE MINERS I CONTRABANDISTES o RUTA PER LA VAL DE TORAN + CANEJAN
15. MIEI ARAN I TORNADA: RUTA AL BOSC DE VARICAUBA I BASSA D’OLES + ÀREA DE PÍCNIC DE PLAN BATALHER + TORNADA A MANRESA

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar:

Una ruta per la totalitat de la Vall d’Aran en 15 dies és el temps ideal per donar una volta per la Vall sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa està molt ben estudiada per optimitzar el temps. Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduir cada jornada, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

En la totalitat del viatge, serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies, i per veure les corresponents atraccions.