Mes: juny de 2022

I arriba el primer dia de canvi d’allotjament. Passarem d’allotjar-nos a Saint-Lary-Soulan a fer-ho a la zona de Gavarnie-Gèdre. Serà una jornada d’enllaç, i per carretera. Agafarem el cotxe i farem dos ports de muntanya que tenen la seva història, el Col d’Aspin i el mític Col du Tourmalet. Tots dos estan a la carretera D918. Seguidament a l’ascensió del Tourmalet ens trobarem en l’estació inferior del telefèric que porta al Pic du Midi. Pujarem aquesta muntanya amb el corresponent telefèric per gaudir de les vistes des de la seva cima. I d’aquí, anirem a buscar el nostre allotjament a Gavarnie-Gèdre.

Un cop fetes les maletes, sortirem amb el cotxe per la carretera D929 en direcció Nord. A l’alçada de Arreau trencarem a mà esquerra per la carretera D918 i ens encaminarem a fer el primer dels dos ports del dia, el Col d’Aspin. Aquest col es troba a 12,5 kilòmetres de la població d’Arreau. Té una alçada de 1.489m sobre el nivell del mar, i a dalt del mateix hi ha habilitat un petit descampat que funciona com si fos un aparcament.

El port connecta les localitats de Sainte-Marie-de-Campan i Arreau. El port ha format part del Tour de França unes 66 vegades, degut a que serveix d’enllaç a nombrosos ports de muntanya, com el Col du Tourmalet (2.115m) i el Col de Peyresourde (1.569m). La primera vegada que es va pujar fou en l’any 1910 i la més recent en el Tour de 2016.

Un cop contemplades les vistes des del col, continuarem la nostra ruta fins a l’altre col, el del Tourmalet. Es troben a 24,7 kilòmetres l’un de l’altre (a una mitja hora en cotxe), i la ruta és completament panoràmica.

Té una altitud de 2.115m sobre el nivell del mar. El port de muntanya roman tancat durant la temporada hivernal, temps en el que forma part del domini esquiable de l’estació d’esquí de La Mongie, ubicada en la part Est del mateix. El port no va tenir carretera fins que en el 1846 Napoleón III va ordenar la construcció d’una ruta termal. El Tourmalet és especialment conegut per la seva relació amb el Tour de França, ja que des de que es va pujar per primera vegada en el 1910 s’ha convertit en un dels ports més famosos per la seva duresa i història.

I no caldrà que anem gaire lluny un cop hem vist les vistes des de dalt del coll, ja que l’estació inferior del telefèric del Pic du Midi es troba únicament a 850 metres del Tourmalet. L’estació es troba integrada a l’estació d’esquí de La Mongie, i el telefèric compta amb un immens aparcament. Pujar al Pic du Midi és tot un esdeveniment…

Enlaira’t cap a una ascensió espectacular còmodament instal·lat en una cabina acristallada. El, o millor, els telefèrics, ja que n’hi ha 2, del Pic du Midi, et permeten franquejar més de 1000 metres de desnivell amb rumb a un lloc excepcional.

Des del cor de l’estació de La Mongie, el telefèric del Pic du Midi et porta en 15 minuts a 2.877 metres d’altitud: un ascens espectacular a l’alta muntanya en dues etapes, amb un canvi de cabina a 2.341m, en el Pic du Taoulet. És el moment del veritable enlairament… Suspesos en l’aire, avancem en la silenciosa quietud del cel. En el seu punt de mira, i cada cop més propera, la cima, una fortalesa gegantina que sembla dominar el món.

Aquest viatge digne d’un conte de fades et propulsa a un univers extraordinari filat amb història, ciència i majestad. Admira, en aquest instant privilegiat i solemne, un paisatge embadalidor desbordant de llum i bellesa. Les planícies del sud-oest francès es perfilen a lo lluny… Has arribat al teu destí!

Donades les circumstàncies meteorològiques i l’altitud, es recomana encaridament vestir-se i preparar-se de forma adequada. T’aconsellem portar roba d’abric, inclús en període estiuenc, ulleres de sol i protector solar d’índex elevat.

Només arribar, les terrasses panoràmiques et reben per desvelar-te el més majestuós dels paisatges: 300 kilòmetres de cimes es despleguen davant dels teus ulls. Unes vistes que et deixaran sense alè. Però, respira, aprofita la puresa de l’aire i deixa’t transportar uns instants per aquesta bocanada d’oxigen pirinenc abans de començar el viatge!

Al llarg de tot el seu recorregut en la cima, les taules panoràmiques o explicatives et permetran descobrir l’entorn del Pic du Midi, la seva història, la fauna, la flora i inclús el sol, que podràs observar amb un minicoronògraf. Un simpàtic equip d’animació pendent del més mínim detall et proposarà una lectura del paisatge a través de les anècdotes, en un ambient on hi regna el bon humor. I si et ve de gust gandulejar al sol, en les cadires i gandules a la teva disposició podràs gaudir d’un moment del més pur delit o introspecció. Després, el museu t’espera per prosseguir amb la visita.

Un viatge dins del paisatge. Suspesa per sobre del buit, una passarel·la metàl·lica de 12 metres de longitud, de l’extremitat vítrea tuteja els núvols per a un punt de vista únic i vertiginós. Agafa’t a l’horitzó perquè sota els teus peus, el buit crida! Sensacions inèdites! Admira la vista excepcional. L’accés és lliure.

El Pic du Midi, a més d’un majestuós lloc natural, és una extraordinària aventura humana. La seva epopeia comença en el segle XVIII, quan científics com François de Plantade, Monge ou D’Arcet varen començar a fer aquí medicions atmosfèriques i observacions astronòmiques. En el 1870 comença la construcció de l’observatori, les primeres dependències del qual es varen acabar al cap de dotze anys. Les condicions extremes fan d’aquest projecte científic un autèntic repte per tots aquests homes. En l’interior del museu s’explica, amb paraules i imatges, aquesta fabulosa història de varis segles.

Com que no es pot estar tant a prop del cel i les estrelles sense convidar-les a que se’ns uneixin, el museu del Pic du Midi presenta igualment els més bonics paisatges nocturns i de cel estrellat. Descobreix perquè el Pic du Midi és un lloc excepcional i reputat per l’observació astronòmica.

Els horaris per pujar amb telefèric durant els mesos centrals de l’estiu son de 9:30h a 12:30h i de 14h a 17:30h. Les sortides son cada quart d’hora i el trajecte dura uns 15 minuts. La capacitat de la cabina és d’unes 45 persones. Els preus inclouen el trajecte d’anada i tornada així com la visita de la cima i del museu, del pont penjant i l’histopad. Els preus son per adults de 47€, pels menors de 18 anys, 29€, i hi ha una tarifa familiar (2 adults + 2 menors de 18 anys), que val 116€. Déu n’hi do amb els preus! De totes formes creiem que val la pena pujar-hi, per tant, faríem aquesta inversió. Recomanem reservar el bitllet per la web del lloc. Aquí l’adjuntem: a | Pic du midi

Un cop visitat el pic du Midi i retornats a l’aparcament, només ens quedarà prosseguir amb el nostre viatge fins a les immediacions de Gavarnie-Gèdre, uns 34,2 kilòmetres (uns 53 minuts amb cotxe) per uns paisatges increïbles dels Pirineus.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (85,50 kilòmetres, en unes 2 hores i 1 minut):

En el dia d’avui acabarem d’explorar les múltiples possibilitats que ofereixen les valls del sud de Saint-Lary-Soulan, i proposarem dues rutes senderistes per tal d’escollir-ne una. Per una banda, hi ha la Ruta a la Vall de la Géla, la qual és una bonica vall d’origen glaciar en la capçalera de la Vall d’Aure. Per l’altra banda, tenim una ruta a les granges de Moudang, per la impressionant vall de Moudang. Escollida una com a activitat central del dia, un cop finalitzada anirem cap al Nord de Saint-Lary a un parc de jocs pels nens, el Parc de Loisirs de la Demi Lune, i després anirem a visitar el poblet de Arreau, a 12km de Saint-Lary, un poblet de muntanya amb molt d’encant. Som-hi doncs.

Anem a explicar la Ruta a la Vall de la Géla: Descobrirem la bonica vall d’origen glaciar de la Géla en la capçalera de la Vall d’Aure en el Parc Nacional dels Pirineus. Es tracta d’un itinerari molt recomanable per a fer en família, de 7 kilòmetres de longitud (anada i tornada) i 315m de desnivell positiu d’ascensió progressiva que ens porta fins la cabana de la Géla des d’un punt de la carretera D173 d’accés a la boca nord (França) del túnel de Bielsa. La dificultat és baixa, i el temps total efectiu és de 2h. Sortirem del mateix cantó de la carretera i seguirem un camí ben marcat que va remuntant la vall en paral·lel al riu Neste de la Géla –sempre per el seu costat dret orogràfic (riba Est)- fins que arribem a la vella cabana de la Géla i al bonic altiplà que forma l’ampla vall homònima. Tornarem al punt d’inici desfent el mateix camí.

L’itinerari comença en la mateixa carretera D173 (0:00h – 1.400m)(1), prop de la marcada corba que fa la carretera que comunica Aragnouet amb el túnel transfronterer de Bielsa-Aragnouet. En el punt d’inici de la ruta, a peu de carretera, hi trobarem varies senyalitzacions i panells interpretatius i un tancat metàl·lic per el bestiar. Un dels panells fa menció al proper Parc Nacional dels Pirineus, en el que entrarem durant la ruta.

Prendrem un camí ben marcat que surt en pujada vall amunt. Anem endinsant-nos poc a poc en el bell, ample i extens vall de la Géla caminant per la seva obaga, flanquejant la vessant Nord del pic de Bourgade i gaudint d’un mosaic paisatgístic que combina l’ombra d’un bosc altimontà planifoli amb inclinats i assolellats prats de pastura. Una senyal ens avisa de la possible caiguda provocada d’allaus durant l’hivern, el què ens recorda que en aquesta vall la pràctica de raquetes de neu o esquí de muntanya s’ha de realitzar amb la màxima previsió i precaució i utilitzant sempre ARVA, pala i sonda.

Com sol passar en els Pirineus i especialment en valls molt explotades històricament tant per la ramaderia com per la silvicultura, en la Géla advertim el fort contrast que existeix entre la obaga, per on caminem, i la solana, en l’altra riba de la Neste de la Géla, que es presenta molt més pelada de vegetació.

La ruta es ideal per a fer en família, encara que el desnivell acumulat positiu és considerable, d’uns 300m.

A mesura que guanyem alçada, la vall es comprimeix lleugerament, moment en el que passem a caminar just per la banda del riu. L’estretor ens anuncia tímidament el paisatge meravellós que ens espera més endavant. Ja apunta al Sud-Oest la fabulosa cresta que connecta el pic de la Géla (2.851m) amb el pic de Troumouse (3.085m), que destaca per tenir un marcat estrat inferior de roca calcària blanquinosa i grisosa del període Devònic (fa entre 714 i 354 milions d’anys) i que forma part del mantell de corriment de Gavarnie i un estrat superior d’un color marró fosc torrat, format per roques metamòrfiques com pissarres i esquists. Aquesta ciclòpia i abismal muralla ens mantindrà badocs a mesura que anem fent el camí, i haurem d’entendre que els llacs de Barroude (i tota la vall de la Géla) no son més que les cubetes del que fou un glaciar de circ –el circ de Barroude- que en el màxim glacial (fa uns 45.000 anys) connectava amb tres circs glacials veïns: Pinarra (Est), Barrosa (Sud) i el grandiós Tromouse (Oest) a través de les collades de la Géla i de la Sède, que el gel sobrepassava.

Seguim l’agradable camí prop de la Neste de la Géla, ara més pla, i aviat ens trobarem amb un pont (0:40h – 1.720m)(2) amb senyalitzacions cap a Barroude i el port de Barroude (creuant el pont –dreta-) i el port Vieux (recte), ambdós ports de muntanya fronterers entre França i Espanya. En aquest punt entrem en el Parc Nacional dels Pirineus. Un panell ens explica la normativa del Parc Nacional.

El camí s’apropa fins a tocar el riu, la Neste de la Géla.

Intuïm que ja queda molt poc perquè el panorama de la capçalera de la vall se’ns obri completament.

La Neste de la Géla comença a recollir les aigües en el circ de Barroude.

Seguim recte per l’esquerra orogràfica del riu entre prats, ens trobem immersos en un paisatge completament pelat. Seguim un meandre que fa el riu i de cop la vall s’obre i ens regala una visió esglaiadora: davant de nosaltres un gran pla verd amb pantans i en segon terme les estribacions septentrionals del pic de Port Vieux (2.723m) i del Soum de Barroude (2.674m), tancant la composició la magnètica muralla bicolor de Barroude. Davant nostre, la vall s’obre i ens ofereix vistes impressionants.

Ja veiem molt a prop de nosaltres una construcció que destaca enmig de la immensitat verda. De seguida arribem a la cabana de la Géla (1:00h – 1.715m)(3). Actualment, aquesta cabana és utilitzada a l’estiu pels pastors que guarden el ramat que pasta per a tota la vall. Molt a prop d’aquesta cabana veiem les restes d’una segona cabana que es va enfonsar en l’estiu de 2014. De la cabana de la Géla surt un camí a l’esquerra (Nord-Est) fins a una tercera cabana construïda a l’estil tradicional de la zona, amb parets de pedra seca i un sostre cobert amb gespa que aprofita la pendent de la vessant, buscant al màxim (i aconseguint-ho) la simbiosis amb l’entorn. Des dels seus voltants tenim unes vistes privilegiades de la capçalera de la vall de la Géla i podem imaginar-nos la dura vida que feien els pastors temps enrere, així com els soferts miners que extreien ferro, galena i coure.

Havent gaudit amb la bellesa d’aquesta allargada vall de marcada erosió glacial i explotada durant segles per la mineria i el pastoralisme, tornarem al punt d’inici en la carretera D173 (2:00h – 1.400m)(1) desfent el mateix camí realitzat en la pujada.

Adjuntem els punts importants de pas:

I aquesta és la caminada de la primera opció proposada. Ara explicarem la caminada de la segona opció que proposem: es tracta de la ruta a les Granges de Moudang a la vall de Moudang. És una caminada semblant a la primera exposada, per tant, l’elecció segur que serà difícil.

Es tracta d’una preciosa i senzilla ruta per a tots els públics que ens portarà fins al meravellós entorn de les Granges de Moudang, prop dels 1.500 metres d’alçada. Aquest conjunt de granges agrupades, eren antigament utilitzades amb finalitats ramaderes, en els nostres dies estan quasi en desús, amb el consegüent deteriorament de les granges, que ara han estat restaurades. Encara hi ha algun ramat que pastura a l’estiu per aquí, el què permet mantenir les pastures al voltant de les granges en bon estat.

La caminada té uns 12,43 kilòmetres i és lineal (anar i tornar), 460 metres de desnivell, i es preveu realitzar en un màxim de 3 hores i mitja. És potser una mica més exigent que la caminada anterior a la Vall de la Géla.

S’inicia la caminada en el Pont du Moudang, una zona recreativa habilitada molt agradable. Volem realitzar un passeig tranquil sense molta dificultat, així que aquesta ruta sembla ésser un pla perfecte. Ens endinsem en el bosc a través d’una pista i de seguida prendrem una desviació a mà esquerra.

Anirem ascendint per una pista que travessa un frondós bosc fins arribar a una zona de tirolines muntades sobre el canó del riu que discorre a l’esquerre del camí. Quasi no podem veure el riu, per la frondositat del bosc que tenim al voltant i per la profunditat del barranc per el què discorre, però podem sentir el so de l’aigua.

Seguim avançant en continu ascens per la pista a través del bosc sense possibilitat de pèrdua, fins que de sobte la vall s’eixampla i apareixen davant nostre unes vistes precioses. A partir d’aquí el camí pràcticament planeja i anem admirant el paisatge a mesura que ens anem acostant al nostre objectiu.

Al final de la pista i després de creuar un pont, ens trobem a les Granges de Moudang. Es troben agrupades i tancades per impedir l’accés a personal aliè, ja que deuen servir de graners i refugis. Després d’una bona estona admirant un entorn tant bucòlic, decidim tornar al punt de partida per el mateix lloc per el què hem vingut.

Doncs heus ací que ja hem explicat ambdues caminades que passen pel centre de cada corresponent vall, ambdues bastant semblants. La nostra intenció, com cada dia, era endur-nos el dinar i fer un pícnic a l’entorn d’aquesta naturalesa tant màgica i impactant.

Després, a la tarda, tenim previst anar a un parc de jocs en el poble de Lanemezan: Parc de Loisirs de la Demi Lune. Es troba a uns 40 kilòmetres de Saint-Lary (es fan en uns 43 minuts).

El Parc ofereix tot tipus d’activitats per a nens i adults en un entorn natural arbrat. S’ofereixen dues tarifes:

• Entrada general al parc: 3€ per persona
• Entrada general al parc amb activitats il·limitades: 13€ per persona

Els horaris de les activitats a l’estiu son de les 12:45h a les 19:00h. Adjuntem el mapa de les activitats al parc:

Les activitats son pels nens i pels adults: tirolines, pedals, ponys, trampolins, mini-golf, una àrea de jocs aquàtics,… Bé, crec que no ens ho acabarem pas. Ara, això sí, ens ho mereixem.

Un cop finalitzada la diversió en el parc d’oci, anirem fins al poble de Arreau, ubicat a 12 kilòmetres al nord de Saint-Lary, per tal de visitar-lo.

L’encantador poble de Arreau ens espera per a descobrir la seva forma de viure 100% pirinenca i el seu excepcional patrimoni en la Vall d’Aure. Visitarem els seus nombrosos edificis amb la seva arquitectura protegida, passejarem per les ribes riques en flors, igualment per els seus carrerons medievals i admirarem les casetes d’entramat de fusta amb els sostres de pissarra. Arreau és el punt de trobada entre dos rius importants, el Nestes d’Aure i el Louron: aquests dos rius li donen un encant únic i son l’origen de la seva prosperitat històrica. Des de l’Edat Mitjana, aquesta ciutat de 700 habitants ha estat una cruïlla comercial i la capital emblemàtica de les “Vuit Valls”.

Lloc emblemàtic d’Arreau, el “Halle-Mairie” ha estat un lloc ple de vida des de la seva creació. Construït en 1932 per substituir la sala de fusta del segle XVI, aquest magnífic edifici alberga el mercat setmanal dels dijous sota la sala de la planta baixa. Prova les especialitats dels productors locals i coneix als vilatans que t’ajudaran a descobrir els secrets del poble. La planta pis està ocupada pels serveis de l’Ajuntament. Amb les seves falses safates de fusta en les parets exteriors i el seu campanar decorat amb un rellotge a tres cares, l’arquitectura de la sala està perfectament integrada en l’estil “Aurois” i s’integra en els edificis medievals.

Veritable testimoni de la prosperitat del poble durant l’època medieval, descobreix la Maison des Lys, un notable edifici gòtic del segle XVI classificat com a Monument Històric. Les nombroses flors de lliri en la seva façana d’entramat de fusta, atrauen la mirada des de lluny. Foren tallades per els rics propietaris, en homenatge al rei Lluis XI de França. Acosta’t a la casa per veure la seva base de marbre gris pirinenc, que serveix de suport a les dues plantes amb mènsules.

La notable arquitectura pirinenca i els nombrosos edificis històrics del poble de Arreau son reconeguts i protegits: en el 1995 es va crear una zona de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Urbà i Paisatgístic (ZPPAUP) que ara abarca a tot el territori municipal. Contempla el castell de Nestes a les ribes del riu del mateix nom. Aquesta antiga serradora del segle XVII simbolitza el final del Neste du Louron i marca la seva unió amb el Neste d’Aure. En el seu interior, descobreix la Oficina de Turisme Pyrénées2vallées i el Museu dels Cagots. Aquesta última traça la vida d’aquesta minoria perseguida fins al segle XIX per la superstició. Museu obert tots els dies. A 200m més endavant, per Saint-Exupère, creuaràs el Castell de Ségure i la seva imponent torre quadrada del segle XVI. Fou construït sobre la roca, substituint l’antiga torrassa 400 anys més antiga. Aquest edifici històric de la ciutat alberga actualment la seu de la Communauté de Communes Aure Louron.

Passejant pels carrers d’Arreau, no podràs deixar de visitar la capella de Saint-Exupère, classificada com a Monument Històric. El seu gran campanar gòtic del segle XVI domina el reste d’edificis del poble. A l’arribar per el carrer Saint-Exupère, l’entrada romànica de 6 columnes et convida a entrar. Admires el seu timpà decorat. Llavors descobreixes el seu nàrtex seguit de la seva estreta però esplèndida nau amb les seves vidrieres, el seu colorista sostre i les seves estàtues. La capella fou un cop utilitzada com a lloc d’encontre per els representants de la Vall d’Aure. Està dedicada a Saint-Exupère, patró del poble que fou bisbe de Toulouse a principis del segle V. Una escola del segle XVI colinda amb la capella, construïda en el suposat lloc de naixement de Saint-Exupère. Si desitges descobrir altres edificis religiosos, visita l’església de Notre-Dame d’Arreau en el camí de tornada a la sala. Situada en el centre del poble, aquesta església romànica impressiona per el seu campanar quadrat. Està declarada Monument Històric des de 1989.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (105 kilòmetres, en unes 1 hora i 55 minuts). Cadascuna de les opcions donades, es col·locaran en el mapa una darrera l’altra:

El dia d’avui el dedicarem a continuar explorant la magnífica Vall d’Aure: farem un altre trekking, la ruta de la Vallée de Riomajou, ben bé al sud de Saint-Lary, i començarem la ruta per Frédancon. Un cop finalitzada, la nostra intenció serà anar a un balneari per a descansar d’aquestes dues rutes senderistes que ja portarem a sobre: anirem fins a Loudenvielle, al Balnea Spa el qual és un centre termal i de lleure amb una tarifa familiar de dues hores, com no. Un cop visitat, anirem amb el cotxe a coronar el mític Col de Peyresourde, a 1.569 metres d’alçada, el qual fa frontera amb el Departament de l’Alta Garona. Serà una sortida totalment panoràmica per tal de gaudir de les vistes i els paisatges. Comencem.

Començarem el dia anant fins l’Àrea de Frédancon, en la Vall de Riomajou, ubicada a 12,6 kilòmetres de Saint-Lary (a uns 24 minuts amb cotxe).

La Vall de Rioumajou és un dels millors emplaçaments per a realitzar senderisme en família en la zona pirinenca de Saint-Lary-Soulan. Un gran espai natural de coníferes, aigües cristallines i amples praderies.

La ruta que volem fer avui és circular i té uns 10,5 kilòmetres de llargada, un temps efectiu per fer-la de 4h, dificultat baixa, i 248 metres de desnivell. També està adaptada per a poder fer-se amb rucs, algo molt tradicional aquí.

El paratge de Rioumajou és un ampli espai natural adaptat a les famílies que té una gran riquesa ecològica, degut a que recera nombroses espècies animals i vegetals úniques. A més, aquesta vall ha tingut una gran importància històrica, ja que ha estat zona de pas de nombrosos ramats de bestiar durant la transhumància, de peregrins del Camí de Santiago, contrabandistes i via d’escapament de nombrosos refugiats durant la Guerra Civil.

Recórrer els seus camins, és recórrer part de la història i de les vivències de nombrosos viatgers en les seves anades i vingudes entre Espanya i França.

Com hem dit, aparcarem el vehicle en l’Àrea Recreativa de Frédancon. En aquest mateix punt també podem gaudir de diverses activitats que s’organitzen en la vall. És el punt de partida de nombroses rutes de senderisme, passejos en rucs i de tallers d’iniciació a la pesca i respecte per la naturalesa.

L’activitat que té major demanda son els passejos en ruc que organitza l’Asociación del Burro de los Pirineos (els preus son d’uns 45€ el dia i/o 8€ cada 30 minuts). És freqüent veure a nens muntats en dòcils rucs remuntant la vall. Hem de dir al seu favor que semblen estar en bon estat i ben alimentats. La utilització d’aquests animals domèstics per l’oci dels nostres fills és decisió de cadascú.

La caminada que farem serà l’itinerari seguint el “Sentier de Péguère” i el “Sentier de Hospice de Rioumajou”.

Com ja hem indicat hi ha varis senders i tots correctament senyalitzats. La majoria de la gent realitza el “Sentier de Hospice de Rioumajou”. És de dificultat baixa, i discorre per una pista forestal àmplia i té una durada aproximada de 2 hores.

Nosaltres anem a escometre una senda senzilla, però molt bonica: el “Sentier de Péguère”. Però després, anirem a enllaçar-lo amb el “Sentier de Hospice de Rioumajou”. Així podrem gaudir de tot l’espai natural, de la seva riquesa paisatgística i el seu alt valor ecològic.

Sortim de Frédancon (alt: 1.380m) seguint els rètols de la ruta Sentier de Péguère. Gaudirem d’un ascens paulatí, però rodejats d’un frondós i espectacular bosc de pins. La pista forestal no té pèrdua i és ampla. Quan hem recorregut uns 200 metres, un cartell vertical indica un creuament de camins entre el Sentier des Vaches i el Sentier de Péguère. Hem de desviar-nos cap a la dreta i continuar ascendint per la vall. Quan hem arribat als 1.505m d’alçada girarem de nou cap a la dreta per anar descendint cap a la llera del rierol de Rioumajou.

La pista continua sent ampla i l’espès bosc impedeix en alguns moments veure els petits salts d’aigua i cascades que crea el riu al lliscar per la vall. A l’anar apropant-nos a Pont a Soom, el sender passa a ser una senda estreta i amb un ferm irregular. Però a canvi ens ofereix unes boniques vistes del Neste de Rioumajou amb els seus gorgs i marmites excavades a la roca. El pont a Soom ens permet passar al cantó dret del riu i enllaçar amb la pista que puja cap al Refugi de Rioumajou. En la cruïlla de camins, que està senyalitzada, tenim dues possibilitats: retornar a Frédancon, tancant el recorregut circular, o bé seguir el Sentier de Hospice de Rioumajou i fer un tram d’anada i tornada. Nosaltres ens decantem per la segona opció, per tant, girem a l’esquerra (us recomanem seguir els nostres passos, perquè la bellesa de l’espai natural, recompensarà l’esforç).

Un agradable passeig per un camí forestal que va paral·lel al riu, ens portarà fins a les praderies de l’Hospice de Rioumajou. És l’emplaçament ideal per a fer un recés amb els nens i gaudir de la naturalesa. Hi ha qui inclús s’atreveix amb les fresques i cristallines aigües del riu. Nosaltres segur que no passarem dels peus.

En el refugi de Rioumajou es pot prendre un refresc, menjar o pernoctar. Gaudir des de la terrassa dels boscos de coníferes que ens rodegen, el so del riu i els nens corrent per la prada, no té preu. Si us quedeu amb ganes de més, podeu seguir pujant per la vall. Us esperen més cascades i miradors cap a un enclavament natural sorprenent i ple de vida. Per a la resta, només queda baixar per la pista forestal fins a Frédancon, punt de partida d’aquesta interessant ruta.

Una vegada finalitzada la ruta del dia, continuarem amb la nostra planificació i ens n’anirem amb el cotxe fins al poblet de Loudenvielle, ubicat a 32,4 kilòmetres a l’est de Saint-Lary (a uns 51 minuts amb cotxe). El poble és molt petit i té un immens llac al seu costat, compartit amb altres poblets dels voltants. A Loudenvielle, que té estació d’esquí a l’estiu, hi anem per banyar-nos en un balneari, és a dir, per gaudir tots quatre de les aigües termals. El balneari es diu “Balnea Spa”, i es troba a 1 kilòmetre del centre del poble en direcció al llac.

Es tracta d’un centre termal i de lleure. Els horaris d’estiu son de les 10h del matí fins les 20h del vespre. Hi ha una oferta de tarifa familiar per a dues hores, i els preus en ple mes de juliol i agost oscil·len entre 55€ i 61€ per aquesta tarifa familiar de 4 persones. Una entrada d’adult (2 hores) et costa 21€ i una entrada de nen de 12 a 14 anys 15,5€ (de 3 a 11 anys val 11€).

Balnea és considerat el primer complex de relaxació d’aigües termals dels Pirineus Francesos. És un lloc ideal per venir a recarregar les piles, un lloc rodejat de muntanyes. Ubicat en la vall de Louron, al peu de les estacions d’esquí de Peyragudes i Val Louron, i a la vora del llac Génos-Loudenvielle, Balnea ofereix una veritable peregrinació a les fonts, per a descobrir les virtuts immemorials de l’aigua. És un balneari pensat per les famílies, ja que s’accepten nens a partir de 9 mesos.

I per acabar d’explorar les valls de l’est de Saint-Lary, ens enfilarem amb el cotxe fins al Col de Peyresourde, a 1.569m d’alçada, un dels colls mítics de les rutes ciclistes. De Loudenvielle al Col hi ha 11,6 kilòmetres que es fan amb uns 15 minuts. Hem d’anar a buscar la carretera D618. El Col fa frontera entre el Departament en el qual estem (Hautes-Pyrénées) i el Departament de l’Alta Garona. Hi ha un parking habilitat a dalt del Col, perquè puguis baixar i veure les vistes, així com també hi ha un restaurant.

Un cop a dalt, potser no voldrem tornar, veient les vistes de les muntanyes, però serà hora de tornar cap a Saint-Lary-Soulan. Així doncs, acabem amb un dia panoràmic gaudint de les muntanyes i el Col de Peyresourde.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (90,3 kilòmetres, en unes 2 hores i 3 minuts):

El dia d’avui és el primer dia sencer de les nostres vacances, i serà un plat fort. Donarem dues opcions per escollir-ne una com a activitat central del dia. Per una banda, la opció 1 seria anar a visitar La Reserva Natural de Neouvielle, la qual és un lloc encantador, sent un paradís pels senderistes i pels naturalistes. Hi faríem un trekking anomenat la Ruta Circular dels Llacs de Neouvielle, una ruta amb unes vistes espectaculars. La segona opció és anar a visitar els Llacs de Bastan, accedint a ells des del Col de Portet, i també fer-hi un trekking. Els llacs de Bastan son tres bonics llacs d’origen glaciar. Es van generar per les masses de gel que en el seu dia cobrien aquesta zona de la Vall d’Aure i que actualment representen un dels entorns naturals més bonics del Pirineu Francès. Ambdues caminades valen molt la pena. Haurem d’escollir. I finalment, a la tarda, ens acostarem amb cotxe cap al Lac de Cap Long, un llac artificial a 2161m que s’arriba per una carretera de 23 kilòmetres i més de 1.300 metres de desnivell. Les vistes des de la carretera i un cop a dalt, també son espectaculars. Comencem, doncs.

Primer exposarem la primera de les opcions, la de la visita a la Reserva Natural de Néouvielle: Aquest espai natural de muntanya es troba entre la Vall d’Aure a l’oest, i les Valls de Gavarnie a l’est. La reserva es va crear en el 1936 degut a l’excepcional riquesa del seu entorn. 70 llacs, més de 570 espècies d’algues, una diversitat de l’entorn aquàtic, on es poden trobar els pins negres més alts d’Europa (a 2600m d’alçada), la presència d’animals endèmics dels Pirineus (el “desmán” i el “euproctus”). La reserva, protegida per les crestes i orientada cap al sud, gaudeix d’un microclima més càlid i més sec, ideal per a l’eclosió de la vida i la biodiversitat. Aquest paisatge, que va sorgir fa 300 milions d’anys i el gel l’ha tallat durant milers d’anys, és una font inesgotable de meravelles.

La ruta que explicarem és la Ruta circular als Llacs de Néouvielle, amb inici des del llac d’Orédon. Per arribar al Lac d’Orédon hem de fer uns 30 minuts de cotxe per la carretera local D929 (uns 19,5 kilòmetres), la qual ens portarà des de la cota 821m de Saint-Lary fins la cota 1.902m del Lac d’Orédon. Allí hi aparcarem el cotxe i és on comença la nostra caminada.

Es tracta d’una excursió circular de 11,1km de longitud, amb un desnivell acumulat de 515 metres i un temps total efectiu de 4h i 15 minuts. La ruta comença en l’aparcament del llac de Orédon. Des del llac de Orédon seguim un camí que puja fent llaçades fins als llacs de Les Laquettes. Rodegem aquests llacs i continuem l’ascens per un sender ben marcat fins al llac de Aubert. Continuem la ruta fins al llac de Aumar, que rodegem per el seu costat septentrional. En aquest tram el camí no és evident i s’han de superar alguns punts passant per entre les roques de la riba del llac. Un cop arribem a l’extrem Sud-Est del llac de Aumar, deixarem aquest llac enrere i seguirem un camí que avança per la vessant de la muntanya en direcció Sud-Est fins arribar a la collada de Estodou. Finalment farem la baixada fins el llac de Orédon, punt d’inici i final de la ruta, passant per l’interior d’un frondós bosc.

El punt d’inici de la ruta és l’aparcament del llac de Orédon (0:00h – 1.857m)(1). Si estacionem el vehicle en el tram de carretera que hi ha abans d’arribar a l’aparcament, s’hauran de seguir uns metres per la carretera, que va rodejant el llac, fins arribar a l’aparcament. Al costat de l’aparcament hi ha un centre d’informació de la Reserva Natural de Néouvielle, banys, una zona on es pot fer bivac i varis panells amb informació del llac de Orédon i els camins i senders de la reserva. També hi ha, uns 100m abans d’arribar a l’aparcament (al Sud), un bar, restaurant i hostal anomenat “Chalet Refuge du Lac”, que està obert durant tot l’estiu.

Començarem el recorregut prenent un camí que surt de l’extrem Nord de la zona d’aparcament i que rodeja el llac de Orédon, que tenim a la nostra esquerra. El llac d’Orédon és un llac d’origen natural que fou ampliat amb la construcció d’una presa (1884) amb l’objectiu de regular l’abastiment d’aigua del departament de Gers i produir energia hidroelèctrica. Si mirem cap a l’esquerra en direcció Oest, podem observar també la presa del llac de Cap de Long (2.160m), la més espectacular de la reserva, amb 100 metres d’alçada, i que fou construïda amb la mateixa finalitat. També podem observar, a l’esquerre de la presa, a dalt, el Grand Pic o Cylindre d’Estaragne (2.995m) i els pics de Estaragne (3.009m). I a la dreta de la presa, el pic de Hèche Castet (2.568m).

El camí va girant poc a poc fins a l’esquerra agafant una clara direcció Oest. Ens endinsem en un bonic bosc de pi negre.

Aviat arribarem a una cascada (1.883m – 0:15h)(2) del torrent que baixa des dels llacs de Les Laquettes fins al llac de Orédon. A partir d’aquest punt el camí comença a fer llaçades per la vessant de la muntanya. El terreny és pedregós. Estem en un dels trams més exigents de tota la ruta: en els pròxims 1,4 kilòmetres guanyarem més de 200 metres de desnivell. El camí és evident, però en algun punt sembla que es divideixi, nosaltres hem de seguir sempre el camí que puja muntanya amunt fent llaçades, i sense allunyar-nos massa del torrent d’aigua.

Arribarem a un punt on ens trobarem la carretera que uneix el llac de Orédon i el llac de Aubert, a la nostra dreta. La deixarem enrere a la dreta i seguirem una senyal de color groc (“Lac d’Aubert”) que ens indica el camí.

Arribem a una petita collada i la pujada acaba. A mà Esquerra, en direcció Oest, s’obre la vall de Les Laquettes. Seguim avançant en aquesta direcció i aviat arribarem al llac oriental de Les Laquettes (0:50h – 2.080m)(3), la primera massa d’aigua d’aquesta zona pantanosa. Endavant a l’esquerra, a mitja distancia, veiem el pic de Hèche Castet (2.568m). I començant en aquest pic, veiem la llarga cresta de Laquettes que arriba fins a l’espectacular piràmide triangular del pic de Ramougn (3.011m), un pic proper al pic de Néouvielle (3.091m), que no veiem perquè queda just darrera.

Rodegem el llac per la dreta, deixant-lo sempre a la nostra esquerra. El camí avança en tot moment per la riba. Aviat arribem a la llengua de terra que separa les dues masses d’aigua principals de Les Laquettes. Estem en un prat petit i tranquil des d’on podem admirar la gran varietat d’arbres, plantes i flors que hi ha en la Reserva Natural de Néouvielle.

Seguim remuntant la vall i ens trobem amb el llac occidental de Les Laquettes (1:10h – 2.081m)(4).

Avancem en direcció Nord-Oest rodejant el llac per la dreta. En algun punt el camí s’allunya una mica del llac i guanya alçada per superar més fàcilment les roques que hi ha en la riba. Més endavant el camí recupera la riba del llac i finalment arribem al seu extrem.

Veiem ja la presa del llac de Aubert davant, que és fins a on tenim que pujar ara. Prenem el camí que puja cap al llac de Aubert i que està marcat amb fites de pedres. Superem el desnivell sense dificultats i arribem just als peus del mur de contenció. En aquest punt girem a la dreta i seguim el camí que primer rodeja la paret i llavors puja uns metres fins a arribar al nivell del llac.

Rodegem el bonic llac de Aubert per el seu marge oriental i després de 120m arribem a l’aparcament del llac de Aubert (1:35h – 2.152m)(5). A l’esquerra, en direcció Oest, tenim l’espectacular pic de Ramougn (3.011m), el pic de Néouvielle (3.091m), a la seva dreta la cresta de Espade i, a continuació, al Nord-Oest, la collada de la Hourquette d’Aubert, que separa la zona del llac de Aubert de la zona del llac Nère, que està situat a l’altra banda de la muntanya. A la dreta de la Hourquette d’Aubert, veiem el pic de Madaméte (2.661m) i, a continuació, ja en direcció Nord, la collada de la Madaméte, punt de pas del sender de llarg recorregut GR-10. Hi ha alguns panells que ens ajuden a identificar les muntanyes de l’entorn.

Ens dirigim a l’extrem nord de l’aparcament del llac de Aubert i prenem el camí que surt en direcció Nord fent una lleugera pujada.

Aviat creuarem un rierol. És el torrent que baixa des del llac de Aumar fins el llac de Aubert. Seguim guanyant alçada a poc a poc i arribem a un creuament on hi ha una senyal indicadora. Endavant cap a l’esquerra hi ha el camí que puja cap a la Hourquette d’Aubert i endavant cap a la dreta està el camí que va cap al llac de Aumar, la collada de Madaméte i la collada de Estoudou. Nosaltres hem de prendre el camí de la dreta, cap al llac de Aumar.

Després de 200m arribem al tranquil llac de Aumar (1:50h – 2.188m)(6), un llac d’origen glaciar que té una superfície de 25 ha. En aquest punt, just a la riba del llac, ens trobarem una altra senyal indicadora. Nosaltres tenim d’anar cap a l’esquerra, en direcció Nord: primer tenim que anar fins la capçalera del llac i llavors rodejar-lo per la riba oposada a la que ens trobem ara. El camí que surt cap a la dreta ens portaria directament cap a l’extrem Sud-Est del llac de Aumar rodejant el llac pel seu marge Sud-Oest (és una bona alternativa si no volem passar per el marge Nord-Est, que requereix passar per alguns punts sense camí i per entre grans roques; tanmateix, el recorregut per el marge Nord-Est –el que nosaltres us proposem- és d’una gran bellesa, i sens dubte, l’esforç s’ho val).

Avancem, doncs, en direcció Nord, amb el llac de Aumar a la nostra dreta, i després de fer uns 300 metres arribem a la capçalera del llac de Aumar (2:00h – 2.189m)(7). En aquest punt ens separem del camí (GR-10) que segueix muntanya amunt (Nord) cap a la collada de Madaméte. Nosaltres hem de rodejar tot el llac per el seu marge Nord-Est fins l’altre extrem.

Creuem un corriol i comencem a donar la volta al llac. Avancem per un camí que té alguns trams difusos. En alguns punts tindrem que ajudar-nos amb les mans, avancem per la riba del llac per entre grans blocs de pedra.

Durant aquest tram de recorregut gaudim d’unes vistes meravelloses, les aigües cristal·lines del llac de Aumar en primer terme i el massís de Néouvielle al fons: la piràmide del pic de Romougn (3.011m), el pic de Néouvielle (3.091m), la cresta de Espade,… Aquest és un lloc d’una bellesa excepcional.

Seguim avançant i veiem la carretera que uneix el llac de Orédon i el llac de Aubert a l’altre marge del riu. Just abans d’arribar a l’extrem del llac deixem enrere a mà Esquerra un camí que puja per la vessant de la muntanya. Aquest camí puja fins la collada d’Aumar i llavors baixa per l’altre vessant de la muntanya cap al llac de Ile i el llac de Ours. Nosaltres seguim per la riba del llac de Aumar.

El camí gira i finalment arribem a l’extrem Sud-Est del llac de Aumar (2:40h – 2.199m)(8). Des d’aquí hem de seguir el camí que puja a l’esquerra, en direcció Sud-Est, fins a una petita collada herbosa (deixant el llac de Aumar just al nostre darrere). Des d’aquest punt i fins la collada d’Estadou anirem veien les marques vermelles i blanques del sender de gran recorregut GR-10.

Després de superar la petita collada herbosa, el camí avança per el costat d’un rierol i creua alguns prats on hi ha àrees vallades per el ramat.

A continuació avancem per a dalt d’una llengua de terra. Arribem a un punt on s’obren a mà dreta les vistes del llac de Orédon, que ens queda a sota, i de les muntanyes que el rodegen per el Sud i per l’Oest: el pic de Bugatet (2.875m), el pic Méchant (2.946m), el Cylindre d’Estaragne (2.995m) i els pics d’Estaragne (3.009m). També podem veure la carretera que puja fins el llac de Cap de Long.

Seguim avançant i creuem un torrent d’aigua. Deixem enrere la llengua per la què avançàvem i passem a la vessant de la muntanya. El camí és estret però evident. Creuem varis rierols que baixen cap al llac de Orédon. Arribem a un punt des del que ja podem veure, a la nostra dreta i a sota, la zona d’aparcament i el llac de Orédon en tota la seva magnitud.

Continuem avançant i arribem a una bifurcació. Nosaltres hem de seguir el camí de l’esquerra. Una placa de color groc que hi ha en un arbre ens indica el camí.

Finalment arribem a la collada de Estodou (3:30h – 2.215m)(9). La collada d’Estodou és un punt de pas del sender de llarg recorregut GR-10 i permet comunicar la zona dels llacs de Orédon, Aubert i Aumar amb el llac de l’Oule, que queda en l’altra vessant de la muntanya.

Uns 20 metres abans del canvi de vessant de la collada, prendrem un sender clar i evident que surt cap a la nostra dreta, en direcció Est. Una senyal de color groc ens indica el camí: ”Lac d’Orédon”. Avancem per aquest sender i aviat ens endinsarem en un bosc espès. El camí comença a baixar ràpidament fent llaçades. En algun punt s’ha de superar algun tronc caigut i alguna roca gran. Per entre les rames dels arbres, a vegades, podem veure les aigües color turquesa del llac de Orédon al fons de la vall.

Finalment el descens s’acaba i el camí desemboca en una pista asfaltada. Girem a l’esquerra en direcció al Chalet Refuge du Lac, que hi arribarem després de fer uns 100 metres per aquesta pista.

L’establiment disposa de servei de bar i restaurant durant els mesos d’estiu. Per acabar la ruta, s’ha de baixar per unes escales que hi ha just a la dreta de les places d’aparcament del Chalet Refuge du Lac. Aquestes escales ens porten fins a la carretera d’accés a l’aparcament del llac de Orédon, ja a nivell de l’aigua.

Girem a la dreta i fem els 200 metres que ens separen de l’aparcament del llac de Orédon (4:15h – 1.857m)(1), punt d’inici i final d’aquesta preciosa ruta circular per un dels espais naturals de major bellesa dels Pirineus.

Adjuntem els punts importants de pas de la caminada, amb les seves coordenades, alçada i temps assolit:

Per finalitzar amb la ruta proposada per la Reserva Natural de Néouvielle, us indiquem que existeixen variacions per escurçar la caminada circular exposada als Lacs de Néouvielle: Una opció seria finalitzar l’ascens de la caminada al Llac d’Aubert i tornar fins al Llac d’Orédon. Una altra opció seria que l’inici i final de la caminada fos el mateix Llac d’Aubert. Les dues versions escurcen força la caminada proposada.

Ara procedirem a explicar l’altra opció alternativa d’activitat central del dia, la qual és una ruta pels Llacs de Bastan. L’inici de la caminada seria des del Col de Portet, a 2.215m d’alçada. Arribaríem al col mitjançant un telefèric des de l’aparcament d’Espiaubé.

Els Llacs de Bastan son tres bonics llacs d’origen glaciar. Es varen generar per les masses de gel que en el seu dia cobrien aquesta zona de la vall d’Aure, i que, actualment, representen un dels entorns naturals més bonics del Pirineu Francès.

La ruta és circular i té una longitud de 12,31km, una durada de 5h, dificultat mitjana, i 282m de desnivell. Els llacs es troben junt a la Reserva Natural de Néouvielle i el Parc Nacional dels Pirineus. El recorregut ens porta per tres llacs de gran bellesa dins la Vall d’Aure que, en algunes vegades, ens traslladen a un paratge de fantasia i conte per la grandesa del paisatge.

Com hem dit, primer hem d’arribar a Col de Portet. Agafarem la carretera D123 des de Saint-Lary en direcció a la comuna de Soulan. Superada la vil·la d’Espiaube, hem de desviar-nos cap al Col de Portet per una carretera de muntanya no apta per a persones amb aprensió a les alçades.

Heu de tenir en compte que l’ascens a Col de Portet (alçada de 2.215m) està tancat des de les 10 del matí fins a les 4 de la tarda. Fora d’aquest horari només es pot pujar i baixar amb el telefèric de cabines que surt de l’aparcament de Espiaube (alçada de 1.600m). Així doncs, ens hem de dirigir a la cota 1900 de l’estació de Saint-Lary (a Espiaube).

Un cop superada la diferencia d’alçada i ubicats a l’aparcament de Col de Portet, prendrem el sender cap al Refuge et lacs de Bastan. Creuarem l’estació d’esports d’hivern per unes praderies de muntanya seguint una senda senzilla, però amb un traçat molt clar –de fet, el recorregut està adaptat per a cadires de rodes especials de muntanya-.

Quan portem caminant uns 2,7km, veurem des de dalt el Llac de l’Oule. Ubicats en la vessant de la muntanya apreciarem les dimensions de la llacuna i la bellesa de l’entorn en la que s’ubica. Des d’aquest emplaçament es veu a la perfecció el caràcter sobri de les muntanyes del Pirineu, però suavitzades amb amplis boscos de coníferes i verdes praderies. Un lloc perfecte per a fer un recés i contemplar el paisatge.

Només 1km més endavant ens trobarem amb una bifurcació de camins. Si seguim les senyals blanques i vermelles del GR-10, baixarem cap al primer llac: Lac de Bastan inférieur. Però, de moment, anem a continuar de front –a la tornada anirem en aquest llac-.

Prosseguim la ruta per un camí amb el mateix traçat com el que seguíem fins ara fins a arribar en el segon llac: Lac du Milieu (llac del mig). Aquest llac és per nosaltres el més bonic dels tres. Té petites illes i penínsules, rodejades de praderies verdes, boscos de pins i imponents formacions muntanyoses. De moment, ens conformem amb veure’l des del camí perquè continuarem pujant fins al tercer llac, el Lac de Bastan supérieur. Per això, des del Refugi de Bastan reprenem la ruta per una senda que serpenteja muntanya amunt fins arribar al llac superior dels Llacs de Bastan. Es tarda uns 15 minuts, però val la pena –encara que no és tant fotogènic com l’anterior-.

La tornada a l’aparcament podem realitzar-la pel mateix camí o desviar-nos a veure el llac mitjà i el llac inferior. Si ens decantem per la segona opció, un cop en el Refugi de Bastan tenim que abandonar la pista principal. Però abans, podem plantejar-nos prendre un piscolabis, un refresc o inclús dormir en aquest lloc. Les vistes cap al llac mitjà de Bastan hipnotitzen i dónen ganes de quedar-se en aquest lloc per sempre. Si no és eternament, almenys, sí que és possible pernoctar fent bivac o bé en el Refugi de Bastan. Així, podreu veure les estrelles i veure clarejar en un entorn natural com pocs.

Junt a la terrassa del refugi hi surt un sender estret i pedregós que ens permet aproximar-nos al Llac mitjà i gaudir amb el seu entorn. Vorejarem aquest llac per la dreta sense pressa fins enllaçar amb la pista principal. Però, de seguida la abandonem per la dreta per baixar cap al Llac inferior –estem en la bifurcació inicial del GR-10-. Un cop en el llac inferior, el circumval·larem per el cantó esquerre i només un terç del mateix. Quan deixem enrere l’embassament d’aigua, pujarem lleugerament per la vessant de la muntanya fins a veure una senyalització vertical que ens informa de la direcció correcta a seguir per anar a Col de Portet (temps: 1h i 30 minuts).

Però existeix una variable que és anar cap al Lac de l’Oule (temps 30 minuts) per el GR-10 i llavors pujar per les pistes de l’estació d’esquí de Saint-Lary-Soulan fins a l’aparcament. Nosaltres crec que anirem directament a l’aparcament, per tant, continuarem recte des de l’indicador fins a enllaçar amb el camí preferent que no abandonarem fins arribar a l’inici de la ruta.

I d’aquestes dues opcions de caminada n’escollirem una perquè sigui l’activitat central del dia d’avui. Hem de contar que per dinar ens emportarem un pícnic per a poder-lo gaudir envoltats d’aquests paisatges increïbles.

Un cop finalitzem la nostra caminada (opció 1 o opció 2), estarem a l’aparcament amb el cotxe i ens acostarem al Lac de Cap Long, a la zona de Néouvielle. Si hem escollit l’opció 1, hi serem molt a prop (únicament haurem de fer uns 10 minuts de cotxe, uns 4,8 kilòmetres); en canvi, si hem escollit la opció 2, haurem de fer més kilòmetres, ja que haurem de baixar fins a Saint-Lary i tornar a pujar aquest cop per la carretera D929. En total son uns 37,6 kilòmetres que es fan amb 1 hora i 7 minuts… Això també ho hem de tenir en compte per a triar la nostra caminada del dia…

Aparcarem el cotxe a l’aparcament habilitat, al principi de la presa. Les vistes de la vall i de la mateixa presa son espectaculars. Farem la presa a peu, fins a l’altre extrem per tal de contemplar-la el màxim de bé possible. La presa fa de longitud uns 750 metres, i els fa amb dues traçades.

La presa de Cap de Long té una profunditat de 131 metres i una superfície de 110 ha, sent una de les més grans dels Pirineus, amb un volum d’aigua de 67 milions de metres cúbics. La presa fou construïda entre 1950 i 1953 sobre l’emplaçament del petit llac de Oustallat i de l’antic llac de Cap de Long.

Visitat l’embassament i la presa, retornarem a Saint-Lary per acabar de passar la resta de la jornada.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (119 kilòmetres, en unes 3 hores i 22 minuts). Posarem les dues opcions com si fossin dues activitats seguides:

Sortim des de Manresa amb el nostre cotxe i agafem la carretera C-25 l’Eix Transversal i enllaçarem amb l’autovia A-2 que ens portarà a les immediacions de Lleida. Des d’allí continuarem per dins Aragó per l’autovia A-22 fins a Barbastre. D’aquí i fins a la frontera francesa per la carretera A-138, que es transformarà en la D173 a dins de França. Arribarem a la vall d’Aure per la carretera D929 que amb pocs kilòmetres ens farà arribar a Saint-Lary-Soulan. En total son uns 297 kilòmetres des de Manresa, que es fan amb unes 3 hores i 40 minuts.

La Vall d’Aure és un lloc agradable amb un temps privilegiat perquè està protegit de les pertorbacions de l’Oest. En efecte, fou preservada de la Revolució Industrial i de les guerres. La vall comença a Arreau i continua al llarg del riu “Neste” cap a Espanya. La connexió amb Espanya es fa gràcies al túnel Aragnouet – Bielsa.

La vall té molts museus, esglésies, pobles autèntics i proposa moltes activitats esportives en el respecte del desenvolupament sostenible.

Saint-Lary es va desenvolupar molt ràpidament gràcies a les grans obres després de la Segona Guerra Mundial: les obres hidroelèctriques i l’estació d’esquí.

En el dia d’avui no ens mourem de Saint-Lary, bé, quan haguem visitat el poble ens podem acostar un moment al Pla d’Adet, per observar-hi les vistes, sobretot les de la vall.

El poble de Saint-Lary-Soulan té molts atractius. Des de la presència del centre de benestar Sensoria amb el seu espai lúdic “Le Rio”, passant pels espais museogràfics de la Casa del Parc Nacional o la Casa de l’Ós, pensats per a la família, son moltes de les activitats per a fer amb nens.

Descobrir els espais naturals, els museus, gaudir del bike-park i els recorreguts d’aventura, visitar les granges o als productors locals,… son algunes de les idees que faran les delícies de grans i petits.

De moment, en el dia d’avui passejarem pel centre de Saint-Lary, per la Rue Vincent Mir, així com per la Place de la Mairie (Ajuntament), en ple centre neuràlgic.

El primer que ens trobarem a tocar de la Place de la Mairie, és “La Maison du Parc-National des Pyrénées”. Es tracta del centre d’informació i interpretació del Parc Nacional dels Pirineus, i val la pena la seva entrada.

L’edifici ens donarà una visió dels espais naturals protegits i de la Vall d’Aure. Hi ha exposicions permanents per descobrir la muntanya i el patrimoni pirinenc. Ofereix un espai museogràfic que presenta els diferents entorns forestals de la Vall d’Aure. En el pati exterior hi trobarem un espai sobre l’ús eco-responsable de la fusta. Es projecten pel·lícules sobre el Parc Nacional i el patrimoni natural, així com contes infantils. Una àrea de recepció i informació permet consultar documentació sobre el Parc Nacional i els recursos naturals i culturals de la vall. També es venen guies topogràfiques, mapes, llibres, camisetes, jocs, etc… Et donaran informació sobre visites guiades i reunions realitzades per monitors de guardia. L’edifici està obert tot l’any i la seva entrada és gratuïta.

Un altre de les visites imprescindibles a fer a Saint-Lary és la Maison de l’Ours, ubicada a 300 metres de distància amb l’edifici anterior. La Maison de l’Ours és un museu dedicat a l’Ós, en aquest cas a un ós anomenat Lugo. Un ós jove i entremaliat. Descobreixes el representant més bonic de la fauna pirinenca a través d’una exposició, una pel·lícula i l’espai de visionat.

Els horaris en Juliol i Agost son tots els dies de 9h a 12h i de 14h a 18:30h. La durada de la visita s’estima en 1 hora, i els preus son de 6,90€ pels adults i 4,90€ pels nens de 5 a 12 anys. Hi ha un pack familiar amb un 20% de descompte en les entrades.

Una visita que també val molt la pena, és la visita a la Central Hidroelèctrica de Saint-Lary. Es tracta d’una visita guiada gratuïta que es fan de dilluns a divendres. Es reserva a l’oficina de turisme de Saint-Lary.

És una visita molt interessant per a nens i adults també. Explicacions senzilles i clares amb una gran maqueta explicativa, panells i fotografies que narren aquesta aventura que va ésser la construcció d’aquest equipament. A partir de la visita, mirareu aquestes instal·lacions elèctriques de manera diferent.

Un altre edifici que es pot visitar en el poble és l’Església de Saint Bertrand. És l’església parroquial construïda en els anys 50 del segle passat. Reemplaça a l’antiga església de Saint Hilaire ubicada en el jardí enfront a l’Oficina de Turisme. L’església està oberta tots els dies i es pot visitar. També hi ha la possibilitat de realitzar una visita detallada durant la visita al poble els dilluns a les 14h (registrar-se en la Oficina de Turisme).

Un altre edifici religiós que també val la pena visitar al poble és la Chapelle Sainte Marie, una capella romana del segle XII realitzada amb pedra bruta, construïda sobre una capella gòtica. Es van realitzar considerables reparacions en la capella en els anys 1852 i 1868.

I l’últim edifici que mereix també una visita és el Balneari del poble, anomenat Sensoria Rio. És com un paradís per a joves i adults. En una font d’aigua natural a 32º, els més joves descobreixen les sensacions del canyoning, desafiant remolins, gèisers i cascades, mentres que els adults es relaxen amb llits de bombolles, dolls de massatge o en el jacuzzi que ofereix una vista panoràmica excepcional dels Pirineus.

Existeix una tarifa per un accés de dues hores. Estaria entre un horari de 14:30h a 20:00h. Els preus durant els mesos de juliol i agost serien de 19€ pels adults i de 14€ pels nens de 4 a 12 anys. Hi ha una tarifa familiar de 4 persones per 52€ i de 5 persones per 66€.

Com podeu comprovar, Saint-Lary-Soulan és un lloc turístic pensat per les famílies amb nens, on tot està adaptat perquè ho sigui, i les tarifes també.

A l’estiu hi ha dos remuntadors oberts a Saint-Lary: el telefèric Pic Lumière, que surt del centre de Saint-Lary i gaudeixes d’un panorama excepcional; i el telecadira Soum de Matte, que porta fins al Mountain Bike Park.

Un cop visitat el poble, la nostra intenció és agafar el telefèric Pic Lumière que ens porta fins al Pla d’Adet, a la cota 1700m. Els horaris del telefèric durant els mesos centrals de l’estiu son tots els dies de 9 a 12h i de 13:30 a 18:30h (el dilluns fins a les 19h ja que hi ha mercat en el Pla d’Adet), les sortides cada 30 minuts aproximadament. Els preus son de 9,70€ el viatge d’anada i tornada en un adult, i de 7,10€ pels nens de 5 a 17 anys. També hi ha la possibilitat de fer un sol viatge (anada) per 7,50€ pels adults i per 5€ els nens de 5 a 17 anys. Un cop a dalt, es tenen unes grans vistes del poble i de la vall.

Un cop visitat el Pla d’Adet i el poble de Saint-Lary-Soulan, donarem per finalitzada la jornada en el primer dia.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (301 kilòmetres, en unes 3 hores i 55 minuts):

Lourdes, el Pic du Midi (accessible en telefèric), el Circ de Gavarnie, Cauterets-Pont d’Espagne,… Els Alts Pirineus son l’aparador de nombroses joies. Coneguts en el món sencer, els llocs emblemàtics dels Alts Pirineus son destinacions de fàcil accés, però difícils d’oblidar.

Els panorames s’encadenen superbs i contrastats. De turons a altiplans, a valls entre muntanyes, els itineraris semblen tranquils. A mercè dels seus paisatges, d’un lloc, un spa, un gran port o de la visita a un petit poble, preneu la ruta de les vacances i assaboriu-les a cada instant. Cotxe, moto o bici… poc importa, els paisatges recorreguts no perden la seva bellesa.

Poden semblar els Alts Pirineus Francesos una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil d’escollir entre tanta naturalesa i pobles i ciutats amb encant. La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones del Departament francès de Hautes-Pyrénées i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el territori o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta per el Departament francès de Hautes-Pyrénées (Alts Pirineus), en uns 15 dies, visitant 3 grans regions:

La nostra intenció és passar dues setmanes allotjats a 3 llocs diferents, un per cada regió. Començarem per la Vall d’Aude, en la qual ens allotjarem a Saint-Lary Soulan un total de 4 nits; seguirem per les valls de Gavarnie on ens allotjarem a prop del poble de Gavarnie-Gèdre un total de 4 nits també; i la resta de 6 nits les passarem a la zona de Cauterets on ens allotjarem al mateix poble de Cauterets.

A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar. També incloem les que estan fora de l’àmbit de les tres regions:

1. VIATGE D’ANADA: SAINT-LARY-SOULAN + PLA D’ADET
2. RESERVA NATURAL DE NEOUVIELLE: RUTA CIRCULAR LLACS DE NÉOUVIELLE o LACS DE BASTAN + LAC DE CAP LONG
3. VALLÉE D’AURE: VALLÉE DE RIOMAJOU + BALNEA SPA + COL DE PEYRESOURDE
4. VALLÉE D’AURE: RUTA VALLÉE DE LA GÉLA o RUTA GRANGES DE MOUDANG + PARC DE LOISIRS DE LA DEMI LUNE + ARREAU
5. CANVI D’ALLOTJAMENT: COL D’ASPIN + COL DU TOURMALET + PIC DU MIDI
6. CIRQUE DU GAVARNIE: CIRQUE DU GAVARNIE + MAISON DU PARC + PISTA DE LUGE
7. CIRQUE DE TROUMOUSE: CIRQUE DE TROUMOUSE + MUSÉE MILLARIS + PISTA DE GEL
8. CIRQUE DU GAVARNIE: PIC DE TENTES + PLATEAU DE SAUGUÉ
9. CANVI D’ALLOTJAMENT: LUZ ST. SAUVEUR + CAUTERETS
10. CIRQUE DU LYS: CIRQUE DU LYS + PARC DE LOISIRS DE HAUTACAM
11. PONT D’ESPAGNE: PONT D’ESPAGNE-LA RAILLÈRE + PARC ANIMALIER DES PYRÉNÉES o DONJON DES AIGLES
12. PARC NACIONAL DES PYRÉNÉES: LLAC GAUBE + VALL DE OULETTES
13. PARC NACIONAL DES PYRÉNÉES: VALL DE MARCADAU + LOURDES
14. VALLÉE DE LUTOUR: VALLÉE DE LUTOUR + GRUTES DE BÉTHARRAM
15. VIATGE DE TORNADA: PARC ANIMALIER DES PYRÉNÉES o DONJON DES AIGLES

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar:

Una ruta per els Alts Pirineus Francesos en 15 dies és el temps ideal per donar una volta pel mateix sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa està molt ben estudiada per optimitzar el temps. Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduir cada jornada, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

En la totalitat del viatge, serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies, i per veure les corresponents atraccions.