Tornem a l’estació de Val Thorens a fer una altra caminada espectacular pujant prèviament a un telecadira que ens portarà a l’inici de la caminada. Seguidament visitarem un mirador espectacularíssim, la Cima Caron a 3.200m amb unes vistes increïbles de pràcticament tots els Alps. A la tarda, ens acostarem fent ruta al Col de la Madeleine (coll mític dels Alps) i finalment acabarem el dia a Pralognan-la-Vanoise.
Sortim de Méribel Centre per anar a l’estació dels peus del telecadira “Moutière”, la qual s’ubica al mateix aparcament que vàrem deixar el cotxe l’anterior dia a Val Thorens, l’aparcament P4. Hi ha 1 hora des del nostre allotjament. De l’aparcament al telecadira s’ha de caminar uns 200 metres. El telecadira té un horari de funcionament de les 10h a les 16h i de dilluns a divendres (cap de setmana tancat). Ens portarà a la cota 2.500m.
A dalt la cota 2.500m hi ha un llac (embassament artificial), una zona de pícnic i barbacoes. També hi ha un restaurant, “Restaurant La Moutière”. El camí que hem de seguir està perfectament clar i ben senyalitzat, és un ampli camí de carro. Primer de tot, hem d’anar a buscar l’estació superior del telecabina Caron, la qual està a 1 kilòmetre i mig del llac (estem sobre uns 2.320m, per tant hem baixat uns 180m). A partir d’aquí, el camí gira cap al nord i s’inclina encara més, ample i tot en baixada, en alguns trams forta baixada. Va fent ziga-zagues amb la tirada que segueix el telecabina Caron.
La ruta és de color blau, és a dir, moderada tirant a fàcil, i s’anomena “La Gentiane”. La ruta té un total d’uns 5 kilòmetres, i es preveu realitzar amb un temps de unes 2 hores (tot en baixada), fins arribar directament a l’estació inferior del telecabina Caron, la qual està al costat de l’aparcament P4, que és on tenim el cotxe.
Un cop a baix i realitzada la caminada serà un dels moments més espectaculars del dia, perquè ens arribarem fins a la Cima Caron, un dels grans miradors dels Alps. Per arribar-hi, pujarem primer de tot en el telecabina Caron, el qual està obert de 10h a 15:20h, i posteriorment enllaçarem amb el telefèric Caron, que està obert de 10:15h a 15:30h. Tots dos remuntadors només obren de dilluns a divendres.
Arribarem a 3.200m d’alçada. La Cima Caron ofereix unes de les vistes més impressionants d’Europa, amb una panoràmica de 360º sobre més de 1.000 pics dels Alps francesos, italians i suïssos. Una taula d’orientació permet localitzar el Mont Blanc, el Mont Brequin, la glacera de Péclet i Les Aiguilles d’Arves.
El panorama és superb. Ens hi quedaríem hores i hores, però hem de continuar amb la nostra ruta, que avui és més que mai, panoràmica.
Baixarem amb el telefèric i el telecabina Caron, que ens duran a l’aparcament P4. Agafarem el cotxe i ens posarem rumb al Col de la Madeleine, a uns 68,9 kilòmetres (una hora i vint-i-tres minuts de ruta panoràmica). Hem de baixar la vall fins a la ciutat de Moûtiers i continuar per la N90 fins al trencall a mà esquerra cap al Col de la Madeleine (carretera D213). Estem a uns 2000 metres i a dalt del Col hi ha 2 restaurants. També molts monuments i homenatges producte del pas habitual del Tour de França per aquest lloc.
Aparquem el cotxe en el Col i anem a donar una volta per veure les vistes des de dalt.
Hem gaudit de la pujada fins al col i ara ho farem de la baixada. Ens dirigim a Pralognan-la-Vanoise, a 51,5km del Col de la Madeleine, el qual és un poble que està fora del domini dels 3 Vallées. És un poble en una estació d’esquí, amb moltes possibilitats esportives. Durant l’estiu hi funcionen 2 telefèrics. Però el que avui ens atrau, és el mateix poble i dues atraccions, el “Patinoire Olympique de Pralognan” i el “Mini-golf”, al costat del Cristal Sports Center, a 5 minuts del centre del poble.
Després de donar una volta pel poble, tenim moltes opcions per fer: tornar a una pista de patinatge, ja que conta amb un complex olímpic que es va utilitzar pels jocs d’hivern del 1992. Aquí, l’entrada i lloguer de patins per tots quatre (amb un Family Pass) ens costaria uns 28,00€, i l’horari d’obertura és diari de les 15:00h a les 19:00h.
Potser tenim més ganes d’anar a fer un mini-golf, el qual està ubicat, com hem dit, al costat del Cristal Sports Center. Els horaris del minigolf son de les 14h a les 19h, i ens costaria 4,50€ pels adults i 3,50€ pels nens.
I d’aquesta forma s’acabarà la planificació de la jornada d’aquest dia. Depèn de l’hora que sigui podem sopar a Pralognan-la-Vanoise. La tornada a Méribel Centre té uns 32,6km i estarem uns 47 minuts a la carretera per fer-los.
En resum, ha estat un dia molt panoràmic i amb força hores a la carretera.
Adjuntem la ruta feta en cotxe mitjançant un mapa de google maps, on s’observen les distàncies, els llocs i els accessos, així com el total de kilòmetres recorreguts i el temps destinat en això (205,00 kilòmetres en 4h i 34 minuts aprox.):
Avui anirem a fer una caminada al domini de Courchevel, a la vall de Saint-Bon. La intenció és anar fins al Lac de la Rosière i un cop allà anar a trobar unes cascades. Després anirem a veure un mirador pujant al telecabina de La Tania, per acabar a la pista de patinatge del Parc Olímpic de Méribel. Espero que el dia d’avui us agradi.
Sortirem de Méribel Centre en direcció Courchevel Moriond a la cota 1650m. Hi ha una mitja hora aproximadament. De Courchevel Moriond 1650m baixa el Chemin du Lac de la Rosière i ens hi porta. Aparcarem el cotxe a un aparcament habilitat abans d’arribar al llac, a uns 650 metres abans. Per tant, aquest tros el farem a peu si volem arribar fins al llac.
Un paratge natural als peus de la Dent du Villard, amb la seva passarel·la que creua el llac, aquest passeig és imprescindible per a les teves vacances. També passa per el sender botànic.
Gaudiràs de la frescor del bosc i el riu, així com dels prats il·luminats per el sol. Pots creuar l’encantador llac blau turquesa en una passarel·la de fusta que és accessible per a tothom i llavors gaudir d’un pícnic junt al llac.
La passejada pel llac i pel torrent de la Rosière ens ocuparà com a molt 1 hora. Després, des del llac començarem la caminada per anar a trobar Les Poux Waterfall. Aquesta caminada és de una altra hora fins a la cascada. La ruta ascendeix per una pineda molt bonica fins que ens trobem amb la cascada des Poux.
És una caminada familiar bonica, fàcil i uniforme, pràcticament sense elevació, ideal per fer-la a l’estiu. La cascada és un recés de frescor i pau on la caminada estarà marcada per el soroll del riu que flueix lliurement.
Hi ha la opció de tornar desfent el camí que hem fet, i hi ha la opció de fer la caminada circular. Escollim fer la caminada circular, i el total de la mateixa es realitza en 1 hora i 45 minuts (això és el que diuen els rètols que ens anem trobant). Tornarem per un bosc, el Forêt du Laition, que ens durà un altre cop al lac de la Rosière. És la caminada nº1 i 1’ del plànol que adjuntem (plànol de Courchevel a l’estiu):
Un cop hem finalitzat la caminada, agafarem el cotxe i ens n’anirem fins a Courchevel La Tania, a la cota 1.400m. Son uns 9,4km que es fan en uns 17 minuts. Aparcarem en els parkings habilitats al costat de l’estació del telecabina, i agafarem el telecabina La Tania que ens portarà fins a la cota 1890m en un emplaçament anomenat “Bouc Blanc”. El telecabina està obert tots els dies de la setmana i els seus horaris son de 9:30h a 12:30h i de 13:30h a 16:45h. A dalt hi ha un restaurant enorme que es diu igual que el lloc, “Bouc Blanc”.
Les vistes que es tenen des d’aquí no cal dir que son espectaculars.
També és un bon lloc per relaxar-nos i prendre algo. Si fos al migdia, també podríem fer un pícnic aquí.
Quan ho considerem oportú, anirem a l’estació superior del telecabina de la Tania i l’agafarem per anar a buscar el cotxe i d’aquí posarem rumb a Méribel per anar a la pròxima atracció de la nostra ruta.
Ens hem de dirigir a “Le Parc Olympique”, el qual és un complex esportiu ubicat a Méribel Centre (on tenim l’allotjament), i on hi ha piscina, pista de patinatge, Spa, Fitness,… Està a tocar de l’oficina de turisme. No té pèrdua perquè està molt ben indicat i a més es veu des de la mateixa carretera.
Aparcarem el cotxe i la nostra intenció serà anar a patinar a la pista de gel. En els mesos estivals, l’horari d’obertura de la pista de gel és de les 16:30h a les 19:00h. Els preus son de 5€ pels adults, 4€ pels nens, i 3€ per persona pel lloguer de patins.
No cal dir que acabarem el dia de la millor forma possible… Ah, i també podem anar-nos a banyar a la piscina del complex, si ho preferim.
Adjuntem la ruta feta en cotxe mitjançant un mapa de google maps, on s’observen les distàncies, els llocs i els accessos, així com el total de kilòmetres recorreguts i el temps destinat en això (35,70 kilòmetres en 58 minuts aprox.):
El segon dia sencer en els Alps ens n’anirem a veure la vall que encara no hem vist: la vall de Belleville. La intenció és agafar un telecabina i fer una caminada fins a un refugi i un llac, on hi farem el pícnic per dinar. A la tarda, anirem a buscar un tobogan d’estiu per baixar-lo, i en l’estació de Les Menuires pujarem a 2 telecabines que ens duran a 2 miradors de la vall i dels entorns. Ens espera un altre dia de paisatges i naturalesa.
Ens dirigim de Méribel Centre a l’estació de Val Thorens, on hi ha 1h de ruta en cotxe (uns 46,6km). Aparcarem a l’aparcament del telecabina Cairn, el qual ens durà al centre del poble de Val Thorens. Val Thorens ja està pensat perquè els cotxes no hi arribin, amb varis aparcaments a la carretera abans d’arribar-hi i algunes llançadores (autobusos) també previstes. L’aparcament del telecabina Cairn és el P4, el primer aparcament que et trobes abans de pujar cap a Val Thorens.
La intenció és anar al centre del poble de Val Thorens, que és on comença la nostra caminada. L’aparcament P4 i el telecabina Cairn estan de costat, i amb el telecabina arribarem al centre de Val Thorens. L’horari de funcionament del telecabina és únicament de dilluns a divendres de 10h a 15:10h. També ens podem arribar fins a l’oficina de turisme que està allà mateix.
Un cop arribats a Val Thorens, anirem a buscar el camí que ens ha de portar fins al Lac du Lou. Es tracta del camí blau (dificultat mitja) i la caminada nº40 del plànol que ens donaran a l’oficina de turisme. El camí també s’anomena el Balcon du Lou, i coincideix amb el recorregut del Grand Tour de Tarentaise (en groc):
El camí fins al llac és de baixada no pronunciada. Anem de la cota de Val Thorens que és de 2.300m fins al llac que es troba a la cota 2.035 metres.
Adjuntem un croquis del perfil de la ruta fins al llac. Com s’observa hi ha uns 6km d’anada , es baixen uns 300m de desnivell positiu, i es tarda al voltant d’1 hora i 45 minuts:
Vine i descobreix un dels més grans i el llac més bonic de la Vall de Belleville, en una ruta apta per a tota la família. Quan arribem al refugi i al llac, enclavats en una vall verge, gaudirem d’un merescut pícnic abans de continuar amb el retorn.
Una altra opció és la de menjar en el refugi, prèvia reserva. El refugi està adaptat totalment pels àpats i a més té varies habitacions per passar-hi la nit si fes falta. Adjuntem l’enllaç:
Com veiem, el paisatge és espectacular. És una vall totalment verge:
La continuació de la ruta la farem fins arribar als àmbits de l’estació de Les Menuires, concretament fins arribar al Plan de l’Eau de Bruyères, a la cota 1758m. Com veiem, des del refugi del llac (cota 2035m) fins al Plan de l’Eau hi ha uns 3 kilòmetres, amb un desnivell favorable de 277 metres. Més o menys es tardarà entre 1 hora i 1h i mitja. Finalment arribem al Plan de l’Eau, que és un àmbit on hi ha el llac de Bruyères, àrees de pícnic, lavabos, restaurant, etc…
Aquí ens relaxarem i esperarem que passi el nostre autobús que ens ha de portar fins a Val Thorens per anar a buscar el cotxe.
El Plan de l’Eau de Bruyères és la parada A19 del recorregut del bus “Navettes Gratuites” de la “Vallée des Belleville” (es tracta d’autobusos gratuïts que recorren la vall de punta a punta).
Hi ha 4 busos al dia, que passen per Les Bruyeres a les 10:15h, 14:45h, 17:15h i les 19:15h. L’arribada serà a Val Thorens i aquest cop agafarem el telecabina Cairn per baixar a l’aparcament on tenim el cotxe. També hi ha la possibilitat de parar a l’aparcament P4 (és la parada de Virage Caron), i així ens estalviarem el telecabina:
Un cop tinguem el cotxe, anirem fins molt a prop d’on estàvem, al mateix barri de Les Bruyères (casualitat!!!), per anar a pujar a dos telecabines que ens faran arribar a 2 miradors. Aquesta activitat la farem si tenim temps, ja que la caminada és prou llarga perquè se’ns mengi els horaris dels telecabines.
El primer dels dos telecabines (el que queda més a prop de Val Thorens), és el TC Bruyères 1, i està obert de 9:30h a 12:45h i de 13:30h a 16:30h. Obre només els dilluns, dimarts, dimecres i divendres. Com veieu, l’horari no és gaire folgat, per tant no hem de patir si no tenim temps per a pujar-hi.
El telecabina puja fins a 2250m aproximadament i s’observen unes grans vistes de la vall de Belleville.
A dalt hi ha un restaurant, per si ens interessa, anomenat “L’antigel”. Després d’estar el temps que ho considerem necessari observant les vistes i la naturalesa del lloc, baixarem el telecabina per anar a buscar l’altre, el TC Roc 1, que està ubicat a 1,3km més avall cap al poble de Les Menuires, al costat de l’Oficina de Turisme. El TC Roc 1 està obert com l’altre, el mateix horari (de 9:30h a 12:45h i de 13:30h a 16:30h) però diferents dies, el dimarts, dimecres, dijous, dissabte i diumenge.
Hem de procurar que el dia de la visita a Les Menuires sigui els dies que coincideixen els dos telecabines oberts, és a dir , un dimarts o un dimecres, en els quals estan els 2 telecabines oberts (TC Bruyères 1 i TC Roc 1.
El TC Roc 1 aparentment sembla que no ens puja tant amunt com l’altre, i a dalt també hi ha un restaurant, anomenat “Roc Seven Les Menuires”. Les vistes son molt similars al de les Bruyères, per tant, si anem justos de temps, en pugem a 1 i ja hem fet el fet.
Un cop baixem del telecabina ens n’anirem un altre cop fins a la zona de Les Bruyères per anar a buscar l’atracció de l’Speed Mountain Les Menuires.
Hem desestimat la possibilitat d’accedir al tobogan des del Plan de l’Eau de Bruyères, ja que el trajecte a peu ens faria recórrer un bon tram de carretera la qual no està adaptada per a vianants.
Es tracta d’un trineu sobre rails. A bord, ja sigui sol o compartint amb un nen, baixa una carrera de 1 kilòmetre de llarg amb una sèrie de girs, caigudes i girs elevats. Vine i experimenta les emocions d’aquesta divertida aventura amb familiars o amics. Com a benefici addicional, somriu al baixar i emporta’t a casa una fotografia de record, disponible en la botiga de l’Speed Mountain.
El trineu és accesible per nens majors de 5 anys i amb una alçada mínima de 1,10m si comparteixen el tobogan amb els pares. Els nens majors de 10 anys i estatura superior a 1,40m poden viatjar sols. En època estival els horaris son de 10h a 12:45h i de 13:30h a 19h, obert en tots els dies. Es pot comprar el passi en la taquilla de l’Speed Mountain o on-line. Els preus son de 9,00€ per persona i viatge.
Havent gaudit de la baixada, és el moment de descansar de les atraccions que hem vist i pujat durant el dia.
A les Menuires mateix, sortint cap a Val Thorens, hi ha una atracció que potser ens interessa. Es tracta d’una granja educacional amb un jardí alpí ecològic. Es fan visites a la granja, anomenades visites pedagògiques. El mateix amo té també un restaurant. El nom de la granja i del restaurant és “Chez Pepe Nicolas”. La ubicació la tindreu en un mapa de google maps al final de l’article del dia d’avui.
Es fan visites guiades a l’estiu a la granja alpina. El guia es diu Mathieu, és un bon coneixedor de la muntanya i la història de la família Nicolas. En la visita descobreixes la vida real en les pastures des d’ahir fins avui: compara les condicions de vida, les tècniques d’elaboració del formatge, la cura dels animals,… En la visita a la granja d’antany, veus la seva decoració i mobiliari típics de la Savoia. Per a finalitzar la visita (té una durada de 1h 30min), us faran degustar els seus formatges. Les visites guiades son de dilluns a divendres a les 10:30h del matí. Els adults paguen 10€, els adolescents de 8 a 15 anys paguen 8€, i els menors de 8 anys ho tenen gratis. S’ha de reservar amb antelació i millor per la web. L’adjuntem: Restaurant Val Thorens | Chez Pépé Nicolas (chezpepenicolas.com)
Prop de la granja, i concretament ubicada al Plan de l’Eau de Bruyères, hi ha una altra atracció que potser també ens interessa. És la “Maison de l’Abeille Noire et de la Nature” (la masia de l’abella negra i de la natura).
A través d’eines interactives i curtmetratges, vine a descobrir els orígens de l’abella negra i la seva vida quotidiana en el seu entorn natural. Des del seu viatge pels Alps fins a l’elaboració de la mel, segueix el seu nom real “Apis Mellifera Mellifera”, passant per les seves aventures i les dels apicultors locals.
Els preus per accedir-hi son de 3€ per persona, 2€ per estudiants, temporers i aturats, i gratis per a menors de 16 anys. L’horari d’obertura és tots els dimecres, dijous i divendres de 10:00h a 12:00h i de 14:30h a 17:30h. Obertures addicionals algunes tardes en cas de mal temps durant les vacances escolars. Visites guiades per inscripció.
I ara si que ja ho tenim tot fet, és l’hora de finalitzar la jornada i anar-nos-en a l’allotjament.
Adjuntem la ruta feta en cotxe mitjançant un mapa de google maps, on s’observen les distàncies, els llocs i els accessos, així com el total de kilòmetres recorreguts i el temps destinat en això (91,40 kilòmetres en 2 hores i 10 minuts aprox.):
Finalment arriba el primer dia sencer que ens passarem als Alps francesos. I la intenció és començar fort, amb atraccions fent servir l’abonament de les 3 Valls. Primer de tot, anirem a la vall veïna de Méribel, la vall de Saint-Bon a l’estació d’esquí de Courchevel i pujarem amb remuntadors fins al mirador de la Saulire, que ens permetrà veure les dues valls. Des del mateix mirador farem una caminada en baixada fins al Lac des Creux, i un cop a Courchevel de nou, tornarem a Méribel a pujar el Col de la Loze. Aquesta és la idea inicial per el primer dia.
Així doncs, des de Méribel ens dirigim a Courchevel, en aquest cas podem anar a 2 llocs per agafar els nostres remuntadors:
Courchevel Le Praz (cota 1.300m): Aparcar aquí i agafar el telecabina Le Praz per arribar a l’àrea de Courchevel 1850m.
Anar directament amb cotxe a l’àrea de Courchevel 1850m, per agafar els 2 remuntadors (1 telecabina i 1 telefèric) que ens pujaran a la Saulire.
Escollim la primera opció, per tant, anirem amb el cotxe a aparcar a Courchevel Le Praz a la cota 1300, prop del telecabina de Le Praz. Des de Méribel Centre hi ha uns 8,6km (uns 11 minuts amb cotxe), per les carreteres D90 i D98. Passem per l’estació de La Tania.
Courchevel Le Praz
L’horari del telecabina Le Praz és de les 9:30h a les 16:45h i funciona els 7 dies de la setmana. Amb l’abonament de vianants ens surt gratuït. En 6 minuts arribarem a la cota 1850 en l’emplaçament Courchevel 1850.
Al costat de l’estació inferior del telecadira de Le Praz, han construït un estadi de salts d’esquí olímpic, anomenat l’Alpinium. Potser tenim sort i veiem a alguns saltadors entrenant-se a l’estiu…
A Courchevel 1850 anem a buscar el primer dels 2 remuntadors (un telecabina i un telefèric) que haurem d’agafar: es tracta del telecabina Verdons, obert tots els dies de 9:30h a 16:40h i que ens durà a l’estació inferior del telefèric.
Enllaçarem, doncs, amb el telefèric Saulire, el qual també està obert tots els dies de la setmana de 9:30h a 16:30h.
El telefèric ens deixarà a dalt mateix del mirador, a 2.738m, en el Point de Vue de la Saulire. Les vistes que hi ha des d’aquí son impressionants. A part de visualitzar el domini esquiable de les 3 Vallées, també s’abracen els principals cims del Parc de la Vanoise, Ecrins i Mont-Blanc.
Des del cim de la Saulire també es pot baixar per la vessant de Méribel mitjançant 2 telecabines enllaçats, el Pass du Lac 2 i enllaça amb el Pas du Lac 1.
Hem escollit pujar a la Saulire des de Courchevel, per veure la vall de Saint-Bon, ja que la des Allues (on hi ha Méribel) tindrem temps i dies de sobres per veure-la (al ser el nostre camp base). Ja som al cim, i des d’aquí començarem una caminada en descens per la vall de Saint-Bon que ens durà fins al Lac des Creux, on continuarem fins a Courchevel 1850m.
En total es tracta d’una caminada d’unes 2h i mitja i de dificultat fàcil (és la caminada nº4 del domini de Courchevel, marcada en color blau).
Té una longitud de 8,7km i té la peculiaritat d’haver-hi moltíssimes flors silvestres en el recorregut. El descens fins al llac és impressionant.
Arribem a Courchevel 1850m i segur que hem gaudit d’aquesta espectacular caminada. De ruta, haurem fet un pícnic per dinar, i haurem baixat un desnivell de quasi 900 metres (de la cota 2738 fins a la cota 1850). No estarem rebentats perquè era tot baixada, però potser tenim els genolls sobrecarregats.
Agafem el cotxe i ens en tornarem a Méribel, per anar a buscar la carretera que puja fins al col de la Loze.
Per anar fins al col de la Loze hem de trencar a mà esquerra a Méribel Centre en direcció a l’Altiport LFKX. Arribem a l’Altiport i ja hem fet uns 5,2km, ens en queden 6km més fins al coll, per una carretera asfaltada que cada cop es fa més estreta. Hem de passar el Restaurant Les Rhododendrons i el Restaurant La Folie Douce i ja només ens quedarà una llarguíssima recta en direcció nord i força pendent, fins al col ubicat a 2.304m d’alçada.
En la part dreta de la imatge hi ha el restaurant La Folie Douce, junt amb el telecabina de Rhodos i el telecadira de l’heliport
El port és molt visual en la seva part final, amb vistes fenomenals del sender asfaltat com també dels grans massissos alpins que formen el vall de la Tarentaise.
Finalment coronem el coll a una alçada de 2304m. En la seva cima es troben dos remuntadors que finalitzen en el col de la Loze juntament a un bonic restaurant, anomenat “Le 1928”.
Les vistes del recorregut de la pujada fins arribar a dalt, han estat espectaculars. És un coll de muntanya famós per haver estat el final d’una de les etapes del Tour de França.
I fins aquí hem realitzat lo programat en el dia d’avui. Ara, en funció de l’hora que sigui i de les ganes i forces que tinguem, podem allargar la jornada tant com vulguem. Penseu que baixant encara ens haurem de parar varis cops a admirar el paisatge i a tirar fotografies…
Adjuntem la ruta feta en cotxe mitjançant un mapa de google maps, on s’observen les distàncies, els llocs i els accessos, així com el total de kilòmetres recorreguts i el temps destinat en això (29,90 kilòmetres en 1 hora i 8 minuts aprox.):
Les 3 Vallées son un dels grans dominis esquiables en els Alps, durant l’hivern, en el Departament de Savoie. Més ben dit, és el domini esquiable més gran del món que està connectat únicament per remuntadors i pistes. Es troba, en part, al Parc Nacional de Vanoise. Com el seu nom indica, l’àrea originalment consistia en 3 valls: Saint-Bon, Allues i Belleville. Des de llavors, l’àrea d’esquí s’ha ampliat a una quarta vall, la vall Maurienne. A l’estiu, la major part de la infraestructura més important de remuntadors mecànics es destina també al turisme, i és aquí on nosaltres disposarem d’1 setmana per recórrer tot aquest domini descobrint grans espais naturals.
Dins els 7 dies que pernoctarem a Méribel Centre, es poden desglossar els mateixos en les 3 valls principals i les estacions associades a les mateixes (la quarta vall no disposa de remuntadors en funcionament durant l’estiu, per tant, la desestimarem):
Vall de Saint-Bon: Estació de Courchevel; Estació de La Tania
Vall des Allues: Estació de Méribel; Estació de Núvies-les-Bains
Vall de Belleville: Estació de Val Thorens; Estació de Les Menuires; Estació de Saint-Martin-de-Belleville
A l’estiu, aquest paquet d’estacions, es composa de 15 remuntadors i 1 tobogan. Cal dir que obren en la primera setmana de Juliol i tanquen a la última setmana d’Agost. Ens sortirà a compte agafar un abonament setmanal pels 4, el qual ens costarà 174€, i el comprarem per la web, és a dir, on-line. Amb aquest abonament de vianants es pot accedir a la totalitat dels remuntadors oberts, i a altres experiències com la via ferrada des Verdons entre Méribel i Courchevel per als més aventurers, caminar fins al Col de la Loze per als novells, o senderisme per la Creta de Tougnète per els amants de belles panoràmiques… Hi ha moltes oportunitats per passar moments meravellosos al cor de les 3 Valls durant l’estiu.
Aquí adjuntem el croquis dels remuntadors i preus de l’abonament comprat:
En principi, cadascuna de les 3 valls seran visitades i es dedicaran els dies que s’indiquen en el seu programa. Tot des del “camp base” de Méribel Centre, ja que les zones es consideren suficientment a prop com per desestimar un canvi de localització d’allotjament.
Per tant, la ruta entre Manresa i Méribel Centre és d’uns 781 kilòmetres, d’unes 7 hores i 36 minuts de durada. Ho analitzem i creiem convenient realitzar-ho en un sol dia
Sortim de Manresa per l’Eix Transversal (C-25) fins a enllaçar amb l’Autopista AP-7 que ens durà a la frontera amb França. En el país veí es converteix en l’autopista A9 i ens porta fins a Narbona, Bésiers, Montpeller i Nimes. Més endavant, enllaça amb l’autopista A7 la qual ens duu fins a la ciutat de Valença.
És aquí on agafarem el trencall que ens durà cap als Alps francesos. Vorejarem Valença per la N7 fins a trobar l’autopista A49 la qual enllaçarà amb l’autopista A48 a prop de Grenoble.
En direcció a Albertville enllaçarem amb l’autopista A41 i A430, i a l’arribar a Albertville tombarem cap al sud per la N90 que ens durà fins al poble de Moûtiers i d’aquí entrarem en el domini de les 3 Vallées.
Hem de fer la ruta en cotxe de Manresa al centre del domini de Les 3 Vallées, en els Alps francesos. Com a centre d’operacions i per tal de buscar allotjament, ho farem en el poble de Méribel en l’emplaçament anomenat “Méribel Centre”, a 1.450m sobre el nivell del mar. Hem triat Meribel Centre perquè està al mig del domini de Les 3 Vallées i per distàncies a recórrer ens serà la que millor ens anirà.
Poden semblar els Alps francesos una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa, tantes valls i pobles amb encant.
La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones dels Alps francesos i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el país o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.
Es tracta d’una ruta per els Alps francesos de 15 dies, visitant 2 grans regions:
A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que vàrem visitar. També incloem les que estan fora de l’àmbit de les dues regions:
En la totalitat del viatge, serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies, i per veure les corresponents atraccions.
La Cerdanya, comarca catalana dividida administrativament entre la francesa (coneguda com l’Alta Cerdanya) i l’espanyola (coneguda com la Baixa Cerdanya), i la seva comarca veïna del Capcir, atresoren espais únics de gran bellesa natural i ofereixen un ampli ventall de possibles llocs a visitar i gaudir de bells paisatges, naturalesa i arquitectura. En qualsevol època de l’any és un bon moment per gaudir-los. Es tracta d’una zona preciosa, plena de paisatges de muntanya i activitats per a famílies amb nens.
Ens trobem als Pirineus Orientals, al sud de França, una mica més enllà de Puigcerdà, creuant la frontera. La seva proximitat amb Catalunya no és només geogràfica sino que també és cultural. Si esteu planificant una escapada en família a un destí prop de Catalunya, els Pirineus Francesos son una molt bona opció. En èpoques de fred et permetrà fer activitats com els banys termals, i si tu vols, combinar-los amb l’esquí, si us agrada i el practiqueu; i anar-hi a l’estiu també és una molt bona opció per a poder passar tot el dia a fora, gaudir del bon temps, fer excursions per la muntanya i banyar-se als llacs on hi ha moltíssimes activitats programades.
A mode introductori, adjuntem el detall de l’escapada amb 18 de les atraccions que podrem visitar:
PARC ANIMALIER DES ANGLES
EL LLAC DE MATEMALE
ANGLEO, BALNEARI FAMILIAR
VISITA A GRANGES: LA GRANJA-FORMATGERIA DOURMIDOU, A MATEMALE
GORGES DE LA CARANÇA
EXCURSIÓ EN EL TREN GROC
BANYS TERMALS A SAINT THOMAS
LLAC D’OSSEJA
POBLE MEDIEVAL D’ÈVOL
SENDERISME A L’EMBASSAMENT DE LES BULLOSES
FORTALESA DE MONT-LOUIS
AIGÜES TERMALS DE LLO
BANYS TERMALS DE DORRES
LA GROTTE DE FONTRABIOUSE
EL MUSEU DE LA CERDANYA
EL FORN SOLAR DE FONT-ROMEU
LA VALL D’EYNE
BOLQUÈRE COM A “CENTRE LOGÍSTIC”
Cada època de l’any té el seu encant, per tant, aquí us deixo els 18 principals imprescindibles de coses que fer, visitar o gaudir en les comarques franceses de la Cerdanya i el Capcir:
Parc Animalier des Angles
En el poble de Les Angles (Capcir) es troba aquest parc forestal d’alta muntanya que ocupa una extensió de 37 hectàrees. No es tracta d’un zoo, ja que els animals viuen en semi-llibertat en un espai natural, és a dir, trobem els animals salvatges del Pirineu en el seu hàbitat natural. Visitar el parc d’animals dels Angles, únic dels Pirineus, és viure intensament una aventura muntanyenca enriquidora des de molts punts de vista.
Per la visita, es tracta d’escollir entre 2 circuïts que rodegen o travessen el parc:
Petit circuït de 1500m: Durada d’1 hora aprox (color groc del mapa)
Gran circuït de 3500m: Durada de 2 hores aprox (color vermell del mapa)
Mapa del parc
El parc permet observar els grans animals salvatges que encara avui habiten els Pirineus, com l’ós bru, el cérvol, la daina, el porc senglar, el mufló, la cabra muntesa, l’isard, el cabirol o la marmota. Però n’hi ha més.
L’ós bru
Entre les joies del parc està el poder observar el llop, el ren o el bisó. El primer, perseguit per falses llegendes de crueltat i terror, va acabar per extingir-se en tota la serralada dels Pirineus, encara que sembla que no per molt temps, ja que s’han tornat a observar llops solitaris per el Pirineu oriental.
El llop
El ren, que també va habitar el Pirineu, però va acabar per extingir-se, és una altra de les joies del parc. Un cas similar és el del bisó, possiblement l’animal més gran del parc i que en el seu dia també ho fou dels Pirineus. Es va extingir fa 11 segles, però la seva silueta encara roman gravada o pintada en algunes coves dels Pirineus habitades per els nostres avantpassats.
El Bisó
Hi ha la possibilitat de fer visites guiades, però al meu entendre no faria falta. Jo us recomanaria fer el circuït llarg de 2 hores i prendre’ns-ho amb calma.
Els horaris del parc son de 9 a 17h, tots els dies de l’any, i a l’estiu de 9 a 18h. Els preus son de 15€ pels adults i 13€ pels nens (els nens de 4 anys i menors entren gratuïtament).
El Parc es troba al Pla del Mir de l’estació d’esquí de Les Angles.
Al peu de l’estació d’esquí des Angles, hi trobem el llac de Matemale, el qual és com un petit mar del Capcir. Fàcilment accessible i ple de boscos de pins i zones d’esbarjo, és un destí familiar en el que es pot gaudir de moltes activitats en l’estiu, i no tant sols a l’estiu:
Passejos a cavall per a descobrir Matemale i els voltants. L’empresa es diu Cheval’rando, i us ofereix excursions amb una durada que va d’1 hora (que son 17€) a un dia i que estan destinades a genets novells i als més experimentats. L’empresa també ofereix Cursos d’Equitació, Lloguer de Ponis, etc… Enllaç de l’empresa: Cheval’rando Matemale (cheval-rando66.com)
Senderisme o bicicleta de muntanya en el camí que rodeja el llac. Hi ha una empresa que es diu Trottin Mountain (enllaç:Trottinette Électrique En Montagne | Trottinmountain.com | Occitanie) que lloga aquest tipus de bicicletes elèctriques, amb unes tarifes molt econòmiques (1 hora de lloguer equival a 25€,…). Donar la volta a peu al llac son unes 2 hores, i val molt la pena.
Parc aventura als arbres i tirolines, mitjançant l’empresa Accrobranche Angles Aventure (enllaç: Les Angles aventures | Accrobranche Les Angles (angles-aventures.fr)),que ofereix diferents circuïts de diferents dificultats i diferents preus segons circuït i edat de la persona. Els preus van a partir de 13€ el circuït de 2 a 5 anys i hi ha fins a 6 nivells diferents.
Moltíssimes activitats d’aigua mitjançant un parc aquàtic muntat sobre l’aigua, amb inflables: empresa Watergame66 (enllaç: Enjoy your life (watergame66.com)). Obren a l’estiu de 11h a 18h, i els preus van de 11€ per 1 hora.
Minigolf du Lac: Al Forêt de la Matte, a 800 metres de les ribes del llac. Obert cada dia de 9:30h a 19:30h
També hi ha zones de pícnic, i espais on simplement pots anar a estirar-te a la platja del llac, i descansar. També hi ha 2 restaurants, un càmping, una piscina exterior amb sala de fitness, i espai per estacionar les autocaravanes. És un ambient marítim prop de les muntanyes que als nens els hi encanta. Us adjunto l’enllaç de l’oficina de turisme de Matemale: Office de Tourisme de Matemale.
3. Angleo, Balneari Familiar
Als Angles mateix, en el poble, es troba el Balneari familiar Angléo Balnéo & Spa (enllaç: Angléo – Balnéo & Spa – Les Angles dans les Pyrénées-Orientale (angleo.com)). És una molt bona opció per a combinar amb el parc d’animals o amb una jornada d’esquí a l’hivern. És un edifici relativament nou (del desembre del 2018), el qual presenta un programa totalment adaptat per a nens. Està dissenyat amb molt bon criteri i amb tot tipus de detalls i comoditats: assecadors de cos sencer peculiars, hammam, cova de sal amb haloteràpia, sauna amb vistes, zona de relaxació amb puffs, projeccions d’imatges relaxants,… tot increïble.
Compta amb un gran espai interior, que és una gran piscina. En aquest espai, on la pedra i la fusta estan en harmonia amb l’aigua, es barregen varis ambients, varies zones. Aquí, relaxació i serenitat son les paraules clau. Colls de cigne, canons d’aigua, boquilles d’hidromassatge, fototerapia, dolls de massatge… no hi falta de res perquè hi puguis passar una bona estona.
Hi ha un espai específic per a nens, el qual és un espai zen que acull als nens que gaudiran dels massatges, els dolls bombollejants,… En aquest balneari els nens son molt benvinguts i ben tractats. També ofereixen gratuïtament “manguitos” i tenen vestidors molt amplis per a famílies amb nens.
Hi ha també un espai de relaxació i calma: estàs en immersió sensorial i visual, l’avant-sala de la relaxació. L’espai té Audioterapia subaquàtica.
Compta també amb un gran espai a l’aire lliure, que desprèn una agradable escalfor quan a fora fa fred. En el centre de la piscina exterior, un jacuzzi amb vòrtex, un remolí on les partícules fluides giren al voltant d’un eix instantani, amb bombolleig fort, dolls de massatge i contracorrent. I amb unes vistes magnifiques a les pistes d’esquí.
El preu de l’entrada és pels adults de 19€ (2 hores en temporada alta) o 16€ (2 hores en temporada baixa); pels nens fins als 12 anys 14€ (2 hores en temporada alta) o 12€ (2 hores en temporada baixa), i també hi ha packs familiars. En temporada alta obren de 10:30h a 20:00h, i en temporada baixa obren de 14:00h a 19:00h. Ah, que me’n oblido: important saber que tothom ha d’anar amb banyador. Les noies poden portar banyador o bikini de dues peces, però els nois han d’anar obligatòriament amb banyador tipus slip. El boxer obert no està permès.
4. Visita a Granges: La Granja-Formatgeria Dourmidou, a Matemale
Es tracta d’una granja-formatgeria amb tot tipus d’animals, però sobretot, cabres. Es dediquen a la llet de cabra i a partir de les 6 de la tarda, mostren com treuen la llet de les cabres.
L’entrada és lliure i tenen una botiga on podreu comprar productes propis.
A la botiga, a part dels formatges i làctics hi trobarem excel·lents productes, com mel, diferent tipus de vins, vinagres, olis d’oliva, i una àmplia selecció de melmelades.
Tenen unes 80 cabres que pasturen a 1500m d’alçada en l’altiplà del Capcir. Les pastures son muntanyoses i assolellades per a formatges de qualitat.
Obren la botiga i les visites de 10 a 12h i de 17 a 19h tots els dies de l’any.
A la zona de la Cerdanya i el Capcir hi ha força granges obertes a visites, amb animals i productes casolans. Us mostrem altres granges:
Cal Gilet, d’Eina: Especialitzats en formatges de vaca. Visita a la granja tots els dies de 9h a 11h i de 18h a 20h. Tancat els diumenges al matí.
Ferme du Rialet, la Llagonna: Formatges de vaca. Visita a la granja de 9:30h a 12:30h i de 16h a 19h, tots els dies durant les vacances escolars, i tot l’any per els caps de setmana. Animacions i tallers per a nens.
Corinne Parassols, d’Eina: Ànec encebat i foie-gras. També carn de bou i de vedella. Visita a la granja tot l’any.
La Miellerie del Cambre, a Eina: Mels de muntanya, pròpolis. Venda amb cita prèvia.
5. Gorges de la Carança
Aquesta és una excursió molt recomanable apte per a tots els públics i jo afegiria, que en el cas de nens, millor que tinguin més de 10 anys. També que ningú tingui vertigen pronunciat, ja que ho pot passar malament, ja que vas per ponts i camins al costat de precipicis. Per arribar-hi, passes Mont-Lluís i descendeixes el port de muntanya fins arribar a Thués-entre Valls, on hi ha habilitat un aparcament específic per les gorges. Deixar-hi el cotxe costa uns 4€ tot el dia, i va per hores.
L’excursió no és complicada i és apta per pràcticament tothom, encara que els nens no han de separar-se de la mà dels seus pares. En el recorregut es pot gaudir d’un bosc de ribera frondós i el soroll sempre agradable dels salts d’aigua del riu de Carançà, que passa per el fons de l’engorjat. El camí té dos trams ben diferenciats, el primer és un camí excavat en la paret de pedra del congost, a uns 150 metres per sobre del riu, i l’altre segueix el riu per la part més baixa, travessant-lo amb passarel·les d’acer i ponts penjants. És imprescindible portar bon calçat.
La ruta de les Gorges de Carançà és circular, sobre uns 7km i 300m de desnivell, encara que quasi tots els visitants fan l’anada i tornada per el mateix recorregut. Tot el recorregut té una durada de unes 4 hores, i encara es pot allargar més si vols (fins el refugi d’alta muntanya de Ras de Carançà a 1830m, o fins els llacs a 2250m, una zona ja oberta i fora del congost sota el Pic de l’Infern.
També hi ha una versió curta de la caminada de les gorges, d’aproximadament 1 hora de durada, que és la que nosaltres proposem per fer-la amb nens.
Adjuntem el mapa. Es tracta d’agafar el camí verd fins al creuament 1 i després fins al creuament 2, i donar mitja volta i agafar el camí vermell fins a l’aparcament un altre cop.
La ruta curta, és apta per a tots els públics. Té una pujada/baixada forta, però que no presenta major dificultat tècnica i es fa al ritme de cadascú i simplement es tarda més o menys temps.
Vistes a les cornises excavades a la roca
Al passar les cornises, a molta altura, sense barana, però bastant àmpli d’espai com per poder sentir-nos segurs per la gent amb vertigen, hi haurà una bifurcació. Recte: cap a les passarel.les més estretes i altres, de metall. A l’esquerra: una baixada pronunciada cap al pont i tornar per el riu Carançà. Si vols fer la ruta petita, has de baixar.
Si comences la ruta per el túnel, al costat del riu, en el pont tindràs que pujar fins a les cornises i girar a la dreta per tornar a l’aparcament. Al final t’espera una baixada pronunciada.
Mapa de la ruta a les gorges de Carançà
Si es vol fer la totalitat de la ruta circular, hem d’arribar a l’encreuament 3 i continuar una estona més pel camí blanc.
6. Excursió en el tren groc
Es tracta del tren turístic més alt d’Europa, o això és el què et venen. El Tren Groc és una línia de tren de via estreta (o d’alta muntanya) que enllaça Villefranche de Conflent amb La Tour de Carol, sent un recorregut total de 63km de longitud. Es va construir amb la finalitat d’apropar l’Alta Cerdanya amb la capital del Departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà. La línia es va posar en servei en el 1910 entre Vilafranca i Montlluís i després fou prolongada fins a Bourg-Madame (La Guingueta d’Ix) en el 1911 i fins La Tour de Querol en el 1927.
El traçat, molt panoràmic, passa per varis túnels i ponts, destacant els de Séjourné i de Gisclard. Com a curiositat, l’estació de Bolquère-Eyne és la més alta de la xarxa de la SNCF, ubicada a una alçada de 1593 metres.
Viatjar en aquest tren és fer-ho sense presses i l’experiència acaba resultant molt satisfactòria, especialment a l’estiu i aprofitant els vagons sense sostre. Molt recomanable per a famílies amb nens, i per suposat per als aficionats als trens i als paisatges exuberants de vegetació i alta muntanya.
S’han de comprar els bitllets a les estacions que tenen un comptador (Villefranche-de-Conflent, Mont-Louis, Font-Romeu, Bourg-Madame). Hi ha la possibilitat de reservar el tren a internet al lloc WWW.ouisncf.com. Funciona com qualsevol tren SNCF 7 dies a la setmana.
La part més espectacular del trajecte és la part entre Villefranche-de-Conflent i Mont-Louis. Durant el trajecte, travessarem paisatges de l’Alt Conflent i descobrirem les principals obres d’art de la línia: el pont penjant Gisclard i el pont Séjourné.
Recorregut i parades
Adjuntem els horaris, els preus i l’itinerari del tren groc en format pdf:
Hi ha la possibilitat de fer rutes molt maques, en funció de les parades que tinguis pensat aturar-te o iniciar i finalitzar el viatge. La majoria de gent baixa a les grans estacions (Villefranche-de-Conflent o Mont-Louis), però hi ha la possibilitat de baixar en altres parades, com per exemple, baixar a Fontpédrouse per a passar el dia als banys de Saint Thomas. És una excursió molt recomanable, i també és un dels imprescindibles que veurem més endavant.
Adjuntem un mapa molt gràfic amb les principals parades que fa el Tren Groc i els atractius turístics de cada lloc:
Latour-de-Carol: Inici o final de línia amb connexió de Renfe/SNCF amb Barcelona i París o la resta de França
Bourg Madame: Espai d’art contemporani Josep Puigmartí. Poble veí de Puigcerdà, on tant a l’hivern com a l’estiu hi ha moltíssima activitat. A l’hivern es pot anar al cinema, patinar sobre gel o anar de compres; a l’estiu, fer una volta pel llac
Osseja: Excursions a peu
Ste. Leocàdie: Museu de la Cerdanya “Cal Mateu”
Err: Base aquàtica
Saillagouse: Poblet amb encant
Estavar: Camí de Santiago
Font Romeu: estació d’esquí a l’hivern i visites al forn solar a l’estiu
Bolquère: Poblet amb encant, amb complex esportiu. A l’hivern, estació d’esquí Pyrenées 2000
Mont-Louis: Ciutadella emmurallada. Poblet amb encant
Fontpédrouse: Banys termals de St Thomas
Thués-Carança: Gorges de Carancà per banyar-se i fer excursions a peu
Villefranche-de-Conflent: Poblet turístic amb molt d’encant, considerat un dels més bonics de França. Té botiguetes i restaurants. I per això, és un dels destins preferits pels que agafen el Tren Groc.
Es tracta d’unes termes d’aigües naturals ubicades a l’aire lliure en plena naturalesa. Imagineu un raconet de muntanya assolellat al fons d’una vall, un ampli amfiteatre de pedra protegint, al seu interior, tres piscines d’aigua calenta sulfurosa a l’aire lliure…
Estem als Banys de Sant Tomàs, en el petit municipi de Fontpedrosa, a 1150m d’alçada on, d’una magnífica font, hi brolla aigua sulfurosa a 58º, els efectes benèfics de la qual son reconeguts des de fa anys.
Hi ha tres piscines exteriors a una temperatura d’uns 37º, equipades de jacuzzis i brolladors de massatge, així com també de dues rampes de dutxa d’aigua termal natural a una temperatura regulada.
L’espai interior us oferirà tres sales d’hammam a temperatures progressives, perfumades amb olis essencials d’eucaliptus i equipades amb llums ambientals de cromoteràpia (fibra òptica), una pica d’aigua freda i dutxes. També podreu descobrir dos jacuzzis que dominen el torrent de la Riberola, un espai per descansar i relaxar-se, tres sales destinades a tractaments de bellesa i massatges i també un saló de te.
L’aigua termal de Sant Tomàs forma part de les més calentes del tipus pirinenc (58º). És sulfurosa, bicarbonatada, rica en fluor, en silici total i en oligoelements. El plàncton termal la fa lleugera i dolça per a la pell. Aquesta aigua excepcional, utilitzada natural, té efectes analgèsics, relaxants, antial·lèrgics i cicatritzants. La temperatura varia segons les exigències climàtiques: entre 34º i 38ºC. La profunditat màxima de les piscines és de 1,20m.
Té tres piscines exteriors:
Un jacuzzi (aigua a 37ºC) amb 5 dolls horitzontals i 2 de verticals
Piscina gran (aigua a 37ºC) amb dos colls de cigne.
Piscina infantil (aigua a 37ºC).
Els banys de Saint Thomas son molt autèntics, a causa de l’emplaçament on estan situats, en plena muntanya i al voltant d’unes restes romanes.
L’entrada general val 7€ pels adults i t’inclou les 3 piscines exteriors (els nens son 5,5€). També hi ha l’entrada completa que dóna accés al hammam, sauna, spa, zona de relaxació,… (son 15,5€ pels adults i nens a partir de 12 anys). Els nens menors de 12 anys no hi poden accedir.
Els horaris son de 10h a 19:40h tots els dies.
Pels homes és necessari el banyador tipus slip. A l’entrada dels banys hi ha una petita cafeteria on fan força coses de menjar. De fet, no hi ha gaires més opcions. Al poble de Fontpédrouse hi ha un únic restaurant una mica allunyat del centre.
Fins als banys, s’hi pot anar en cotxe o també en tren groc. Si hi aneu en tren groc, els dels banys de Saint Thomas us poden venir a recollir en cotxe a l’estació (qualsevol dia que no sigui cap de setmana o festiu), però els heu d’avisar abans, contactant amb ells. Pels més valents, també hi podeu arribar a peu. De l’estació del tren groc de Fontpédrouse als banys hi ha 3km (son 15 minuts a peu fins al poblet i aleshores 30 minuts a peu cap amunt de la muntanya per un caminet).
8. Llac d’Osseja
A 5,2km de la frontera amb Catalunya, es troba el llac d’Osseja, pertanyent a la població francesa d’Osseja. Si el que busques és un pla proper i senzill, et recomano anar al Parc d’Osseja. Té un llac amb unes barques i cignes i podeu donar un passeig amb els nens. Al voltant del llac hi ha un caminet asfaltat ideal per fer-lo amb bicicleta. Al costat, també hi ha unes atraccions inflables on per 7€ poden estar-hi una hora sencera jugant-hi (normalment estan en funcionament de 10h a 20h). Sens dubte, és un pla molt còmode per passar-hi una tarda d’estiu amb la família. És ideal per anar-hi amb nens petits.
9. Poble medieval d’Èvol
A 22,8km de Mont-Louis en direcció a Perpinyà (uns 30 minuts amb cotxe), es troba el poble d’Èvol, un poble diminut aïllat en la muntanya que té molt d’encant. Cases i camins empedrats rodejats de naturalesa i flors. Un lloc preciós.
En realitat, però, es troba dins la comarca del Conflent i no hi hauria d’ésser en aquesta llista, però està tant a prop del territori que parlem que li hem inclòs.
Èvol és un poblet medieval amb les característiques parets i teulades de pissarra. Tot recorrent-ne els carrers, descobrireu un típic poble de muntanya on podreu carregar piles. Èvol forma part de la llista dels pobles més bonics de França.
Descobriu aquest poble medieval de personalitat muntanyenca, amb murs d’esquist i cobertes de pedres planes (lauzes), dominat per un antic castell feudal del segle XIII (antiga fortalesa dels vescomtes de So) i el campanar de la seva església romànica dotada d’una casa parroquial. És un poble de carrers costeruts que van a parar a una plaça allargada on hi ha la seva església.
Amb l’arribada del bon temps, els carrerons florits i decorats us faran descobrir aquest poble sota un aspecte ben diferent. És un lloc tranquil, ideal per passejar-s’hi, sense oblidar de visitar les ruïnes del castell feudal i de l’oratori.
Les visites imprescindibles que s’han de fer en el poble d’Èvol son:
El gabinet literari Ludovic-Massé
El museu de les Arts i Tradicions populars
L’església de Sant Andreu
El castell vescomtal
La visita guiada del poble
10. Senderisme a l’embassament de les Bulloses
A la zona existeixen un total de 12 llacs o embassaments ubicats a les faldes de l’impressionant pic del Carlit, de 2.920 metres d’altitud. És el lloc somniat pels senderistes per la bellesa d’un paisatge envoltat de pins i avets amb el toc sempre especial i diferencial dels llacs.
Durant l’ascens al Carlit ens trobem amb llacs de totes les grandàries i banyats pel riu Tet. I per completar una imatge de postal, les altes muntanyes que envolten els llacs ofereixen unes vistes espectaculars.
A més, si t’agrada la pesca, aquest és el teu lloc, ja que el llac està ple de truites salvatges i està permesa la pesca amb mosca.
Per arribar fins el paratge de Les Bulloses podem fer-ho còmodament amb el nostre vehicle per la carretera D60, que neix en un creuament de la carretera D-118 molt proper a la rotonda que uneix la carretera de Mont-Louis amb Puigcerdà i Perpinyà (carretera N-116). La carretera des de Puigcerdà fins a Les Bulloses (uns 35km que es fan en uns 45 minuts) és bona i està perfectament senyalitzada.
Però, durant els mesos de juliol i agost i el primer cap de setmana de setembre, la carretera que arriba fins al peu de l’embassament està tancada al tràfic de vehicles. Per aquest motiu s’ha de deixar el cotxe en un aparcament habilitat en la carretera D-118 i agafar un autobús que puja fins a l’embassament (val 5€ els adults i 2€ els nens). En efecte, és un paratge molt concorregut.
Accés al llac de la Bullosa
Per carretera:
La carretera D-118 està tancada a mig camí des de les 7:00h a les 18:00h, del primer dia de Juliol fins al 31 d’Agost, ambdues dates incloses, així com el primer i segon cap de setmana de setembre. Des de l’aparcament del Pla de Barrés hi ha autocars llançadora que condueixen al llac de la Bullosa i la ribera del Tet. L’últim autobús baixa a les 21h. Hi ha la possibilitat de fer-ho a peu, encara que és una ruta llarga.
Amb el telecadira:
S’ha d’agafar el telecadira de l’estació de Font Romeu, en el sector de La Calma, i s’ha de caminar uns 30 minuts fins a la presa. És precís tenir en compte l’horari de tancament del telecadira.
Quatre possibles itineraris
Un cop hem arribat a la presa de l’embassament, l’únic artificial i construït amb la finalitat de produir energia hidroelèctrica, podrem iniciar la ruta dels 9 llacs (Boucle des 9 étangs du Carlit de 2 hores i mitja) o la dels 12 llacs (Boucle des étangs du Carlit – Variant des 12 lacs de 5 hores).
Ambdues rutes inicien al mateix punt (davant de l’Hotel-Restaurant de les Bones Hores), son de baixa dificultat i comparteixen part del traçat amb la mateixa ruta que accedeix al pic del Carlit. Amb la ruta dels 9 llacs no hi ha pèrdua possible si s’està atent a la senyalització. Hi ha altres dos itineraris, coneguts com La Ruta de la Pradeille (1h30min) i Ruta dels Esquits (2h). Veure el mapa que adjuntem:
Itinerari dels 9 llacs: ideal per a tota la familia
Un cop passada la presa, a l’esquerra de la façana de l’Hotel Refugi Bones Hores, es localitzen les senyals de l’itinerari del sender. Per a fer-lo necessitarem entre 2 i 3 hores a pas tranquil. L’itinerari és circular, no és necessari retrocedir en cap moment el recorregut per tornar a l’origen i és apte per quasi totes les edats i condicions físiques. O sigui, una sortida sense a penes complicacions, ideal per a tota la família, per gaudir amb amics o amb la nostra parella o en solitari. Des de la sortida enfront a l’Hotel, el camí de seguida remunta en direcció nord-oest per una zona que combina bosc, clarianes i prats de color verd intens.
El camí està molt ben traçat degut a la seva alta concurrència i va guanyant alçada progressivament mentre avança entre boscos de pi negre que, a poc a poc, donen pas a més prats que no bosc. Cal caminar uns 20 o 25 minuts per a començar a gaudir de les primeres vistes sobre els primers llacs. Cada llac té un nom i és important tenir present que, per molta calor que hi hagi, el bany no està permès. Però tranquils, estem en l’alta muntanya i de calor poca o res en farà.
El gran atractiu és anar descobrint, pas a pas, uns llacs que permeten lluir-se als aficionats a la fotografia d’alta muntanya, però també als que solament volen gaudir de moments de tranquil·litat observant la bellesa de l’entorn. El punt més alt de la ruta arriba fins als 2.200m, just abans d’iniciar-se el descens cap al llac de Vallell (Bailleul), i des d’aquest punt es pot gaudir d’una bona panoràmica sobre la Serra del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigmal, la Cambre d’Aze i el massís del Canigó, tot això amb permís del Carlit que queda a la nostra esquena.
Itinerari dels 12 llacs: pels que busquen més esforç i fer més fotografies
L’itinerari dels 12 comença a partir del Llac Vallell on es troba la bifurcació per continuar l’itinerari dels 9 o bé per continuar amb el sender que ens porta cap als 3 llacs que completen la ruta llarga. El camí torna a ser el mateix que ens portaria a la cima del Carlit. Travessem el rierol que condueix d’aquest llac per una passarel·la de fusta. I a remuntar de nou. El camí està degudament retolat amb una senyal vertical de color groc.
L’itinerari dels 12 llacs s’inicia en el pontet compartint part del camí que puja al Pic del Carlit
L’itinerari dels 12 llacs requereix una hora més de camí i per suposat que s’ha d’estar en millor forma física, ja que la ruta ofereix més pendent. L’al·licient és que son llacs a més altura i sense pràcticament bosc en el seu entorn. Això els fa diferents. Un condicionant a tenir present en aquest itinerari és que les senyals de la ruta dels 12 llacs son més difícils de visualitzar (aconsellem portar un bon mapa de recolzament). Si no s’està lo suficientment atent existeix el risc de pujar quasi a la mateixa cima del Carlit, doncs la bifurcació no queda ben senyalitzada.
En l’itinerari dels 12 llacs ens trobem amb llacunes sense bosc al seu voltant, però encara amb algunes geleres fins i tot a l’estiu.
11. Fortalesa de Mont-Louis
En el centre de l’Alta Cerdanya, a la dreta del riu Tet i a 1586 metres, es troba la vila fortificada de Montlluís (Mont-Louis). El lloc, cruïlla entre el Conflent, el Capcir i la Cerdanya, va ser escollit per Vauban quan el rei Lluís XIV li encarregà de bastir una fortalesa que defensés la nova frontera fixada pel Tractat dels Pirineus. En honor al rei, se li va donar el seu nom al lloc.
Al no haver-hi una fortalesa preexistent, Vauban en va dissenyar una de modèlica responent a les exigències militars, amb un urbanisme pràctic, presentant un aspecte sobri, on les activitats civils s’integraven amb les defensives. El projecte original aprofitava la topografia natural del lloc amb poques obres de protecció sobre la zona est, protegida per un barranc natural del riu Tet i nombroses defenses sobre el costat occidental, cap a la Cerdanya on l’accés era més fàcil. Es va concebre un esglaonament de quatre zones: la ciutadella, la ciutat alta, una ciutat baixa i un reducte, encara que aquest dos últims no es van construir finalment, pel cost de l’obra.
Aquesta construcció va suposar la destrucció del castell d’Ovança, citat per primer cop el 965 en el testament del comte Sunifred de Cerdanya, del qual encara avui s’alcen les ruïnes de la torre de Castellàs.
Montlluís no va atraure als habitants de la manera com Vauban havia esperat. Aquest creixement lent sembla justificar la decisió de no construir la ciutat baixa que s’havia planejat inicialment. Durant la construcció de la ciutadella militar, cabanes de fusta es van implantar d’una manera incontrolada. El 1722, un foc destrueix aquestes cases, i el projecte d’urbanització de l’enginyer Joblot reprèn el que va proposar en el seu temps Vauban. Es crea un carrer principal per connectar la porta de l’entrada amb la ciutadella. Comerciants i hotelers es van assentar al llarg d’aquest carrer, i les tabernes i cabarets en carrers adjacents.
Durant la Revolució Francesa, es va canviar el nom de la vila pel de Mont-de-la-Liberté i, després, pel de Montlliure. Encara avui, acull el Centre Nacional d’Entrament de Comandaments (CNEC), una acadèmia militar.
En la plaça que presideix el monument al general Dagobert de Fontenilles, hi ha l’església de Sant Lluís que va ser bastida durant la dècada del 1730 i és gairebé idèntica a la primera capella que estava dins de la ciutadella. L’edifici està marcat per l’estil dels enginyers militars amb línies geomètriques i que encaixen perfectament amb l’estil militar de la ciutat. Té una única nau sense transsepte, i disposa de vuit capelles laterals. L’alçada del campanar està limitada per a què no serveixi com a punt de referència per a l’enemic.
Degut al seu enclavament assolellat, es va instal·lar el primer forn solar experimental de França, i concretament en el bastió de l’esquerra de l’entrada a la ciutat. Construït el 1952, concentra l’energia del sol i va ser el precursor del gran forn solar d’Odeillo que es troba a Font-Romeu.
Per visitar la fortalesa, s’ha de contractar la mateixa en l’Oficina de Turisme, i en hores ben concretes, al ser una instal·lació militar en actiu. Durant l’hivern, dissabtes i diumenges no es possible fer-ne la visita. La ciutadella, de planta quadrangular, es situa en el punt més alt del recinte. El pati es troba envoltat pels edificis de la caserna. Tots els edificis a la vora de la fortalesa i de la ciutat tenen els sostres inclinats amb pendent, per reduir els danys produïts pel foc d’artilleria enemic.
Per altra banda, Montlluís també té una de les estacions on para el Tren Groc.
Tot el recinte fortificat és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
12. Aigües termals de Llo
Es troben en la pintoresca localitat de Llo (a 5 minuts de Saillagouse) i destaquen per ser uns banys termals a l’aire lliure, ideals per a desconnectar i relaxar-se després. Riques en sofre i minerals, aquestes aigües estan també especialment indicades per a alleujar dolors reumàtics i musculars.
Distribució dels banys de Llo amb el circuït termal:
La gran piscina de natació: Per aquí es comença el circuït, amb moviments d’extensió en l’aigua. Deixa’t portar mentre gaudeixes de l’aigua tíbia i el magnífic entorn de les Gorges del Segre.
2. L’Spa Tònic: Aprofita les estimulants instal·lacions d’aquest spa, especialment dissenyat per estimular el cos.
3. L’Spa Relaxant: Tombat en un seient o en un matalàs submergit que t’ofereixen massatges de bombolles, hi pots trobar una mica de calma mentre el sol i la música aquàtica et bressolaran. Dolls de massatges, cortines d’aigua o canons d’aigua et faran sentir la màgia de l’aigua tíbia i suau.
4. Piscina interior: Un moment tranquil i agradable. Diverteix-te amb el subtil joc de cascades encantadores, massatges envoltants i música aquàtica. Diversió garantida per grans i petits.
5. Jacuzzi Interior: Res iguala al descansar en aquest jacuzzi. Aquí es pot conversar amb amics o admirar el paisatge a través dels finestrals, gaudint de les bombolles i dels dolls d’aigua fent massatges a la zona lumbar.
6. Benvinguts a l’Àrea de Benestar: Per perfeccionar el seu recorregut de vitalitat, aprofita el hammam, la sauna, el camí d’aigua freda i la sala de relaxació. Prohibit als nens menors de 12 anys.
L’espai termolúdic està obert a tots, i és gratuït pels nens menors de 3 anys. L’àrea dels tractaments i massatges de l’Institut Spa-Nature son accessibles a partir dels 16 anys.
Els Bains de Llo també compta amb 3 apartaments per allotjament (2 per quatre persones i 1 per sis persones).
Els horaris son tots els dies de 10h a 19:30h, i per les vacances de Nadal i l’estiu de 10h a 20h. L’entrada als banys és de 14,5€. Hi ha una entrada familiar de 2 adults i 2 nens menors de 14 anys a 44€.
Encara que a l’Alta Cerdanya hi hagin altres termes molt recomanables, a nosaltres ens agraden especialment les de Dorres, i la preferència ve per la seva ubicació, entre arbres, però amb una vista privilegiada i per la seva història.
Les primeres notícies disponibles sobre l’existència d’aquests Banys de Dorres es remunten a l’Edat Mitjana. Podem gaudir de les seves aigües sulfuroses, a l’estiu properes als 37º, en una de les dues piscines exteriors o en banyeres tallades en blocs de granit mentres observem el Puigmal per un cantó i la Serra del Cadí per l’altre. Les propietats de l’aigua es consideren molt indicades per qui té problemes de pell o reuma. L’arquitectura d’aquests banys, construïts per blocs de granit, son ja de per si mateix un espectacle.
Els banys obren de 9:00h a 19:30h tots els dies de l’any, però als mesos d’estiu l’horari és de 9:00h a 20:00h. El tancament anual es produeix durant el mes de novembre.
El preu per entrar als banys son de 5,5€ pels adults i de 3,5€ pels nens de 3 a 11 anys.
Després dels banys, podem aprofitar per fer turisme pel poble i visitar l’església de Bell-lloc (ubicada a 5,3km dels banys, passat el poble de Dorres cap a l’oest), i el Museu del Granit (ubicat al centre de Dorres).
La Gruta de Fontrabiosa és d’origen càrstic. Molt propera a Rieutort (Riutort – Capcir) fou descoberta en el 1958 després dels treballs d’una pedrera propera, d’on es varen extreure els materials de revestiment del Palau de Chaillot de París i més antigament, del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà.
Té una longitud de 12 quilòmetres. L’espai més gran té una alçada de 25 metres. El riu soterrani i les formacions d’”aragonita” li donen una bellesa particular. Durant tot l’any té una temperatura de 6 graus, així que a ple estiu es converteix en una autèntica nevera.
Part de la cova fou condicionada per finalitats turístiques i oberta al públic en el 1983. La visita és possible tot l’any (exceptuant un període de vacances que està tancada, de mitjans de novembre a principis de desembre). La visita dura 1 hora i té un recorregut de quasi un kilòmetre amb un desnivell de 70 graons. És recomanable portar un bon calçat i un impermeable.
Hi ha 2 maneres de visitar la gruta:
Visita guiada: Al cor d’un paisatge de muntanya, la cova de Fontrabiouse us convida a descobrir el món soterrani a través d’un traçat còmode de dos nivells en companyia d’un guia. Diverses sales, un llac soterrani i les colades pavimentaries de colors enlluernadors omplen d’encant aquest món màgic. Sabíeu que, la cova de Fontrabiouse, ubicada a 1500m sobre el nivell del mar, és la cova condicionada més alta d’Europa?
Durada de la visita: 50 minuts. Idioma de la visita: en francès (es poden llogar audioguies en català).
Reserva obligatòria. Preus: 12,90€ pels adults, 11,40€ pels nens de 13 a 17 anys, i 7,40€ pels nens de 5 a 12 anys. Gratuït pels menors de 5 anys.
Visita a l’antiga: La cova de Fontrabiouse us proposa viatjar en el temps i apagar els llums. Preneu la flama i aneu d’aventures per galeries condicionades, en companyia d’un guia, sense res més que una llum de carbur portàtil (o un casc amb frontal per als nens). Descobriu com han explorat els espeleòlegs les coves durant dècades, què sentien i com ens ho han fet arribar. Feu sortir la cova de les ombres amb un llum dels d’abans (i uns quants focus del temps modern) que il·luminen els tresors soterranis de la Mare Natura. Una manera original de (re)descobrir l’altra cara de l’escena.
Reserva obligatòria. Preus: 19,90€ pels adults, 17,90€ nens de 14 a 17 anys, i 15,90€ pels nens fins a 14 anys.
Durada de la visita: 1h 40min. Idioma: en francès.
Un cop fas la reserva “on line”, et va assignant l’horari corresponent, o el pots triar tu.
El Museu està instal·lat en una granja molt bonica del segle XVIII. Un indret molt bonic enmarcat dins una atmosfera tranquil·la, on hi descobrirem diferents sales d’exposicions i un hort sonor.
El Museu de la Cerdanya
L’edifici està considerat com a Monument Històric des del 1984. El Museu de la Cerdanya ens mostra un estil arquitectònic molt representatiu de les grans explotacions agrícoles locals.
Es troba a 6km de la frontera amb Catalunya, en el llogaret de Santa Llocaia (Sainte-Léocadie).
La història d’aquest domini remunta al segle XVII, l’endemà de la separació de la Cerdanya entre França i Espanya, després del Tractat dels Pirineus del 1659. Modesta granja, el domini s’enriquiria progressivament mentre que la família Sicart, propietària dels llocs, començaria a rebre l’impost del “veguer” i esdevindria representant del Rei de França. La Revolució francesa va d’estabilitzar el poder de la vegueria i la història del domini va conèixer altres destins. En 1810, en Mathieu Riu, un ric comerciant francès, va convertir-se en propietari del domini. Des d’aquell moment i fins l’actualitat es coneix la masia amb el nom de granja Cal Mateu.
Habitat fins els anys 90 per en Jacques i na Maria Bragulat, grangers de la zona des del 1950, l’actual Museu de Cerdanya conta i transmet la història d’aquest domini. El museu es beneficia de la denominació Museu de França des del 1997, és ric d’importants col·leccions, de peces mestres de les seves exposicions, presenta múltiples facetes de la Cerdanya i comparteix, durant les visites guiades amb els visitants, la història del territori Cerdà i de les seves evolucions.
Activitats culturals i animacions us permetran descobrir d’una altra manera aquest lloc excepcional.
Les visites guiades
Complementàries a les exposicions, us faran descobrir la història de la Cerdanya al llarg del temps: la seva frontera, la seva agricultura, les seves activitats socioeconòmiques però també els papers i els usos d’aquesta antiga edificació des de la seva construcció fins al Museu d’avui dia.
El jardí i hort
El sud del domini, és un espai privilegiat on es barregen la tranquil·litat i el saber fer. Va servir com a rebost indispensable durant molt de temps. Actualment és un espai de conservació de varietats antigues i locals. Hi són igualment exposades plantes cultivades que expliquen la història de l’agricultura de la Cerdanya. A més dels llegums presents, alguns trossos de terra són reservats a les plantes destinades a alimentar els animals de la granja (cereals, ferratges). Els cultius del jardí són respectuosos amb la terra, privilegien l’aportació de compost fabricat en el mateix indret. Hi ha un cobert que contenia les males herbes i limitava l’assecament del sòl i així, es podia moderar el regadiu. Un conjunt de plantes i d’insectes auxiliars aporten la seva ajuda en la realització d’aquest hort, autèntic i ric en biodiversitat. Més enllà del treball del cultiu realitzat, el jardí i l’hort transmeten una sèrie de sabers sobre la jardineria i sobre les verdures, però també de llur utilització en la medicina popular.
L’horari del museu és de dilluns a divendres de 14h a 17h. Els preus son de 6€ pels adults, 4€ pels nens de 11 a 18 anys, 3,5€ pels nens de 7 a 10 anys, i gratuït pels menors de 7 anys.
El Forn Solar de Odeillo és un monument situat en el municipi de Font-Romeu-Odeillo-Via (en el Departament de Pirineus Orientals). Constitueix un atractiu pels turistes que s’allotgen a la regió.
Els horaris d’obertura son del mes d’abril al mes d’octubre. S’ha de fer reserva i la visita és una visita guiada d’1 hora. Els preus son de 7€ pels adults i 3,5€ pels nens.
El forn solar de Odeillo és un centre de investigacions sobre energia solar depenent del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) ubicat al sud de França. Fou construït en el 1969 i és un dels dos majors forns solars del món, amb una potència tèrmica de 1000kW.
Funciona per concentració dels rajos solars mitjançant miralls reflectants. Una primera sèrie de files de miralls orientables (63 en total) i ubicats sobre una lleugera costa, recullen els rajos solars i els transmeten cap a una segona sèrie de miralls “concentradors” que formen l’enorme paràbola en l’edifici principal. Els rajos convergeixen a continuació cap a la zona superior de l’edifici central que els concentra sobre un objectiu, una superfície circular de 40cm de diàmetre, 18 metres davant de la paràbola. Utilitzant aquest mètode, la temperatura en l’objectiu pot arribar fins als 3400ºC.
Aquesta energia és utilitzada per a la investigació en moltes àrees incloent la enginyeria solar (sistemes d’energia solar avançats), la química solar i la física aplicada.
17. La vall d’Eyne
La vall d’Eyne (o d’Eina) està reconeguda des de principis del segle XIX com un santuari botànic gràcies a l’abundant varietat de flors, plantes i animals que s’hi poden trobar en el seu interior. La vall té les seves portes en la població francesa d’Eyne i treu el cap a Catalunya a través de la collada de Núria i el pic d’Eyna en la seva zona més alta. En una vall més profunda i espessa, el riu i els torrents en fan de les seves i el sol hi treu el cap durant gran part del dia.
En el seu interior, des dels 1000 fins als 2500 metres hi trobem una gran varietat d’espècies botàniques i una fauna molt variada. Si tenim sort podrem veure marmotes, isards, àguiles i papallones de colors dispars.
Vistes al nord amb el pic Carlit de fons
A l’arribar a la localitat d’Eyne aparcarem el cotxe i ens dirigirem a l’oficina de turisme, on ens donaran idees per fer rutes i caminades per la zona. Entre elles, una ruta per els monuments megalítics de la vall i una altra que realitzava una ruta circular per la vall d’Eyne de uns quatre kilòmetres. Ens decantarem per aquesta última opció.
El riu que creua la vall d’Eyne
Ens desplacem amb el cotxe un parell de kilòmetres més al nord on s’aixeca un aparcament. Des d’aquest punt un camí marcat inicia l’ascens per l’interior de la vall amb destí al pic d’Eyne. El nostre objectiu era realizar una ruta circular per la vall d’Eyne d’uns 4 o 5 kilòmetres aproximadament. Una ruta gens exigent que ens permetria donar una bona passejada per la vall, descubrir la seva variada naturalesa i fer un bon pícnic en alguna de les seves ombres que trobéssim per el camí.
El camí voreja en la seva major part del recorregut del riu Eyne i el va saltant de cantó a cantó amb ponts de fusta. Es poden observar multitud de papallones de varis colors i falgueres de tot tipus. A mitja pujada deixem el riu a la nostra dreta i segueix ascendint deixant alguns clars i bones vistes a la nostra esquena amb el pic Carlit decorant l’horitzó.
Aproximadament als dos kilòmetres arribem al nostre punt intermedi de la jornada. Creuem el riu i el camí principal segueix camí amunt en direcció al coll de Núria. Si volem fer la caminada circular sencera de la vall, son uns 22 kilòmetres aproximadament. Ens decantem per seguir el camí que baixa deixant el riu a la nostra dreta. Ens hagués agradat trobar una zona de pícnic en les immediacions del riu però la profunda vegetació de la zona ens ho va impedir així que seguim el camí de tornada realitzant una petita circular per la vall d’Eyne.
El camí abandona el riu i s’interna en zones més obertes d’on gaudirem d’unes bones vistes a l’horitzó de la Cerdanya francesa.
La vall d’Eyne ofereix més opcions com la seva ruta megalítica amb dòlmens i demés restes arqueològiques que deixem per una altra ocasió. L’abundància de flors, plantes i varietat d’insectes el fan molt desitjable per a viatjar en família sobre tot amb nens petits.
18. Bolquère com a “centre logístic”
Aquest poble es caracteritza per la seva tranquil·litat i els seus pocs habitants, no és molt turístic, encara que és veritat que en temporada de neu sempre s’omple més degut a la proximitat a les pistes d’esquí de Bolquère 2000. El poble disposa de serveis bàsics i sempre pot ser una bona opció per practicar senderisme.
Bolquère és una excel·lent “base d’operacions” per explorar la Cerdanya i el Capcir. Està al costat de Mont-Louis i Font-Romeu, i a 20 minuts dels Angles-Matemale.
Bolquère és un poblet amb molt d’encant. Té parada de Tren Groc als afores del poble (2 minuts en cotxe), un parc infantil i un mirador preciós on veure passar el tren groc. Un poble molt autèntic i recomanable. Disposa d’un supermercat amb totes les coses necessàries i alguns hotels i cases d’hostes recomanables.
També es pot escollir altres zones com a “centre logístic” com per exemple Mont-Louis, a prop de Bolquère, que és un poble emmurallat molt bonic, o els voltants de Les Angles i Matemale, que és on es concentren bona part de les activitats familiars, si fos el cas.
I fins aquí ha arribat la nostra escapada a la Cerdanya Francesa i al Capcir. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.
La intenció del dia d’avui, abans d’agafar el vol amb destinació a Barcelona, és de visitar el què ens queda de la capital d’Escòcia, Edinburgh. En principi, vam deixar per visitar el barri de Stockbridge i Dean Village.
Començarem la visita, doncs, per l’encantador barri de Stockbridge, un antic poblet que avui en dia forma part d’Edinburgh. S’estén en el nord d’Edinburgh, contigu a la New Town i a les ribes del riu Water of Leith. Malgrat que aquest antic poble moliner fou engolit per l’expansió de la ciutat en el segle XIX, dècades després encara conserva un aire de llogaret, que es filtra per els seus carrerons empedrats i flota en els animats dies de mercat. A 20 minuts del cor d’Edinburgh, és el lloc ideal per un passeig tranquil.
Stockbridge significa “pont de fusta”, encara que el pont principal del barri es construís en pedra en el 1786. En els anys 70, els lloguers econòmics varen atraure al barri a artistes i estudiants, que el varen tenyir d’un aire bohemi que segueix perdurant. Encara que, avui en dia, Stockbridge és una de les àrees residencials més adinerades d’Edinburgh, i no és d’estranyar. La tranquil·litat, les botigues independents, les galeries d’art, la naturalesa a un pas…
Stockbridge és un bon lloc per viure: alguns dels seus residents més cèlebres son el premi Nobel de física Peter Higgs o Shirley Manson, la cantant de Garbage. Unes dècades enrere, un jove Sean Connery repartia cada matí les ampolles de llet entre els veïns. La senyora Doubtfire de veritat, en qui l’autora Anne Fine es va inspirar per la novel.la homònima (res a veure amb el personatge encarnat per Robin Williams a la pel·lícula) regentava una botiga de menuderies a Stockbridge, molt a prop del freqüentat bordell de la senyora Dora Noyce en Danube Street, una llegenda del barri coneguda per tots i mencionada per pocs. Com veus, aquest és un barri ple d’històries i racons.
Anem a descobrir els 5 motius principals de perquè has de visitar el barri de Stockbridge:
Per les botigues i el mercat de Stockbridge:
Stockbridge conta amb una profusa xarxa de petits comerços que la fan única, estructurats al voltant de Raeburn Place, Deanhaugh Street, St Stephen Street i N.W.Circus Place. Des d’establiments especialitzats en alimentació on comprar un bon formatge escocès (com “Herbie”) fins a botigues de charity i llibres de segona mà, passant per botigues d’antiguitats i galeries d’art, Stockbridge ofereix una mica de tot als compradors.
Si el que busques és un lloc on menjar o prendre alguna cosa, en Stockbridge abunden els restaurants, pubs (com “The Bailie Bar” o “The Antiquary”), i cafeteries per un esmorzar o un berenar revitalitzadors.
Els diumenges, en el cor del barri, a Jubilee Gardens, s’instal.la el colorista mercat de Stockbridge, amb aliments frescos, menjar preparat i artesania.
2) Per els carrerons de conte:
Stockbridge conserva encara edificis i carrerons que li atorguen un aura de petit poble, i això, sumat a la proximitat del centre i a l’entorn plàcid, ha contribuït a que els lloguers en el barri no deixin d’augmentar. La modernització de construccions antigues i modestes dóna com a resultat carrers per on passejar és com endinsar-se en un conte: experimenta-ho recorrent el carrer Circus Lane i la resta de Mews, tant senzills i tant inacabables.
Al fons de Circus Lane s’alça l’església de St Stephen’s, visible des de quasi tot el barri: la va dissenyar l’arquitecte William Playfair, responsable d’un gran nombre d’edificis de la New Town i de Calton Hill.
Entre el riu Water of Leith i Glenogle Road hi trobaràs una altra de les zones residencials més humils, a la par que exclusives, del barri. Es tracta de les Stockbridge Colonies, les colònies: onze carrers paral·lels amb edificis quasi idèntics que es construïren com allotjament econòmic per els gremis d’artesans entre 1861 i 1911.
La proximitat al riu, al Jardí Botànic d’Edinburgh i al parc de Inverleith, sumada a la tranquil·litat de la zona, fan que les antigues colònies siguin avui en dia cobejades residències.
En la corbada St Stephen’s Street, llar d’oficines, pubs i botigues d’antiguitats, sobreviuen algunes típiques construccions de dos nivells de la New Town, amb els soterranis accessibles des de unes escales en el carrer. L’essència de la New Town també es deixa entreveure en un altre dels preciosos i elegants carrers del barri de Stockbridge, Ann Street, que presumeix de ser una de les més exclusives de tot el Regne Unit.
3) Per les iniciatives i l’ambient de barri:
Stockbridge és un barri dinàmic, genuí, replet d’iniciatives veïnals, de vida de proximitat. En essència: un barri amb ambient de barri, que mostra una altra faceta d’Edinburgh. Un cop l’any, els comerços i veïns es reuneixen per a celebrar el Stockfest, i també és molt popular l’estiuenca Stockbridge Duck Race, una carrera d’aneguets de goma per el riu Water of Leith per a recaptar fons amb fins benèfics.
4) Per el riu Water of Leith:
Des de Stockbridge, baixa fins al sender del Water of Leith i segueix el curs del riu per a gaudir d’un passeig entre naturalesa.
Molt a prop veuràs aparèixer el pou de St Bernard, protagonista d’una curiosa història: en el passat, es creia que les aigües que sortien de la deu eren miraculoses i la gent peregrinava a Stockbridge per a curar els seus mals. Un noble a qui les aigües ajudaren va manar construir un temple junt a la deu, presidit per la deessa grega Higía.
Segueix el camí i aviat arribaràs al pintoresc llogaret de Dean Village i, una mica més endavant, a les Galeries d’Art Modern d’Edinburgh. No molt lluny es troba el frondós cementiri de Dean, un dels més especials d’Edinburgh.
També pots seguir el riu en direcció contrària, vorejant les colònies fins arribar al Jardí Botànic i a l’extens parc de Inverleith. O, des de Comely Bank, agafar el carrer Portgower Place fins arribar al tranquil estanc de Inverleith Park.
5) Per els racons i detalls:
Un passeig per el barri de Stockbridge revela una infinitat de detalls i racons. Si recorres St Stephen Street i a la meitat del carrer agafes St Stephen Place, veuràs l’arc de pedra que donava la benvinguda a l’antic mercat de Stockbridge, avui en dia desaparegut. I què tal relaxar-te nedant després d’un dia de compres? Retrocedeix en el temps i neda en unes piscines victorianes recentment renovades en el Glenogle Swim Centre.
Per tots aquests motius, i per mil i un més, et recomano que visitis el barri de Stockbridge si viatges a Edinburgh.
En els seus carrers hi trobaràs comerços i charities, i els diumenges, el barri bull d’activitat gràcies al seu mercat de productors. Treu el cap a Circus Lane, un tradicional carrer de Mews, i prova un típic formatge escocès en la botiga de Mellis. Passat el pont, els carrers estan plens de cafeteries i delicatessen.
Si disposes de temps, una de les visites més sorprenents que pots fer en la zona és el llogaret de Dean Village. Abans de creuar el pont de Stockbridge, agafa el camí que segueix el riu Water of Leith, molt freqüentat per els caminants. Entre els arbres, aviat veuràs el pou de St Bernard.
Segueix el camí, passant de llarg el pont de Queensferry, i en aproximadament 15 minuts arribaràs a les pintoresques casetes de Dean Village, un antic llogaret de molins que descansa junt a les aigües i un recés de pau que et farà sentir que et trobes molt lluny de la ciutat.
Explora els patis de pedra del llogaret, esquitxats de roba estesa i escenes quotidianes.
Endinsar-te a Dean Village, és submergir-te en un recés de calma en el que el temps sembla haver-se aturat. Les arrels del llogaret, que s’alça amb les seves peculiars casetes a les ribes del riu Leith, es remunten a 1128. Durant segles, aquest fou un enclavament industrial en el que la corrent del riu servia per propulsar fins a 11 molins, que s’utilitzaven per tractar la farina que proveïa la ciutat.
Foren temps pròspers per al llogaret: en el 1884 es va construir el pintoresc pati de veïns Well Court, que encara avui pots recórrer, per allotjar als treballadors; i també la torre del rellotge, que llavors servia com a centre d’encontre per a la comunitat. Si t’hi fixes, sobre algunes portes podràs observar símbols relacionats amb l’elaboració del pa. Amb la construcció de nous i majors molins en Leith, l’activitat en el llogaret va anar disminuint, fins que va caure en la decadència. Per sort, amb la col·laboració de l’Ajuntament, fa uns anys, l’àrea es va restaurar fins a transformar-se en una encantadora zona residencial.
Avui en dia, lluny del bullici d’altres èpoques, Dean Village és un dels racons més sorprenents d’Edinburgh. Les curioses casetes, els ponts i els patis, marcats per el fluir del riu… Aprofita per a tafanejar entre els carrerons de Dean Village i gaudir de la faceta més fotogènica d’Edinburgh. Costa de creure que et trobis a pocs minuts del centre d’una capital, veritat?
De tornada a Stockbridge, segueix Gloucester St o Queensferry St en direcció al centre, i en menys de 10 minuts et trobaràs de nou en la quadrícula que formen Queen St, George St, Princes St i els carrers perpendiculars que les travessen, unint els jardins de Queen St amb els de Princes St.
Adjuntem la totalitat de les atraccions explicades en el dia d’avui i els principals imprescindibles dels barris de Stockbridge i Dean Village de la ciutat d’Edinburgh, en un plànol de google maps:
Acabats de visitar Stockbridge i Dean Village ens dirigirem a l’aeroport d’Edinburgh per agafar el nostre vol fins a Barcelona.
Ho farem a través de l’autobús Airlink 100, el qual és el transport més popular i l’opció que et recomanem si et va bé per les parades.
És un bus 24 hores que uneix l’aeroport amb el centre d’Edinburgh, i viceversa, en uns 25 minuts. Per el camí, para en diferents llocs. Té wifi gratis, molt espai per maletes, espai per a carros i en general, és una opció molt còmoda.
Els preus de l’Airlink és de £4,5 pels adults (anada) i £2 pels nens (anada).
Com comprar el bitllet:
Pots comprar-lo per internet o en el mostrador que hi ha junt a la parada de l’aeroport. En el mostrador, accepten targeta o efectiu.
Si el mostrador estigués tancat, o en el trajecte de tornada des d’Edinburgh, pots comprar el bitllet a bord del bus. Accepten efectiu (retornen canvi), targeta contactless o Apple Pay i Google Pay.
Si prefereixes portar-lo comprat des de casa, també ho pots fer des de la web, imprimir-lo i mostrar-lo a la taquilla o en el bus.
Parades de l’Airlink i on pujar:
Si vols anar al centre d’Edinburgh des de l’aeroport, tindràs que agafar-lo a l’exterior de la Terminal. Està senyalitzat, ja ho veuràs que no té pèrdua.
Si vols anar a l’aeroport des d’Edinburgh, la parada més cèntrica i popular per pujar és Waverley Bridge.
L’Airlink també té altres parades intermèdies i pots pujar i baixar en la que tu prefereixis.
Aquí tens la ruta amb totes les parades:
Horaris:
L’Airlink opera 24 hores tots els dies de la setmana, cada 20 minuts durant el dia i cada 30 minuts de matinada.
Si vols viatjar a altres barris d’Edinburgh que quedin fora del trajecte de l’Airlink, tens l’alternativa del bus Skylink.
Aquest bus té tres línies (el Skylink 200, el Skylink 300 i el Skylink 400), amb parades per tot Edinburgh. El funcionament i les tarifes son les mateixes que per el Airlink, però no circulen de nit.
I fins aquí ha arribat el nostre viatge per Escòcia. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.
