Pot semblar Navarra una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles i ciutats amb encant.
La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones de Navarra i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el país o el màxim d’ell- El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar. Es tracta d’una ruta per Navarra de 15 dies, visitant 2 grans regions:
A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que vàrem visitar. També incloem les que estan fora de l’àmbit de les dues valls:
En la totalitat del viatge, serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies, i per veure les corresponents atraccions.
Finalment, el viatge s’ha acabat, però no així la llista d’imprescindibles, que encara continua oberta. I és que ens queda pendent una segona visita en les Valls de Xareta i Baztan, perquè en aquesta primera visita no la vam poder completar del tot per problemes tècnics amb el nostre cotxe. Vam tenir de marxar 2 o 3 dies abans dels planificats, quedant-nos per veure algunes atraccions. Per tant, la nostra llista d’imprescindibles que faltarien afegir en els anteriors, aquí l’anunciem:
Cascada de Xorroxin: Es tracta d’una ruta circular de 6,9 kilòmetres ideal per anar-hi en família. L’entorn és de cases tradicionals, ponts de pedra, fagedes i castanyers seran els teus companys de viatge fins a la teva arribada a la Cascada de Xorroxin. Un esplèndid salt d’aigua que serveix d’escenari ideal per a fer un petit descans.
Erratzu: Poble típic baztanès. Aquest apartat, tranquil i privilegiat lloc està ubicat al Nord-est de la Vall, junt a Arizkun, Azpilkueta i Amaiur (amb els que conformen quartel), i rodejat de voluminoses muntanyes, comptant a més del nucli urbà amb els barris de Iñarbil, Gorostapolo i Iñarbegi, sumant en total uns 650 habitants. Ubicat al peu del port d’Izpegy, ofereix al visitant múltiples atractius, entre els que destaquen els palaus de Iriartea (la antiga duana), avui en ruïnes, i els de Cabo de Armería de Apeztegia, Etxenike, Hualde i Etxebeltz, aquest últim incendiat en els anys 50 i reconstruït com la actual casa Etxebeltzea.
Torre Donamaria: Rodejada per una fina capa de boira i aïllada enigmàticament, la Torre de Donamaría o “Casa de Tablas” convida a parar-se per admirar-la. Es troba al nord de Navarra, a 8 kilòmetres del Parc Natural de Bertiz. Elegant i austera, s’eleva suaument sobre una talaia des de la que conquereix el pas del temps des del segle XV. Tot i haver estat recentment restaurada, conserva l’essència de les antigues construccions dels valls humits del nord. És fonamentalment gòtica i presenta una estructura rectangular en la que es feren servir els materials que es trobaven amb facilitat en l’entorn.
Ecomuseo Molino de Zubieta: El Molí de Zubieta s’ha reconvertit en Ecomuseu. Submergeix-te en la seva història, és possible que a través del murmuri de les aigües que fan moure les seves moles t’arribi l’eco llunyà dels esquellots que sonen des de fa tant temps, potser per a despertar a la naturalesa…
Bayona: Quan no està celebrant les festes més multitudinàries de França, Bayona és una ciutat relaxada i lliure d’estrès, plena de boniques cases d’estil basc, amb acolorides bigues i porticons de fusta. La zona més pintoresca es troba a la riba del riu Nive, on les vistes s’assemblen a un Amsterdam d’estil basc. Bayona és a més, llar de xocolaters i del famós pernil de Bayona.
Ruta pel Parque Natural Señorío de Bertiz: Ho vam anunciar quan vam definir la visita als jardins històric-artístics, que faltaria fer una ruta a peu pel mateix parc natural. Seria una ruta d’unes 2 o 3 hores com a molt.
Bidart: És una ciutat d’Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània). Bidart ha sabut preservar la seva identitat i conservar el seu encant de poblet costaner. És el poble més alt de la costa basca. Al caure la nit, dirigeix-te a la capella Sainte-Madeleine i asseu-te en el banc per contemplar les vistes de les muntanyes circumdants.
San Juan de Luz: Igual que l’anterior Bidart, és una ciutat d’Iparralde. S’ha posat de moda no fa molt de temps com a destí de platja, però guarda un passat balener ocupat ara per la pesca de l’anxova, la sardina i la tonyina. Els vaixells de colors, les xarxes embullades i la frenètica activitat matutina del seu mercat mereixen un lloc prioritari en la visita. El port també, per agafar-li el pols mariner a la ciutat. També és molt curiosa la seva Promenade Jacques Thibaud, el passeig marítim que voreja la Grande Plage, en forma de mitja lluna, i que en alguns punts del recorregut conta amb vàries passarel·les de fusta que salven el desnivell existent per accedir a les portes de les cases. Al final del mateix destaca per el seu perfil nàutic l’antic hotel i casino La Pèrgola.
Via Verde del Bidasoa: La Via Verda del Bidasoa recupera bona part del traçat del tren Txikito (Irún-Elizondo) i ofereix un recorregut inoblidable de 42 kilòmetres per pobles de gran bellesa de Gipuzkoa i Navarra a les ribes del Bidasoa. La intenció seria fer un tram navarrès acotat del recorregut.
Jaizkibel (GI-3440): Es tracta d’una carretera panoràmica de 16,40km que uneix els pobles de Lezo/Pasai Donibane i Hondarribia, passant per les faldes de la serralada de Jaizkibel. Es poden gaudir d’algunes de les millors vistes al Mar Cantàbric i al Monte Jaizkibel.
Hondarribia: Es tracta de la ciutat emmurallada millor conservada de Gipuzkoa. Descobreix el seu traçat medieval, d’edificis i cases pairals, carrerons estrets, llambordes,… i patrimoni i història. Deixa’t portar per la ciutat, passeja i gaudeix dels seus carrers i de les seves gents. Passeja i deixa’t seduir per la tranquil·litat en una ciutat meravellosa.
Route de la Corniche Hendaye: És una altra ruta panoràmica, per una preciosa carretera que voreja els penya-segats i uneix la ciutat d’Hendaye amb Ciboure/Ziburu fins arribar a San Juan de Luz (Donibane Lohizune). Les vistes son precioses, i conduir per ella, és com sentir-te protagonista d’un anunci. Té un parell de miradors a peu de carretera, així com petites cales fregant els flysch on es pot baixar amb la marea baixa.
Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.
Passar un dia a Donosti és un imprescindible a fer, per tant, adjuntem una llista dels 10 millors llocs per veure a Donosti. Aquesta llista t’ajudarà a organitzar una escapada a una de les ciutats amb més encant i romàntiques d’Europa. Situada en un entorn natural privilegiat, en la costa del Golf de Biscaia i rodejada de muntanyes, Donosti és una ciutat perfecta per donar agradables passejos, ja siguin per els carrerons del centre històric o per la badia de la Concha, la seva platja més famosa.
Aquesta és la selecció dels 10 llocs imprescindibles a visitar, a Donosti o San Sebastián:
1. Platja de La Concha: Recórrer el passeig marítim de la Concha, la platja urbana més maca d’Europa i una de les millors platges del País Basc, és una de les millors coses a fer a Donosti. Aquest elegant passeig modernista de més d’1 kilòmetre de longitud que finalitza en el Palau de Miramar, destaca per la seva bonica barana blanca esquitxada per més d’un centenar d’enormes faroles. A més, compta amb varis edificis de la Belle Époque, època en que la família reial espanyola i la alta aristocràcia europea estiuejaven a Donosti, com el Balneari de La Perla, perfecte per donar-te un capritx amb vistes al mar, i l’Ajuntament, ubicat en un antic casino. Durant el recorregut tindràs vistes a la petita illa de Santa Clara, ubicada enmig de la badia de La Concha i que pots arribar en barca en pocs minuts. No pots anar-te’n de la ciutat sense donar-te una capbussada en la platja de La Concha.
2. Catedral del Buen Pastor: Construïda a finals del segle XIX, és el temple religiós més gran i important que veure a Donosti. Ubicada al sud del casc antic, aquesta catedral d’estil neogòtic i amb una torre de 75 metres, està inspirada en la catedral de Colònia i en el seu interior destaca el mobiliari de la Capella Mayor, la cripta, l’enorme orgue i les precioses vidrieres. Després de visitar la catedral pots donar un passeig per aquest barri, conegut com el centre romàntic per el seu estil parisenc de finals del segle XIX, fins arribar a la bonica Plaza Gipuzkoa, presidida per l’imponent edifici de la Diputació i amb una preciosa zona enjardinada. Horari de visita: tots els dies de 8:30 a 20h.
3. Casc Antic de Donosti: La part vella de la ciutat, ubicada a peus del Monte Urgull i plena de carrerons empedrats, és el barri amb més encant que veure a Donosti. Et recomanem començar la ruta per la Calle Mayor (Kale Nagusia) que et portarà fins la Basílica de Santa María del Coro, que enamora per la seva façana d’estil barroc. A prop hi ha la Plaza de la Constitución, un altre dels racons màgics que visitar a Donosti, en la que es conserva l’enumeració dels balcons de quan era una plaça de braus. Una altra de les esglésies interessants del casc antic és la de San Vicente, una de les més antigues i que té en el seu interior un bonic retaule de San Vicente de 1.586. Després pots acostar-te a la Calle 31 de Agosto o a la mateixa Calle Mayor, per començar una ruta pels millors bars de pintxos.
4. Tour de los pintxos: Una de les coses a fer a Donosti més imprescindibles, és un tour per les millors barres de pintxos del casc antic. Aquestes petites tapes s’han fet tant populars en els últims temps, que molts d’aquests locals ofereixen menús degustació que et permeten provar una àmplia selecció dels seus millors pintxos o simplement demanar els teus preferits. Una altra de les tradicions és optar per el pintxo-pote, que inclou un pintxo i una beguda, a un preu fix. Entre els pintxos més famosos no poden faltar el de truita de patates, de txangurro, d’anxova, de txistorra i de bacallà, entre molts d’altres. Entre els bars més tradicionals per a provar deliciosos pintxos estan el Mendaur, Txepetxa, La Espiga, Iturrioz, La Cuchara de San Telmo, Sport, Néstor, la tortilla del Juantxo y la tarta de queso de La Viña.
5. Paseo Nuevo: Rodeja el monte Urgull, vorejant el mar Cantàbric. Aquest passeig de menys d’una hora el pots començar en el bonic port, passant després per la desembocadura del Urumea, fins arribar al Puente de Zurriola, decorat amb faroles d’estil Art Decó. Al costat d’aquest pont es troba el Palau de Congressos i Auditori Kursaal, un altre dels principals edificis que visitar a Donosti i famós per ésser la principal seu del reconegut Festival de Cine. A pocs metres també hi tens la platja de Zurriola, perfecta pels amants del surf per les seves bones onades. Si encara et sents amb energia pots pujar caminant al Monte Urgull, que a més d’unes vistes fantàstiques de la ciutat, té el magnífic Castillo de la Mota i una escultura del Sagrado Corazón de Jesús de 12 metres d’altura.
6. Pujar al Monte Igueldo: Pujar-hi amb funicular o cotxe per gaudir de les millors vistes de la ciutat i l’entorn, és una altra de les coses a fer imprescindibles a Donosti. El funicular de Igueldo de 1.912, el més antic del País Basc i el tercer d’Espanya, et portarà en pocs minuts a la cima situada a 180 metres sobre el nivell del mar i on es troba l’Hotel Mercure, un Torreón del segle XVIII i un Parc d’Atraccions ple d’encant. El millor moment per pujar és al capvespre ja que veuràs la posta de sol i com la ciutat es va il·luminant.
7. El Peine del Viento: Ubicat al final de la Playa de Ondarreta, és una magnífica obra d’Eduardo Chillida. Aquest grup de 3 escultures d’acer oxidat ubicades en varies roques, deu el seu nom a la força amb la que entren les onades en aquesta zona. A més de fotografiar la bella estampa de les escultures amb el mar agitat, pots escoltar el so de la força de les onades i del vent gràcies a un sistema de tubs ubicats sota del passeig i uns orificis que expulsen els dolls d’aigua.
8. Palacio Miramar: Entre les platges de La Concha i Ondarreta s’aixeca sobre un monticle verd, el Palau de Miramar. Aquesta mansió rodejada d’un jardí, fou construïda a finals del segle XIX per la reina regent María cristina com residència d’estiu per a la monarquia espanyola. Encara que el palau d’estil anglès no estigui obert al públic, sí que val la pena acostar-s’hi per relaxar-se en els seus jardins mentre gaudeixes d’unes excel·lents vistes a la platja d’Ondarreta, de la Concha i de l’Illa de Santa Clara. Altres monuments relacionats amb la època de la reialesa i l’aristocràcia son el luxós Hotel María Cristina, en el que s’allotgen la majoria d’estrelles de Hollywood quan venen al Festival de cinema de San Sebastián, i el Pont de María Cristina que té quatre obeliscos monumentals, ubicats en els seus extrems.
9. Mercado de la Bretxa: En aquest mercat d’estil neoclàssic, construït en l’any 1.870, hi trobaràs en el seu interior més de 40 posts de fruites, verdures, peixos, carn, marisc i conserves mentre que en l’exterior es situen els posts coneguts com “las caseras”, on venen verdures com els deliciosos espàrrecs i varis tipus de formatge local, entre el que no poden faltar els d’Idiazábal. Horari de visita: de dilluns a dissabte de 8h a 21h.
10. Museo San Telmo: Per els dies plujosos, que no son pocs, pots entrar al museu de San Telmo. Ubicat als peus del Monte Urgull, aquest museu fou un convent gòtic del segle XVI i mostra a través de peces d’etnografia i art, l’evolució al llarg de la història de la societat basca. Entre les obres més importants es troben quadres de Sorolla, El Greco o Rubens, a més d’altres cedides per el Museo del Prado i el Museo Reina Sofía de Madrid. Horari de visita: de dimarts a diumenge de 10h a 20h.
Adjuntem la documentació gràfica que ens va servir per visitar la ciutat i buscar els seus imprescindibles:
Finalment, no hi pot haver cap viatge a menys d’1 hora de Donosti que no passi per l’esmentat lloc. Al planificar el viatge des del Valle del Baztán, ja ens ho vam plantejar d’anar 1 dia a Donosti.
Biarritz és una ciutat plena de llocs imprescindibles de visitar en un viatge com aquest. Aquesta ciutat costanera del País Basc Francès fou lloc d’estiueig de la burgesia europea. Caserius d’estil basc i villes de luxe s’alcen sobre les platges d’on els amants del surf demostren les seves habilitats sobre la taula.
Biarritz és una ciutat basco-francesa molt coqueta. Les casetes de la Grande Plage vesteixen a ratlles de colors. El Rocher de la Vierge s’erigeix com el mirador per excel·lència. I les vistes al Golf de Biscaia son hipnòtiques, capaces de contagiar de pura calma al més inquiet.
Qui ho diria que a principis del segle XIX Biarritz era un petit poblet de pescadors. Ara, en canvi, llueix aquest aire ostentós i romàntic de la Belle Époque. Prova d’això és l’Hotel du Palais, que Napoleó III manà construir amb forma de E en honor a la seva dona, la emperadriu Eugenia de Montijo. I ara sí, prepara’t per a visitar Biarritz en un dia. Amb calma i sense rellotge, que és com millor es coneix una ciutat:
Rocher de la Vierge, una de les millors panoràmiques a veure a Biarritz: Caminar sense rumb fixe per el Passeig Marítim de Biarritz és un privilegi. El Rocher de la Vierge o Roca de la Verge, és un símbol de la ciutat. S’hi accedeix a través d’una passarel.la amb la inestimable companyia de gavines que voletegen la zona. Al fons veuràs l’estàtua de la Verge María, beneïda per el capellà de Biarritz en 1.865, i les vistes del Golf de Biscaia, amb la Grand Plage a un costat i la costa basca a l’altre.
Cloche du Plateau de l’Atalaye: Un altre lloc amb vistes fabuloses, a meitat de camí entre el Port dels Pescadors i el Port Vell. Servia antigament com a lloc d’observació de balenes. Des de aquí també s’esperava pacientment la tornada dels pescadors i es vigilava amb atenció la possible arribada de naus enemigues. Al final de la passarel.la, en el dic de Gamaritz, fixa’t en la roca que porta el mateix nom. Es troba enmig del mar i té una creu blanca a sobre. Menuda panoràmica!
Rocher du Basta: Una altra preciosa roca unida a la costa per una passarel.la. Està menys atapeïda que el Rocher de la Vierge, i des d’aquí també tens unes magnífiques vistes del Golf de Biscaia. Es troba a escassos metres del Casino, de la piscina municipal i de la Grande Plage, així que no te’n vagis sense veure-la.
Casino de Biarritz: Edifici d’estil art déco que té una ubicació immillorable junt a la Grande Plage. L’edifici, construït en 1.929, fou declarat monument històric en 1.992. Té varies sales per a jugar al pòquer, a la ruleta o al black jack, entre altres molts jocs. També compta amb varis restaurants, un teatre i una piscina.
Hotel du Palais: Aquest hotel de 5 estrelles el va manar construir Napoleó III per a la seva dona, la emperadriu Eugenia de Montijo. Era lloc d’esbarjo de la burgesia europea, així que et pots imaginar el luxe que es respira en cada cantonada. Fou construït en el 1.854 i conta amb dues grans piscines, un spa, un hammam i tot tipus de serveis per oblidar-se de l’estrès.
Grande Plage: És la platja més famosa de Biarritz. Biarritz és una ciutat molt turística, així que no esperis trobar platges buides i salvatges. Però si busques un lloc on passar el dia a la platja i després omplir l’estómac en algun dels molts restaurants del passeig marítim, aquesta ciutat t’agradarà. Els capvespres en la Grande Plage, la platja principal de Biarritz, i les casetes a ratlles de colors sobre la sorra fan de Biarritz un lloc molt evocador.
Platja de Miramar: És la continuació de la Grande Plage de camí cap al Far de Biarritz. És una platja més tranquil.la des de la que pots observar la Roche Ronde o Roca Rodona dintre del mar. En aquesta zona hi ha moltes escoles de surf i bodyboard, així que si t’agraden aquests esports, estàs de sort!
Platja del Port Vell: No és la platja més extensa de Biarritz, però si la més propera al port i a altres llocs d’interès com el Rocher de la Vierge. És una platja familiar per estar més resguardada del vent. Aquí els nens campen al seu aire i els pares poden gaudir del dia de platja sense por a les grans onades. Està categoritzada com a platja sense tabac.
Platja de la Costa dels Bascos: És accessible solament quan no hi ha marea alta. És una platja preciosa rodejada de penya-segats, amb unes vistes fabuloses de les costes espanyoles. La seva sorra fina i les seves grans onades la converteixen en una altra opció recomanable en Biarritz si t’agrada el surf.
Capella Imperial de Biarritz: La manà construir la emperadriu Eugenia de Montijo en el 1.864, i està dedicada a la Verge mexicana de Nuestra Señora de Guadalupe. El més curiós és que es barregen els estils hispà-morisc i romà-bizantí. Del seu interior el què més m’ha agradat son els tons daurats i blaus, els mosaics i rajoles, i la fusta policromada del sostre. Aquest monument és pura història i val la pena conèixer-lo.
Far de Biarritz: Llueix imponent a 73 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Fou construït en 1.834 i es troba en el cap Hainsart. El Far de Biarritz separa la costa de Les Landes de la costa rocosa del País Basc i des de la seva part superior les vistes panoràmiques son superbes.
Port dels Pescadors: Està molt proper a la Rocher de la Vierge i al Plateau de l’Atalaye, així que et recomano que t’acostis a aquesta zona pesquera de dia i tornis quan hagi caigut el sol. La seva il·luminació li dóna un aire molt especial. Aquest port fou construït en 1.780, encara que llavors era només una espècie de cala pavimentada. El port es va inaugurar finalment en 1.865, darrera la construcció de dos dics, un d’ells de 30 metres de longitud. És un lloc molt pintoresc per veure.
Església Ortodoxa de Biarritz: Preciosa església construïda en 1.892 i per a la seva decoració es portaren elements de San Petersburg. Fou edificada sota el lideratge de la comunitat russa de Biarritz i el zar Alexandre III. A part de la seva imponent cúpula, crida l’atenció l’estil bizantí i el seu petit jardí.
Església de Santa Eugènia: Es diu així per la dona de Napoleó III, la emperadriu Eugenia de Montijo. S’acabà de construir en el 1.903 i és d’estil neogòtic. Les vidrieres son al·lucinants. I la cripta també. Es troba molt a prop del Port de Pescadors.
Monument als caiguts: Monument als caiguts en la primera i segona Guerra Mundial
Museu del Mar: Prop de la Rocher de la Vierge i la Platja del Port Vell. És un aquari marí i està dins d’un edifici art déco preciós. Aquí pots veure milers d’espècies marines, la piscina de foques, la cova dels taurons, i un llarg etcètera de peixos i invertebrats del Golf de Biscaia.
Adjuntem la documentació gràfica que ens va servir per visitar la ciutat i buscar els seus imprescindibles:
Port de muntanya imprescindible de visitar per les seves meravelloses vistes panoràmiques. El Port d’Ispegy és un pas pirinenc d’una alçada de 672 metres sobre el nivell del mar, ubicat en la frontera franco-espanyola. Concretament, connecta les localitats de Saint Étienne de Baigorri i Erratzu (en la Vall del Baztán). El pas de muntanya, amb una orientació d’est a oest, té una longitud d’un xic més de 8 kilòmetres, amb una mitja del 6,4%. El desnivell a superar supera per poc els 500 metres.
Les Aldudes és un poblet disseminat que fa de capçalera de la Vall de Baigorri. El lloc durant molt de temps ha estat conegut per la seva agricultura i ramaderia, sobre tot des de que fou fundada en el segle XVI. Malgrat la seva modesta grandària, el poble de Aldudes conserva encara un patrimoni arquitectònic i cultural interessant.
Alguns llocs que han de descobrir-se en el poble de Aldudes:
Capella de la Asunción: inclosa en l’inventari general del patrimoni cultural. Construïda en el segle XIX, té vàries escultures enumerades per el Ministeri de Cultura.
Església de Nostra Senyora: En part data del segle XVII, té un bonic rosari de l’emperador Maximilià.
Plaça de l’església i l’ajuntament: Es poden veure les restes de la cultura basca. En l’entrada del pòrtic de l’església es solia jugar a pilota entre el segle XIX i la dècada de 1.950.
Dues granges dels segles XVIII i XIX, on s’observa l’arquitectura típica basca: la de Iguchkaguerrea i la Joalginenborda.
En el departament de Pirineus Atlàntics, en la província de Baixa Navarra, en el cor del País Basc i a 8 kilòmetres de la frontera espanyola, Saint Étienne de Baigorri ha conservat el seu encant i autenticitat. Ubicada en la vora de la verda vall de Aldudes, a ambdós costats del riu Nive de Baigorri, el bonic poble de Saint Etiènne de Baigorri et convida a descobrir les seves cases tradicionals basques i l’esplèndida església de San Esteban, adornada amb un retaule barroc, un orgue Rémy Mahler i tres plantes de galeries de fusta.
Visita l’església de Saint Etienne del segle XVII, i a l’altra banda del pont del riu Nive, i del segle XVII, el Castell de Etxauz, amb les seves quatre magnífiques torres de cantonada, sala d’armes i magnífiques escales. Descobriràs la rica història del Regne de Navarra a través del castell de Etxauz, la tradició de les cases basques segons les llindes gravades, l’església típica, la seva galeria de tres pisos i el seu meravellós orgue barroc. Segueix els passos dels habitants d’abans navegant per les velles pedres del pont romà.
Els atractius de Saint Étienne de Baigorri que et recomanem visitar, son els següents:
Descobrir la cima de la vall, amb els seus tres pobles: Banca, Aldudes i Urepel. Naturalesa, cultura, tradicions, i autenticitat defineixen aquest país.
El pont d’estil romà.
L’església catalogada com a Monument Històric, el seu clàssic retaule barroc i el seu òrgue Rémy Mahler,…
Les cases tradicionals
El castell Etxauz, bastió de la familia Etxauz (segle XII i reconstruït en el segle XVI). No és visitable.
Els nombrosos barris del poble: barri de Urdos, Guermiette (cases del segle XVII)
Un dels dies que més il·lusió ens feia era aquest. Havíem reservat una baixada en ràfting per el riu Nive, a prop de Bidarray. Això estava a uns 38 minuts de Zugarramurdi. Bidarray és un municipi de la Baixa Navarra, un dels set territoris que formen Euskal Herria, al Departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
L’empresa a qui ho teníem contractat era “Cocktail Aventure”, una empresa francesa. Estava tot molt ben organitzat i ens vam sentir molt ben tractats. Ho recomanem tant a grans com a petits.
Primer de tot ens varen fer unes classes per donar-nos alguna noció de com fer servir les pales i de com moure’ns a sobre de la barca. Després, ens varen carregar a tots en un autobús i ens van fer baixar un tros més amunt del riu Nive. Des de un nivell d’iniciació, el Nive és una de les rutes de ràfting més boniques del País Basc. Des de Ossès fins al bonic poble de Bidarray, gaudirem d’un descens de 7km cap al magnífic paisatge. És un total de 2 hores de descens.
El preu de la baixada és de 30€ pels adults i 20€ pels nens. Ho varem reservar on line, i s’ha de fer amb temps.
És un bonic poble medieval, concretament és la capital de la Baixa Navarra dins el Departament dels Pirineus Atlàntics. Saint Jean Pied de Port és una parada habitual per els peregrins del Camino de Santiago ja que per molts, és el punt de partida del camí francès. També és una visita interessant per el seu encantador casc històric, al que mereix la pena dedicar almenys un parell d’hores. T’expliquem el què veure en un dels pobles més bonics de la regió basco-francesa, i que també ha estat catalogat com un dels més bonics de França.
Saint Jean Pied de Port és un lloc molt fàcil de veure ja que el casc antic s’estén majorment al voltant d’un carrer principal que creua la població des de la Porta de Santiago fins a la Porta d’Espanya. Fer un passeig pel poble et permetrà descobrir els seus carrers empedrats, les seves casetes de conte amb les típiques façanes amb acolorides bigues de fusta i xamfrans de pedra, així com donar un agradable passeig a les ribes del riu Nive i contemplar les vistes de la població des de la ciutadella. Aquests son els principals llocs que pots visitar-hi:
Puerta de Santiago: Comencem la visita per la Porta de Santiago (Porte de Saint-Jacques). Per la seva situació fronterera, Saint Jean Pied de Port fou població fortament emmurallada i que actualment conserva gran part del seu sistema defensiu. La Porta de Santiago és una de les principals portes que es conserven de la muralla original i constitueix el principal accés per els peregrins que vénen de la veïna localitat de Saint Jean le Vieux. La Porta de Santiago fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en el 1.998 com part dels Camins de Santiago de Compostela a França.
Citadelle de Mendiguren: Després de travessar la Porta de Santiago, girem a la nostra esquerra i un carrer en forma de costa ens porta directes a la Citadelle de Mendiguren. Es tracta d’una important fortificació construïda durant el segle XVII i posteriorment reforçada seguint el model de fortaleses dissenyades per el famós arquitecte de fortificacions Vauban. La Citadelle de Mendiguren es va constituir com un dels sistemes defensius més importants per a les tropes franceses en la defensa de la frontera amb Espanya. Actualment, la ciutadella s’utilitza com a escola municipal i les visites estan restringides als dilluns i dimecres dels mesos de juliol i agost. Per adquirir l’entrada haureu d’informar-vos en la oficina de turisme de la localitat. En qualsevol cas, val la pena pujar fins l’entrada de la ciutadella i creuar la Porte du Roy. Des d’allà podràs contemplar una magnífica panoràmica del poble i del paisatge de turons i camps verds que el rodegen.
Rue de la Citadelle: Descendim de la fortalesa i continuem el passeig per la Rue de la Citadelle, la artèria principal de la localitat francesa. Es tracta d’un carrer pintoresc empedrat que travessa la localitat entre la Porte de Saint-Jacques i la Porte de Notre-Dame. En ells hi trobaràs desenes de botigues i restaurants en ambdós cantons, així com un bonic conjunt de cases que conserven la arquitectura típica de la zona. En la majoria de cases figura l’any de la seva construcció. A més, en algunes de les llindes de les portes encara es poden llegir inscripcions de segles passats. Pel camí, pots aturar-te a la Presó del Bisbe, antiga presó del segle XVIII i que actualment acull una exposició sobre el Camí de Santiago.
Muralles de Saint Jean Pied de Port: Abans de creuar la Porta de Notre-Dame i deixar enrere el recinte emmurallat, et recomanem pujar a les muralles medievals construïdes en el segle XIII. Pujar a les muralles és gratuït i l’accés el trobaràs juntament a les portes de Santiago, Navarra i França. El passeig no et portarà molt de temps i et permetrà obtenir una visió completa del poble. I perquè no, també et permetrà sentir-te com un autèntic soldat francès fent guàrdia davant del possible atac de les tropes espanyoles.
Iglesia de la Asunción de la Virgen: Es tracta d’una església d’estil gòtic ubicada junt a la Porta de Notre-Dame, prop del riu Nive. La seva construcció se l’ha atribuït al rei navarrès Sancho VII en commemoració de la victòria de Las Navas de Tolosa, en 1.212. Està considerat l’edifici gòtic més important del País Basc Francès. A destacar especialment la portada gòtica del segle XIV.
Porta de Notre-Dame i Pont d’Eyheraberry: Seguim la visita creuant la Porta de Notre-Dame que passa per sota del campanar i seguidament creua el Pont d’Eyheraberry. Aquest és un dels racons que més ens va agradar. Per la seva situació juntament al riu Nive i sota la torre del campanar, la Porta de Notre-Dame és possiblement la porta més destacada del conjunt monumental. Sota de la porta encara es poden observar els antics bancs de pedra d’on esperaven els peregrins per a ésser atesos. El Pont d’Eyheraberry, per la seva part, és un bonic pont de pedra sobre el riu Nive que uneix el nucli medieval amb el barri de l’Espagne. La millor instantània del conjunt la faràs des del pont nou junt a la carretera principal.
Rue d’Espagne: Per acabar la visita a Saint Jean Pied de Port, deixem enrere el recinte medieval i continuem el passeig per la Rue d’Espagne situada a l’altra banda del pont de Eyheraberry i en direcció a Espanya. Aquest animat carrer ple de comerços fou el producte de l’expansió del poble com a conseqüència de la ampliació del sistema defensiu a finals del segle XVII. En ambdós cantons del carrer podràs veure bonics exemples de cases amb l’arquitectura típica de la zona. Al finalitzar la Rue de l’Espagne sortirem de la localitat per la Puerta de España (Porte de l’Espagne). Des d’aquí, la majoria de peregrins posen rumb a Roncesvalles.
Adjuntem la documentació gràfica on hi ha alguna ruta marcada: