Autor: admin

Per aquest últim dia es tracta d’escollir entre la visita al Parc Animalier des Pyrénées, el qual és un zoològic pensat pels nens, a Argelès de Gazost, o la visita al Donjon des Aigles, el qual és un zoo-espectacle d’ocells que es fa en un castell, a la petita població de Beaucens.

Aquesta elecció ja la vàrem tenir en el dia nº11 de les vacances, per tant, es tracta de visitar l’atracció que vàrem descartar en aquest dia nº11.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (412,00 kilòmetres, en unes 5 hores i 36 minuts). Posarem les dues propostes d’atraccions consecutivament:

I fins aquí ha arribat el nostre viatge pel Departament d’Hautes-Pyrénées francès. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

Avui anirem a passar el dia a la Vall de Lutour, amb nens, i farem la Ruta al Llac Estom.

La Vall de Lutour ofereix tots els al·licients necessaris per a realitzar una ruta de senderisme i que sigui un èxit. Els paisatges son espectaculars: muntanyes, boscos de vius colors, cascades i el tranquil i bonic Llac d’Estom son alguns dels ingredients d’aquest agradable passeig.

La nostra ruta tindrà una longitud de 11,95km, unes 5h i mitja de temps efectiu, i uns 450 metres de desnivell. És una ruta moderada però val molt la pena realitzar-la.

La Vall de Lutour Hautes-Pyrénées s’ubica en la vessant francesa del Parc Nacional dels Pirineus. Aquest bonic paratge natural passa en ocasions inadvertit per la magnitud d’altres valls pròximes com les de Gavarnie, Marcadau i Gaube, però no té res que envejar als seus veïns.

La ruta des de la zona turística de Fruitière (Cauterets) fins la part alta de la vall, on es troba el llac d’Estom, és d’una gran bellesa. Recorrerem la garganta acompanyats per el rumor del riu Lutour que baixa per cascades i salts d’aigua entre boscos de pins silvestres i avets. Finalitzarem la ruta en el llac Glaciar d’Estom, franquejat per les altes cimes del pic Labas (2.946m) i Soubiran (2.829m).

El sender al llac Estom surt de La Fruitière (Cauterets). Per tant, des de Cauterets prendrem la carretera D920 en direcció a Pont d’Espagne. A 3,6km ens desviarem a l’esquerra per una carretera estreta de muntanya per la que hi circularem uns 2,5km fins a l’aparcament de La Fruitière. És un pàrking ampli i ben condicionat en el que es troba l’Hotel-Restaurant La Fruitière.

Sortim des de l’aparcament de La Fruitière (alt: 1.371m) per una pista amplia que creua el riu per una passarel·la de fusta i puja per la vall.

Des de l’inici apreciarem que l’entorn natural en el que ens trobem és d’una bellesa desbordant. Per tant, ens prendrem en calma la pujada per a gaudir de cada detall. Aquesta ruta és impressionant de principi a final. Amb la qual, no és necessari realitzar-la sencera per a fer-nos una idea de lo majestuós que és la Vall de Lutour. De fet, la primera part del sender és la més concorreguda. Veurem a nombroses famílies amb nens gaudint de la naturalesa i d’un dia a l’aire lliure. Encara que la ruta és senzilla i ben senyalitzada, en la seva part final el terreny es torna més agrest amb pedra solta i un terreny més irregular. Així que, cadascú ha de decidir en quin punt desitja donar la volta.

Com ja hem indicat el paisatge és de pel·lícula: grans cimes envolten la vall, el riu Lutour serpenteja als nostres peus i un frondós bosc de pins ens espera per recolzar-nos. És precisament quan el bosc es fa més espès, quan el riu llisca formant petites cascades i salts d’aigua que engrandeixen, si cal, la bellesa de l’enclavament natural.

L’única desviació que ens anirem a trobar i està senyalitzada, es troba aproximadament a meitat de la ruta. Un ramal per l’esquerra puja al Refugi Russell i al pic Ardiden, però nosaltres continuem per un camí principal. Ara el terreny té major desnivell i això s’aprecia també en la força amb la que baixa el riu Lutour. Ara, es precipita d’una forma més salvatge per congostos i roques.

Un nou pont ens permet salvar la corrent d’aigua i continuar la ruta fins al Refugi de Estom (alt:1.804m). En les immediacions es troba el petit llac glaciar de Estom amb les seves aigües blaves i turqueses. És un lloc meravellós per fer un merescut descans, abans de reprendre la tornada fins a l’aparcament.

Abans o després de fer la ruta fins al llac d’Estom, us recomanem visitar la Cascada de Lutour. Per això, hem d’aturar-nos en La Raillère que es troba a 2,9km de Cauterets. Fins aquí arriba l’autobús urbà i gratuït de Cauterets, motiu per el qual, està molt concorregut i conta amb varis llocs de souvenirs i menjar ràpid.

Junt al restaurant l’Abri du Benques surt un sender amb bastant desnivell, però que, en tant sols 15 minuts, ens planta davant d’una bonica cascada. Una passarel·la ens permet apropar-nos al torrent d’aigua que llisca muntanya avall entre un bosc de frondosa vegetació i sentir el vapor d’aigua. La Cascada de Lutour és un gran final per un dia ple d’emocions i experiències.

Feta la caminada i visitada la cascada de Lutour, ens acostarem a les Grutes de Bétharram, les quals estan a 15 kilòmetres a l’oest de Lourdes, al municipi de Saint-Pé-de-Bigorre. S’hi arriba anant a Lourdes i circumval·lant la població, agafant llavors la carretera D937 que ens hi porta fins a l’últim trencall que es fa amb la carretera D152. En total des de Cauterets hi tenim uns 46,9km (uns 53 minuts amb cotxe). Potser és el desplaçament més llarg que hem fet des de Cauterets. Per això l’hem deixat per l’últim dia sencer…

Descobertes en el 1810, aquestes coves son una de les primeres coves obertes al públic. Explorarem les entranyes dels Pirineus al visitar les Coves de Bétharram: en 5 plantes, un recorregut de 2,8 kilòmetres en un petit tren, passeig en vaixell en un llac subterrani i a peu. Passarem a través de vàries sales en diferents nivells i descobrirem impressionants formacions geològiques (estalactites, estalagmites, cortines, brodats de pedra…) en varies etapes del seu creixement.

La visita dura una hora i mitja, i com hem dit, es va a peu, amb vaixell i amb tren… Es recomana fer la reserva amb antelació i “on-line”. Des de l’aparcament de les grutes, un bus gratuït ens acosta fins a l’entrada de les coves on es troben les taquilles de l’entrada.

Els horaris per visitar-la son de les 9h a les 18h, i els preus son de 16,50€ pels adults i 11,5€ pels nens de 4 a 12 anys. Les sortides per a les visites es realitzen contínuament segons l’afluència.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (106,00 kilòmetres, en unes 2 hores i 11 minuts):

Molta gent que s’allotja a Cauterets o zones properes s’acosta fins al Pont d’Espagne per a gaudir de les seves cascades salvatges, però no s’endinsa en un entorn natural que és de gran bellesa. Hi ha moltes rutes de senderisme en la zona, però una senzilla i apta per a tota la família és la Vall de Marcadau. Un passeig per el bosc, envoltat de muntanyes i amb el riu Marcadau com a company.

La ruta que farem té una longitud de 8,8km, un temps de 3 hores i mitja, i un desnivell de 184 metres. També disposa d’un tram adaptat per a minusvàlids i cotxets de nen petit.

Cauterets és l’emplaçament ideal per a realitzar nombroses rutes de senderisme i visites d’interès en la zona com el Circ de Troumouse, la Vall de Lutour, pujar al Circ de Lys o al Llac de Gaube i inclús submergir-se en les entranyes de la terra en les Grutes de Bétharram.

Prop d’aquesta localitat es troba una de les valls més visitades per turistes i famílies. Es tracta de la Vall de Marcadau. Degut al seu fàcil accés i la bellesa de l’entorn que l’envolta és un dels enclavaments naturals més sol·licitats junt amb les cascades de Pont d’Espagne. Deu el seu nom a que la vall i el port eren utilitzades com a zona de “mercat” de bestiar i productes agrícoles entre els comerciants espanyols i francesos.

La ruta a la Vall de Marcadau comença en Pont d’Espagne. Per tant, hem de desplaçar-nos des de Cauterets per la carretera de muntanya D920 fins a l’aparcament de pagament de Las Puntas, que ja el coneixem perquè ja hi vàrem aparcar el dia que vam anar al llac Gaube.

Abandonem l’aparcament de Puntas per una carretera asfaltada i ascendim cap a Pont d’Espagne. La confluència dels torrents d’aigua procedents de les valls de Gaube i Marcadau dónen lloc a una successió de cascades que es poden veure des de diverses perspectives i emplaçaments a l’alçada del Pont d’Espanya. És un lloc privilegiat en el que podem apreciar la bellesa de la naturalesa en estat pur. Només venir fins aquí, haurà valgut la pena. Però nosaltres anem a continuar cap a la Vall de Marcadau.

Des de l’Hotellerie du Pont d’Espagne ens dirigim cap al telecabina de Puntas per un camí ample i asfaltat. Quan portem recorreguts 1 kilòmetre aproximadament, ens trobarem amb una bifurcació senyalitzada, i continuarem recte fins al Refugi de Clot.

A l’alçada de l’allotjament de Clot, tenim una nova senyalització vertical. Podem anar a la Vall de Marcadau per el Lac du Paradis, en direcció Refuge Wallon o per Ancien Sentier (camí antic), cap al Refuge du Marcadau.

Nosaltres anirem a pujar per el Lac du Paradis, per tant, girem a l’esquerra i sortegem el riu Marcadau amb l’ajuda de dos ponts de pedra. Prendrem una pista asfaltada, encara que és possible anar per un sender estret i enganxat al riu.

En ambdós casos, el recorregut no té pèrdua. La primera opció és millor si es va amb cadira de bebè o si es té alguna limitació de mobilitat. A més, la pista arriba directament a Lac du Paradis.

Mentres que si anem per la senda junt al riu, podem despistar-nos i saltar-nos el llac, encara que és més bonica. Perquè això no passi, hem d’anar atents. Veurem que és possible creuar al marge esquerre creuant unes plataformes. A l’alçada de la segona passarel·la (pont du Paradís), hem de desviar-nos cap a l’esquerra, abandonant el sender junt al riu i superant un clar en el bosc, per anar fins al Lac du Paradís. És un bonic llac glaciar, envoltat de frondosa vegetació. Un lloc màgic.

Tant si anem per la pista, com si ens desviem fins al llac, com si continuem de front, la pista asfaltada s’uneix amb el sender del riu i es converteix en un camí de terra que ens porta cap a una praderia de muntanya.

Aquí la senyalització ens dóna dues opcions, retornar sobre els nostres passos o creuar un pont i anar per el marge esquerre del riu Mercadau. Independentment de l’opció que escollim, Plateau du Clot es troba a 45 minuts. També és possible continuar ascendint cap al Refuge Wallon-Marcadau que s’ubica a 1h 30min de caminata.

Nosaltres escollim fer la ruta circular i retornar creuant el pont de la Pourtère sobre el Gave du Marcadau. Ara el sender és més abrupte i angost, però no implica cap dificultat. Quan hem recorregut 1km des de que vam iniciar el retorn, veurem una petita cabana de pedra, hem de continuar i si ho desitgem hi ha un parell de ponts que ens permeten tornar al marge dret del riu. Però, si volem continuar per aquest cantó, anirem baixant fins a trobar la prada en la que es troba el Refugi de Clot.

Aquí hi ha un bar-restaurant en el que podem reposar forces si ho desitgem i inclús pernoctar. Llavors, només queda retornar a l’aparcament de Puntas.

I continuarem amb la nostra planificació pel dia d’avui, que és visitar la ciutat de Lourdes amb el seu Santuari de la Verge. Lourdes és mundialment famosa per el seu Santuari i la història que l’envolta. Fins fa poc, pensàvem que lo únic que veure a Lourdes era el Santuari i la seva gruta, però ens vàrem sorprendre al descobrir que a més d’un Santuari, Lourdes té un castell, un funicular i un preciós entorn del que gaudir.

El primer que volem recomanar-vos és que si arribeu a Lourdes amb ganes de conèixer en profunditat la vida de Bernadette i els miracles, comenceu amb una visita guiada per el centre històric i el Santuari amb un guia expert.

Nosaltres només hi tenim previst de passar-nos-hi una tarda, i al no ser devots, foren la curiositat i les ganes de descobrir un nou lloc les que ens portaren fins allí.

El què més sorprèn només apropar-nos a Lourdes és descobrir l’existència d’un Castell. Ubicat en una posició estratègica a dalt d’un penyal rocós, aquesta antiga residència dels comptes de Bigorre convertida posteriorment en presó, alberga avui en dia el Museu Pirinenc. En el seu interior, es pot descobrir la història i les cultures dels qui van viure en la serralada pirinenca franco-espanyola entre els segles XVIII i XX.

Visitar l’interior del Castell de Lourdes i el seu Museu no ens portaria més de 2 hores (tot depenent del temps que invertiu llegint tota la informació que trobareu en el camí. El recorregut és curt i està perfectament senyalitzat. Amb l’entrada tindreu un petit mapa del recorregut proposat amb el que podreu saber en tot moment en quin punt esteu. Des de lo més alt de la fortalesa tindreu unes boniques vistes panoràmiques de les dos principals parts de la ciutat de Lourdes. Per un cantó, l’església i el nucli urbà de la localitat i en l’altre el majestuós Santuari i la llera del riu Gave de Pau.

Els horaris d’estiu son tots els dies de 10h a 19h. Els preus son de 7€ pels adults, 3€ pels nens de 6 a 11 anys, 3,50€ pels joves de 12 a 18 anys i estudiants, i hi ha una entrada combinada entre el Castell i el Pic du Jer a 16€.

Visitat el castell, recomanem també pujar amb el funicular Pic Du Jer. Aquest pic que domina la ciutat, té una gran creu en lo alt que s’il·lumina de nit i el fa reconeixible des de qualsevol punt de la localitat. Per accedir fins a la cima del Pic du Jer existeix un funicular centenari que puja els 1000 metres d’alçada en pocs minuts. Un cop a dalt, hi ha un camí que condueix fins a l’observatori en el que es troba un mirador que ofereix una panoràmica de 360º sobre la ciutat de Lourdes i des del que també es pot veure Tarbes, Pau, la Vall d’Argelès-Gazost i moltes cimes del Pirineu. El lloc sembla perfecte per a fer un pícnic, relaxar-se, passejar i inclús fer alguna ruta senderista si aneu amb temps.

A l’estar en les afores de la ciutat, la millor opció per arribar fins al funicular que ens portarà a la cima del Pic du Jer és en cotxe. Hi ha un aparcament gratuït just a l’alçada de l’estació del funicular en el que podreu aparcar sense problema. Si no teniu cotxe, és possible arribar també amb el trenet turístic o l’autobús urbà.

Els horaris son del 6 de Juliol al 9 de Setembre, tots els dies de 9:30h a 19h. La resta de l’any fins les 18h. Els preus son de 12€ pels adults, 9€ pels nens, 10€ pels joves de 12 a 18 anys i estudiants. Com hem dit abans, hi ha una entrada combinada entre el Castell i el Pic du Jer a 16€.

Visitat el Castell i el Pic du Jer, ens queda la visita al Santuari de Lourdes. Aquesta és la raó que mou a milions de persones cada any a venir fins aquesta localitat del sud de França, així que no podíem finalitzar l’article de què veure a Lourdes sense parlar-vos del Santuari.

La història de la Verge i el Santuari de Lourdes comença en el 1858 quan una nena de 14 anys anomenada Bernadette Soubirous va a buscar llenya amb la seva germana i una altra nena. Al tenir que creuar un riu Bernadette es queda enrere per la seva delicada salut i és en aquest moment quan, a prop d’una gruta, viu per primera vegada l’aparició d’una dona vestida de blanc. Als pocs dies retornà al lloc i de nou va poder veure a la misteriosa senyora. Però no fou fins a una tercera aparició quan la dona li va demanar que acudís a la gruta durant 15 dies seguits.

Encara que al principi ningú se la creia, un d’aquests dies la nena va excavar la terra buscant una font que la dona li havia indicat i poc després les aigües d’aquesta font miraculosa brollaren. Encara així, eren moltes les gents que es burlaven d’ella, però el 25 de març de 1858 en la setzena aparició la senyora li va dir que era la Immaculada Concepció. Aquestes paraules foren les que varen convèncer al seu rector de la veritat de tot el que havia viscut Bernadette ja que aquesta era una jove analfabeta sense accés al dogma catòlic proclamat uns anys abans. Les aparicions foren declarades autèntiques en el 1862 i han estat molts els miracles certificats per l’Església Catòlica relacionats amb les aigües de la font de Lourdes.

En l’actualitat, aquest lloc de culte catòlic és visitat per molts peregrins moguts per la seva fe. L’accés és totalment gratuït i son moltes les persones que arriben allí per les miraculoses aigües de la font. És possible beure d’elles, mullar-se la cara, banyar-se en les piscines i inclús emportar-se-la a casa. Nosaltres ens limitarem a donar un petit passeig per el complex, sempre amb molt de respecte cap a les persones que estaven allí per motivacions diferents a les nostres, i ens centrarem en els punts més importants: les basíliques i la Gruta de les aparicions. Perquè sigueu o no creients, la veritat és que el Santuari, amb 52 hectàrees i 22 llocs de culte és impressionant.

Les 3 basíliques que formen part del Santuari de Lourdes estan en realitat superposades. Arquitectònicament son dignes d’admiració i és inevitable sentir-se petit davant la majestuositat de la construcció. És possible accedir en el seu interior.

La famosa gruta en la que es diu que Bernadette va viure les aparicions de la Verge és en l’actualitat una església a cel obert. Tots els dies de l’any hi ha misses i rosaris i moltes persones fan cua per tocar les roques d’aquesta gruta i apropar-se fins a l’estàtua de la Verge que allí hi ha col·locada. En el centre d’informació del mateix Santuari es pot aconseguir el programa del dia amb tots els horaris.

Com es pot comprovar, Lourdes és més que el seu famós Santuari. Mai hauríem viatjat allí intencionadament per a passar unes hores i dies en la ciutat, però al trobar-te tant a prop no pots més que reconèixer la teva curiositat i apropar-te fins allí. Lourdes, però, té moltes més coses per veure i fer de les que ens pensem. Així que, si decidiu visitar Lourdes, no us oblideu de la seva fortalesa i del seu pic més alt.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (80,00 kilòmetres, en una hora i 47 minuts):

La ruta que avui farem s’anomena Ruta del Llac de Gaube i circ de Oulettes de Gaube. Es tracta d’una ruta per la vall de Gaube fins la cara nord del Vignemale, des de Pont d’Espagne. Oficialment la ruta té una distància total de 17,2 kilòmetres (però nosaltres l’escurçarem força a l’agafar els dos remuntadors que hem mencionat abans). Igualment amb el seu desnivell, ja que inicialment tota la ruta en té 750m. El temps total efectiu és de 5h i 20 min que també escurçarem pel mateix motiu. El punt de sortida i d’arribada serà el mateix, el Pont d’Espagne.

Es tracta d’un itinerari fins al circ de Oulettes de Gaube. L’itinerari comença en Pont d’Espagne, en la capçalera de la vall de Cauterets i segueix en tot moment el sender de llarg recorregut GR-10: Per arribar primer al llac de Gaube, pujarem a 2 remuntadors com hem dit. Des d’allà on ens deixin hi haurà encara uns 20 minuts a peu fins al llac. A continuació rodejarem el llac de Gaube i deixarem enrere la cascada de Esplumouse. Continuarem remuntant la vall de Gaube en direcció Sud. Finalment arribarem al refugi de Oulettes de Gaube, situat enmig de l’espectacular circ de Oulettes de Gaube, amb l’emblemàtica cara nord del Vignemale enfront. La tornada es realitzarà per el mateix itinerari i també agafarem els 2 remuntadors.

El llac de Gaube és un dels llacs glaciars més importants i emblemàtics del Parc Nacional dels Pirineus. Els remuntadors de Nouvelles Pyrénées (N’PY) faciliten l’accés a tothom i permeten que milers de persones el visitin cada any. No heu de perdre-us les cascades de Pont d’Espagne que son tot un espectacle de la naturalesa.

Per pujar al llac de Gaube és necessari desplaçar-se fins a Pont d’Espagne que es troba a uns 7,5km de Cauterets (l’altre dia que varem anar a fer la Ruta de les Cascades ja ho vam conèixer). L’aproximació es realitza per la carretera de muntanya D920, que ens durà fins a l’aparcament de Puntas, on podrem deixar estacionat el vehicle i iniciar l’excursió. L’aparcament és de pagament i val uns 7,5€ per cotxe.

Per arribar al Llac de Gaube tenim dues opcions: pujar a peu o utilitzar els remuntadors. Si decidim pujar a peu, tardarem a bon pas com a mínim 1 hora i salvarem un desnivell de 225m. Si per el contrari, decidim fer ús dels remuntadors no haurem d’exposar-nos a aquest esforç físic. Us recordem que estem en una zona de muntanya amb un terreny molt irregular. Per tant, s’han de tenir unes condicions físiques òptimes per a pujar en 1 hora al llac de Gaube.

La nostra recomanació és que, si no esteu acostumats a caminar per la muntanya, o com és el nostre cas, que volem escurçar la ruta per la Vall de Gaube, o aneu amb nens petits, o simplement sou dels que penseu que no hi ha cap necessitat de caminar si es pot anar d’una altra manera… que feu ús dels remuntadors de Nouvelles Pyrénées (N’PY).

El passi d’estiu des de Pont d’Espagne a Lac de Gaube us permetrà tenir unes vistes increïbles del Parc Nacional de Pirineus i de les cascades de Pont d’Espagne. L’entrada inclou l’accés a l’aparcament, el telecabina de Puntas i el telecadira de Gaube (15€ pels adults i 12,5€ pels nens. Hi ha un passi familiar a 50€).

Podeu veure les ofertes, horaris i tarifes en la seva pàgina web: Séjours Été Pyrénées | Sites Touristiques | Bike Parks | N’PY (n-py.com)

Independentment de l’opció que escollim per anar al Llac de Gaube, les cascades de Pont d’Espagne s’han de veure, sí o sí, si no és a la pujada és a la baixada. Son espectaculars, per tant, no us les heu de perdre. Ja només amb veure aquesta zona, la visita haurà valgut la pena.

La caminada des del telecadira de Gaube fins al Llac de Gaube, és, anar i tornar, una longitud de 1,2km, un temps aproximat a 40 minuts, i un desnivell de 34 metres. Com veieu és molt òptima per fer. Així disposarem de més forces per fer el tram següent de la vall de Gaube.

Una vegada que aparquem el cotxe, anirem a adquirir el passi d’estiu en les oficines de N’PY (si no ho hem fet abans des de la seva pàgina web).

L’edifici està situat enfront al pàrking i aquí també està l’accés al telecabina de Puntas (Télécabine du Puntas).

Pujar al telecabina és senzill. Les vistes son espectaculars des de l’inici. Podreu apreciar la magnitud de les cascades de Pont d’Espagne i del sistema muntanyós que ens envolta.

Al final del recorregut, hem de caminar uns 300 metres aproximadament, per agafar el telecadira de Gaube (Télésiège de Gaube). A l’igual com passava amb el telecabina, el personal de N’PY ens ajudarà en tot moment. Per tant, no tindreu cap problema ni per pujar ni per baixar dels remuntadors, encara que aneu amb nens o amb persones que tinguin dificultats de mobilitat.

Un cop a dalt, la vall de Gaube us brindarà unes espectaculars vistes. Us envoltaran altes muntanyes amb vessants verdes (inclús en aquesta època de l’any), esquitxades de pins. La naturalesa que ens rodeja és meravellosa. Es tracta d’un paratge d’alta muntanya que no tot el mon pot gaudir, però que gràcies als remuntadors de N’PY en aquesta ocasió no serà així.

Caminarem uns 20 minuts per un ample camí i gairebé sense desnivell, fins assolir el Llac de Gaube. És una sensació embriagadora veure les muntanyes de la Vall de Gaube reflectides en l’aigua del llac. Al fons, i presidint tot el llac tenim el pic de Vignemale (3.298m d’alçada). La major cima del Pirineu, íntegrament francesa. Junt al llac hi ha un refugi (hotellerie), on podem prendre un piscolabis en la terrassa amb vistes a les aigües blaves i turqueses del llac.

Després d’admirar la bellesa d’aquest lloc, reprenem la marxa cap al circ de Oulettes de Gaube. Hem de rodejar el llac pel seu cantó occidental. Des de la Hotellerie, retrocedirem uns metres i creuarem un pont de fusta que ens deixa a l’altra riba del llac. Just després del pont, trobem un desviament en el que hem de girar a l’esquerra. Remuntarem la vall en direcció Sud seguint el GR-10. El camí que va cap a la dreta ens portaria fins l’estació superior del telecadira de Pont d’Espagne (aproximadament, com hem dit, uns 20 minuts de camí fàcil). Molts visitants pugen fins al llac de Gaube utilitzant aquest mitjà de transport.

Anirem vorejant el llac per la seva riba occidental. El llac de Gaube queda rodejat per el pic Mayouret (2.688m), a l’Est, el Grand Pic de Paloumères (2.720m), al Sud-Est, i el pic de Gaube (2.377m), al Nord-Est. La principal aportació d’aigua que rep és la del riu de Oulettes de Gaube, que baixa de la pròpia vall de Gaube (Sud). El llac té una profunditat mitja de 40 metres, una superfície de 19Ha, i uns 2km de perímetre.

Arribem a la capçalera del llac de Gaube, on el camí es torna a enfilar.

Avancem per un terreny pedregós, amb el riu a la nostra esquerra. Aviat arribarem a un pont sobre un salt d’aigua a través del qual passarem al marge oriental de la vall.

El camí puja vall amunt per la vessant de la muntanya i va guanyant alçada ràpidament. Encara que el terreny sigui abrupte, el camí que hem de seguir és evident. Al fons, cap a davnt, podem veure ja la cascada de Esplumouse. La vall de Gaube té una clara orientació Sud-Nord i queda ubicada entre la cresta de Counillères (Oest) i la cresta de Estibe Aute (Est), que està formada per un conjunt de pics que superen els 2.700m d’alçada.

Després de superar un desnivell considerable, arribem a la part superior de la cascada de Esplumouse. El més impactant d’aquest lloc és la fabulosa perspectiva que tenim de la vall de Gaube si mirem enrere (Nord): veiem el bonic llac de Gaube rodejat de muntanyes i el camí que hem anat superant fins arribar aquí.

Reprenem la marxa per el cantó oriental de la vall. Ara tornem a avançar molt propers al riu, que tenim a mà dreta.

Aviat arribarem a un pont amb bigues metàl·liques per on creuarem de nou el riu i ens situarem novament al marge occidental de la vall. L’emblemàtica estampa de la cara nord del Vignemale es fa cada cop més evident enfront nostre (Sud).

A partir d’ara alternarem trams de roca i pedres amb alguns trams herbosos i més plans. Estem en una zona on és fàcil observar l’herba cotonera (Eriophorum angustifolium), una gramínia que habita en terrenys pantanosos o amb aigua abundant i que es caracteritza per fer una flor blanca d’aspecte similar al cotó.

El camí fa unes esses per entre varies roques que ens permeten superar un últim desnivell pronunciat.

Finalment arribem al refugi de Oulettes de Gaube (2.146m), que està situat enmig del circ de Oulettes de Gaube. El refugi de Oulettes de Gaube és un refugi guardat, té 75 places i està obert de març a octubre. També disposa de servei de bar.

L’ambient del circ de Oulettes de Gaube és espectacular. La vall finalitza bruscament estrellant-se contra els més de 800 metres de paret vertical de la cara nord del Vignemale (3.298m). Intercalats entre les grans parets de roca estan els glaciars del Petit Vignemale (esquerra) i de Oulettes (centre). I just en lo alt del glaciar de Oulettes hi trobem el mític corredor “Couloir de Gaube” que, amb la seva peculiar forma de “Y”, s’obre pas entre la Punta Chausenque (3.204m), el Pitón Carré (3.197m) i el propi Gran Vignemale o Pique Longue (3.298m). El “Couloir de Gaube”(600m, MD-IV, 4, 85º) és una de les víes de gel i neu més conegudes i prestigioses del Pirineu. Des del refugi, el sender de llarg recorregut GR-10 puja per el costat oriental del circ cap a la Hourquette de Ossoue i el refugi Bayssellance, el més alt del Pirineu (2.650m). Aquesta és una de les vies per ascendir als grans pics del massís: el Petit Vignemale (3.032m), el gran Vignemale (3.298m), el Montferrat (3.219m).

La tornada la realitzarem desfent tot el camí que hem fet en l’anada. Ara el camí, a l’avançar en baixada, es fa més ràpid. Retornarem a Pont d’Espagne (1.490m), punt d’inici i final d’aquesta magnífica excursió que ens ha portat fins a un dels llocs més màgics i excepcionals de la gran serralada pirinenca.

Avui ens mereixem que la jornada planificada s’acabi en aquest moment.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (15,70 kilòmetres, en uns 29 minuts):

Avui farem la ruta anomenada “Senda de les Cascades”, a Cauterets. També se n’anomena la Ruta Pont d’Espagne – Raillère. La farem amb els nens. La senda de les Cascades és un preciós recorregut, prop de Cauterets, que permet gaudir d’una successió de salts d’aigua que forma el riu Marcadau al lliscar per la vall. La caminada té una longitud de 5km, una durada de 2h, dificultat baixa, i 15 metres de desnivell.

Cauterets és el paradís dels senderistes i els amants de la muntanya. La bellesa del Pirineu francès es fa palpable en aquesta petita localitat, en la que la neu de l’hivern dóna pas a primaveres i estius suaus, que permeten gaudir de rutes de gran bellesa.

No és necessari realitzar grans desplaçaments amb cotxe per gaudir dels nombrosos senders adaptats a totes les condicions físiques i edats. El recorregut que avui us proposem, discorre entre Raillère (barriada o pedania de Cauterets) i Pont d’Espagne. És una senda en la que l’aigua és la gran protagonista, i crea boniques i suggerents cascades.

La senda de les Cascades es pot fer com a travessia o com a ruta lineal. És indiferent començar a Raillère o en Pont d’Espagne, però si esculls aquesta segona opció, el desnivell és a favor.

Es pot allargar l’excursió, pujant per un sender perfectament senyalitzat des de Cauterets fins a Raillère, i des d’aquí, enllaçar amb la Senda de les Cascades. Per els més “ganduls”, hi ha un autobús gratuït des de Cauterets. És bastant habitual que la gent vagi a Raillère a donar un passeig, comprar souvenirs i gaudir de les terrasses i establiments de snacks. També, realitzen una petita excursió fins la cascada de Lutour.

Si ens decidim per començar a Pont d’Espagne, igualment, es pot ampliar i enllaçar la ruta amb la Vall de Marcadau o amb la mítica senda que puja al Llac de Gaube (tot això, ho veurem els pròxims dies que ens quedarem per aquí!!!). Com veieu hi ha múltiples combinacions per a gaudir de la naturalesa en aquesta zona.

Nosaltres avui escollim fer únicament la ruta linial des de Pont d’Espagne a Raillère, és com una mena de presentació a lo què pot donar de si la zona.

Sortim des de Pont d’Espagne. Com que hem pujat amb cotxe, l’haurem d’estacionar en l’aparcament de pagament de Puntas. És obligat gaudir de l’entorn de Pont d’Espagne. Encara que en algunes ocasions pot estar una mica massificat, la bellesa del lloc val la pena. S’ha de visitar sense presses i gaudint de tots els salts d’aigua i cascades que hi ha entorn a l’Hotellerie du Pont d’Espagne.

Des d’aquest refugi surt la Senda de les Cascades. És un recorregut senyalitzat i correspon a un tram del GR-10. El camí és pedregós i amb molta pedra solta des de l’inici. No és un terreny senzill, per tant, pot resultar dur si no s’està acostumat a caminar per muntanya.

Des de l’inici, l’excursió discorre per un bosc de coníferes i de vegetació frondosa. I, en quan la senda es va apropant al riu du Marcadau, ens sorprèn la primera de les cascades: Cascade de Boussès.

Des d’aquest punt, ens endinsarem un xic més en el bosc per llavors retornar a la ribera de Grave du Marcadau i continuar baixant. Arribarem al pont i la cascada du Pas de L’ours, des d’on podrem apreciar la bravura de les aigües que baixen per la vall.

La senda continua sense modificar la dificultat per una bonica arbrada que en nombroses ocasions ens permet treure el cap al cabal del riu i veure petits salts d’aigua, i altres més significatius com la Cascada de Pouey Bacou.

El descens segueix fins arribar al torrent d’aigua més rellevant de la ruta: la Cascada du Cerisey. És un enclavament natural de gran bellesa, que convida a fer un recés i gaudir del rumor de la llera del riu.

No abandonem la senda que hem portat i continuarem paral·lels al riu cap a Raillère. El paisatge sofreix poques modificacions en aquest tram, l’únic ressenyable és que creuem una coqueta fageda, abans d’arribar a la cascada de d’Escane Gat.

Des d’aquest punt només queda recórrer el trajecte que ens separa de Raillère on finalitzaria la ruta, a no ser que aneu a fer l’excursió d’anada i tornada. Anirem a Raillère a buscar l’autobús gratuït que ens portarà fins a l’aparcament de Puntas, on tenim el cotxe. A l’oficina de turisme hem de pensar a demanar els horaris i les parades que fa aquest autobús.

Finalitzada l’excursió, tornarem del Pont d’Espagne i proposem per la tarda realitzar una activitat de dues que us proposarem en aquest punt.

La primera d’elles, és la visita al Parc Animaliere des Pyrénées, el qual es troba a Argelès de Gazost. Es tracta d’un zoo en un bosc amb fauna salvatge exòtica i autòctona i on, a més, es pot alimentar a les marmotes. Els horaris d’accés de juliol i agost son de 9:30h a 19h (la taquilla tanca a les 17:30h), i els preus son de 20€ pels adults, i 14,50€ pels nens de 3 a 11 anys. Hem de contar que la visita pot durar entre 2 i 3 hores. També hi ha serveis de bars, zona de pícnic, etc…

La segona activitat proposada és la visita a Donjon des Aigles, en el petit poble de Beaucens. Es tracta d’un zoo-espectacle d’ocells dels Pirineus, en un castell. Hi ha uns horaris pels espectacles: 15:30h, 17:30h. La durada de l’espectacle és de 50 minuts.

El castell medieval de Beaucens és a 15km de Lourdes en els Alts Pirineus, i és la llar d’una de les col·leccions més prestigioses d’aus rapinyaires: Milans, voltors, àguiles i falcons junt a papagais a l’estiu. Sobre un fons musical, un espectacle de gran bellesa rica en emoció per a descobrir unes vacances de primavera a finals de setembre. Els nens i els adults estaran encantats. Es tracta d’una de les col·leccions més prestigioses d’aus rapinyaires i lloros del món en vol lliure en el cel dels Pirineus. Els preus son de 15€ pels adults i de 9,5€ pels nens de 5 a 11 anys. També hi ha la possibilitat de visitar el castell pels matins, pagant una entrada a part (7,5€ pels adults i 4,5€ pels nens).

De les dues activitats que us hem proposat n’haurem d’escollir una, i així finalitzarà la programació pel dia d’avui.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (57,00 kilòmetres, en una hora i 28 minuts):

El Cirque du Lys, estació d’esquí a l’hivern, és un vast lloc excepcional per a descobrir també a l’estiu. La panoràmica dels Pirineus, des de les crestes, és de visita obligada. Des del poble, el telefèric de Lys ens permet accedir sense esforç a una altitud de 1.800m. Un cop a dalt, és possible caminar des de les terrasses o també agafar el telecadira “Grand Barbat” per arribar a la cima de l’estació i gaudir del panorama dels pics circumdants: Pic du Midi, Vignemale,…

El Circ de Lys és una de les zones del Pirineu a les que és més senzill accedir, gràcies als remuntadors de Novelles Pyrénées (N’PY). La ruta al Llac d’Ilhéou és més que recomanable, encara que sigui només per a contemplar les impressionants vistes de les Crestes i el Circ de Lys.

La ruta de trekking circular que farem tindrà una longitud de 8,65km, una durada d’unes 4h i 15 min., dificultat baixa, i 49 metres de desnivell en pujada i molt desnivell en baixada.

Cauterets és el destí ideal per els amants dels esports de neu, i per aquells que els hi agrada gaudir dels spas i les aigües termals. Però, sobretot, ofereix opcions de senderisme en èpoques estiuenques.

Son nombroses i variades les sendes que es poden recórrer per el Parc Nacional dels Pirineus, però totes tenen en comú la seva especial bellesa. És un territori únic amb paisatges i paratges naturals que presenten una gran biodiversitat. Sempre presidits per elevades muntanyes, prats verds i aigües blaves i cristal·lines.

Per anar al Cirque du Lys haurem de fer ús del servei de remuntadors de N’PY. Escollim aquesta opció perquè creiem que és la millor manera de poder conèixer i arribar a una zona més àmplia del Parc sense tenir que exposar als nens a un gran esforç físic.

Amb el telecabina de Lys i el telecadira de Grand Barbat podrem gaudir no només del llac d’Ilhéou sinó també d’unes vistes precioses de la Cresta de Lys.

Per arribar a la Cresta de Lys (Crétes du Lys) ens hem de dirigir al centre de Cauterets i agafar el telecabina de Lys. En funció d’on tinguem l’allotjament, hi podem anar a peu. En el cas d’haver-hi d’anar en cotxe, es pot aparcar de forma gratuïta en les pròpies instal·lacions de N’YP que conten amb un ampli aparcament. El telecabina ens permetrà ascendir en uns 15 minuts fins l’estació de Lys (Gare du Lys) que es troba a uns 1.850m d’alçada. Durant el trajecte, anirem deixant enrere unes precioses vistes de Cauterets i els seus entorns. En l’estació de Lys agafarem el telecadira de Grand Barbat. Durant els 25 minuts que dura l’ascensió fins al mirador de la Cresta de Lys, tindrem l’oportunitat de gaudir de la majestuositat del paisatge dels Pirineus.

Com ja hem indicat s’ha d’agafar el passi d’estiu de les Crestes de Lys amb N’PY. Els preus son de 16€ pels adults i 12,50€ pels nens de 5 a 11 anys (també hi ha el passi familiar que ens costaria a tots quatre a preu de nen de 5 a 11 anys, és a dir, 12,50€ x 4 = 50€).

Durant l’ascens començarem a ésser conscients de la bellesa natural dels Pirineus. Quan arribem al mirador i vegem les Crestes de Lys amb les seves cimes més emblemàtiques (Vignemale, Balaitus o el pic Midi de Bigorre) ens donarem conte de que només haver arribat fins aquí ja haurà valgut la pena.

Un cop deixem el telecadira, hem de seguir les indicacions cap a la Cresta de Lys. Només uns passos més amunt hi trobarem la senyalització cap al Llac d’Ilhéou (aprox.: 1h 15min). Es tracta d’un sender estret que surt a l’esquerra i que va per la vessant de la muntanya. El descens es realitza còmodament, no té cap dificultat.

Quan portem caminats uns 15 minuts, observarem que hi ha una desviació senyalitzada, a la dreta, cap al Col d’Ilhéou (aprox. 0:15min). Aquest desviament és opcional, i es dirigeix a una collada que permet veure tota la vall. El paisatge bé mereix fer aquest petit esforç. Llavors, no s’ha de retrocedir, doncs les senyals del GR-10 (vermelles i blanques) permeten reprendre el camí cap al llac, baixant directament des de la collada.

El sender no té pèrdua, ja que està degudament senyalitzat. Aquesta ruta la pot realitzar qualsevol persona que es trobi en unes condicions físiques adequades i per suposat, els nens. De fet, és una senda freqüentada per famílies amb fills de curta edat. Només hi ha un petit tram, arribant al llac, que està una mica exposat i que és susceptible d’una caiguda accidental. Per tant, aquí s’ha d’anar en compte amb els més petits.

Un cop arribem al Llac d’Ilhéou realitzarem un merescut descans per a contemplar amb calma la bellesa que ens envolta. El llac té una aigua clara, fresca i cristal·lina que convida al bany, encara que això està reservat als més valents. Nosaltres segur que no ens banyarem, ja que l’aigua està gelada. Però l’entorn és preciós. El llac glaciar està rodejat d’altes muntanyes, com el pic Courounalas, i prats verds que ens traslladen a paisatges de pel·lícula.

El llac també conta amb el Refugi d’Ilhéou Raymond Ritter (alt: 1.988m), on es pot prendre alguna cosa o també pernoctar-hi. Molta gent decideix dormir aquí per a fer senderisme per la zona, pescar o realitzar trajectes d’alta muntanya. Aquest és una de les etapes del GR-10 que recorre els Pirineus de refugi en refugi.

Un cop gaudit del llac tenim dues opcions: pujar de nou al telecadira per baixar amb els remuntadors (aprox. 1:15min), o seguir baixant cap a Cambasque (aprox: 1:30min).

Junt al refugi surt una pista àmplia que ens portarà fins a l’aparcament de Courbet. Per el camí veurem el llac Negre (Lac Noir). Es tracta d’un petit llac que vist des de la pista té el color que li dóna el nom.

És possible baixar sense sortir-se en cap moment d’aquest camí. Però, també veureu que hi ha alguns desviaments senyalitzats amb marques blanques i vermelles (pertanyents al GR-10) que permeten prendre dreceres. Nosaltres no ho recomanem, en absolut, per nens de curta edat.

A meitat de camí entre el llac d’Ilhéou i l’aparcament veurem la Cascada d’Ilhéou (alt: 1.481m). Es tracta d’un gran salt d’aigua que presideix tota la vall. A partir d’aquí, nosaltres continuarem per la pista, salvant el riu d’Ilhéou per un pont de fusta abans d’arribar a l’aparcament de Le Coubet.

Si hem matinat i pujat el cotxe fins a l’aparcament, la nostra ruta finalitza aquí. Si no és així (com és el nostre cas), s’ha de continuar el camí fins a Cauterets (aprox: 1h 20min).

El descens a Cauterets és senzill, còmode i està senyalitzat. Per sota del pàrking hi ha un camí que es dirigeix a Cauterets i que ens deixarà a les afores del poble. També, és possible prendre abans del pont de Sahucs (pont de fusta sobre el riu d’Ilhéou) una desviació a la dreta del GR-10 que va cap a Cauterets.

El Circ de Lys es cobreix cada hivern de neu i és un lloc consagrat per els amants de la neu, però Cauterets no és solament esports d’hivern. Gràcies als passis d’estiu de N’PY aquests bells paratges passen a estar a l’abast de tothom. Podreu realitzar senderisme, deixar anar adrenalina per les pistes de BTT (VTT) o pescar en aigües fresques i cristal·lines. Cauterets és el destí ideal per unes vacances familiars!

Realitzada la caminada, continuarem amb la planificació prevista pel dia d’avui. Ara anirem a buscar el cotxe per anar-nos-en a l’estació d’esquí de Hautacam, a la regió d’Argelès-Gazost. Es tracta d’un parc de jocs a l’estació d’esquí, amb un tobogan d’estiu com l’atracció estrella. S’anomena Parc de Loisirs de Hautacam. Hi ha 32,8km de cotxe (uns 45 minuts). Hem d’anar en direcció Argelès-Gazost, i just abans d’arribar-hi, prendre la carretera D100 que ens portarà a l’estació d’Hautacam.

Tant a l’hivern com a l’estiu, Hautacam és un autèntic parc infantil a escala real per a tots els amants de les emocions. Aquest parc d’oci, únic a França, dissenyat per a la felicitat de grans i petits, et convida a multiplicar les seves experiències i a descobrir tots els plaers de la muntanya. Naturalesa preservada, panorames increïbles, diversitat d’activitats, esports originals, ambient divertit i preus assequibles… Prepara’t per viure moments excepcionals en el cor dels Alts Pirineus!

El trineu de muntanya és l’activitat estrella de l’estació d’Hautacam. És accessible per a nens a partir de 3 anys, i l’atracció és 100% segura. Acceleracions, girs bruscs, sensacions garantides en quasi 800 metres de descens. Per als menys atrevits, no us espanteu, la velocitat està regulada.

Una càmara està amagada en el recorregut, posa el teu millor somriure i surt amb una foto de record del teu descens. Els preus son de 6€ per carrera (32€ per 6 carreres/50€ per 10 carreres).

A part del tobogan hi ha moltes altres coses: Patinets elèctrics, Karts, bicicleta de muntanya, activitats en família (orientació,…), passeig amb llames,… Els horaris d’obertura son de 11h a 19h aproximadament. Nosaltres, però, només hem vingut per fer la baixada amb el tobogan d’estiu, però bé, un cop allà, ja veurem…

I fins aquí la jornada del dia d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (66,60 kilòmetres, en una hora i 32 minuts):