Categories
QUEBEC

3. Tadoussac: Desplaçament a Tadoussac + Visita + Sentier de la Pointe + Dunes Tadoussac

El primer que farem en el dia d’avui serà anar a buscar el nostre cotxe de lloguer a les oficines del centre de la ciutat, o, en el cas que ja el tinguem perquè el vàrem recollir a l’aeroport, iniciarem la nostra road-trip pel país. Avui aprofitarem que son els primers dies de viatge, encara, i que estem prou frescos, per fer una bona tirada de kilòmetres des de Montréal. La nostra intenció és desplaçar-nos fins a Tadoussac, a l’entrada nord del Fiord de Saguenay. Un cop assentats a Tadoussac, anirem a fer una passejada de reconeixement i visitarem el poble així com alguns dels seus atractius.

El viatge o desplaçament

Comencem la ruta en el centre de Montréal, i sortirem en direcció Québec City (no ens hi aturarem, però sí que ho farem en la tornada de la volta circular que estem fent per aquestes vacances). De Montréal a Québec City hi tenim uns 255 kilòmetres que es recorren amb poc menys de 3 hores. Agafarem la Route Transcanadienne (A20) que és com l’autovia principal del país, amb dos carrils per cada sentit de circulació.

Passat Québec City, agafarem la carretera 138 que ens durà a Tadoussac, travessant el fiord de Saguenay mitjançant un ferry.

Preveiem sortir de Montréal entre les 9h i les 10h del matí (a una hora raonable que ens permeti agafar el cotxe de lloguer), i calculem arribar aproximadament als volts de les 17h com a molt tard al fiord de Saguenay (havent comptat els temps d’aturades i per dinar). Preveiem aturar-nos en algun punt de la Costa de Charlevoix (des de Sainte-Anne-de-Beaupré fins al fiord de Saguenay, discorren uns 200 kilòmetres en els quals la UNESCO els va declarar Reserva de la Biosfera pels seus extensos boscos boreals, que arriben a l’Oceà Atlàntic i la separen de la interminable tundra del nord).

Baie Saint-Paul i voltants, en la costa de Charlevoix

Charlevoix atresora una rica varietat de flors silvestres i d’arbres de fulla caduca i perenne en els quals s’hi refugien cérvols, guineus, alcis i óssos negres, que s’apropen amb freqüència a la carretera. Aquesta zona també sorprèn amb obres d’enginyeria natural construïdes per els castors, un animal que s’ha convertit en un altre símbol del Canadà. Aquests rosegadors aqüàtics construeixen les seves llars en els rierols formant veritables preses de fusta que afecten el curs de l’aigua.

Charlevoix abarca subtils valls delimitades per penya-segats que semblen haver sorgit per protegir les poblacions assentades junt al riu. Un d’aquests pobles és l’encantador Baie-Saint-Paul, els carrers de la qual estan flanquejades per casetes d’arquitectura colonial.

Baie-Saint-Paul, un bon lloc per aturar-nos

Tot just uns 35km al nord es troba el Parc des Grands Jardins, una reserva natural repleta de llacs cristal·lins i foscos boscos de taiga, on es veuen ramats de caribús. Els turons del parc estan surcats per senders que permeten realitzar caminades de diferent durada. Rierol avall, es localitza la minúscula i tranquil·la Isle-aux-Coudres, un illot sembrat de petites granges i un molí. L’altre parc nacional de Charlevoix, el de Hautes-Gorges-de-la-Rivière-Malbaie, és un paradís de llacs, rius tranquils i altres d’aigües braves on es practica la canoa, el caiac, la bicicleta de muntanya i el senderisme.

Seguim i seguim la carretera 138 rumb a l’est, i es percep com el cabal del riu Sant Llorenç es va eixamplant cada cop més: un avís de la seva pròxima confluència amb les aigües de l’Atlàntic.

Finalment, un cop arribem al Fiord de Saguenay, haurem de creuar el mateix mitjançant un ferry. La carretera en aquest punt acaba en el mar, i per a creuar fins Tadoussac pujarem a un ferry gratuït que funciona durant tot el dia. Els cotxes embarquen fàcilment seguint les indicacions del personal. El trajecte dura una mitja hora i es permet baixar del cotxe per a gaudir de les vistes.

Ferry de Baie-Sainte-Catherine a Tadoussac i viceversa

Els horaris del ferry son cada 20 minuts. La Companyia del ferry és la “Societé des Traversiers du Québec”.

Tadoussac

A l’entrar en el poble de Tadoussac, la riba sud tot just es distingeix. Aquesta bonica localitat va néixer com un centre del comerç francès de pells ja fa alguna cosa més de 200 anys, però abans fou un assentament indígena. Avui en dia Tadoussac s’ha convertit en una de les etapes més destacades en les rutes que recorren la regió.

A part de la bellesa natural del paratge, amb els seus extensos penya-segats i imponents dunes, els voltants de Tadoussac alberguen un enclavament magnífic: l’estuari on conflueixen els rius Sant Llorenç i Saguenay. Aquesta barreja d’aigües riques en nutrients – fredes les del Saguenay i més càlides les del Sant Llorenç – congrega nombroses balenes entre els mesos de maig i octubre, quan acudeixen per alimentar-se i per aparellar-se. Durant tot l’estiu i la tardor, del port de Tadoussac salpen vaixells a diari per albirar des de balenes “geperudes” fins a “blaves”, així com varies espècies de dofins. Una altra opció consisteix en realitzar una sortida a bord d’una llanxa zódiac o en caiac. Bé, d’això ja en parlarem en el dia de demà. Ara tenim feina en anar al nostre allotjament en el poble de Tadoussac, assentar-nos i preparar-ho tot per tenir-ho a punt.

Tadoussac

Ara sí, disposarem d’un xic de temps per anar a passejar pel poble i visitar-lo. El primer de tot, però, serà visitar l’Oficina de Turisme del poble, per si hem d’actualitzar documentació o tenim qualsevol tipus de dubte (realment es diu “Maison du Tourisme de Tadoussac”).

Possiblement aquesta visita a l’oficina de turisme l’haurem de deixar per l’endemà, ja que tanquen a les 17h. Si és així, continuarem la nostra visita pels carrers del poble. Observarem la “Chauvin Trading Post”, la qual és una reconstrucció del primer establiment construït a la Nova França al 1.600. Establert en el 1600 per Pierre de Chauvin de Tonnetuit, el post comercial de Tadoussac fou testimoni del naixement de Nova França. Aquí, els aborígens i els europeus no solament varen intercanviar béns, sinó que també compartiren coneixements i valors. Descobreix la història visitant aquest emblemàtic lloc, que segueix rebent visitants de prop i de lluny.

Els horaris de visita son fins a les 18h (o sigui que segurament si volem entrar-hi ho haurem de fer en un altre dia). Els preus per entrar-hi son de 6$ l’entrada d’adult.

Chauvin Trading Post

També distingirem una petita església, la “The little Chapel”, la qual és l’església de fusta més antiga de Nord-amèrica, construïda en el 1747. Una petita joia.

The little Chapel de Tadoussac

I tot passejant ens aproparem als miradors del fiord per a veure el capvespre. El camí “Sentier de la Pointe de l’Islet” està molt proper al centre del poble i és fàcilment accessible (son uns 900 metres de recorregut, els quals recorres una petita península que forma en un costat del poble). Un cop a la punta (“pointe de l’islet”), tindrem paciència i podrem veure com les balenes surten a respirar a prop de la riba a pocs metres de nosaltres.

Sentier de la Pointe de l’Islet
Miradors en el Sentier de la Pointe de l’Islet

Si ens interessa i encara hi ha força llum, podem anar a veure el capvespre acostant-nos a la zona coneguda com les “Dunes de Tadoussac”. Es troben a menys de 6 kilòmetres del centre del poble, cap a l’est. La zona disposa d’un aparcament per a vehicles, un camí, dos miradors i un Centre d’Interpretació (“Maison des Dunes”). La seva visita també la podem deixar per un altre dia que hi hagi més temps.

Les “dunes” de Tadoussac

I finalment, també hem de tenir en compte que al mateix poble de Tadoussac, hi ha un museu molt especial que pot agradar molt als petits de la casa (i als no tant petits). Es tracta del Museu “Marine Mammal Interpretation Centre”. Traduït significa el Centre d’Interpretació de les Balenes. Els horaris d’obertura son de 9 a 18h, i els preus son de 15$ pels adults (els nens i persones menors a 17 anys entren gratuïtament). La durada de la visita es preveu en 1 hora, o més. L’exposició està en francès, però es pot experimentar amb un fulletó amb anglès. Els naturalistes del museu parlen l’anglès perfectament.

L’edifici del Museu

El Centre d’Interpretació de Mamífers Marins (CIMM) presenta una exhibició sobre les balenes del riu Sant Llorenç i la investigació científica relacionada. Aquest museu de ciència rep a més de 35.000 visitants cada estiu, el què el converteix en el museu més popular de North Shore! El CIMM és administrat per el Grup d’Investigació i Educació sobre Mamífers Marins (GREMM).

Sala dels esquelets. Impressionant

En el CIMM, un pot conèixer de prop a un catxalot de 13 metres de llarg, veure les barbes de la balena franca Piper, tocar una dent de narval i explorar el món acústic de les balenes. Descobreix la col·lecció més gran d’esquelets de balenes al Canadà! Els naturalistes estan presents per respondre a les seves preguntes. I, si mantens els ulls oberts, inclús podries tenir sort i veure una beluga nedant a tir de pedra!

El CIMM és una institució museística reconeguda per el Ministeri de Cultura i Comunicacions de Québec.

Interior del museu

I amb aquesta informació, donem per finalitzada la jornada, que avui ha estat un dia força complet i bastant cansat, a causa potser del desplaçament que hem realitzat.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (483km i 5h 57min):

Categories
QUEBEC

2. Montréal: Vieux-Montréal i barris del centre

Avui ens passarem el dia sencer de visita per Montréal. La nostra intenció és visitar el centre durant el matí, anomenat el Vieux-Montréal, i durant la tarda, altres zones cèntriques també, però amb la possibilitat d’utilitzar el metro de la ciutat, així com el transport de busos urbans. El ticket individual costa 3,25$ i es pot comprar en les màquines de les estacions de metro, o bé a bord del bus, per lo que tindràs que tenir l’import just en monedes, ja que no dóna canvi. Aquest ticket et permet tots els canvis entre metro i bus en 120 minuts. També hi ha un ticket de 2 viatges que costa 6$ amb el que estalvies una mica. Per últim, si volem utilitzar-lo força durant la tarda, existeix el 1 day ticket (24 hores completes des de la seva validació), costa 10$ i es ven a les estacions de metro o botigues especials.

Durant el matí

Així doncs, començarem la visita al Centre Històric per la Place de Jacques Cartier, la qual es troba en ple centre neuràlgic. Et recomanem iniciar la visita a la ciutat des del mateix centre del casc històric, ja que és una de les zones amb més encant de Montréal. Els vilatans l’anomenen “Vieux Montréal” i és una autèntica joia: carrers empedrats, placetes, terrasses i un sense fi de restaurants i locals. Fou aquí on va néixer Montreal, allí per l’any 1642. Començarem la visita des de la Place Jacques Cartier, però recorrerem el màxim de carrers i carrerons d’aquest casc històric, ja que cada una té el seu encant.

Place Jacques Cartier

Ens dirigirem a la Rue Saint-Paul, la qual conta amb un rècord: és el carrer més antic de Montreal. Allí és on es concentrava tot el moviment de la ciutat en els seus primers anys, i això, com sembla, tampoc ha canviat. Això sí, ara no es ven peix fresc ni s’ofereixen els serveis d’un curtidor de pells o d’un ferrer… ara hi ha restaurants cars, botiges de souvenirs i molts de turistes.

Rue Saint-Paul

En aquest mateix carrer hi ha un bonic edifici, el miris per on el miris. És el Bonsecours Market, que es va construir en el 1847 i fou el mercat local durant més de 100 anys, encara que també va allotjar la seu de l’Ajuntament, i en l’actualitat hi ha exposicions, botiguetes i algun restaurant i cafè. La portada principal i la volta son una passada. En la mateixa Place Jacques Cartier, no ens hem perdut l’edifici de l’actual ajuntament: l’Hôtel de Ville.

Bonsecours Market
Hôtel de Ville, l’Ajuntament de Montréal

I just al costat del Bonsecours Market, hi ha una de les esglésies preferides de Montréal, la Notre-Dame-de-Bon-Secours (no confondre amb l’altra Notre-Dame de la que et parlarem més endavant). Després de la seva construcció en el 1771, molts mariners acudien a ella amb ofrenes per a demanar la seva protecció, així que se la va denominar l’Església dels Mariners. El què ens agrada tant d’ella és la terrasseta que té en la seva petita cúpula, des d’on hi ha unes vistes increïbles del Port Vell i de tot el Casc Històric de Montréal. També acull un museu dedicat a Marguerite Bourgeoys i un jaciment arqueològic en la seva cripta. Entrar a l’església és gratuït, però el museu i pujar a la cúpula son de pagament (14$ i 9$ respectivament). Els horaris son de 10 a 18h pels mesos d’estiu.

Notre-Dame de Bon Secours

Seguirem caminant per la Rue de la Commune, on hi ha unes quantes terrassetes, i arribaràs al Port Vell, que fou modernitzat fa poc i és una zona a l’aire lliure on més gaudeixen els vil·latans en el seu temps lliure. És com un parc, amb zones on descansar, unes passarel·les on realitzar uns bonics passejos al costat del Riu Sant Llorenç, una nòria, una platja, mercats i ambient del bò. Quan actua a la ciutat el famós Circ du Soleil solen instal·lar-hi la carpa aquí, en el port vell.

El Port Vell de Montréal

Un cop al Port Vell, et pots apropar fins a la Torre del Rellotge, un edifici de 45 metres d’alçada construït en el 1922 i que alguns diuen que recorda, amb algo d’imaginació, al Big Ben (en realitat l’única semblança és que els dos tenen rellotge). El millor d’anar fins allí és que tindràs una molt bona panoràmica del Pont Jacques Cartier, tot una icona de Montréal.

La Torre del Rellotge amb el Pont Jacques Cartier de fons

Travessant de nord a sud el Port Vell, arribarem a la Rue Saint-Sulpice i ens dirigirem a la Place d’Armes. Allí no et pots perdre una aturada en la Basílica de Notre-Dame de Montréal, el temple religiós més important de la ciutat i un dels més importants de tot Canadà. Les seves dues torres frontals et recordaran als de la seva malparada cosina de París. A més, en el seu interior podràs contemplar les seves fenomenals vidrieres, aquestes inspirades en una altra de les esglésies franceses més famoses: Sainte Chapelle. La seva construcció va passar per diferents etapes, fins a veure-la tal i com avui se’ns presenta. Una curiositat: les seves dues torres bessones de 69 metres d’alçada tenen nom; una es diu “La Persévérance” i l’altra “La Tempérance”.

Per cert, cada dia a les 18h en el seu interior fan un espectacle de llums que val la pena de veure. Dura 45 minuts i costa 32$ (un pèl car). L’espectacle es diu “Aura”.

Basílica Notre-Dame de Montréal

La Basílica és la cara principal de la bonica Place d’Armes, però no el seu únic edifici important. En un dels seus xamfrans es manté en peu el Seminari de Saint-Sulpice. Es tracta ni més ni menys que del segon edifici més antic de Montréal. La seva construcció data de l’any 1687, i de la seva façana crida l’atenció el rellotge que hi ha sota el campanar, elaborat a París en el 1701 i un dels més antics d’aquest tipus en tot Nordamèrica.

Seminari de Saint-Sulpice, al costat de Notre-Dame

Al migdia

A hores d’ara, si és que encara no hi hem arribat, devem ser pels volts del migdia. És el moment, a part de buscar un restaurant i dinar, de sortir del casc històric i visitar altres barris i altres atraccions.

Al costat de la part antiga de Montréal, a peu, hi ha el Barri Xinès (que no és tant extens com per exemple el de Toronto), però sí que és força encantador. Pots sentir la oloreta dels seus restaurants, o la sensació de pau en el seu parc “Sun Yat-sen Park”. Aquest ambient et transportarà fins a Àsia!

El Sun Yat-sen Park, un lloc per evadir-se de tot
També cal dir, tot i que no hi podrem anar per falta de temps, que una de les zones més boniques de la ciutat és la Mile End, la qual està repleta de galeries d’art, botigues algo exclusives i llocs molt interessants on menjar a gust, encara que no massa econòmic.

Un altre barri que sí està més a prop del centre i que podem aprofitar per acostar-nos-hi, és sens dubte, Le Plateau Mont-Royal, un barri ple de casetes de pedra molt boniques que t’entraran ganes d’anar-te’n al banc a demanar una hipoteca. Podem acostar-nos a la plaça de Saint Louis Square, on és el millor lloc per a gaudir de l’ambient local.

Saint-Louis Square
Un dels plats típics de Canadà és l’anomenada “poutine”, i es tracta de patates fregides amb formatge i salsa de carn. Un dels llocs “llegendaris” que ho fan molt bé és a La Banquise, tot i que no està a la nostra ruta l’arribar-hi (es troba a 45 minuts a peu d’on estem). La podem menjar en qualsevol altre lloc que trobem.

I a prop de la Saint-Louis Square, a uns 900 metres (12 minuts a peu), es troba un altre dels llocs emblemàtics de Montréal, l’Hôtel-Dieu de Montréal, que acull un museu sobre la història de la ciutat i de la seva fundació, a més d’informació sobre l’evolució de la sanitat i la medicina. L’interès d’aquest lloc no radica tant en les seves exposicions, sinó en el propi edifici, doncs fou el primer hospital de Montréal, construït en el 1645, i per tant, un dels edificis més antics de la ciutat. L’entrada al museu costa 10$. Una curiositat: la traducció d’”Hôtel-Dieu” seria “Hotel de Déu”, i fa referència a que en el seu origen, eren institucions religioses les que s’ocupaven d’atendre els malalts.

L’Hôtel-Dieu de Montréal

Durant la tarda

Tenim un fotimer de propostes per realitzar aquesta tarda, ja us les anirem detallant. El que està clar, és que tot no ho podrem fer (com sempre, quina notícia!). Un bon pla seria acostar-nos al riu de Saint-Lawrence i fer un passeig en vaixell de 1 hora (Montreal: crucero turístico Le Bateau-Mouche por San Lorenzo | GetYourGuide). O si ens estimem més podem fer en plan romàntic, un creuer amb sopar pel riu (Montreal: Crucero con cena de cinco platos | GetYourGuide). Veureu que el primer pla és més econòmic que el segon.

Si escollim acostar-nos al riu, hem de saber que el mateix, posseeix unes quantes illetes al seu pas per Montréal. La més interessant és Île-Sainte-Hélène, un parc públic immens on passar una bona tarda en família. Allí s’hi troben “La Biosphère”, un museu dedicat al mediambient amb la seva enorme i famosa cúpula, o “La Ronde”, un parc d’atraccions que fa les delícies dels petits (i no tant petits). En la veïna Île Notre-Dame (una illa completament artificial) hi té lloc el Gran Premi de Fórmula 1.

Île Sainte-Hélène

Per altra banda, si tens ganes d’un passeig per la natura, o bé simplement estirar una mica les cames amb les millors vistes de Montréal, i no t’interessa el pla del riu, llavors ves al Parc Mont-Royal, el pulmó verd de la ciutat. Dirigeix-te al Belvédère Kondiaronk on les vistes son d’aquestes que et deixen sense respiració. Pots pujar-hi caminant o millor agafar el bus nº11 que recorre la carretera principal del Parc i et deixa com a 10 minuts del mirador. És possiblement un altre dels imprescindibles a fer a Montréal!

Vistes des del Belvedere Kondiaronk
Per la nostra informació, a l’igual que a Toronto, Montréal conta amb un sistema de passadissos i galeries subterrànies que s’utilitzen durant els mesos hivernals com a autèntics carrers, i que connecten estacions de metro, edificis, centres comercials i negocis. Aquí se n’hi diuen RÉSO (xarxa en francès), però també es coneix com a “underground city” i és que és així: una veritable ciutat sota els carrers de Montréal. Ens ha semblat algo molt curiós. També dit de passada, Montréal no té fama de ser una ciutat súper animada, tot i que hi ha algunes zones molt entretingudes quan baixa el sol, com per exemple el Gay Village o el Barri Llatí, relativament propers al centre.

Si segueixes el pla del mirador, també segur que t’interessarà anar fins a la direcció 1420 de Crescent Street, on hi ha un gratacels amb un enorme mural amb el retrat de Leonard Cohen, un dels millors cantautors de tots els temps.

Crescent Street, amb el retrat de Leonard Cohen

Seguidament, si t’agrada l’art, pots visitar el Montréal Museum of Fine Arts, especialment si vols aprofundir sobre l’art canadenc i, en especial del Québec. L’entrada costa 24$ pels adults, i el seu horari és de dimarts a diumenge de 10 a 17h. Potser ja no et donarà temps per entrar-hi…

Musée des Beaux-Arts de Montréal, a prop de Crescent Street
Si véns a Montreal en el mes de Gener, cal dir que a finals d’aquest mes hi ha una cita ineludible pels amants de la música electrònica: l’”Igloofest”. Això sí, no t’oblidis de portar roba pesada d’hivern, perquè el fred en aquestes latituds és cosa molt sèria. A l’estiu hi ha una gran quantitat de festivals de música, esdeveniments a l’aire lliure, mercats al carrer, etc…

En quan al tema arquitectònic, hi ha un edifici que et pot agradar. És el Palau de Congressos de Montréal (Montréal Convention Centre), el qual presenta una façana bastant impactant, ja que es tracta d’un mur cortina tot de vidre de diferents colors. Per fer-se una selfie!

Montréal Convention Centre

I un nou pla per realitzar durant la tarda (si descartem el del riu i el del pulmó verd), és anar fins al Parc Olímpic i pujar a la Montreal Tower, el qual és un lloc ben curiós. Es tracta d’una torre inclinada de més de 150 metres d’alt, la qual conta amb un mirador i diuen que les vistes son de les millors. Es tracta de l’estructura inclinada més alta del món. El preu per pujar-hi és de 22,5$. Segur que val la pena.

Montréal Tower

Per arribar-hi serà necessari agafar transport públic, ja que està a uns 7km del centre de la ciutat. Si estàs al centre, lo millor és agafar les línies 2 i 1 des de la Place d’Armes. T’hi porten directament amb menys de 30 minuts.

Per la nostra informació, hem de dir, que la ciutat està esquitxada per petites i no tant petites esglésies. Ja t’hem parlat de dues d’elles, però n’hi ha dues altres que son també molt interessants de visitar, com son la Cathédrale Marie-Reine-du-Monde, en ple centre financer (el contrast amb els gratacels és espectacular) i amb un interior que recorda a Sant Pere del Vaticà; i el Saint-Joseph’s Oratory, el centre religiós més gran del Canadà que conta a més amb una de les cúpules més grans del món. Visitar aquestes dues descomunals esglésies seria un altre dels plans a fer per aquesta tarda, per exemple. Si veus una mitja esfera que sobresurt en l’skyline de Montréal sabràs llavors de què es tracta.

Cathédrale Marie-Reine-du-Monde
Saint-Joseph’s Oratory
Per anar finalitzant amb la descripció de la ruta del dia, hem de dir que també hi ha la possibilitat d’anar a veure dos mercats locals de la ciutat, on ens trobarem amb multitud de productes frescs i també menjar a bons preus. Aquí a Montréal podràs anar al Jean-Talon Market o a l’Atwater Market. I finalment, també et proposem la possibilitat d’anar a veure un partit de hockey gel, el qual és un esport nacional canadenc! L’equip local és el més important de tot Canadà, els Canadiens, i juguen en el Bell Centre. Aquí pots veure quan seran els seus pròxims partits (Montréal Canadiens Schedule | Montréal Canadiens (nhl.com)).

Esperem que les atraccions i plans proposats us hagin fet servei per passar un dia completament increïble a la segona ciutat del país.

Per veure les atraccions proposades només cal que aneu en l’article general del viatge, on hi ha un mapa de google maps amb totes elles marcades. A partir del dia de demà, adjuntarem un nou mapa de google maps amb l’itinerari de la ruta marcada.

Categories
QUEBEC

1. Viatge: Vol Barcelona-Montréal

Montréal serà la nostra porta d’entrada al Québec, una de les províncies més curioses de Canadà. Aquí es parla francès i mentres camines pels seus carrers és difícil creure que segueixes a Nord-America. Chinatown es transforma en “Le Quartier Chinois” i els carrers empedrats del Vieux Port semblen els de qualsevol ciutat europea.

Es tracta de la capital cultural del Canadà. Aquest calidoscopi de cases, carrers i barris mal amalgamats, bé mereixen una visita.

Com hem vist abans en l’article, la forma més ràpida i còmoda d’arribar a Montréal des de Catalunya, és amb els vols directes de la companyia canadenca Air Transat.

En la simulació realitzada en la plataforma Skyscanner, el vol d’anada és a les 13:15h a l’Aeroport del Prat (BCN) i arribada a les 15:40h a l’Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau (YUL). La durada del vol (tenint en compte el canvi horari) és de 8h i 25min. Com podeu veure, doncs, a Montréal van 6 hores enrere respecte a Catalunya i Espanya.

Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau (YUL)

Un cop hem arribat a l’aeroport de Montréal (es troba a uns 20 kilòmetres a l’oest del centre de la ciutat de Montréal), la nostra intenció serà anar a buscar el nostre allotjament per dues nits.

L’allotjament el tindrem en el Casc Històric de la ciutat, el barri de Vieux Montréal. Com hem dit abans, no anirem a buscar el cotxe de lloguer perquè ho farem a les oficines de la companyia en el centre de la ciutat de Montréal, el dia que marxem.

En el cas que no pugui ésser, també hi ha l’opció d’anar a buscar el cotxe de lloguer en el mateix aeroport i aparcar-lo en el nostre allotjament. A l’hora de la reserva de l’allotjament, ho haurem d’haver tingut en compte i fer la reserva incloent una plaça d’aparcament.

En fi, en el cas que no haguem d’anar a buscar el cotxe de lloguer, per arribar al centre de Montréal ho farem mitjançant la xarxa de busos metropolitans, en aquest cas, mitjançant l’autobús 747 Express que ens durà en 39 minuts a la parada de “René-Lévesque/Saint-Laurent”, a 750 metres de la Place Jacques Cartier, on hi ha l’Ajuntament de la ciutat (Hôtel de Ville). La freqüència de pas d’aquest autobús és cada 30 minuts. El cost del bitllet és de 10$ (dòlars canadencs: avui dia, 1 dòlar canadenc equival a 0,76 euros), és a dir, ens costarà uns 7,6€.

Itinerari de l’autobús 747
Autobús a agafar
En resum, hi ha tres serveis d’autobusos per anar de l’Aeroport de Montréal al centre. El més ràpid d’ells és el 747 Express. El recorregut total comprèn 11 parades, i el servei està operatiu les 24 hores del dia, cada dia de la setmana. Amb el bitllet que has pagat pots viatjar en autobusos i metros del STM durant 24 hores. El bitllet s’adquireix a les màquines de la terminal d’Arribades. Els serveis regulars 204 i 209 també et porten de l’Aeroport de Montréal al centre. El 204 et porta de l’Aeroport de Montréal a l’estació de tren de Dorval. En quan al 209, connecta l’estació de Roxboro-Pierrefonds amb l’aeroport. Els bitllets costen 3,25$ i tens que pagar la quantitat exacta al conductor. També cal dir i saber que hi ha l’opció del taxi: hi ha una tarifa fixa de 41$ per anar de l’Aeroport de Montréal a qualsevol destinació al centre de la ciutat. Tanmateix, si vols anar a qualsevol altre lloc de la ciutat, la tarifa mínima és de 17,45$ i després es posa en marxa el taxímetre.

Bé, ja som al centre de la ciutat i hem anat a deixar les maletes en el nostre allotjament. La intenció d’aquest primer dia és assentar-nos al país, i si queda temps, anar a donar un passeig pels voltants de l’allotjament. També, si ens interessa, podem anar a qualsevol de les dues Oficines de Turisme del centre que hi ha a la ciutat. La que ens quedarà més a prop, ja que es troba a l’interior del barri Vieux-Montréal, està ubicada al 174 de la Rue Notre-Dame, fent xamfrà amb la plaça Jacques Cartier. L’altra oficina, està un xic més lluny, en ple barri financer de la ciutat, ubicada a 2,2km (uns 29 minuts a peu), en el 1255 de la Rue Peel, al costat de la plaça Square Dorchester.

Ubicació de les dues oficines de turisme del centre de la ciutat

En principi, la jornada d’avui la deixarem aquí, i en funció del temps i les ganes farem una cosa o altra. Segurament ens arribarà per anar a donar un volt pel casc històric de la ciutat.

Adjuntem la ruta realitzada des de l’Aeroport al centre de la ciutat, amb la inclusió de l’oficina de turisme visitada, en un plànol de google maps:

Categories
QUEBEC

Viatge al Québec (Canadà) en 15 dies

Viatjar a Canadà és un dels somnis viatgers que he tingut sempre. En aquest cas, però, es tracta d’un viatge a la Província Canadenca del Québec.

És un espectacular viatge que combina a la perfecció el ritme frenètic de les grans ciutats, amb la impressionant bellesa dels seus Parcs provincials, vorejats de tranquils cursos d’aigua. Urbanisme i naturalesa, des de les grans Montréal i Québec, a les rutes panoràmiques de la costa de Gaspé, una regió plena de contrastos que et sorprendran per la seva bellesa i el seu caràcter.

Centre Històric de Québec City

El Québec és massa gran com per llogar un cotxe i llançar-nos a fer kilòmetres sense rumb. Contràriament a lo què es creu, la major part del seu territori és privat o totalment inaccessible per als turistes. Si volem conèixer la naturalesa canadenca és indispensable que visitem els seus parcs nacionals o regionals. Però per això, ens hem d’organitzar bé ja que normalment s’han de conduir varies hores entre parc i parc.

Amb aquesta proposta de quinze dies us volem mostrar una ruta circular en la que visitar els principals punts turístics de Québec sense que us perdeu en la seva immensitat i podent treure el màxim profit a cada minut. Hi ha molts kilòmetres a recórrer (més de dos mil), i la planificació és indispensable per no acabar exhausts i contrariats per no haver visitat allò que ens havíem proposat.

Rocher Percé, a la península de La Gaspésie

En aquest article et detallaré pas a pas com organitzar una ruta pel Québec en dues setmanes. Un tros de viatge, sí senyor.

L’extens riu Sant Llorenç és l’artèria històrica i espiritual de Canadà. Per aquesta ruta fluvial han circulat pobles nadius i colonitzadors, mercaderies i noves idees.

El viatge que recorre els 1200km que segueixen els marges del riu Sant Llorenç (Saint-Laurent per els quebequesos) fins a l’Atlàntic permeten descobrir una varietat de paisatges que et deixen sense respiració. El Sant Llorenç divideix en dos parts la província de Quebec, un territori quasi tres vegades major que França. Per la riba nord es troba la regió de Charlevoix amb les seves muntanyes Laurentines, els seus nombrosos llacs, boscos i la infinita tundra que arriba fins la Badia de Hudson. En la riba sud la península de Gaspé es prolonga com un braç que s’endinsa a l’Atlàntic. En les ribes del Sant Llorenç viuen la gran majoria dels quasi nou milions d’habitants de la província.

Saguenay Fjord

De manera general, podem resumir aquesta ruta com una ruta circular que comença i acaba a Montreal. Visitarem, a part de Montreal, la ciutat de Québec, el fiord de Saguenay (amb albirament de balenes inclòs), creuarem el riu Saint-Laurent, veurem foques en el Parc Nacional de Bic, pujarem a la muntanya més alta del Québec en el Parc Nacional de la Gaspésie, visitarem una de les colònies d’alcatraços més espectaculars del planeta en la Île Bonaventure i gaudirem de passejos en les poblacions marítimes de la regió de la Gaspésie.

Jacques Cartier National Park

Pot semblar la Província Canadenca del Quebec una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles amb encant.

La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones del Quebec i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el país o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta circular pel Quebec de 15 dies, durant els mesos estivals. Adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar:

  1. VIATGE: VOL BARCELONA – MONTRÉAL
  2. MONTRÉAL: VIEUX MONTRÉAL I BARRIS DEL CENTRE
  3. TADOUSSAC: DESPLAÇAMENT A TADOUSSAC + VISITA + SENTIER DE LA POINTE + DUNES TADOUSSAC
  4. TADOUSSAC: ALBIRAMENT DE BALENES + SENTIER DU FJORD
  5. TADOUSSAC: RUTA TADOUSSAC – LAC SAINT-JEAN
  6. RIMOUSKI: PARC NATIONAL DU BIC
  7. SAINTE-ANNE-DES-MONTS: PARC NATIONAL DE LA GASPÉSIE
  8. GASPÉ: PARC NATIONAL FORILLON
  9. PERCÉ: ÎLE DE BONAVENTURE
  10. CARLETON-SUR-MER: CARLETON-SUR-MER + MIRADOR DEL MONT SAINT-JOSEPH
  11. QUÉBEC CITY: DESPLAÇAMENT CARLETON-SUR-MER A QUÉBEC CITY
  12. QUÉBEC CITY: VIÉUX-QUÉBEC
  13. QUÉBEC CITY: MONTMORENCY FALLS + SANCTUAIRE SAINTE-ANNE-DE-BEAUPRÉ + SAINTE ANNE CANYON + ÎLE D’ORLEANS
  14. QUÉBEC CITY: PARC NATIONAL DE JACQUES CARTIER
  15. VIATGE: VOL MONTRÉAL – BARCELONA

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar:

Una ruta pel Quebec en 15 dies és el temps ideal per donar la volta a la regió sense presses. Hi ha tants llocs a veure al Québec que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa té que estar molt ben estudiada per saber on pots dormir cada dia i per optimitzar el temps.

Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge inoblidable. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduir cada dia, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

Veuràs que en la planificació diària hi ha les atraccions que pots arribar a veure en el dia. Es tracta d’això, de les atraccions que pots arribar a veure, no les que veuràs, que és molt diferent. He pensat en posar-te les atraccions que hi ha per la zona i que tu puguis prioritzar a través dels meus comentaris. Aquí també prioritzarem quines son les més importants i quines valen més la pena que d’altres.

A part del detall del programa de viatge, t’adjuntaré alguns dels principals consells per viatjar per lliure pel Québec. Corresponen a 4 grans camps:

  1. Vols
  1. Transport
  2. Allotjaments
  3. Sanitat i assegurança de viatge
  1. Vols

La clau és buscar els vols amb molta antelació. Com més t’apropis a les dates, més probabilitats tindràs de que els preus es dupliquin i augmentin. El nostre viatge és per els mesos estivals (juliol i/o agost), per tant, amb molta antelació fes una cerca exhaustiva dels millors preus a la plataforma de Skyscanner

(Skyscanner | Busca vuelos baratos, hoteles y coches de alquiler).

Els vols més econòmics des de Barcelona a l’Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau (Aeroport Internacional de Montréal –YUL-) seran els operats per la línia Air Transat (la qual és una companyia canadenca que té la seu a l’aeroport Internacional de Montréal).

A nosaltres quatre (dos adults i dues nenes de 13 i 16 anys), el vol d’anada i tornada amb els extres ens surt a uns 2.004,92€, on el vol d’anada serà directe des de Barcelona, i en el vol de tornada haurem de fer una escala d’1 hora i 40 minuts a l’aeroport de Toronto (Pearson International).

Air Transat en l’agost fa tres vols directes a la setmana a Montréal, així com també fa 3 vols directes de tornada des de Montréal, però no els fa el mateix dia que els d’anada, sinó altres dies, per això de tornada, si volem un vol una mica econòmic, haurem de fer una escala.

2. Transport

No tenim ni el més mínim dubte: roadtrip per lliure amb cotxe de lloguer! És la única forma d’arribar a tots els llocs, i les carreteres panoràmiques son d’aquestes que et deixen aturdit durant hores. A més, la Gasolina a Canadà és bastant més barata de lo que ens esperàvem (avui es troba a 1,26$/litre). Descarrega’t la app Gas Buddy per saber els preus actualitzats i les gasolineres més properes.

Per reservar i triar la companyia sempre recomanem utilitzar el comparador de cotxes de lloguer “Autoeurope”( Alquiler de coches baratos desde 7€/día con Auto Europe), per nosaltres és el que millors preus ofereix i més cobertures.

I si vols optar per llogar una furgoneta o una autocaravana, en aquest cas també surt millor utilitzar la web “Motorhome Republic”( Motorhome Republic Home – Campervan Hire and RV Rental) que compara varies empreses de lloguer i es poden obtenir bons descomptes. Per trobar campings on pernoctar pots utilitzar la app “WikiCamps CA” (hi ha pocs llocs gratuïts on aparcar i passar la nit, però n’hi ha), o reservar a través de la web oficial de Parcs Nacionals “reservation.pc.gc.ca”(Reservation Service – Plan your visit (pc.gc.ca)).

La intenció que tenim és visitar primer Montreal, per tant, el cotxe de lloguer no el necessitem per res, i un cop visitada la ciutat, anar a l’oficina del centre a buscar-lo per iniciar la roadtrip pel Québec. En canvi, sí que tenim previst retornar-lo a l’aeroport directament, perquè vindrem de la ciutat de Québec City. Per això mateix, se’ns aplica la Taxa addicional One Way.

3. Allotjaments

Hotels, apartaments, albergs, granges,… qualsevol opció d’allotjament al Québec és cara, i els llocs més econòmics volen ràpid. Per reservar allotjament, un cop més et recomano que ho facis amb molta antelació i comparis preus. Més encara si viatges en temporada alta:

4. Sanitat i assegurança de viatge

És important saber que els turistes NO estem coberts per la sanitat pública gratuïta de Canadà. I la privada precisament barata no és. Estant a més en un viatge en el que hi haurà un xic d’acció, és totalment recomanable contractar una assegurança de viatge amb altes cobertures.

Malgrat no pertànyer a la Unió Europea, a Islàndia té validesa la Targeta Sanitària Europea. Per altra banda, creiem que és necessari viatjar amb assegurança de viatge. La pròpia ambaixada espanyola a Islàndia recomana viatjar amb assegurança privada si és que es realitzaran activitats a l’aire lliure. Pots contractar la teva assegurança amb qualsevol de les companyies de confiança que tinguis. Uns extres a tenir en compte és que disposi de límits molt amplis en assistència mèdica i a més s’incloguin esports d’aventura (bicicleta, caiac, senderisme,…), i també s’inclogui cobertura Covid: despeses d’anul·lació en cas de resultar positiu, despeses d’hotel per a possibles quarantenes o tancament de frontera, proves PCR en destí i més.

Categories
SUÏSSA

12. Matterhorn Glacier Paradise: Matterhorn Glacier Paradise + Glacier Palace + Zermatt

Ens hem hagut de fer la pregunta de: i si comencem per…? Finalment ha pesat més el motiu de la climatologia i producte de les previsions que no son prou bones per a Zermatt, hem decidit guardar-nos el dia de Gornergrat i començar per una altra cosa, com per exemple per l’activitat de més alçada (a veure si així estem per sobre els núvols, jeje…).

La idea d’avui, doncs, és pujar en el telefèric més alt dels Alps, i a la tarda, explorar a fons Zermatt. També hi havia la possibilitat de realitzar al migdia una gran caminada, però no ho vam realitzar. La caminada, però, la descriurem per si a algú li interessa.

En realitat és que el Matterhorn Glacier Paradise és l’estació més alta d’Europa a la que es pot pujar còmodament en telefèric en uns 45 minuts. Estem parlant de 3.883 metres, i per tant, no està permès viatjar amb nens menors de 3 anys per si sofrissin mal d’altura. El Matterhorn Glacier Paradise és una estació d’esquí en la qual es pot practicar l’esquí durant tot l’any, inclús a l’agost hi ha gent pujant amb esquís des de Zermatt. Per arribar a dalt (parada de Klein Matterhorn) és necessari passar per 3 parades:

El primer que farem, com ahir, serà veure l’estat del temps a dalt de l’estació. Sembla que a l’àrea del poble de Zermatt no hi haurà gaire bon temps, però no veiem si a la zona de l’estació hi farà bon temps o no. Ho anirem a comprovar.

L’estació del telefèric del Matterhorn Glacier Paradise està al final del poble cap al sud. Ens hi dirigirem a peu o en bus (línia verda 571 – Bergbahnen). Des de la parada de bus de “Rothornbahn”(“Sunnegga-Rothorn”) o de “Getwingbrücke” son uns 1000 metres de distància que es poden fer a peu en 14 minuts. En el bus de la línia verda tardarem uns 7 i 6 minuts respectivament. Per tant, potser sí que val la pena agafar el bus elèctric, en qualsevol d’ambdues parades, ja que son correlatives. I així ho varem fer, varem agafar el bus elèctric.

Estació de Zermatt per pujar al Matterhorn Glacier Paradise

El primer tram és fins a Furi, i els horaris de pujar cabines son de 6:30 a 17:50h (última baixada de Furi a les 18:00h).

De Furi es continua a Trockener Steg, i els horaris d’obertura son de 6:45 a 16:30h (última baixada de Trockener Steg a les 16:45h). I finalment, l’últim tram, de Trockener Steg fins a Klein Matterhorn, on els horaris son de 7:00 a 16:15h (última baixada de Klein Matterhorn a les 16:30h). Hi ha tres trams però només un cop hem de canviar de cabina, és a Trockener Steg (De Zermatt a Trockener Steg, i de Trockener Steg a Klein Matterhorn).

El preu del bitllet d’anada i tornada a Klein Matterhorn ens costaria 114,50chf, però amb la PEAK PASS és gratuït.

Pujant des de Zermatt, abans d’arribar a Furi
Passem Furi
Ens enfilem cap a Trockener Steg
Aparició de les primeres glaceres a la vista
Zermatt a baix de tot
Més glaceres. Aparició dels primers núvols de perturbació
Vistes de les glaceres pujant
S’observa la perturbació a dalt del cim de Kleine Matterhorn
Vistes impressionants pujant
Pugem i passem per sobre de glaceres
A punt d’arribar a Kleine Matterhorn
Finalment entrem a dins del núvol de la perturbació. Llàstima, ho haurem d’intentar un altre dia si podem
Un cop arribem a dalt de l’estació, veiem que en aquell moment entrem dins l’afectació d’una perturbació, i producte de la mateixa no podrem veure gairebé res. Únicament les activitats i atraccions que estan a l’interior. Ens haurem de conformar, doncs, amb la climatologia que tenim.
Cal dir que l’estació de Klein Matterhorn té una plataforma d’observació de 360º que és com estar al paradís. En dies assolellats pots arribar a veure el Montblanc. Pots veure uns increïbles 38 pics de quatre mil metres i 14 glaceres. I una visita obligada és el paradís glaciar de Zermatt, que està format per varies atraccions:
1) Cinema Lounge: Sala futurista amb projeccions de documentals. Per fer una escapada de l’exterior. Com que feia mal temps, ens hi varem estar força estona i crec recordar que varem veure 3 o 4 documentals.
2) Glacier Palace: Palau de gel on tot està fet de gel i hi ha moltes atraccions. Durada de la visita, entre 30 i 45 minuts. El varem poder gaudir totalment.
3) Restaurant
4) Snowtubbing: Atracció estrella. Es poden fer curses de tubs de neu. En aquest dia no estava operativa.
5) Esquí d’estiu: Sobre la glacera Theodul, hi ha 21km de pistes. En aquest dia no estava operativa, producte del temps. És l’estació d’esquí d’estiu més alta i més gran d’Europa. El forfait d’1 dia d’esquí costa uns 88,00chf (nens al 50%) És important anar abrigats amb roba d’hivern, encara que a Zermatt faci calor, ja que l’entorn del Matterhorn Glacier Paradise es de neu i gel.
Estació de Kleine Matterhorn, mentres nevava
No es veia res a més de 50 metres

A causa del temps i la precipitació, la nostra intenció serà visitar el complet de l’estació interior a la muntanya.

Començarem per la visita al Glacier Palace:

Figures de gel
Interior del Glacier Palace
Glacier Palace

Un cop visitat el Palau de Gel, varem dirigir-nos cap al Cinema Lounge on es projectaven documentals relacionats amb el Matterhorn i entorns:

Sala del cinema lounge, amb la gran pantalla

Seguidament, varem entrar a la botiga de records ubicada en el restaurant, i poca cosa més varem poder fer aquest dia aquí a dalt. Ens disposarem a baixar, doncs, cap a Zermatt a veure si un altre dia tenim més sort.

Seguidament us passarem a anunciar la caminada que en principi havíem previst i que varem tenir que anul·lar. L’inici de la mateixa és en l’emplaçament de Furi. Furi és un petit llogaret del qual hi parteixen moltes caminades. La nostra proposta d’avui era realitzar-ne una, la qual l’hem muntat a partir de 3 caminades diferents:

  • Furi suspension bridge trail: Caminada circular de 3km que passa per un pont penjant de 100m. Durada: 1h
  • Furi – Zmutt – Zermatt: Caminada fins a un llogaret típic amb l’essència dels Alps de Zermatt, i baixada a Zermatt. Durada: 1h 45min
  • Furi – Blatten – Zermatt: Caminada fins a un llogaret típic amb l’essència dels Alps de Zermatt, i baixada a Zermatt. Durada: 1h 45min
Furi

La caminada que ens ha resultat és la següent: Furi – Suspension Bridge – Zmutt – Blatten – Zermatt. Durada total: 2h 45min. La caminada es compon de 3 parts diferenciades:

  • Furi – Suspension bridge – Furi: La primera hora de la caminada correspon a la caminada circular del pont penjant que hem descrit anteriorment. La passarel.la penjant s’eleva 90 metres verticals sobre el congost de Gornerschlucht. La vista fins a l’aigua espumosa del riu Gornera revela les tremendes forces naturals en acció. Començant la caminada a Furi, el camí primer travessa el llogaret i continua fins trobar-se una passarel.la de fusta que condueix a un petit rierol. Més endavant, el pont penjant de 100m de llarg, fet de gelosia i cables d’acer, condueix d’un cantó de la vall a l’altre.
Pont penjant, a Furi

Una vegada s’ha creuat, els caminants es troben un cop més en un idíl·lic bosc de muntanya amb pins pinyoners, làrixs i esquirols. Es tracta d’una excursió molt tranquil.la ja que pocs turistes la fan. En canvi és molt popular entre la gent local. També es visita un “jardí glaciar” (formacions antigues de quan la glacera arribava a aquestes cotes de muntanya), i per un parc infantil amb barbacoes. Ideal per fer pícnic.

  • Furi – Zmutt: Arribada a l’assolellat llogarret d’Zmutt (1.936m), per on el camí segueix el rierol de muntanya Zmuttbach. Zmutt, amb les seves casetes de fusta i la seva petita capella barroca rectangular de color blanc, és un altre dels punts escollits per a molts fotògrafs que desitgin capturar la màgia i l’essència de la vall de Zermatt en tot el seu esplendor. La capella d’Zmutt, amb el seu petit campanar sobre l’entrada, està dedicada a Santa Catalina d’Alexandria, la segona patrona del cantó del Valais, i és un lloc de calma que als pastors i guies de muntanya de la regió, els hi agrada visitar. Zmutt va ser la llar de l’històric Ulrich Inderbinen (ja mort), un dels guies més estimats a Zermatt, que amb 90 anys encara realitzava ascensions a la cima del Matterhorn.

La caminada comença a baixar i no s’aturarà fins a Zermatt.

Zmutt
Zmutt
  • Zmutt – Blatten – Zermatt: El llogaret de Blatten és un petit paradís dels Alps, i per nosaltres, un dels llocs més bonics que veure a Zermatt. Una dotzena de xalets, un restaurant amb hamaques i un parc infantil. Poc més necessita Blatten per a seduir, amb la imatge contínua del Matterhorn just a davant. Fins a Zermatt en una empinada baixada.
Blatten
Blatten

També hi ha la possibilitat de combinar aquesta caminada amb la visita a les gorges de Gorner Gorge que farem un altre dia a Zermatt, ja que el camí de Blatten a Zermatt hi passa per davant.

Un cop arribats a Zermatt i les forces totalment intactes, visitarem el poble de Zermatt. Tot el que puguem fer avui ja estarà fet. De la mateixa manera que si no ho podem fer tot, tindrem més dies per tornar-ho a intentar.

La nostra intenció avui és visitar el nucli antic primitiu de Zermatt, el qual es troba al carrer Hinterdorfstrasse. L’accés es fa per la via comercial i popular del poble, la Bahnhofstrasse. Un passeig per ella és quasi obligatori a Zermatt. Aquí, les botigues de roba de muntanya son les protagonistes, encara que també hi ha botigues de souvenirs i moltes botigues de luxe. Arribats a la confluència amb el carrer Hinterdorfstrasse, ens allunyarem del bullici, ja que aquest carrer és un dels més bonics a visitar a Zermatt perquè conserva els graners i les cases de quan Zermatt era tant sols un llogaret en el segle XIX.

Hinterdorfstrasse
Hinterdorfstrasse
Hinterdorfstrasse

És un petit entramat de cases antigues de fusta que et permet perdre’s una bona estona dels carrers més comercials i poblats. En definitiva, però, el centre històric de Zermatt és un bucòlic entramat de carrers amb cases de fusta i flors de colors.

A qualsevol hora del dia, hi ha molt ambient de gent que puja i baixa de les muntanyes. Altres, prefereixen assentar-se en alguna de les terrasses i reposar forces amb un bon cafè.

Dels llocs imprescindibles que veure a Zermatt, no et perdis l’església de Sant Maurici, l’església original de la qual és de 1.285, ja que l’actual està reformada el 1.980. També hi ha un cementiri on estan enterrats alguns dels alpinistes que varen perdre la vida escalant els Alps.

Església de Sant Maurici

I ben a prop de l’església i el cementiri, es troba el Matterhorn Museum-Zermatlantis, el qual és un museu dedicat al Matterhorn i de com ha estat i és la vida a Zermatt. És un dels llocs més interessants que visitar a Zermatt. S’hi explica la vida dels habitants de Zermatt abans de que existissin els funiculars i els telecabines. Hi ha una representació de cases antigues, on es pot veure com ha evolucionat el material d’esquí, i es projecta un audiovisual sobre el Matterhorn.

Museu del Matterhorn

L’entrada és uns 10,00chf per persona, i està obert cada dia de 15:00 a 18:00h de la tarda.

De totes les coses que encara es poden fer a Zermatt, les deixarem per un altre dia ja que avui ha estat una jornada força completa.

Categories
SUÏSSA

10. Lauterbrunnen: Schilthorn + Birg + Caminada de Mürren a Gimmelwald

Després de gaudir del minigolf i les muntanyes de la vall, avui arriba un dia molt complet que pot arribar a ésser força intens.

La intenció del dia d’avui és pujar a un cim mític com el “Schilthorn” i poder recórrer tots els seus entorns i racons com es mereix. La intenció del dia d’avui és també arribar i visitar a totes les parades del telefèric de l’Schilthorn, com Birg. A Mürren hi baixarem per fer una caminada molt interessant en baixada fins al poble de Gimmelwald. Finalment, de Gimmelwald a Stechelberg ho farem amb el mateix telefèric de l’Schilthorn.

Agafarem l’autobús de la línia 141 de color groc (ja ens el coneixem) que ens portarà a la parada de Stechelberg (la estació inferior del telefèric de l’Schilthorn).

Gràcies a la bona coordinació dels mitjans de transport suïssos, no ens haurem d’esperar gaire a l’estació del Schilthorn a Stechelberg. A més, també tindrem en compte que es tracta d’una sortida molt popular i que per tant, a certes hores deu estar molt massificada, convenint doncs, anar-hi amb uns horaris adequats per evitar les cues.

Arribada a la cima de l’Schilthorn

El Schilthorn està eclipsat per la merescuda fama que té l’excursió en tren al Jungfrau (que ja varem fer en un altre dia). De totes maneres, l’ascens en telefèric a la cima de l’Schilthorn (o dit també Piz Gloria), és un dels grans “highlights” d’aquestes vacances a Suïssa. El panorama des del cim és senzillament excepcional i permet obtenir algunes de les vistes més boniques dels Alps. A més, la muntanya està una mica mitificada pel fet d’haver-se rodat escenes d’una pel·lícula de James Bond.

Des de l’estació de Stechelberg (a baix la vall de Lauterbrunnen) surt un telefèric de gran capacitat (40-50 persones) fins a la seva cima, salvant un desnivell de més de 2.000m. A part de les estacions de sortida i d’arribada, hi ha tres estacions intermèdies més: Gimmelwald, Mürren (la que hi accedirem) i Birg. En aquestes estacions s’ha d’anar canviant de telefèric per anar salvant els diferents trams de muntanya. El trajecte dura aproximadament uns 40 minuts des de baix i és d’una gran bellesa.

Telefèric de l’Schilthorn al seu pas pel poble de Mürren

Només sortir de Stechelberg, el telefèric s’eleva vertiginosament entre les imponents parets de la Vall de Lauterbrunnen. Les vistes aèries del mateix no deixen a ningú indiferent i es pot observar com el deliciós poble alpí de Mürren va passant als nostres peus. Arribant a la seva destinació, sents com pots tocar al cel i a les grans cimes de neus eternes.

El trajecte en el telefèric va amenitzat amb la famosa melodia de les pel·lícules de l’agent 007, recordant-nos que anem a viure una aventura a l’estil de les del famós espia. L’estat d’ànim de la gent anirà depenent de les condicions climatològiques, que en aquesta alta muntanya son bastant variants. A nosaltres ens va fer un dia de nassos, amb un sol espatarrant.

Pujant al Schilthorn

L’horari de les sortides son cada 30 minuts i surten a l’hora i 25min i a i 55min. La primera sortida és a les 5,55h del matí.

El bitllet d’anada i tornada fins a l’estació de Mürren (de Stechelberg a Mürren) ens costaria 22,40chf, però amb la BORP és gratuït. En canvi el bitllet d’anada i tornada de Mürren al Schilthorn ens costaria 85,60chf, i amb la BORP se’ns redueix a la meitat, és a dir, a 42,80chf.

Arribats a l’estació superior de l’Schilthorn trobem l’immens mirador cap a les muntanyes Eiger, Mönch i Jungfrau i passant per més de 200 pics muntanyosos. A més hi ha una exposició interactiva anomenada “Bond World 007” que porta als visitants a un mon propi i ofereix emocionants detalls sobre el rodatge de la pel·lícula “Al servei secret de Sa Majestat” amb l’actor Agent 007 George Lazenby. També trobem el restaurant giratori “360º Piz Gloria”, el qual en 45 minuts gira sobre el seu propi eix.

Schilthorn
L’Schilthorn i el 007
L’Schilthorn i el 007
Schilthorn
Plataforma-mirador de l’Schilthorn
Schilthorn
Vistes des de l’Schilthorn
L’Eiger, el Mönch i la Jungfrau
Vistes des de l’Schilthorn

Després d’explorar-ho tot i de sotmetre’ns a una previsible i espectacular sessió de fotos, amb la pràctica totalitat dels pics més famosos dels Alps, i en la totalitat de les plataformes-mirador existents, ens decidirem a baixar. Això ho farem de diferent forma que en la pujada. La idea és que pararem a totes les estacions per extreure el màxim rendiment a l’emplaçament.

Els horaris de baixada son similars als de pujada. Baixa una cabina cada 30 minuts, a l’hora i 3min i a i 33min, sent l’última cabina per baixar a les 17:55h. Cal anar amb compte, doncs.

Baixem, i al cap de 7min parem a la següent parada, Birg. El més impressionant que té aquesta estació, a part de les vistes, és la seva ubicació i tots els elements que en formen part. L’estació de Birg està orgullosament situada en un massís rocós, 1000m per damunt de Mürren (la següent estació). Aquesta estació proporciona molta adrenalina perquè hi ha varies atraccions exposades. Sense fer la parada no s’hagués pogut veure.

L’atracció principal és “Thrill Walk”, una enorme estructura d’acer de 200m de llarg que baixa per les parets verticals de l’imponent massís rocós. S’adhereix a les roques abans de virar sota la plataforma d’observació i el telefèric, i acabar per sota de l’estació del telefèric. La passarel.la del penya-segat té una gran varietat de seccions, i proporciona una interacció entre l’aire, el vidre reforçat i la reixeta d’acer. També s’ha instal·lat un pont de corda estil Nepalí, de 9m de llarg, i un túnel d’arrossegament de 8m de llarg especialment dissenyat pels nens. Aquest últim però, està tancat i no el podrem gaudir. Nens i adults voldran provar-ho, segur.

Vistes imponents des de Birg
Vistes de l’Schilthorn des de Birg
Thrill Walk de Birg
Thrill Walk de Birg
Thrill Walk de Birg
Thrill Walk de Birg
Thrill Walk de Birg
Thrill Walk de Birg
Thrill Walk de Birg
Thrill Walk de Birg
Thrill Walk de Birg
Thrill Walk de Birg
Thrill Walk de Birg

La plataforma d’observació és l’”Skyline Walk”, on pots veure molta gent fent-se selfies. Et porta sobre l’abisme vertical i brinda un panorama increïble i vistes al buit. La plataforma s’estén des de l’actual terrassa Birg. Està construïda d’acer i vidre, amb un terra enreixat de quadradets, que s’integra amb el paisatge rocós irregular.

L’Skyline Walk de Birg

Finalment, també hi ha un restaurant amb una gran terrassa per prendre el sol i tenir les vistes de l’Eiger, Mönch i Jungfrau.

Segons els horaris abans esmentats, un cop es decideixi, es baixarà a la següent parada que és al poble de Mürren. Mürren és un poble que a l’igual que Wengen, no es permet circular amb cotxes, com varem veure l’altre dia. El medi ambient i la salut de les persones ho agraeixen.
L’objectiu de la parada a Mürren és iniciar una caminada fins a la següent estació del telefèric, el poble de Gimmelwald (també sense cotxes). Es tracta d’una caminada panoràmica bastant popular.

La caminada té una durada aproximada de 45 minuts i una llargada de 2Km, i es baixen un total de 275 metres. En si mateixa, és una caminada súper espectacular, on es veu clarament com de mica en mica ens anirem encabint en les parets de la Vall de Lauterbrunnen. Son caminades aptes per a tothom. En aquest cas, el terra està pavimentat i tot per fer-la més senzilla.

Poble de Gimmelwald
Caminada panoràmica Mürren-Gimmelwald
Caminada panoràmica
Caminada panoràmica
Caminada panoràmica
Caminada panoràmica a les faldes de la Jungfrau
Caminada panoràmica
Caminada panoràmica
Caminada panoràmica
Caminada panoràmica
Arribant a Gimmelwald

Arribem a Gimmelwald i ens adonem de la multitud de camins i corriols que discorren per l’entorn, i potser ens vindran ganes de continuar caminant. No hi ha cap problema perquè hi ha camins suficients i de sobres.

A Gimmelwald, però, agafarem el telefèric per baixar directament a Stechelberg, ja l’última parada de tot. Si volguéssim també es pot caminar fins a Stechelberg, però no ho aconsellem pel tema de guardar-nos les forces.

El telefèric de l’Schilthorn passa per Gimmelwald a les hores en punt i a i mitja, i l’última baixada hi passa a les 18:30h, per la qual cosa es tindrà en compte. Amb els horaris del telefèric a la mà, veiem que a Stechelberg hi arribem sobre les hores i 5min i les hores i 35min (cada mitja hora).

Baixant a Stechelberg
Baixant a Stechelberg

La idea és agafar l’autobús, des de la parada de bus més propera, en aquest cas la tenim a la mateixa estació de Stechelberg (“Stechelberg Schilthornbahn”). Agafarem el bus de la línia 141, el qual és de l’empresa Post Bus, i de color groc. El trajecte passa pel centre de la Vall de Lauterbrunnen.

Post Bus

L’autobús groc de la casa Post Bus hi passa a les hores i 12, i a i 42min. Això vol dir, que si volem continuar el camí amb bus, només ens haurem d’esperar un total de 7 minuts.

El bitllet d’autobús ens costaria 2,20chf, però amb la BORP és gratuït. L’últim bus passa a les 23:58h, o sigui que tenim molt de temps encara.

Així doncs, agafarem l’autobús groc de la línia 141, que en 9 minuts ens portarà directament a Lauterbrunnen. Ara bé, si tornéssim al nostre allotjament, hauríem de baixar 2 parades abans de “Lauterbrunnen Bahnhof”, a “Lauterbrunnen, Kirche” (església) i caminar menys de 100 metres fins al lloc.

Categories
CANTÀBRIA

15. CAMPOO I VIATGE: RUTA DEL PICO TRES MARES + LA FUENTONA DE FONTIBRE + TORNADA A MANRESA

Arribem a l’últim dia de les vacances, i segur que no tenim ganes de tornar a casa. Tenim ganes de continuar visitant i explorant aquesta magnífica terra que és Cantàbria. Avui visitarem una de les comarques més oblidades de Cantàbria, la comarca de Campoo-Los Valles. Aquí, durant el matí, farem una petita ruta de trekking molt fàcil fins al Pico Tres Mares. Les vistes des de dalt son espectaculars. Seguidament anirem a trobar el naixement del riu Ebre, visitant la Fuentona de Fontibre, amb el seu Centre de Visitants. I això serà tot, ja que després ens en tornarem cap a casa.

Un cop fetes les maletes i carregades en el cotxe, sortirem de Liérganes per anar cap al sud de Cantàbria, a l’Estació d’Esquí Alto Campoo, concretament anirem fins al Collado de la Fuente del Chivo, passada l’estació d’esquí (carretera CA-916). Hi ha uns 107 kilòmetres des de Liérganes, que es fan amb una hora i 19 minuts aproximadament.

El Collado de la Fuente del Chivo serà el punt de partida de la ruta que farem, i el lloc que ofereix unes vistes grandioses de les valls de Polaciones i el Puerto de Piedrasluengas, que dóna accés a Liébana.

Collado de la Fuente del Chivo
Pujant al Collado de la Fuente del Chivo. A baix es veu l’estació d’esquí
Mapa de la ruta a realitzar
Secció de la ruta a realitzar

La ruta que farem té algo menys de 3 kilòmetres (anar i tornar), una durada estimada de 1 hora, i un desnivell de 200 metres de pujada i de baixada. La ruta no presenta cap dificultat si hi ha bones condicions climatològiques.

Un cop tinguem el cotxe aparcat, abans de fer la ruta, anirem a observar el Mirador de la Fuente del Chivo, al costat mateix de l’aparcament habilitat.

Mirador de la Fuente del Chivo

I comencem amb la caminadeta. Des del refugi de la Fuente del Chivo s’agafa el sender que discorre per la cresta de la muntanya, fins arribar a l’estació superior del telecadira de la pista de El Chivo.

La ruta segueix per la cresta de la muntanya camí del Pico Tres Mares, d’on s’accedeix sense molta dificultat. Després de deixar enrere el remuntador superior de la pista d’esquí, ens trobem un petit promontori abans d’arribar a la cima. Un cop a dalt, les vistes son extraordinàries doncs es divisen les muntanyes palentines i els Picos de Europa i si el dia és net i clar, en la llunyania, el mar.

Pico Tres Mares

La peculiaritat d’aquest pic és que en ell neixen tres rius que aboquen les seves aigües a tres mars: el Nansa que desemboca en el Cantàbric; el Híjar que és afluent de l’Ebre i desemboca en el Mediterrani, i el Pisuerga que aboca en l’Atlàntic. El descens es fa per el mateix camí.

Un cop a l’aparcament del Collado de la Fuente del Chivo, agafarem el cotxe i portarem a terme el descens en direcció a Fontibre. De l’aparcament a Fontibre hi ha 24,4 kilòmetres (uns 29 minuts amb cotxe). Arribarem al poble de Fontibre, en el qual hi ha la Fuentona de Fontibre, que és considerada com el naixement del riu Ebre.

Naixement del riu Ebre

Envoltada de freixes i pollancres ens trobem a la Fuentona de Fontibre. Un monòlit de pedra coronat amb una petita estàtua de la Virgen del Pilar custodia el lloc: és el naixement del riu Ebre.

Conta amb un aparcament just al costat, allí podràs deixar el cotxe i baixar uns pocs metres fins al propi naixement. Té una zona per a fer pícnic.

En l’entorn immediat es troba el Centre d’Interpretació del Río Ebro, on el visitant coneixerà tots els detalls sobre el llarg recorregut del riu fins a la seva desembocadura.

Centre de Visitants del Riu Ebre a Fontibre

L’horari d’obertura del Centre és en temporada alta de 10 a 18h de dimarts a diumenge. L’entrada és gratuïta.

El Centre de visitants del Riu Ebre, pretén aproximar al visitant, el coneixement de la diversitat cultural, social i paisatgística que el riu ha generat al llarg de la història. En aquest sentit, el riu Ebre ha unit als pobles i cultures situats a les seves ribes, influint positivament en les activitats humanes que s’han desenvolupat des de sempre.

Vist el naixement i visitat el centre, ha arribat el moment d’anar a buscar el cotxe i entornar-nos-en a casa, i donar per finalitzades les vacances a Cantàbria. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (746,00 kilòmetres, en 8 hores i 24 minuts):

I fins aquí ha arribat el nostre viatge per Cantàbria. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

Categories
CANTÀBRIA

14. VALLES PASIEGOS: RUTA CABAÑAS PASIEGAS + EL CHURRÓN DE BORLEÑA o CUEVA PENDO/CASTILLO/MONEDAS o VISITA QUESERÍA o CENTRO DE INTERPRETACIÓN DEL ROMÁNICO o MUSEO ETNOGRÁFICO DE CANTÁBRIA

I arriba l’últim dia sencer de les nostres vacances a Cantàbria. La intenció del dia d’avui és repetir una visita a la comarca de los Valles Pasiegos, però fent un petit trekking per acabar de conèixer més l’entorn. Farem la Ruta de las Cabañas Pasiegas, des de San Roque de Riomiera. I com a segona activitat del dia, donarem a escollir entre… 5 opcions!!! Com podeu suposar, les 4 opcions que no es facin seran apuntades per un pròxim viatge a Cantàbria.

Agafarem el cotxe i anirem fins a San Roque de Riomiera, en la Comarca de los Valles Pasiegos. Hi ha 16,1 kilòmetres des de Liérganes (es fa amb uns 23 minuts amb cotxe). Aparcarem a la Plaza de San Roque, i des d’aquest lloc s’inicia la caminada. El circuït completa una distància de 8 kilòmetres, amb un desnivell de 200 metres, i un temps estimat de unes tres hores. La duresa de la caminada ens defineix que és mitja, i la ruta transcorre per carretera, pistes i camins.

Mapa de la ruta a les cabanes Pasiegas

Aquesta ruta ens permet conèixer algunes de les més de 800 cabanes que es reparteixen per el municipi. El recorregut s’inicia en la plaza de San Roque, des d’on un camí encatxat puja fins creuar la carretera comarcal que va de San Roque a Selaya.

Ruta de las cabañas pasiegas

A partir d’allí, la ruta transita entre finques de cabanes vividores i condueix cap al barrio de La Herrería, creuant en el trajecte el rierol de La Pedrosa.

Ruta de las cabañas pasiegas

A través de calçades parcialment empedrades que discorren sempre a mitja alçada sobre la vall del Miera, es creuen diversos paratges transformats per els usos ramaders tradicionals, amb cabanes pasiegas, algunes taques de bosc autòcton i un sens fi de praderies tancades amb murs de pedra.

Ruta de las cabañas pasiegas

L’ascens culmina en el barrio de Cortiguero, que és el punt més alt de la ruta, a quasi 750m. Un cop arribats en aquesta cota, el camí inicia un suau descens a través del barrio del Ahorcado, que conserva magnífics exemples de cabanes, algunes de les quals remonten els seus orígens varis segles enrere.

Ruta de las cabañas pasiegas

Un camí empedrat molt ben conservat ens condueix fins la carretera comarcal CA-643, junt a la que es localitza el puente de Los Pontones, construït en el segle XVIII com a part de l’antic Camino Real.

Seguint la carretera es baixa cap a San Roque, en la plaça del qual finalitza el camí.

Un cop realitzada la caminada, continuarem la nostra ruta en el dia d’avui, escollint una opció entre 5 propostes que tenim possibles per fer:

  • El Churrón de Borleña: En la mateixa comarca de los Valles Pasiegos, hi ha aquesta petita caminadeta (es tracta d’una passejada), de 4,6km (anar i tornar), on seguim un rierol i finalitza amb una cascada.
  • Cueva del Pendo / Castillo / Monedas: La Cueva del Pendo s’ubica al municipi de Camargo, al poble d’Escobedo, i està declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco (conté art rupestre paleolític). La Cueva del Castillo s’ubica al municipi de Puente Viesgo, i està declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco (conté art rupestre paleolític). La Cueva de las Monedas està a prop de la del Castillo, en el municipi de Puente Viesgo, i està declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco (conté art rupestre paleolític).
  • Visita a quesería: Proposem la visita a una granja-formatgeria anomenada el Pendo, ubicada al municipi de Camargo i al poble d’Escobedo.
  • Centro de Interpretación del románico: Ubicat a Villacantid, dins d’una església romànica, l’església de Santa Maria de Villacantid, en la comarca de Campoo-Los Valles.
  • Museo etnográfico de Cantábria: Ubicat al municipi de Camargo, al poble de Muriedas. Museu amb utensilis, eines d’oficis tradicionals, etc… Durada de la visita sobre uns 45-60 minuts.

El Churrón de Borleña

Ens dirigim amb el cotxe a la població de Borleña, ubicada a 35,4 kilòmetres de Liérganes (uns 31 minuts amb cotxe), a la comarca de los Valles Pasiegos.

Es tracta de la senda fluvial del Churrón de Borleña. És una ruta curta i sense cap dificultat, el què fa que sigui ideal per anar-hi amb nens. És una ruta completament verda. La vida neix per tot arreu d’aquesta senda. Podem aparcar en l’esplanada entre la bolera i les pistes esportives de Borleña. Des de la Bolera de Borleña la ruta anar i tornar son 4,6 kilòmetres, hi ha uns 75 metres de desnivell, i el temps efectiu estimat és de 1 hora i mitja o dues hores. Aquí tens espai de sobres per aparcar, i més endavant es complica una mica.

El Churrón de Borleña

Segueix cap a dalt per una carretera amb un mur de pedra en ambdós costats. Veuràs el Telecentro de Borleña a mà dreta.

Segueix el camí. Deixaràs el rentador del poble a la dreta, i quan vegis una casona amb escut típica muntanyesa de color blanc i els baixos de pedra, amb balcons de fusta i un rellotge de sol de pedra a peu de carrer, agafa el camí de l’esquerra. No necessites pujar més.

Està indicat per “Sólo Vecinos”, per lo que si no vas amb nens, és millor aparcar junt a la bolera del poble.

Aparcament al costat de la Bolera de Borleña

Aquesta senda és de fàcil accés i sense grans dificultats, en la que es segueix una senda fluvial fins a arribar al Churrón de Borleña, una cascada amb uns 20 metres de caiguda en la que cada pas és una delícia pels nostres sentits.

Després de caminar uns 200 metres per la senda, veuràs una casa un tant peculiar i a inicis del sender del rierol veuràs una indicació a la dreta que et mostra la ruta. A l’esquerra pots pujar cap a la Piedrona de Villegar, que es diu que és un rellotge solar d’origen celta, encara que no hi ha estudis que ho recolzin. Son 400 metres de desnivell, que podria ésser un xic dur per a nens. Millor seguim per el rierol de la Llana per gaudir de l’espectacle que ens espera.

Indicacions al mig del camí

Després de creuar el pont, et sentiràs que formes part d’un documental sobre la selva amazònica, quan en realitat és una ruta apta per a totes les edats que tenim a l’abast de la mà.

Pont d’inici cap a la dreta

Sembla que el color verd neix en la senda fluvial del Churrón de Borleña. Aquesta preciosa vall poblada de roures, freixes i verns fa que gaudeixis de la verdor refrescant inclús en els dies més calorosos de l’estiu; així com del plaer de caminar sobre les fulles en la tardor.

Sens dubte, és una ruta que es pot gaudir durant totes les èpoques de l’any en la que podràs apreciar que bé s’ha conservat el bosc original caducifoli de ribera.

De tota la molsa que tenen, sembla que als arbres els hi creixi cabell

La molsa creix amb una facilitat increïble, fruit de la frescor que genera la humitat d’aquest paratge. La ruta que et proposo és per fer-la en família, donat que és un trajecte de tant sols uns 75 metres de desnivell, un xic més evidents al final del nostre recorregut.

L’antiga Carbonera de Borleña

A meitat de camí et trobaràs amb la Carbonera. És el lloc del poble en el que abans s’enterrava la llenya perquè es convertís en carbó vegetal i estar calentets en el fred hivern “pasiego”, mostra de la saviesa dels nostres avant-passats.

A l’arribar al final de la ruta ens trobarem amb el Churrón de Borleña, que és una toba, una roca sedimentària molt porosa formada per l’acció de l’aigua en els paisatges de roca calcària (kàrstics). Al sortir a la superfície, l’aigua va dipositant el carbonat càlcic en la vegetació present en una font, o un riu. Amb el pas del temps es va formant la toba, com pot ser el Churrón de Borleña, i al desaparèixer els vegetals, fa que tingui aquesta forma porosa.

Aquest és l’aspecte del Churrón de Borleña en èpoques de poca pluja

En aquesta part final els nens necessitaran ajuda. L’únic risc que corren és poder donar-se una relliscada i que tinguis que posar-los-hi uns mitjons secs. És la única part en la que haurien d’anar de la mà.

En el gorg que crea el Churrón es crien un fotimer de granotes. Has d’anar amb compte i tenir molta cura de no trepitjar-les, perquè son un dels animals més complexes que existeixen, i mostren la qualitat de l’ecosistema local.

En el gorg del Churrón es veuen un fotimer de “capgrossos”

La senda és molt còmoda, i a lo millor es pot enfangar una mica els dies de pluja. A l’hivern, o quan comença el desgel en la primavera, et trobaràs unes cues d’aigua impressionants, així com el soroll que forma l’aigua al xocar contra el gorg.

Veuràs que també hi ha un mirador perquè puguis veure la Cascada des de tot el seu esplendor. Després d’haver jugat bastant amb els nens, retornarem sobre els nostres passos. És un espectacle de vegetació i aigua del que sembla que no pugui ser.

Paisatge de Borleña des del camí de retorn

Cueva del Pendo / Castillo / Monedas

Son tres propostes de coves. Les tres estan declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, i les tres contenen art rupestre paleolític, per tant, podem triar qualsevol cova de les tres aquí anunciades:

  • Cueva del Pendo: Ubicada al Barrio El Churi, al poble d’Escobedo. Horaris: de dimarts a dissabte de 10 a 14h i de 15 a 19h (sessions de 10:15h, 11:30h, 12:45h, 15:15h, 16:30h, 17:45h). Diumenge de 10 a 15:30h (sessions de 10:20h, 11:20h, 12:20h, 13:20h, 14:20h). Tarifes: 5€ entrada general (i nens a partir de 13 anys), 3€ entrada reduïda (jubilats, estudiants, famílies nombroses,…), 1,5€ entrada de nens i grups escolars (nens de 4 a 12 anys), entrada gratuïta nens de 0 a 3 anys.
Cueva de El Pendo
  • Cueva del Castillo: Ubicada al Monte Castillo, al municipi de Puente Viesgo. Horaris: de dimarts a dissabte de 10 a 14h (última visita 13:00h) i de 15 a 19h (última visita 18:00h). Diumenge de 10 a 15:30h (última visita 14:20h). Tarifes: 5€ entrada general (i nens a partir de 13 anys), 3€ entrada reduïda (jubilats, estudiants, famílies nombroses,…), 1,5€ entrada de nens i grups escolars (nens de 4 a 12 anys), entrada gratuïta nens de 0 a 3 anys.
Cueva del Castillo
  • Cueva de las Monedas: Ubicada al Monte Castillo, al municipi de Puente Viesgo. Horaris: de dimarts a dissabte de 10 a 14h (última visita 13:00h) i de 15 a 19h (última visita 18:00h). Diumenge de 10 a 15:30h (última visita 14:20h). Tarifes: 5€ entrada general (i nens a partir de 13 anys), 3€ entrada reduïda (jubilats, estudiants, famílies nombroses,…), 1,5€ entrada de nens i grups escolars (nens de 4 a 12 anys), entrada gratuïta nens de 0 a 3 anys.
Cueva de las Monedas

Visita a quesería

Proposem una visita a la Granja-Quesería El Pendo, ubicada al poble d’Escobedo, en el municipi de Camargo. Es tracta d’una explotació familiar que consta de dos ramats, un de 200 ovelles de races latxa i assaf, productores de llet i l’altre d’uns 50 caps de vàries races, per a carn. A més, en la formatgeria transformen la llet de la granja en formatge de llet crua d’ovella, de manera totalment artesanal.

Recomanem reservar per whats (639.844.106) o pel facebook. Les visites es fan durant tots els dies de temporada alta, a les 11h, 12h, 17h i 18h, i tenen una durada d’1 hora. Els preus son de 6€ pels adults i 3€ pels nens.

Granja-Quesería El Pendo

Centro de Interpretación del románico

Ens dirigim amb el cotxe a la població de Villacantid, en la comarca de Campoo-Los Valles. Des de Liérganes hi ha 84,10 kilòmetres (es fan amb uns 55 minuts).

El Centre està allotjat dins de l’església romànica de Santa María la Mayor, a escassos 6 kilòmetres de Reinosa. Construïda a finals del segle XII i coincidint amb el regnat d’Alfonso VIII, aquest centre d’interpretació es troba ubicat entre l’àrea geogràfica amb major concentració de romànic a Cantàbria: Campoo i Valderredible.

A Cantàbria les primeres esglésies romàniques comencen a aixecar-se de forma sistemàtica durant la primera meitat del segle XII. Situades sempre en les vies de comunicació utilitzades pels peregrins per anar a Santiago de Compostela.

Els horaris d’accés durant la temporada alta son de dimarts a dissabte de 10 a 14h i de 15 a 19h, i els diumenges de 10 a 15:30h. La última visita és a 30 minuts abans del tancament. Els preus son de 1,5€ per l’entrada normal (majors de 13 anys), i 1€ l’entrada reduïda (nens de 4 a 12 anys).

Centro de Interpretación del románico en Cantàbria

La visita al centre s’inicia a través d’una breu introducció sobre la fundació i principals característiques arquitectòniques i iconogràfiques en l’exterior i interior de l’església. L’interior està dotat d’audiovisuals que expliquen les diferents fases de construcció de l’església, els treballs de pedreria, les tècniques arquitectòniques, l’origen i desenvolupament del romànic en la regió. En aquest sentit, la intensitat artística del temple, es concilia amb la tecnologia més avançada.

Els diversos interactius i audiovisuals instal·lats en el centre ens permetran conèixer i interpretar les principals esglésies romàniques de les valls meridionals, sent aquest centre cultural el punt de partida que ens porti a conèixer llocs tant significatius com San Cipriano de Bolmir o Santa María de Retortillo, ambdues situades properes a la “Casa-Domus Juliobriga”, o la col·legiata de San Pedro de Cervatos i San Martín de Elines, veïnes al Centro de Interpretación de la Arquitectura Rupestre, entre altres.

Església de Santa Maria de Villacantid (Centre d’Interpretació del Romànic)

Museo etnográfico de Cantábria

Per visitar el museu hem d’anar fins al poble de Muriedas, en el municipi de Camargo (a 18,9 kilòmetres de Liérganes, tardant uns 18 minuts amb cotxe).

Els horaris d’obertura son durant els dies d’estiu de dimarts a diumenge de 10 a 14h i de 16 a 19h. L’entrada és gratuïta. Totes les visites son guiades i han de concertar-se mitjançant cita prèvia trucant al numero de telèfon 942.251.347.

Museu Etnogràfic de Cantàbria

El Museu s’estructura a partir d’eixos temàtics vinculats a la cultura i activitats tradicionals de Cantàbria amb el propòsit de desenvolupar una línia didàctica essencialment de naturalesa etnogràfica.

Però, no es pot oblidar la col·lecció pertanyent al capità Velarde que s’exposa en un dels espais, amb peces singulars com “La probanza de Hidalguía” segellada a Flandes en el 1652, i el “sillón frailero blasonado” amb els escuts d’armes dels Velarde i Ceballos del segle XVII.

La resta de les col·leccions del museu estan compostes per objectes de distinta cronologia i de variada procedència, elaborats fundamentalment en fusta.

Museu Etnogràfic de Cantàbria

I fins aquí l’exposició de les 5 opcions per triar. Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (284,00km i 4 hores i 35 minuts). Hem posat les cinc opcions de forma correlativa, com si fossin 5 activitats a realitzar, una darrera l’altre:

Categories
CANTÀBRIA

13. TRASMIERA/COSTA ORIENTAL: FARO DEL CABALLO AMB VAIXELL + RUTA DE LOS ACANTILADOS DE LIENDO o DE ISLA + ASCENSIÓN AL PICO VIRGEN DE LAS NIEVES

Avui serà un dia molt especial, perquè farem algunes de les activitats imprescindibles que s’han de fer si vols visitar Cantàbria. La primera que farem serà visitar l’icònic far anomenat Faro del Caballo. La visita, però, serà amb vaixell des de la localitat de Santoña. També s’hi podria arribar des de Laredo, així com fer-ho caminant des de Santoña. Explicarem les diferents opcions que hi ha. Seguidament farem una altra ruta per un tram de costa espectacular càntabre. Aquí donarem dues opcions per triar-ne una. La primera és fer la Ruta de los Acantilados de Liendo, a la Costa Oriental, i l’altre és fer la Ruta a los Acantilados de Isla, a Trasmiera. I finalment, mirarem d’arribar al cim del Pico Virgen de las Nieves, des del qual tens unes grans vistes de tot l’entorn cantàbric.

Anirem amb cotxe fins a Santoña, i aparcarem a prop del seu Passeig Marítim, concretament a prop del Monument a Juan de la Cosa, que és des d’on surt el vaixell que ens ha de portar a visitar el Faro del Caballo.

Mapa amb la ubicació de la sortida del vaixell

La companyia que fa el viatge amb vaixell s’anomena “Excursiones Marítimas Santa Clara de Asís”, i també fa el viatge des de la població veïna de Laredo, sortint des del seu Puerto Deportivo.

Mapa de Laredo amb la ubicació de la sortida del vaixell

Però, on anem? Al far més bonic del país! Et sembla una exageració? No sé si el Faro del Caballo de Santoña és o no és el far més bonic d’Espanya, però el què està clar és que fou construït per impressionar. L’accés, l’entorn, l’increïble color que ens mostra el Mar Cantàbric en aquest tram… Ho té tot!

El Faro del Caballo fou construït en l’any 1863 dins de la península del Monte Buciero a Santoña. Un entorn idíl·lic que el fa una visita imprescindible de la costa càntabre. Però no tot podia ésser tant fàcil. I és que per arribar als peus del far tenim que recórrer una petita ruta a peu. En el seu últim tram ens obliga a baixar més de 700 graons (700 graons altíssims que tindràs que remuntar a la tornada). Però hi ha una alternativa a la ruta a peu que és l’acostament amb vaixell o caiac, que és el què farem nosaltres (concretament en vaixell des de Santoña).

Faro del Caballo

Això sí, tens que saber d’antuvi que aquest lloc s’ha popularitzat moltíssim aquests últims anys. Els caps de setmana durant la temporada alta sol trobar-se abarrotat de gent per terra i mar. Així que, la meva primera recomanació és que intentis visitar-lo entre setmana o en temporada baixa.

Com hem dit, l’accés fins al Faro del Caballo es pot fer de dues maneres. O bé contractar una excursió amb vaixell des de Santoña o Laredo, o bé realitzar una senzilla ruta de senderisme, que s’inicia també des del passeig marítim de Santoña. Us recomanem ambdues coses, però nosaltres, avui, farem la primera opció (vaixell).

Passeig en vaixell des de Santoña

En aquest passeig en vaixell des de Santoña navegarem per la seva badia fins a trobar els cingles on es troba el famós Faro del Caballo, i des d’allí retornarem al mateix punt de partida.

El nostre passeig en vaixell per la costa de Santoña començarà junt al Monumento a Juan de la Cosa. Des d’aquest cèntric punt salparem cap al Parque Natural de las Marismas de Santoña: un espai natural únic on s’estenen diversos aiguamolls amb una gran varietat de fauna, especialment d’aus autòctones com “zarapitos reales”, “escribanos nivales” o “espátulas comunes”.

El Faro del Caballo des del mar

Navegarem també junt a altres icònics llocs de la costa càntabre com la desembocadura del riu Asón o la Playa del Puntal de Laredo. La nostra travessia també discorrerà paral·lela als paisatges del Monte Buciero, on observarem el famós Faro del Caballo.

Finalitzarem aquest passeig atracant en el mateix moll de partida. Abans de fondejar, divisarem des de l’embarcació el Passeig Marítim de Santoña.

El Faro del Caballo

El passeig té una durada de 90 minuts, i inclou un guia de parla espanyola. El preu de la sortida és de 12€ pels adults i de 6€ pels nens entre 4 i 12 anys. Les sortides en els mesos d’estiu son cada dia a les 11h, a les 12:30h i a les 16h. Et recomanem reservar una mica abans, si és on-line millor (Excursiones Marítimas – Paseos en Barco SANTOÑA LAREDO y (excursionesmaritimas.com)).

Com hem dit abans, també hi ha la possibilitat de realitzar una caminada fins al far des de Santoña. Aquesta, té una longitud d’anar i tornar de 9 kilòmetres (és circular), un temps total efectiu estimat de 3 hores, i un desnivell acumulat de 400 metres. La dificultat rau en que s’han de baixar i pujar més de 700 graons en el seu tram d’arribada al far. La sortida de la caminada és des del final del Passeig Marítim de Santoña.
Ruta de Santoña al faro del Caballo

En quan a les sortides en caiac, ho deixarem per un altre dia. Has de contar, però, amb una excursió que fàcilment arriba a les 4 hores… (Tour en kayak por el Faro del Caballo, Santoña (civitatis.com)).

Finalitzada l’excursió amb vaixell al Faro del Caballo, continuarem amb la nostra ruta en el dia d’avui. La nostra idea és fer una ruta a peu per un tram de costa espectacular càntabre. Aquí, donarem dues opcions i en triarem una:

  • Ruta de los Acantilados de Liendo, a la Costa Oriental.
  • Ruta a los Acantilados de Isla, a Trasmiera.

Ruta de los Acantilados de Liendo, a la Costa Oriental

En el municipi de Liendo es troben alguns dels paisatges costaners més bells i agrestes de Cantàbria. Son penya-segats pràcticament verges que amaguen petites platges.

Acantilados de Liendo

Volem descobrir una de les meravelles de Cantàbria. En concret, anirem a perdre’ns per els penya-segats de Liendo, un lloc allunyat del món.

La costa de Cantàbria es caracteritza per tenir unes fantàstiques platges de sorra a la vegada que unes increïbles vistes a la muntanya. Tanmateix, els penya-segats de Liendo son una fusió entre platja i muntanya, donant com a resultat uns paisatges naturals abruptes i impressionants. Anem a descobrir els penya-segats de Liendo.

Acantilados de Liendo

Liendo és un municipi situat a la comarca de la Costa Oriental de Cantàbria. Es tracta d’un lloc molt especial, ja que a diferencia de la resta de municipis costaners, conta amb una línia de penya-segats en comptes de platja. Això converteix a Liendo en el lloc idoni per contemplar l’horitzó i el mar des de grans elevacions rocoses.

Liendo neix sobre una vall tancada rodejada de muntanyes. Com a resultat d’això, la geografia dels seus paisatges fa que les roques arribin fins la línia marítima. Per lo tant, apenes hi ha platges, excepte petites cales situades entre roques.

Son llocs amb molta riquesa natural i biodiversitat. En aquests penya-segats habiten tot tipus de espècies, inclús voltors. Per altra banda, les vistes des dels penya-segats de Liendo son realment impressionants, sobretot durant l’estiu, quan els dies clars permeten contemplar la bellesa del Cantàbric i de tota la línia de la costa.

Playa de San Julián

La platja més coneguda que es pot visitar entre els penya-segats de Liendo és la de San Julián. Es troba en el propi municipi, en concret, a les afores del barri de Iseca Vieja. És un lloc emblemàtic per el poble, precisament per les vistes als penya-segats. Té 180 metres de longitud i des d’ella pots visitar els penya-segats, una ermita en ruïnes i inclús gaudir de les vistes a la vall de Liendo. Expliquen algunes llegendes que els antics contrabandistes arribaven en aquesta platja per a deixar-hi mercaderies.

A més d’aquesta platja existeix una segona, la playa del Arenal de Sonabia. Es troba més allunyada del terme municipal i té 154 metres de longitud. També la seva situació és única: neix als peus del mont Candina i s’oculta darrere el massís de la que fou una de les primeres platges nudistes que va existir a Espanya.

Playa del Arenal de Sonabia

La visita als penya-segats de Liendo és imprescindible per aquells que vulguin descobrir els paisatges de Cantàbria. Els penya-segats son d’una notable alçada i només veure’ls impressiona. És com viatjar a un entorn salvatge i nou, purament natural.

També, perquè es tracta d’una zona poc coneguda, per lo que serà tranquil·la i perfecta per aquells viatgers que busquen destins allunyats del bullici.

Playa de San Julián

A més, pels amants del senderisme, és el lloc ideal per fer rutes i gaudir del paisatge. Hi ha una ruta de cinc kilòmetres entre San Julián i Hoya de Somante. Pràcticament pot fer-la qualsevol. En el camí passaràs per les ruïnes de l’ermita de San Julián, un antic punt de pas del Camino de Santiago.

Però sobretot, la principal raó per visitar els penya-segats és per el paisatge. Sen dubte, es tracta d’un lloc aïllat de la vida i el urbanisme. Un lloc apenes alterat per la mà de l’home. Solament per aquells amants de la platja i la tranquil·litat.

Aprofita l’oportunitat de visitar la zona oriental de Cantàbria. Gaudiràs de la bellesa d’un dels paisatges més increïbles d’Espanya. I no solament això, sinó que podràs aprofitar el viatge per descobrir el municipi de Liendo. Conta amb un bell casc històric que val la pena conèixer. I sobretot, podràs aprofitar per a gaudir d’un passeig tranquil.

La nostra intenció és fer una petita ruta de trekking. Arribar amb el cotxe a l’aparcament de la Playa de San Julián i caminar en direcció a la Punta Las Presas o a la Playa del Arenal de Sonabia. Hi ha uns 6 kilòmetres (anar i tornar) i es tarda unes 2 o 3 hores per realitzar-la.
Vistes espectaculars des de la Punta Las Presas
Vistes espectaculars des de la Punta Las Presas

Ruta a los Acantilados de Isla, a Trasmiera

Aquesta és la segona opció per triar. Hem d’anar en direcció al poble d’Isla, i con cretament a la zona de platges on es troba la majoria de la infraestructura hotelera del poble. Hem d’arribar fins la porta principal del Camping d’Isla, que està perfectament indicat mitjançant senyals. La ruta comença en la porta del Camping, on podrem deixar el cotxe. Aquí hi ha dos rètols informatius de la ruta.

Camping Playa de Isla, inici i final de la ruta
Mapa i secció de la ruta d’anada (el total és anada + tornada)

La ruta té una longitud de 8 kilòmetres (4 d’anada + 4 de tornada, pel mateix camí: lineal), un desnivell de 108 metres i una durada estimada de 3 hores (anar i tornar).

Encara que la ruta s’inicia amb una pronunciada pendent, la resta de la ruta és suau i relaxada. Tot el camí està degudament senyalitzat per balises i indicadors. Comencem l’ascens recorrent uns pocs metres per asfalt, en direcció a uns dipòsits d’aigua. En aquest punt comencem a tenir unes meravelloses vistes dels penya-segats.

Continuem l’ascens per un sender de terra paral·lel al litoral, deixant la costa a mà dreta. Coronant la cima veurem una senyalització de fusta indicant Cabo Quejo i las Antenas.

Continuem de front i a pocs metres divisem el Cabo Quejo i una balisa que ens indica el sender de baixada a ell. Una vegada estiguem en el Cabo, tindrem unes espectaculars vistes d’Isla, Noja i Ajo, gaudint de l’agrest paisatge.

Ruta acantilados de Isla

Tornarem a pujar al sender inicial, que no deixarem fins arribar al punt final de la ruta d’anada, en la platja de La Arena. La tornada la realitzarem pel mateix camí.

Ruta acantilados de Isla

Explicades les dues rutes, ja tenim una base per a poder escollir quina farem. Les dues valen molt la pena, i és trist que no puguem fer-les totes dues. Haurem de deixar coses per un altre viatge a Cantàbria, perquè Cantàbria, com sabeu, és infinita…

I finalment, per acabar el dia, us proposem una aproximació per tal de pujar al Pico de la Virgen de las Nieves, en la comarca de Asón-Agüera. Hem d’anar amb el cotxe al poble de Ampuero, que és on realment comença l’ascensió per carretera. Ampuero està a uns 18,8 kilòmetres de Santoña (uns 22 minuts en cotxe).

Hem de sortir d’Ampuero per l’est, pel Barrio de La Bárcena, on agafarem la carretera CA-510 i ja no l’haurem de deixar fins al final, al cap de 10 minuts aproximadament (farem uns 6,6km des d’Ampuero per aquesta carretera CA-510). Quan arribi el moment agafarem un trencall a mà dreta i seguirem el camí per una altra carretera més estreta i amb més corbes, la SV-5211.

Agafarem el trencall a mà dreta, per una carretera asfaltada més estreta, seguint les indicacions d’Ermita de Las Nieves

La senyal ens diu que encara falten 5 kilòmetres per l’ermita, i continuarem amb la carretera SV-5211 fins a la seva finalització. Ja veurem que quan s’acabin aquests 5 kilòmetres ja no podrem avançar i tindrem l’ermita a sobre un petit turonet a la nostra dreta. En aquell punt haurem de deixar el cotxe i pujar-hi a peu. Tranquils, que només s’han de fer a peu uns 500 metres com a molt!!!

Marcatge de la ruta que seguirem, amb les variants que existeixen

En total hem fet des d’Ampuero uns 12 kilòmetres de cotxe. Els últims 500 metres els haurem de fer a peu, i son una mica durs, tot i que el sender és ampli. Val la pena arribar-hi perquè és una de les millors panoràmiques que veure a Cantàbria amb nens. Per la vessant oest es pot veure la comarca del Asón, Laredo, Santoña i Santander. Per la vessant sud, en la porta de l’Ermita, l’embassament del Juncal amb un bosc de roures i salzes preciós, però millor no passar amb nens de l’Ermita, perquè és una mica perillós i ja sabem que els nens mai paren quiets.

Ja has arribat a l’Ermita de la Virgen de las Nieves a Cantàbria
Les vistes de Cantàbria des del Pico de las Nieves et deixaran sense respiració

També has de saber que en l’actualitat, es celebren les festes patronals de la Virgen de las Nieves de Guriezo el 5 d’agost, una bona excusa per conèixer un altre bell racó de la infinita Cantàbria si us plantegeu algun pla amb nens.

Guriezo, venera a la Virgen de las Nieves des de temps immemorials. S’han trobat documents de l’any 1.356 que refereixen que ja existia un ermità que es dedicava a la cura de l’ermita i culte de Nostra Senyora de la Virgen de las Nieves.

Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (184,00km i 3 hores i 24 minuts). Hem posat les dues opcions de caminada pels penya-segats com si fos una activitat a realitzar cada una:

Categories
CANTÀBRIA

12. ASÓN-AGÜERA: MIRADOR AJA + NACIMIENTO Y MIRADORES DEL RÍO GÁNDARA Y ASÓN + CENTRO DE INTERPRETACIÓN DEL PARQUE NATURAL COLLADOS DE ASÓN + RUTA DE ASÓN A CASCADA DE CAILAGUA + MIRADOR ALISAS

Avui anirem a explorar i passar el dia a la comarca de l’Asón-Agüera, la qual està molt a prop del límit amb Biscaia i abasta la conca per la qual discorre el riu Asón i els seus afluents com el riu Gándara. El primer que farem serà acostar-nos al poble de Aja i anar a peu fins al seu mirador, el Mirador de Aja. Estem anant en el punt més llunyà de la ruta i a partir d’aquí cada atracció ens acostarem un xic més des de la nostra ubicació de Liérganes. El Mirador de Aja es troba a 46,80 km de Liérganes (que es fan amb un xic més d’1 hora). Seguidament després anirem a veure el naixement de l’afluent de l’Asón, el riu Gándara. Arribarem al poble de la Gàndara, i a 1,5km del poble hi surt del terra un torrent d’aigua. Aquest és el naixement. Seguidament visitarem el Mirador de la Reina (o mirador del Gándara) i entrarem al Centre d’Interpretació del Parc Natural Collados de Asón. Després continuarem la ruta per la vall del riu Asón, veient el Mirador de los Collados del Asón i el Mirador del nacimiento del Asón. En aquest punt, farem una caminadeta de 9 kilòmetres anomenada Ruta de Asón a la Cascada de Cailagua. L’iniciarem al poble d’Asón. Ja per finalitzar, tornarem per la carretera CA-261 i entre els pobles d’Arredondo i La Cavada ens aturarem al Mirador de Alisas, en el Puerto de Alisas, on tindrem vistes del mar i tot. Comencem.

Ens dirigirem al punt més llunyà de la ruta, al poble de Aja, passant per el Puerto de Alisas i les Valls de l’Asón, en els quals ens hi aturarem de tornada. Per arribar a Aja hem de trencar a mà esquerra un cop siguem a la carretera CA-256. El trencall ens pujarà al poble durant 3 kilòmetres per una carretera estreta i amb moltes corbes (la CA-667). Hem d’anar en compte. Un cop hem aparcat al poble d’Aja, prendrem un sender senyalitzat d’uns 5 minuts a peu cap al Mirador de Aja. Des d’aquest mirador es tenen unes precioses vistes de la vall de Soba.

Jutjeu vosaltres mateixos:

Mirador de Aja
Mirador de Aja

Un cop n’hem tingut prou de les vistes, ens en tornarem pel camí que hem vingut i amb el cotxe ens acostarem al poble de La Gándara i el primer que farem serà anar a buscar el Centro de Interpretación del Parque Natural Collados de Asón (estem a 6,9 kilòmetres del mirador de Aja).

Centro de Interpretación del P.N. Collados de Asón

En el centre ens informaran de si hi ha novetats o imprevistos en la ruta que volem fer avui. Per altra banda, el centre compta amb una sala d’audiovisuals, panells i fotos expositives perquè ens fem a la idea del Parc Natural que estem visitant.

En el centre es pot gaudir d’una sala cega on a través d’un audiovisual es convida al visitant a l’apropament als diferents sons més comuns de la vall: l’aigua, el vent, els animals, etc… Disposa d’un espai expositiu en el que a través de les diferents sales es pretén donar una visió global de tot l’entorn. La sala dedicada a la flora i a la fauna ens apropa a les diferents espècies que habiten en l’Alto Asón.

Des de la sala de Glaciarisme, Geologia i Coves, el Centre d’Interpretació del P.N. de los Collados de Asón ens brinda la possibilitat d’entendre com es va formar el sistema muntanyós de l’Alto Asón i de la Serralada Cantàbrica, i així, avui podem entendre les diferents formacions que ens trobarem en el Cor del Parc Natural.

Les gents “Sobanas” i les seves costums, també estan representades en el Centre d’Interpretació com mostren els diferents panells referits a l’etnografia de la Vall.

La Comarca de l’Alto Asón, és sens dubte, una de les valls més boniques de Cantàbria i alhora, un dels paratges més desconeguts d’aquesta comunitat.

L’entrada és gratuïta i l’horari d’obertura a l’estiu és de dilluns a diumenge de 10 a 19h.

Des del Centre hi surt un camí que en uns 500 metres ens portarà al Mirador de la Reina (o de la Gándara), en la qual es veuen les cascades del riu Gándara i la seva caiguda brusca impressionant.

Mirador de la Reina

Per arribar al mirador, caminem entre la tranquil·litat que es respira i el primer que ens trobem és una esplanada verda on només escoltes el soroll de riu al passar per aquest espectacle de la naturalesa. En altres temps hi havia en la riba d’aquest riu una sèrie de molins fariners, una fàbrica de farines i varies ferreries que aprofitaven aquestes aigües per el seu funcionament… i al fons, el mirador!

Mirador de la Reina

En època de pluges la vista és espectacular ja que des del mirador no solament podem veure el descens del riu, sinó que també podem veure els petits pobles “sobans” que regalen un espectacle fabulós, des del verd intens dels camps als blaus d’un cel net i sense contaminació. Per això una de les millors èpoques per visitar aquesta zona seria en plena tardor.

El mirador en si és una gran estructura metàl·lica amb barana de vidre que està en voladís i el seu terra també és d’enreixat metàl·lic. Des d’aquí podràs obtenir les millors fotos de part de la vall amb les cases “sobanes” sobresortint, les muntanyes de fons i la panoràmica de la cascada.

Vist l’espectacular mirador, ha arribat l’hora d’anar a veure el Naixement del Riu Gándara, el qual es troba a 1,5km del Centre d’Interpretació aproximadament. Seguirem amb el cotxe una senyalització que ens portarà directes al naixement del riu Gándara. El torrent d’aigua sorgeix a borbolls del propi terra. És un lloc bell i francament relaxant.

Naixement del riu Gándara
Un paratge de conte
La Vall de Soba

I continuarem la nostra ruta anant a trobar el primer dels miradors de la vall de l’Asón, el Mirador de los Collados del Asón. Es troba a 3,5km de la Gándara, ja a la carretera que ens portarà a Asón (la CA-265). Deixarem el cotxe una mica abans del mirador, en el pàrking del Parque Natural. D’aquí al mirador hi ha un tram de 200 metres a caminar pel voral de la carretera.

Mirador de los Collados del Asón

Les vistes de la vall de l’Asón son espectaculars, i es veu la traça de la carretera com baixa per la vall. Anirem a buscar el següent mirador, el Mirador del Nacimiento del Asón.

Mirador del nacimiento del Asón

Hem d’estar molt atents perquè aquest mirador es troba a molt poca distància de l’anterior, just a la meitat d’una corba tancada, a 2,10km (3 minuts en cotxe). Aquest mirador és el millor per admirar la gran cascada de l’Asón. Es tracta d’un salt d’aigua de 70 metres que és el naixement del riu Asón. Des del mirador es tenen unes vistes increïbles, amb tota la vall…

I finalment ha arribat el moment de realitzar una gratificant caminada fins a la cascada de l’Asón. La ruta es diu “Ruta de Asón a la cascada de Cailagua” (o Cascada del riu Asón). Hem d’anar fins al poble d’Asón i aparcar el cotxe. La ruta té un total de 7km (anar i tornar), un total de temps efectiu d’unes 3 hores i un desnivell d’uns 200 metres aproximadament. També hi ha una versió més llarga de la caminada, des del poble d’Arredondo (afegir 11 kilòmetres més, si a algú li interessa).

Cascada del Asón

La cascada del Asón, amb els seus 70 metres d’alçada, presumeix de ser la cascada més alta de Cantàbria. Una senzilla ruta de senderisme apta per anar-hi amb nens et portarà als seus peus en ple cor del Parque Natural de los Collados del Asón. Qualsevol època de l’any és bona per calçar-nos unes botes de muntanya i fer aquesta preciosa ruta.

La vertiginosa cascada del Asón s’ha convertit en l’icona de la Comarca del Asón. No hi ha cascada més bonica a Cantàbria. I la comarca en general és el més. La comarca del Asón no és tant coneguda com altres localitats muntanyoses de Cantàbria, però té un fort patrimoni natural que cada cop està més patent en els itineraris per Cantàbria. Cada vegada aquesta zona és més famosa. És una meravella i una alternativa perfecta a altres zones rurals de Cantàbria que estan més massificades.

El punt de partida de la ruta del Nacimiento del Asón son els allotjaments rurals les “Casucas del Asón”, en el poble d’Asón, prop d’Arredondo, davant de l’ermita de San Antonio de Pádua del mateix poblet.

Las Casucas del Asón

Un cop aparcats havent deixat el cotxe prop de las Casucas del Asón, ja estem preparats per començar un dia de desconnexió en plena naturalesa. L’únic soroll que sentiràs és el murmuri del riu. Quina meravella!

La ruta de senderisme és ben senzilla i es pot fer amb nens. Com hem dit, la ruta és lineal i molts dels trams discorren prop del riu Asón.

La caminada és com un passeig, i tot el passeig és una delícia, però el premi final é quan arribes al propi Naixement del Asón. Si quan hi vas el riu va plenet d’aigua el seu soroll tant potent i tant de prop serà la millor teràpia anti-estrés del món.

Ruta Nacimiento del Asón

Una vegada tenim el cotxe aparcat, s’ha de travessar un pont a la dreta per començar una lleugera pujada per un terreny una mica irregular, però en apenes unes metres arriba a un camí molt més pla i regular. El camí està perfectament senyalitzat. De tant en tant durant la ruta trobaràs marques blanques i grogues. No hi ha opció a perdre’s. Tot el camí fins a la cascada discorre entre un bosc màgic de falgueres, riberes, alzines, faigs i castanyers. Passada ja una bona estona des de que comences a caminar arribem a un punt concret on hi ha una desviació amb el símbol PR-S14.

Desviació en la ruta del Nacimiento del Asón

Arribats fins aquí, hi ha dues opcions, travessar el riu o continuar per la ruta normal. Nosaltres ens decantarem per tirar tot recte sense desviar-nos, però a la tornada decidim tornar per la bifurcació PR-S14. Es tracta d’una drecera amb un terreny més regular que va a parar a uns metres abans del tram final cap a la cascada del Asón. Si vols fer drecera, et recomano millor anar directament a prendre l’opció del PR-S14. Tant si decideixes prendre la desviació com si continues tot recte, hi ha un moment en el que tens que creuar el riu sí o sí. No te’n lliures abans o després. Les pedres per creuar el riu son bastant estables i grans.

Creuament del riu Asón

El tram final de la ruta ja arribant als peus de la cascada té un xic més de pendent i és algo més irregular, però res que no pugui fer un nen a partir de 6 o 7 anys aproximadament. També dependrà del nen, és clar.

La veritat és que la Cascada del Asón és una de les cascades més boniques del país. El seu accés és tant còmode que no hi ha excuses per arribar fins aquí. Per cert, també se la coneix com la Cascada de Cailagua, com hem dit anteriorment.

Tram final fins a la cascada del Asón

Un cop arribes als peus d’aquesta joia del parc natural, en poc més d’una hora i quart si vas a poc a poc (o poc més d’una hora si alleugeres un xic el pas), et mereixes una bona pausa davant de semblant bellesa. Un bon moment per relaxar-se simplement escoltant el so de la cascada, tirar unes fotos o reposar forces amb un piscolabis. Al tenir tanta alçada la paret de calcària vertical, l’aigua de la cascada es pulveritza mentres cau, a no ser que la cascada vagi a tope d’aigua. El so i l’entorn del lloc és envolvent i màgic.

Un cop recuperat l’alè i immortalitzat el moment, comencem la baixada i la tornada. Com et comentàvem abans, en aquest cas per evitar la part del tram final, podem decidir tornar per el tram del PR-S14 i la veritat és que serà un encert perquè el terreny sol estar molt millor. Aquesta desviació és més senzilla.

Cascada del Asón

Ara bé, si no voleu fer cap caminada o fa mal temps, també hi ha la possibilitat de visitar la cascada d’allò més ràpid en cinc minuts.

Just després del segon mirador del que hem parlat (Mirador del Nacimiento del Asón), unes quantes corbes més avall, quan ja hem salvat tot el desnivell, hem de fixar-nos bé en un petit rètol que veurem a mà esquerra. És molt petit i indica una ruta a peu directa a la cascada. Quan ho vegis aparca on puguis. Aquest és el camí més curt.

Ruta de senderisme a la cascada del riu Asón

El camí és molt curtet però té lo millor de la zona. Aniràs paral·lel al curs del riu i en pocs minuts et trobaràs al peu d’aquesta enorme cascada. Amb algo més de 70 metres de caiguda, aquest salt d’aigua en forma de cua de cavall es precipita des de la mateixa roca.

Voltants de la cascada del Asón
La cascada de l’Asón en la seva esplendor
El final de la ruta de senderisme

I fins aquí és lo què haurà donat de si la ruta a la cascada del Asón. En principi tenim previst per el recorregut des del poble d’Asón, però mai se sap…

Ens en tornem cap a Liérganes i pel camí passarem pel Puerto de Alisas, entre els pobles d’Arredondo i La Cavada, on trobarem el Mirador de Alisas. Cal dir, que tota la carretera al passar per aquest port, es converteix en un gran mirador panoràmic. El mirador està a poc menys de 100 metres del port, i a 674 metres d’alçada. Aparcarem en un petit espai habilitat en el port, i anirem al mirador caminant.

Mirador de Alisas

En el mirador hi ha una estructura de forma circular amb un pilar de blocs de pedra, terra adoquinat i en el centre una figura circular en la que trobem una rosa dels vents senyalant cap al nord.

Aquest mirador disposa d’un rètol informatiu identificant les cimes i altres llocs. Sens dubte el detall principal de l’estructura la trobem en el mur exterior de la circumferència on podrem trobar diferents fletxes apuntant als elements que podem identificar en cada sentit.

Des del mirador i en dies clars, és possible observar la badia de Santander, el Valle de Ruesga i gran part de la zona oriental de Cantàbria, Alto Campoo i inclús els Picos de Europa i la Serralada Cantàbrica.

En una de les corbes del port existeix un monument dedicat als ciclistes, ja que és un port bastant freqüentat per aquests.

Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (96,00km i 2 hores i 22 minuts):