Categories
NORUEGA

1. Oslo – Kristiansand: Poblets de la costa sud + Kristiansand

I aquí s’inicia el nostre viatge. Aquest és el dia que també agafem el vol d’anada, que segons estimacions realitzades, ens deixarà com a molt tard al migdia per tal de que poguem omplir la resta del dia amb la nostra ruta que ens ha de dur a la ciutat de Kristiansand. La intenció que tenim  per aquest dia és conèixer i veure la zona sud de Noruega amb la seva costa i els seus poblets encantadors. Finalment, acabarem la nostra jornada a la ciutat de Kristiansand, la ciutat més al sud de Noruega, anomenada també la “Somrient Capital del Sud”.
Índex
1. Vol Barcelona – Oslo
2. Costa sud de Noruega
3. Kristiansand

1. Vol Barcelona – Oslo

Com hem vist en anteriors apartats de l’article, un cop solucionat el tema del vol, ja ens hi podem posar perquè aquí comença el nostre viatge per Noruega, un recorregut circular de quasi tres setmanes que s’inicia i finalitza a la mateixa capital, Oslo.

Un cop arribem a l’aeroport de Gardermoen (OSL), anirem a buscar el cotxe de lloguer en el mateix aeroport, i començarà la nostra road-trip.

2. Costa Sud de Noruega

Ens dirigim a la ciutat de Kristiansand, fins a la qual hi tenim un xic més de quatre hores de conducció, tota per la costa sud del país (hem de salvar una distància d’uns 365 kilòmetres). La intenció d’aquest primer dia és conduïr per la costa coneixent algun dels poblets més bonics, i al mateix temps, ser conscients que a Kristiansand hi volem arribar com a molt a mitja tarda o al vespre, per poguer-la conèixer mínimament a l’esmentada ciutat.

Sortim de l’aeroport de Gardermoen i traspassant l’area urbana d’Oslo, anirem a buscar la carretera E18 que és la carretera de la costa, la qual ens dirigirà cap a la població de Drammen i accedirem llavors a la província de Vestfold og Telemark. Al cap d’1 hora i mitja d’haver iniciat la ruta amb cotxe, ja tenim les primeres atraccions del viatge, les quals apareixen amb l’arribada de la carretera E18 a la costa sud noruega.

Museu de Holmestrand

Holmestrand és un poble petit que té un bonic museu, ubicat en una casa de 1756. Els horaris de visita del museu son de 12:00 a 16:00h pels mesos centrals de l’estiu (juliol i agost). Holmestrand Museum Association és propietaria de la propietat Nils Kjærs gate 4 i ha establert un museu de la ciutat en quasi tota la casa que funciona a diari. La casa també té una història fascinant. La casa fou construïda per a la família Holst que operava en el transport marítim i el comerç, així com varies granges a Botne. El municipi de Holmestrand va comprar la granja en la dècada de 1850, i el museu va comprar l’edifici en el 1932. El museu de Holmestrand té vàries exposicions:

  • La sala d’estar de Holst es remonta a lo que probablement semblava en la dècada de 1840, quan la casa estava habitada per la família Holst.
  • El Departament d’Artesania mostra com es dirigien els negocis artesanals tradicionals. Aquí es troba la botiga i el taller del rellotger i mestre òptic Brastad. La perruqueria de Hans Jørgen Johnsen s’ha traslladat aquí. També es mostren les activitats de costura i sastreria, així com la forma en que una fotògrafa dirigia el seu negoci.
  • La botiga del mestre rellotger i òptic Brastad fou donada per la família del museu i mostra com es portava un negoci artesanal tradicional.
  • Exposició de pintures de quadres de la ciutat pels artistes de Holmestrand.
  • La cuina de la planta baixa està feta perquè expliqui com podria ser una cuina en una casa patricia quan la casa estava habitada per la família Holst.
  • Småkårsstuen mostra com va poder viure una família mentres el marit estava en el mar i la seva esposa i fills esperaven a casa.
  • En el segon pis, hi ha un departament marítim que conta una mica sobre la construcció naval a Holmestrand i sobre la ciutat marítima de Holmestrand durant l’era dels velers.
Museu de Holmestrand

Per altra banda, i en el mateix poble, hem de dir que Ada Madssen (1917 – 2009) fou una escultora que va realitzar el monument “Søstrene Backer”. El monument es pot trobar en el parc junt al port en el centre de Holmestrand, fora de la biblioteca de Holmestrand. Les germanes Backer, Harriet i Agathe, eren filles del cònsul, armador i empresari Nils Backer (1815-1877) i Sofie Smith Petersen (1819-1882). Harriet Backer va néixer el 21 de gener de 1845 a Holmestrand i va morir el 25 de març de 1932 a Oslo. Fou una de les pintores més destacades de la seva generació. Harriet tenia una escola de pintura on capacitava a nous artistes i fou reconeguda com una gran artista de Noruega des de la dècada de 1880. A Harriet se li ha donat un lloc en el nou museu nacional d’art i se la considera una de les artistes més importants del seu temps. És millor coneguda per “blått interior (interior blau)”, que mostra el joc de la llum del sol en l’interior. Agathe Backer Grøndahl va néixer en el 1847 a Holmestrand i va morir en el 1907 a Kristania. Agathe era pianista i compositora, i fou central en la vida musical de Noruega, on fou especialment coneguda per les seves novel·les.

The Backer Sisters

Deixem Holmestrand i passem per Sandefjord, on hi ha el centre Metro que ofereixen activitats per a tota la família. Metro Sandefjord es troba a Pindsle, a 3km del centre de la ciutat. El pati interior ofereix un espai segur on els pares solen asseure’s i relaxar-se en la cafeteria o veure jugar als nens. El pati interior també té jocs de làser, bolos i billards. Les activitats son perfectes per a nens de 1 a 12 anys. L’àrea de jocs coberta de Metro està just al costat de Metro Bowling. Tots els nens necessiten la supervisió d’un adult major de 16 anys.

L’àrea de jocs coberta de Metro ofereix un supercumpleanys divertit amb bolos, entrada a l’àrea de jocs coberta i menjars i beures. Això també és perfecte per escoles, clubs esportius, associacions, etc… També hi ha una oferta per adults. Amb divertides activitats i sales de reunions, és possible organitzar un dia amb bolos i pizza, perfecte per la formació d’equips, inici, cumpleanys, conferències, etc… Per obtenir més informació, reserves en línia i preus, consulteu la pàgina web.

Metro Sandefjord

La ruta per la carretera E18 passa també per la població de Larvik, on també s’hi troba un museu de la ciutat, el Larvik Museum. El Museu Larvik és el museu de la ciutat històricament ric i emocionant! Avui dia el Museu de Larvik es trasllada de Verksgården a l’escola Gamle Mesterfjellet. Totes les operacions del museu a Langestrand s’han interromput i les exposicions s’estan traslladant. Les noves exposicions en l’escola Gamle Mesterfjellet estaran a punt en el 2024 com a molt aviat.

Museu de Larvik

El Museu de Larvik és el museu de la ciutat de Larvik amb dos espais per als visitants. Verksgården en el barri històric Hammerdalen és un antic lloc industrial ara convertit en un lloc patrimonial amb diverses activitats culturals i comercials, i Herregården, la mansió construïda per el compte danès Gyldenløve entre 1674 i 1677. A més el Museu de Larvik ha transmès coneixements sobre Kaupang, la primera ciutat de Noruega, des de que en l’any 2000 varen començar les excavacions en l’àrea al voltant de l’extinta ciutat en les afores de Larvik. El nucli temàtic de les activitats del Museu de Larvik és el període històric del domini danès a Noruega, quan Larvik era un dels dos comptats reials danesos a Noruega (1537-1814). Aquesta era històrica va deixar petjada a Larvik amb respecte al desenvolupament industrial, la arquitectura i l’estructura social. Amb aquest període com a teló de fons, el museu té la intenció de desenvolupar investigacions basades en la web i exhibir exhibicions sobre la comunitat de Larvik d’avui.

Museu de Larvik

I passarem per un bonic poble de costa localitzat al costat de Larvik. S’anomena Stavern, i és una bonica joia costanera. Aquí, el pols de l’estiu batega una mica més i el lloc a vegades es coneix com la ciutat de l’artista junt al mar. En els mesos d’estiu, els petits carrerons estan plens de vida. La població es multiplica i el lloc ofereix un meravellós ambient del sud. Aquí pots caminar en un entorn històric, visitar les petites galeries d’artistes que estan molt a prop o gaudir de dies de descans en la platja.

Stavern

A Stavern, hi ha una curta distància des de la vida de la ciutat fins a l’arxipèl·lag, i t’esperen meravelloses experiències en la naturalesa. Amb un vaixell-taxi o amb el vaixell regular M/S Viksfjord pots fer el viatge fins al far de Svenner, que es troba en la illa de Korpekollen, en l’extrem més allunyat de l’esquerda del mar en un arxipèl·lag idíl·lic. L’illa és un dels llocs més populars dels navegants i és perfecta per un dia de natació, penya-segats rocosos escalfats pel sol i pesca de crancs. Com hem dit, Stavern s’anomena la ciutat dels artistes junt al mar. Aquí, les galeries d’art estan juntes en un entorn evocador, i trobareu moltes d’elles dins de Fredriksvern Verft. Aquí és genial caminar en un entorn històric, en lo que una vegada fou la primera estació principal de la marina de Noruega a Stavern.

Stavern

Més enllà de Fredriksvern Verft, podeu seguir el camí costaner fins a Minnehallen i des d’aquí cap a Rakke. El camí costaner té 35km complets i ens porta a Helgeroa al llarg de penya-segats rocosos, platges de sorra, cales poc profundes i varis tipus de boscos. Aquesta és una experiència de senderisme en la seva màxima expressió, amb una distància curta entre sabates per caminar i talons alts. Passaràs per Mølen al llarg de la ruta, un poderós monument natural de l’última edat de gel. Mølen és part del Geoparc Europeu de la UNESCO, i entre els còdols pots trobar-hi a més de 100 tipus de roques diferents.

Stavern

Deixem Stavern i passem per Porsgrunn, on val la pena aturar-nos a contemplar la nova església del poble (Ostre Porsgrunn Church). Es tracta d’una joia arquitectònica i s’ha convertit en la nova fita de Porsgrunn. La nova església fou dissenyada per l’arquitecte Espen Surnevik i els arquitectes Trodahl. L’edifici a vegades es coneix com l’”església de porcellana”, ja que havia de revestir-se en l’exterior amb rajoles que recorden a la porcellana. Tor Entreprenør es va adjudicar el contracte de construcció i les obres varen començar al desembre de 2017. El nou edifici de l’església es va completar en la tardor de 2019 i es va consagrar el 15 de setembre de 2019. L’església està oberta al públic en dies seleccionats. Els grups la poden reservar en el telèfon +47 35 56 34 02 o enviant un correu electrònic a porsgrunn.menighet@kirken.no.

Església de Porsgrunn

Deixem Porsgrunn i arribem a Langesund, on hi ha una famosa oficina de turisme que val la pena visitar. Només està oberta durant l’estiu. L’oficina de turisme es troba al costat de les instal·lacions de servei a Kongshavn. Aquí obtindrem informació sobre Langesund, Bamble i Grenland en general.

Oficina de turisme de Porsgrunn

I arribem a Kragerø, on hi ha el Berg-Kragerø Museum, un altre museu del poble de la població. El Museu promou l’art, la història, la vida de vacances, la cultura costanera i l’exportació de gel natural a Kragerø. El Museu Berg-Kragerø té una ubicació idíl·lica a Berg, junt a Hellefjorden Kragerø. Aquí hi trobaràs la residència d’estiu de la familia Homann, on varen viure varies personalitats de la cultura en el segle XIX i principis del XX. Aquestes residències d’estiu son un testimoni d’una època en la que l’exportació de fusta i gel natural creava llocs de treball i una gran riquesa. En el 1927, la senyoreta Henriette Marie ·”Jeia” Homann (1866-1943) va llegar tota la propietat, amb tots els edificis i continguts, per a un museu. Més tard, varis edificis històrics es varen traslladar al Museu Berg-Kragerø. La propietat cobreix quasi 700 acres amb una glorieta de til·lers, una àrea de parc, un gran bosc, camins per caminades, edifici d’exhibició, una botiga de grans, Bestas Cottage, el cobert d’aparells, Solhaug Cabin, la casa de l’inquilí de la granja, un graner, una bodega de terra i dues cases de banys. A més, el Museu Berg-Kragerø és propietari de Kittelsenhuset, la casa de la infància de l’artista Theodor Kittelsen, situada en el centre de Kragerø.

Berg-Kragerø Museum

En l’edifici del museu hi ha exposicions permanents i temporals i inclou una botiga i una cafeteria. Pots veure i escoltar l’emocionant història del gel natural exportat al món des de Kragerø, de la construcció naval a la drassana de Tangen i, per últim, però no menys important, la història sobre la estada d’Edvard Munch i l’art creat a Kragerø. L’exhibició de joguines és popular entre els nens de totes les edats. S’organitzen visites guiades tots els dies en l’horari d’estiu i la resta de l’any s’organitzen sota petició. La visita al museu es pot combinar amb la recreació en el parc, en senders naturals, passejos en barca, nedar i prendre el sol. Hi ha un embarcador per els visitants d’un dia i un aparcament. L’edifici d’exposicions està equipat amb un ascensor i una taula per canviar bolquers. També hi ha una ludoteca i un taller de collage per a nens. A fora, els nens poden provar els senders de jeroglífics o demanar prestats joguines i jocs a l’aire lliure. El museu està obert de mig juny a finals d’agost, de dimarts a diumenge, de 11:00 a 16:00h. També està obert tots els dimecres durant tot l’any. Altres esdeveniments i conferències succeeixen els diumenges. En el segon dijous de cada mes hi té lloc el “Music on Berg”. Segueix el facebook del museu per obtenir més informació sobre esdeveniments actuals.

I entrarem a la província d’Agder, podent visitar a prop de Sundebru un petit zoològic amb una seixantena d’animals. S’anomena “Den Lille Dyrehage” (The Little Zoo), i està ubicat a Brokelandsheia, als afores de Risør. A Den Lille Dyrehage hi trobaràs més de seixanta espècies d’animals diferents, inclosos monos, suricates, rèptils i altres animals. El zoològic té la selva tropical coberta més gran amb emocionants plantes exòtiques i espècies animals. A fora hi trobaràs “la petita granja” amb porcs, gallines i conills. Aquí hi ha un parc infantil amb barbacoa i grans zones d’estar. El petit zoològic conta amb cafeteria, ludoteca, guarderia i botiga de souvenirs. Hi ha disponibles programes adaptables especials per grups i escoles, així com celebracions de cumpleanys en el zoològic.

Den Lille Dyrehage

Ben a prop del zoo hi ha la localitat de Risør, la qual podem visitar ja que es tracta d’un bonic poblet de costa amb carrerons de cases blanques i de fusta.

Risør

Al mateix poble s’hi troba Urheia, una àrea recreativa i un sender cultural prop del centre de Risør. Risør és una de les ciutats més antigues del sud de Noruega. A l’igual que altres ciutats costaneres del país, es basa en l’exportació de fusta, la construcció naval i el període veler. Avui en dia, Risør es considera una de les ciutats de cases de fusta millor conservades de tot Noruega. En aquest passeig per la ciutat des del seu centre i costa amunt cap a Urheia, pots experimentar tant la ciutat com l’àrea de recreació utilitzada pels habitants d’aquí per nedar i caminar. A Urheia també hi trobaràs la fortalesa costanera de Urheia i el mirador panoràmic de Risørflekken.

Sender cultural d’Urheia, amb Risør al fons

Continuem la ruta i ara passem per Tvedestrand. Aquí hi ha dues atraccions per si us interessa, per una part un parc aqüàtic, i per l’altra, el museu del poble. El parc aqüàtic Tvedestrand està obert tots els dies durant la temporada d’estiu, i és gratuït (!). El parc està situat a Tjenna, un llac de fàcil accés des de la resta de la ciutat. L’ús del parc és gratuït i també es poden demanar prestats caiacs, canoes, taules de SUP i armilles salvavides. Tots els nens menors de 12 anys han d’utilitzar una armilla salvadides mentres estiguin en el parc aqüàtic. L’horari d’obertura és de les 11:00 a les 18:00h. També hi ha un quiosc a prop, obert de 11:00 a 18:00h des de finals de juny.

Parc aqüàtic de Tvedestrand

Si us interessa més el museu del poble, aquest té una història estretament lligada a la història de la ciutat de Tvedestrand. L’edifici és un dels més antics i millor conservats de la ciutat. El Museu de Tvedestrand fou construït per a un dels gerents de Næs Ironworks. Es va ocupar del transport de mercaderies dins i fora de la ferreria. El museu de la ciutat exhibeix exposicions, una botiga rural i una antiga farmàcia.

Museu de Tvedestrand

Seguim la ruta fins a aturar-nos al poble de Arendal, el qual val la pena una breu visita. El centre de la ciutat d’Arendal es centra en les activitats que en ell hi succeeixen, com el dia de compres, el mercat d’estiu, el Late Summer Fest i els focs artificials abans de Nadal. La ciutat és una elecció natural per anar de compres i gaudir. El centre de la ciutat d’Arendal ofereix més de 130 botigues i molts restaurants i altres llocs de servei. També està considerat un poble amb encant degut als seus carrerons de cases de fusta blanques.

Arendal

També val la pena haver-nos aturat a Arendal per a visitar el seu cementiri. El cementiri d’Arendal és bonic, i està construït en terrasses amb moltes parets de granit i mausoleus familiars envoltats per intrincades tanques de ferro forjat. És un cementiri únic, amb arbres antics i majestuosos i arbusts venerables. És considerat com un dels cementiris més bonics del país. Passejar per l’atri de l’església és quasi com un viatge a través de la història d’Arendal, ja que molts dels habitants notables del poble estan enterrats allí. El cementiri està a les afores del poble, a 2km del centre. Fou consagrat en el 1814, havent estat establert com a cementiri en el 1809 com a part de Torbjørnsbu Farm. El cementiri està construït sobre un terreny irregular, d’aquí l’ús de terrasses i grups d’arbres entre les tombes. Les làpides dels residents adinerats d’Arendal ocupen gran part del cementiri, que ha anat creixent en tamany durant quasi 200 anys. La primera església fou construïda en fusta en el 1900 en un estil suís. L’església actual fou construïda en pedra en el 1975, dissenyada per Hans P. Thorne. La part més antiga del cementiri s’anomena Tyholmen. Moltes de les làpides es traslladaren aquí des del cementiri de Trefoldighetskirken, l’església en el centre d’Arendal a Tyholmen. Gran part d’aquesta àrea està dissenyada com un parc, amb antigues làpides i un monument als morts durant les Guerres Mundials.

Cementiri d’Arendal

Continuem la ruta i passem a prop de la vil·la de Nedenes, on s’hi troba la caminada a Tysåsen, la qual t’oferirà unes grans vistes de l’entorn. La caminada presenta en tot moment unes vistes meravelloses, i moltes variacions de longitud i dificultat. L’objectiu és la cima de Tysåsen que es troba a 105m d’alçada i té una vista fantàstica. Pots veure llocs com el far de Torungen, Merdø, Hisøya, Arendal, Fevik i la terra cap a Froland. Però, i com arribar a Tysåsen? Hi ha alternatives per a l’aparcament. Ja sigui per Hauslandstjenna (per el camí il·luminat a Fevik) o per l’àrea de descans a Temsevannet (llac) / l’entrada a Nilsesvold. Per arribar al camí il·luminat, agafa la RV 420 en cotxe, cap a Fevik/Nedenes i gira a l’esquerra cap a Hausland (abans de Strand Hotel). Gira a la dreta en la primera intersecció. El sender il·luminat està en el cantó esquerre de la carretera, uns 500 metres després de la intersecció. L’àrea de descans de Temsevannet està en el costat esquerre de l’antiga carretera E18. També és possible anar-hi en bicicleta i començar en altres punts del recorregut.

Hauslandstjenna

A prop de la caminada anterior, n’hi ha una altra, la Floodlit Trail a Fevik (el sender il·luminat a Fevik). El sender té uns 4km i transcorre per un paisatge boscós. El sender consta de tres bucles que estan connectats, per lo que hi ha possibilitats d’escurçar el viatge. Hi ha diferents turonets en el camí, però hauria de ser adequat per a la majoria de les persones. Pots trobar-hi el mapa en la pàgina d’inici de Grimmstad Kommune.

Mapa de la caminada

I en un no-res arribarem a Grimstad, una altra localitat costanera amb carrerons de casetes blanques de fusta, tant típiques del sud de Noruega.

Grimstad

I a 20 kilòmetres de Grimstad es troba la localitat de Lillesand, la qual ofereix una bonica església de fusta de la comunitat. Fou construïda en el 1889, amb estil neogòtic. Obre amb cita prèvia i alguns dies laborables en la temporada d’estiu.

Església de Lillesand

Continuem amb la ruta i abans d’arribar a Kristiansand, val la pena aturar-nos en les immediacions del municipi de Høvåg, on ens trobarem el mirador de Bliksund, el qual es troba al final de la carretera Fv226, amb unes vistes espectaculars a les illes i al mar. Es troba a 1,5km de l’església de Høvåg.

Mirador de Bliksund

3. Kristiansand

I ara sí, arribem a Kristiansand i el primer que farem serà anar a l’allotjament a aparcar el cotxe i deixar-hi les pertinences. El que més de gust ens vé és donar una volta pel seu casc històric, en el mateix cor de la ciutat de Kristiansand. Es tracta de Posebyen, una de les col·leccions més grans del nord d’Europa d’encantadores casetes antigues de fusta de color blanc. Posebyen a Kristiansand és una bonica comunitat de ciutat petita i lo únic que va quedar després del gran incendi de la ciutat al 1892. Farem un passeig per els seus carrers idíl·lics. A l’estiu hi ha mercat els dissabtes. L’associació “Foreningen Posebyen” treballa activament per a la revitalització i conservació del casc antic de Kristiansand. Això es fa a través del projecte “PosebyHaven”. Volen que els edificis s’utilitzin amb finalitats culturals generals i continguin una cafeteria, una fleca, una botiga, un restaurant i tallers. Aquí pots llegir més sobre PosebyHaven.

Posebyen

Altres edificis històrics que es troben a Posebyen:

  • Ekserserhuset a Tordenskjoldsgate 64: Casa construïda entre 1807 i 1808. Va funcionar com acadèmia de formació d’oficials fins a la Segona Guerra Mundial. L’edifici també s’ha utilitzat per a concerts i produccions teatrals, i com a sala de ball per a soldats de la guarnició. Allí també hi actuaren acròbates i en ell es va celebrar el Dia de la Constitució.
  • Bentsens Hus, Kronprinsensgt. 59: Actualment pertany al municipi de Kristiansand. La casa fou construïda en el 1855 i és un dels edificis millor conservats de la localitat. Concebut com el museu local. L’edifici va pertànyer anteriorment al tinent Bentsen, qui fou assignat a la banda de música. Anteriorment ha albergat fins a 40 persones, inclosos 15 soldats en l’àtic. En el pati trobareu dues quadres, un cobert per les eines, un paller, un bany exterior de dues places, i un galliner.
  • Llar d’avis de Kristiansand, Elvegata, 39:Encara que el lloc ha estat ocupat des de 1698, l’edifici actual es va erigir després d’un incendi (Østerbrannen) en el 1859. L’Ajuntament de Kristiansand es féu càrrec de l’edifici en el 1906 i el va convertir en una residència d’avis per “avis i malalts”. L’elegant edifici de fusta roman buit avui, ja que la llar d’avis es va traslladar a un lloc més adequat en el cantó oposat del carrer.
Barri de Posebyen
  • L’antiga oficina de correus a Kronprinsensgate 45: Data de 1695. S’ha utilitzat per el tenyit de teixits i com a magatzem de fusta i botiga en general. Durant la tardor, el seu pati contenia a vegades fins a 100 ovelles que esperaven a ésser sacrificades i salades per el consum hivernal. L’edifici actual fou erigit després d’un gran incendi (Østerbrannen).
  • Sløyden en Gyldenløvesgt 70: També coneguda com a “Thorkilds Bedehus” (Capella de Thorkild). Va ésser construït en el 1855 i reconstruït en el 1859 per el mestre d’obres Mikkel Mortensen, qui també va construïr les esglésies a Søgne, Randesund i Birkenes. L’edifici es va utilitzar per a reunions de pregària i es considera que fou el bressol de moltes de les principals comunitats religioses de Kristiansand. Utilitzat com a escola de treball per a nens a 1880, l’edifici va passar a mans de l’ajuntament en el 1892.
Barri de Posebyen
  • Gyldenløvesgate 69: Lloc de naixement del famós personatge de la ciutat “Kjutta”.
  • Café “Blåstua”, Gyldenløvesgt 60: Aquest cafè amb la seva original decoració és famós pels seus pastissos i gofres casolans. La casa té 16 habitacions, tres cuines i un gran jardí.
  • Frivolds hjørne, Holbergsgt 17: Aquest edifici porta el nom del seu últim propietari, un carnisser anomenat Frivold. Tanmateix, el lloc originalment formava part d’una propietat més gran. La casa té uns 200 anys i es va utilitzar per a la venda de vins i licors en la dècada de 1840.
  • Elin`s Motehus (Casa de la moda), així com un cafè d’estiu en Skippergt. 43
Barri de Posebyen

En el nostre camí de retorn al moll, passarem per tots els posts de fruites i verdures que es troben en la plaça del mercat en el centre de la ciutat, prop del Parc de Wergeland, on la gespa verda i els acolorits massissos de flors, il·luminen l’escena de la ciutat junt amb els concorreguts carrers comercials plens de jardineres i cubs.

La Catedral de Kristiansand és en estil neogòtic i data de 1885. Junt a la catedral s’hi troba la Biblioteca de Kristiansand i prop del Museu d’Art Sørlandets SKMU.

Kristiansand Cathedral

Un altre dels llocs imprescindibles de la ciutat, és la visita a la platja urbana de Bystranda. Es tracta d’una platja de sorra blanca i palmeres.

Platja de Bystranda, a Kristiansand

Al llarg de “Strandpromenaden” i prop del centre de la ciutat de Kristiansand es troba Bystranda. És una bonica platja de sorra amb un moll per a nedar, solàrium i palmeres, ideal per a nens. A més, hi ha rampa de bany separada per a minusvàlids. Es tracta d’una platja amb bandera blava.

La Bandera Blava és una etiqueta ecològica voluntaria que s’otorga a platges i ports esportius. La Bandera Blava és una distinció exclusiva que s’otorga només a unes poques platges de Noruega, inclosa la platja de la ciutat de Bystranda a Kristiansand. La Bandera Blava treballa per el desenvolupament sostenible de les platges/ports esportius a través d’estrictes criteris de qualitat de l’aigua, educació i informació ambiental, gestió ambiental i seguretat i altres serveis.

I no passarem per alt el carrer més animat de la ciutat, anomenat Markens. Es tracta d’un carrer peatonal principal, ubicat en ple centre. Diuen que per aquest animat carrer, a vegades es compara a Kristiansand amb ni més ni menys que Barcelona!

Markens, al centre de Kristiansand

Malgrat de que el mar pot escalfar-se molt durant l’estiu, en la piscina exterior del Parc Aqüàtic de Aquarama, ubicat junt a la platja, podràs gaudir d’una temperatura de 25 graus durant tot l’any. Aquarama, amb la seva impressionant ubicació en la platja de Kristiansand (Bystranda), és una instal·lació de recursos per els residents de la regió i una atracció pels turistes: un centre de salut pública, aventura, esports i benestar. Aquarama conta amb sis àrees de bany diferents, cinc temperatures d’aigua diferents i atractives ofertes per a totes les edats i tots els nivells d’ambició. La piscina esportiva és de 50×25 metres. El parc aqüàtic té capacitat per a 1.000 convidats al mateix temps. Aquarama és un lloc per a tothom. Pots provar de surfejar en la onada “Flowrider Surfing”. Inclús pots llogar-lo per períodes de temps o obtenir una lliçó amb un instructor.

Parc aqüàtic d’Aquarama

A l’Aquarama Spa hi trobaràs tranquil·litat per el cos i l’ànima. El spa està inspirat en el mar i això es reflexa en els tractaments. En l’spa, pots escollir si desitges tractaments individuals, en dúo o en grup. En el tercer pis del centre hi trobaràs “SATS Aquarama (fitness)”, el qual és un modern gimnàs. Hi ha tres àrees d’exercici, així com una àrea dedicada a l’entrenament personal. Aquesta àrea ofereix una àmplia gamma d’activitats per a totes les edats i diferents condicions físiques. Aquarama també inclou locals comercials, l’Scandic Bystranda Hotel i un aparcament. El projecte té una superfície total d’uns 41.000m² i també inclou un estadi esportiu per a handbol amb aproximadament 1.700 seients.

Aquarama Frisurf

També pots escoltar bona música de tot tipus en el Centre d’Arts Escèniques Kilden, un dels nous símbols de la ciutat. Aquest impressionant edifici conta amb un teatre i una sala de concerts, ambdues amb un fascinant programa d’esdeveniments.

Centre d’Arts Escèniques de Kilden, a Kristiansand

El Centre d’Arts Escèniques de Kilden té una presència arquitectònica única i s’erigeix com un edifici emblemàtic de les arts a Kristiansand. És la llar del Teatre Regional de Agder, la Orquestra Simfònica de Kristiansand i la Opera Sør (la companyia d’òpera regional). El centre també alberga una varietat d’altres esdeveniments culturals. Kilden és el centre neuràlgic cultural del sud de Noruega, que commou i entusiasma al públic. Amb una superficie bruta de 16.500 metres quadrats, és difícil no fixar-se amb aquesta fita cultural. En el seu interior hi trobaràs quatre llocs únics. Entre ells, la Sala de Concerts (1170 seients), aquesta és una de les millors sales de concerts d’Escandinàvia amb tecnologia acústica d’última generació.

Centre d’Arts Escèniques Kilden

La magnífica arquitectura de Kilden ha estat rebuda tant amb entusiasme nacional com en reconeixement internacional. L’estil arquitectònic és reconeixible i únic, fermament arrelat en el contingut productiu del centre, l’entorn del port i la trobada entre els artistes i el públic. Les diferents formes i tamanys de les sales estan cobertes per una paret de fusta corbada. Aquest mur abstracte i monumental, vestit amb roure local, distingeix la fantasia de la realitat. Expressa la diversitat d’èxits artístics en l’edifici. El mur, que està fet de taules en forma de cunya, no és només un efecte teatral disfressat, sinó un element tàctil concret que millora l’acústica i també fa referència a la indústria de l’exportació de roure que es va assentar en aquest port en el segle XVII. La meravellosa acústica de Kilden és tant cèlebre com la seva arquitectura, lo que li assegura un lloc entre els millors llocs internacionals. Els arquitectes han estat el despatx “ALA Arquitectes Lrd”(Helsinki, Finlàndia) en cooperació amb SMS Arquitectes AS (Kristiansand, Noruega).

Centre d’Arts Escèniques Kilden

Kilden és un punt de trobada per a les arts: el teatre, la música, l’òpera, la dansa i el ballet es reuneixen aquí. Això es complementa amb les diferents obres d’art tant dins com fora de l’edifici. El Centre d’Arts Escèniques de Kilden té un gran impacte en la identitat cultural de la ciutat de Kristiansand, així com en tota la regió.

Kilden es troba a Odderøya, una antiga base naval reconvertida en una zona recreativa d’ambient artístic. Segueix les senyals per a gaudir d’un cafè amb vistes o posa’t a prova en el centre d’escalada de Høyt & Lavt Odderøya. Odderøya a Kristiansand fou l’antiga base naval, ara àrea recreativa. Pintorescs senders senyalitzats, antigues posicions de canons, petites platges i un llarg rocós i boniques vistes de l’oceà i la ciutat. Dóna un passeig d’aproximadament 3 kilòmetres en l’antiga base naval de l’illa d’Odderøya, caminat per idíl·lics senders senyalitzats amb excel·lents vistes del port est, la fortalesa de Christiansholm (1672) i els ports esportius per embarcacions d’esbarjo. La illa té una història militar molt interessant amb restes d’antigues muralles, el magatzem de pólvora, un antic hospital d’aïllament i altres edificis del segle XVIII en endavant. Odderøya també es va utilitzar com a port de quarantena en la dècada de 1830 i fou l’estació de quarantena més gran del nord d’Europa. La cafeteria, una antiga residència de l’enginyer de la guarnició en l’extrem sud de l’illa, serveix refrigeris lleugers els diumenges. Ofereix una vista fantàstica del fiord i els dos fars, Oksøy i Grønningen. Hi ha bons llocs per nedar en el cantó est de l’illa. L’accés des de Fiskebrygga (Fish Quay), és apte per a cadira de rodes. Per llegir més sobre què veure i fer a Odderøya.

Odderøya

Com hem comentat abans, hi ha un Centre d’escalada cobert en l’illa de Odderøya a Kristiansand. Sørlandet Klatresenter és un gran centre d’escalada en la part sud de Noruega.

Centre d’escalada a Odderøya

També podràs gaudir del gran ambient de la ciutat a través de la seva gran col·lecció d’art urbà. Mantingues els ulls oberts mentres camines per els seus carrers i veuràs uns murals gegants, a més d’obres més petites.

La vida a Kristiansand també va de prendre’s les coses amb calma i “nyde” (gaudir de) la vida. L’animat port de Fiskebrygga, amb els seus increïbles canals, és un dels llocs preferits dels seus habitants, sobretot en dies assolellats. L’animat moll de peix, anomenat Fiskebrygga, és una experiència en si mateixa! Veuràs peixos i mariscs nedant en tancs en el mercat de peix i els petits bots esbufegant per el canal. Has de provar les especialitats locals com els camarons o musclos directament en la peixateria o en un dels molts restaurants de la zona. Tots els dimarts durant la temporada d’estiu hi ha concerts en viu a “Fiskebrygga” a Kristiansand. No et voldràs perdre el fantàstic ambient. El mercat està relativament a prop del teatre i sala de concerts Kilden i de la illa de Odderøya.

Fiskebrygga

A un breu passeig des del centre de la ciutat hi trobaràs un tresor ocult: El Parc Natural de la Vall de Ravnedalen. Els seus increïbles paisatges son l’escenari perfecte per gaudir d’una hamburguesa casolana a “Generalen”. Les nits d’estiu en la seva cafeteria son màgiques, doncs ofereixen música en directe i l’ambient és molt acollidor. Si aprecies les hamburgueses casolanes, la naturalesa fantàstica i els concerts màgics a l’estiu, Ravnedalen és el lloc per estar. Un parc natural vigorós i místic sota l’escarpat Ravneheia. El bruc, el llac i un parell de cignes son característiques distintives. Fundat en el 1876 per el General Wergeland i les seves tropes amb l’ajuda financera de l’Associació Municipal. La vall ha passat de ser una àrea pantanosa a un veritable edèn, amb una gran riquesa de plantes i arbres, tant coneguts com desconeguts. Durant els mesos d’estiu hi ha concerts, festivals i representacions teatrals freqüents, mentres que en la cafeteria es serveixen àpats senzills. El parc és mantingut per el Departament de Parcs i Atletisme i fou guardonat amb el premi “Parc Verd de l’Any” per el Gremi de Mestres Jardiners de Noruega en el 1991. Ravnedalen està obert tot l’any.

Parc Natural de la vall de Ravnedalen

A Kristiansand, coneguda com la “ciutat dels nens”, l’entreteniment en família és una manifestació artística. El Zoo de Dyreparken, i el seu Parc d’Atraccions, que a l’estiu conta a més amb un gran parc aqüàtic, és una de les destinacions preferides dels més petits. El zoològic i el parc d’atraccions de Kristiansand, Dyreparken, és l’atracció més visitada per les famílies amb nens a Noruega. Explora la naturalesa nòrdica i animals com el llop, el linx i l’ant, entre moltes altres activitats. Està situat a solament 11km a l’est de Kristiansand. En realitat, consta de varis parcs combinats: un zoològic i un parc d’entreteniment amb diferents àrees temàtiques, així com el món humit “Badelandet” (“un parc en el parc”), on es necessita un ticket addicional.

Kristiansand Zoo és l’atracció més visitada de Noruega i cobreix una àrea de 150 acres de terreny nòrdic. El zoològic conté un recinte per animals escandinaus com llops, ants, linxs, guineus i molts més. Es pot veure l’alimentació diària sobre les 13:00h. En el parc també hi trobaràs animals exòtics com lleons i tigres i animals en perill d’extinció com el panda vermell. L’exhibició d’Àfrica et permet moure’t al llarg d’un pont observant animals autòctons de la sabana com girafes i zebres. La primera part de la selva tropical està plena de vida amb una varietat de simis i monos. Aquí et trobaràs una àrea a l’aire lliure on alguns dels monos més petits corren salvatgement entre els arbres i les àrees per escalar i es balancegen en les cordes mentres vosaltres podeu moure-us entre ells! Més profund en la selva tropical, la boira i l’atmosfera humida, els paisatges foscos i aterridors obren el camí a cocodrils, caimans i molts altres rèptils. Hi trobaràs més de 800 animals i aus que viuen en la major llibertat possible en un entorn natural.

Dyreparken

El parc aqüàtic Badelandet és la última incorporació al parc d’atraccions. És un “parc en el parc”, lo que significa que necessitaràs un ticket addicional per entrar-hi. També és possible comprar entrades combinades per ambdós parcs. El món de l’aigua està obert des de Setmana Santa fins a mitjans d’octubre de cada any.

També es recomana un viatge a Cardamom Town (Kardemomme by). La ciutat es basa en una coneguda història infantil escrita per el famós autor Thorbjørn Egner i coneixeràs a tots els personatges de Kardemomme by del llibre en la temporada principal del parc.

Kardemomme by

Captain Sabretooth’s World és un parc temàtic construït al voltant del personatge del Capità Sabretooth. Uneix-te al creuer pirata amb la dama negra i visita la casa encantada de la bruixa Míriam. En temporada alta pots trobar-te amb els pirates varies vegades al dia.

KuToppen és una granja construïda en lo més alt d’un turó, habitada pels personatges d’una famosa caricatura noruega sobre animals de granja. Kutoppen és l’àrea on et trobaràs els animals de granja noruecs més habituals, com vaques, ovelles, cabres, gallines, porcs i cavalls. També és possible acariciar i abraçar als animals, el que converteix a Kutoppen en una atracció molt popular per als nens més petits.

En l’hotel Abra Havn a Dyreparken pots allotjar-te en els bressols dels pirates “reals”. En el 2017 i 2018, l’hotel Abra Havn a Dyreparken, Kristiansand, fou votat com el sisè millor hotel familiar del món per els usuaris de Tripadvisor.

Kutoppen a Dyreparken

Una altra de les grans atraccions de Kristiansand és el seu Museu dels Canons (Kristiansand Kanonmuseum), en la fortalesa de Møvik. La marina alemanya va construïr aquesta fortalesa durant la Segona Guerra Mundial, i el museu mostra fascinants detalls sobre la història de l’aconteixement. Descobreix els successos esdevinguts en un recorregut per les antigues vies de transport de munició i gaudeix, durant aquest, de les espectaculars vistes de les illes que es troben junt a la costa de Kristiansand. Es tracta d’un museu històric de la Segona Guerra Mundial a Kristiansand que presenta una bateria de defensa costanera alemanya de 1940-45, amb el segon canó terrestre més gran del món (337 tonelades). La fortalesa de Møvik en les afores de Kristiansand fou construïda per els alemanys durant la Segona Guerra Mundial. El museu alberga l’únic canó Krupp de 380mm que queda en el món i molts altres materials de la Segona Guerra Mundial.

Kristiansand Kanonmuseum

Bunker 55 és un dels dos magatzems de municions alemanyes originals per granades de 38mm i càrregues d’ignició. Aquest és un búnker molt especial i bé mereix una visita. També podem fer un passeig amb el tren de municions. Aquesta és una via fèrria de 1800 metres de llarg que solia transportar municions per les armes en la Fortalesa de Møvik. El museu es troba en les immediacions de zones de senderisme i llocs de bany i un gran mirador, un lloc per visitar inclús si el museu interior no està obert.

Kristiansand Kanonmuseum

Møvik Fort fou erigit entre 1941 i 1944 per l’Armada Alemanya com una de les quatre bateries de defensa costanera que composaven el grup d’artilleria Kristiansand. En la tardor de 1941, 744 noruecs treballaven en les instal·lacions, així com 231 danesos, 31 alemanys i 356 homes dels pioners de la fortalesa. Els presoners de guerra d’un camp de presoners en el camp a l’est del fort també fóren utilitzats com a mà d’obra. Es portaren experts alemanys per ensamblar les armes. La bateria originalment s’anomenava Krooden Battery, però va passar a anomenar-se Batterie Vara per a commemorar a un general alemany que va morir durant la construcció de fortificacions en les illes ocupades en el Canal de la Mànega. Møvik Fort en la costa noruega tenia una bateria germana a Hanstholm a Dinamarca. Fóren construïts per bloquejar l’estret de Skagerrak i la ruta marítima cap a l’est de Noruega, Kattegat i el Bàltic per a les forces navals aliades. Aquesta construcció d’artilleria pesada es va iniciar per odre directa de Hitler. El canó és un dels més grans del món, amb un calibre de 380mm. Només el canó de l’arma pesa 110 tonelades i té quasi 20 metres de llarg. Té un abast de 55 kilòmetres. En el 2019 es va pintar el canó amb els mateixos colors que en el 1943, des de la dècada de 1980 era gris. Avui, Møvik Fort és un lloc tranquil en els turons prop de Vestergabet, al sud de Kristiansand.

Kristiansand Kanonmuseum

Al museu s’hi arriba tant en cotxe com en autobús. En autobús des de Kristiansand has d’agafar la ruta M1 Flekkerøy. Té vàries sortides cada hora. En cotxe des de Kristiansand has d’agafar la carretera E39 fins Stavanger, llavors seguir la carretera R456 cap a Vågsbygd i finalment la carretera R457 fins a Møvik. El museu Kristiansand Cannon és part de la unió de museus Vest-Agder-Museet.

I és que Kristiansand no s’entén sense la seva costa. És pràcticament impossible escollir una d’entre les milers d’illes de l’arxipèl·lag. A l’espectacular illa de Bragdøya es pot arribar en ferry. Aquesta illa ho té tot per fer-te gaudir de l’estiu dels teus somnis: un centre junt a la costa, cafeteries amb encant, una platja de sorra blanca i uns camins i carreteres molt pintorescs. Bragdøya és una illa amb una àrea recreativa pública a Byfjorden, just en les afores de Kristiansand. Bragdøya, en les afores de la ciutat de Kristiansand, és un espai públic obert de 925.000 metres quadrats. L’illa es troba com un parc verd en un port ocupat amb tràfic de vaixells, àrees industrials i residencials en múltiples costats. L’illa apareix avui com una illa que té molt que oferir als entusiastes culturals i a l’aire lliure. L’antic paisatge està obert i els vells i pintorescs camins i senders faciliten trobar-hi els llocs idíl·lics per nedar en el costat sud de l’illa. Bragdøya Kystlag ha creat un centre de cultura dins i al voltant dels antics magatzems en el costat nord de l’illa. A Saltebua han establert una exposició de caballa que recrea l’entorn al voltant de la pesca de caballa en la costa sud del passat. Saltebua es pot llogar per esdeveniments de fins a 200 persones.

Illa de Bragdøya

En l’illa es troba la casa de Thaulow, el primer far de la ciutat, construït aproximadament en el 1770 per H.A.Thaulow. Aquesta casa ara està completament restaurada i s’utilitzarà per varis tipus de petits esdeveniments culturals. Cada estiu, organitza festes culturals en el jardí a finals de juny. Aquesta és també la vil·la suïssa que fou la residència d’estiu de la família Gerrards en aproximadament el 1920. En el seu interior sol haver-hi una exposició d’art durant l’estiu. Bragdøyabåten surt de Lumber, Vågsbygd tot l’any. És un vaixell turístic des de Kristiansand en temporada d’estiu.

I fins aquí la descripció de les principals atraccions i imprescindibles a veure a Kristiansand. Adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge del recorregut amb cotxe del dia, així com dels kilòmetres realitzats i del temps destinat (369Km / 4h i 16min):

Categories
NORUEGA

Viatge a la Noruega dels Fiords en 20 dies

Estàs somniant? No, és tot real.

Preikestolen, Lysefjord

Així és precisament com llueix la Noruega dels fiords: amb miradors increïbles que semblen trets d’un conte de fades, com el de Preikestolen (o el Púlpit), a Ryfylke.

Cascada de Vøringsfossen

En aquesta regió també abunden les glaceres, que es poden explorar a peu, en una excursió guiada.

Nigardsbreen Glacier, Sognefjord

Aquí també hi veuràs carreteres que no creuries que existíssin. És el cas de la Carretera de l’Atlàntic, en el Nordoest, considerada per el diari britànic “The Guardian” el “millor viatge per carretera del món”.

Atlanterhavsvegen, la Carretera de l’Atlàntic

Un dels objectius del viatge que estem explicant és visitar la part oest de Noruega, que alberga també els fiords més emblemàtics. Observa com muntanyes i cascades semblen precipitar-se fins a l’aigua de color blau i verd esmeralda. Els fiords més famosos son els que formen part de la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO: el fiord de Geiranger (Geirangerfjord), el de Hardanger (Hardangerfjord), el Nærøyfjord, el Nordfjord, i el llarguíssim Sognefjord, que arriba als 205 kilòmetres. Però altres, menys coneguts, també et sorprendran. I és que n’hi ha centenars de fiords en aquesta regió!!!

Geirangerfjord

A l’estiu estan preciosos… Admira els fiords envoltat de pau i tranquilitat a bord d’un caiac, o en una excursió en vaixell. O calça’t les botes de muntanya i surt a fer senderisme entre paisatges increíbles. En la Noruega dels fiords hi trobaràs un fotimer de rutes fantàstiques. Això sí: algunes son dures fins i tot per excursionistes experimentats. Altres, més curtes i portables, conten amb vistes igual d’impressionants.

Trolltunga, un dels trekkings més espectaculars

O observa com les majestuoses muntanyes s’alcen cap al cel mentres navegues els fiords en creuer. Tampoc et pots perdre les vistes des d’alguna de les Rutes Panoràmiques de Noruega, que atravessen, sinuoses, una orografia en la que els fiords i muntanyes son les protagonistes. Imagines el què se sent pujant per la serpentejant carretera de Trollstigen?

Carretera panoràmica de Trollstigen a Geiranger

Obviament, conduïr per calçades com aquesta porta el seu temps. La Noruega dels fiords és en realitat més gran de lo què sembla. Visíta-la sense presses, al teu ritme. O bé centra’t en una determinada zona. Jo et proposo la ruta que vàrem fer nosaltres, una ruta per els fiords de l’oest de Noruega en uns 20 dies, que inclou els principals atractius de la regió i acabarà éssent un viatge inoblidable.

Pot semblar la Noruega dels Fiords una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles i ciutats amb encant. La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones de l’àrea dels principals fiords de Noruega, i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el territori o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Stegastein Viewpoint, Aurlandfjord

Et proposem el nostre viatge, una ruta en cotxe per lliure per la Noruega dels Fiords, durant els mesos estivals. Adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que varem visitar:

  1. Oslo – Kristiansand: Poblets de la costa sud + Kristiansand
  2. Kristiansand – Stavanger: Far de Lindesnes + Jaeren Scenic Route + Stavanger
  3. Stavanger: Lysefjorden (Preikestolen) + Stavanger
  4. Stavanger – Lofthus: Ryfylke Scenic Route + Røldal Stave Church
  5. Lofthus: Hardangerfjord + Hardangervidda Scenic Route
  6. Lofthus – Bergen: Hardanger Scenic Route + Hardanger Folk Museum + Folgefonna Glacier Road + Fantoft Stave Church
  7. Bergen: Bryggen + Bergenhus Festning + Zona Kong Oscars Gate + Zona Ole Bulls Plass + Zona Universitet + Nordnes + Gamle Bergen
  8. Bergen – Aurland: Hardanger Scenic Route + Voss + Stalheimskleiva
  9. Aurland: Flåmsbana + Rallarvegen + Laerdalstunnelen + Gamle Laerdalsoyri + Borgund Stave Church + Aurlandsfjellet Scenic Road + Stegastein Viewpoint
  10. Aurland – Dragsvik: Naeroyfjorden + Sognefjorden + Kaupanger Stave Church + Sogn Folkemuseum
  11. Dragsvik: Fjaerlandsfjord + Jolstra River + Sunnfjord + Gaularsfjellet Scenic Road
  12. Dragsvik – Lom: Sognefjord + Solvorn + Urnes Stave Church + Nigardsbreen Glacier + Sognefjellet Scenic Road + Galdhoppigen Summer Ski Centre + Lom Stave Church
  13. Lom – Geiranger: Gamle  Strynefjellsvegen Scenic Road + Strynsvatnet + Loen & Lovatnet + Olden & Oldedalen + Briksdalsbreen + Ferry Hellesylt – Geiranger
  14. Geiranger: Geirangerfjord (Skageflå + Storsæterfossen + Flydalsjuvet + Dalsnibba)
  15. Geiranger – Ålesund: Geiranger – Trollstigen Scenic Route + Ornesveien + Trollstigveien
  16. Ålesund – Åndalsnes: Ålesund + Atlanterhavsvegen Scenic Route + Åndalsnes
  17. Åndalsnes – Lillehammer: Trollveggen + Gudbrandsdalen + Rondane National Park + Rondanevegen Scenic Route + Peer Gynt Road
  18. Lillehammer – Oslo: Lillehammer + Oslo (Zona Port i Ajuntament)
  19. Oslo: Centre Ring 1 (Karl Johans Gate + Akerhus Festning + Historisk Museum) + Ring 2 (Museu Munch + Museu d’Història Natural + Frognerparken)
  20. Oslo: Afores Oslo (Holmenkollen + Bygdoy Peninsula)

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar en el conjunt de la Noruega dels Fiords:

Una ruta per la Noruega dels fiords en 20 dies és el temps ideal per conèixer la regió sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa ha d’estar molt ben estudiada per saber optimitzar el temps.

Et proposem de fer una “road-trip” per l’oest de Noruega amb inici i final a la mateixa capital del país, Oslo. Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge inoblidable. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduïr cada dia, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

Veuràs que en la planificació diària hi ha les atraccions que pots arribar a veure en el dia. Es tracta d’això, de les atraccions que pots arribar a veure, no les que veuràs, que és molt diferent. He pensat en posar-te les atraccions que hi ha per la zona i que tu puguis prioritzar a través dels meus comentaris. Aquí també prioritzarem quines son les més importants i quines valen més la pena que d’altres, segons el nostre criteri.

A part del detall del programa de viatge, t’adjuntaré alguns dels principals consells per viatjar per lliure per la regió dels fiords de Noruega. Corresponen a 7 grans grups:

  1. Vols econòmics
  2. Trasllat del centre d’Oslo a l’aeroport d’Oslo
  3. Com ens mourem per Noruega
  4. Allotjament
  5. Sanitat i assegurança de viatge
  6. Targes turístiques
  7. Viatge als fiords de Noruega en 12 dies

1. Vols econòmics

La clau és buscar els vols amb molta antelació. Com més t’apropis a les dates, més probabilitats tindràs de que els preus es dupliquin i augmentin. El nostre viatge és per als mesos estivals (juliol i/o agost), per tant, amb molta antelació fes una cerca exhaustiva dels millors preus a la plataforma de Skyscanner, per tal de mirar de trobar vols directes econòmics durant els mesos centrals de l’estiu:

Skyscanner

Hem fet una primera estimació de vols, i els vols d’anada i tornada més econòmics durant els mesos de juliol i agost, ens surten a partir de 275,00€ per persona (vols directes, sense escales, per aprofitar el màxim el temps per visitar), sempre amb la companyia Vueling, operadora de baix cost propietat del grup IAG (hòlding hispano-anglès fruit de la fusió de les companyies aèries Iberia i British Airways) amb seu a l’aeroport del Prat de Barcelona. Tingues en compte que l’anada i tornada han d’ésser durant els 5 dies laborables de la setmana. En cap de setmana surt tot més car. La companyia Norwegian Airlines també opera i de tant en tant treu alguna oferta interessant. Cal estar atent.

2. Trasllat del centre d’Oslo a l’aeroport d’Oslo

Un cop arribem a l’aeroport d’Oslo, anirem a buscar el nostre cotxe de lloguer i començarem la road-trip per l’oest del país. La mateixa finalitzarà a Oslo, però a l’oficina del centre de la ciutat de l’empresa del cotxe de lloguer. Per tant, i ja a l’últim dia, necessitarem desplaçar-nos del nostre allotjament en el centre d’Oslo fins a l’aeroport de la ciutat, en aquest cas l’aeroport Oslo – Gardermoen. L’aeroport d’Oslo es troba a Gardermoen, a uns 50km al nord del centre d’Oslo. Codi IATA de l’aeroport d’Oslo: OSL. Ens podem desplaçar entre l’aeroport d’Oslo (OSL) i el centre d’Oslo amb autobús, taxi, tren o cotxe:

Desplaçament amb tren:

  • Flytoget Airport Express Train (el tren exprés de l’aeroport). Sortides de l’estació central d’Oslo cada 10 o 20 minuts (temps de viatge, uns 20-22 minuts). Per veure les tarifes del servei del tren de l’Aeroport, clica aquí. Selecciona l’estació de sortida en la primera columna. El preu normal (“single ticket”) és per el bitllet normal d’adults. Els nens i joves fins els 20 anys, els pensionistes des dels 67 anys i els estudiants fins als 31 anys amb una targeta d’estudiant vàlida obtenen un 50% de descompte (tercera columna). Els nens menors de 16 anys acompanyats d’un adult major de 18 anys viatgen gratis. El bitllet d’anada i tornada no té descompte. Fes clic aquí per veure els horaris del Tren de l’Aeroport.
  • Tren de Vy: Tots els trens regionals de Vy (l’empresa ferroviaria nacional) en el trajecte de Skien – Oslo – Lillehammer – Trondheim passen per l’aeroport d’Oslo Gardermoen. També ho fan els trens locals de Vy Kongsberg – Eidsvoll. Per a més informació sobre els horaris de viatge vés a la pàgina web www.vy.no. Fes clic aquí per a veure les tarifes de tren entre Oslo i Gardermoen. Els nens (de 4 a 15 anys), i la tercera edat (a partir de 67 anys) tenen un 50% de descompte sobre les tarifes. Els estudiants amb una tarja d’estudiant vàlida obtenen un 25% de descompte. El bitllet d’anada i tornada no té descompte. Fes clic aquí per veure els horaris del tren Vy. Indica el lloc d’orígen i la destinació del tren (camps “Where from” i “Where to”). Fes clic a “View departures”. Per altres dies: Selecciona “Departure Date”, marca el dia de la setmana desitjat i selecciona l’hora de viatge (“Time”). A continuació fes clic a “View departures”.
Flytoget Airport Express Train

Desplaçament amb bus:

  • Flybussen: El servei d’autobusos a l’aeroport “Flybussen” ofereix varies rutes diàries entre el centre d’Oslo i l’aeroport. Té una durada aproximada de 40 a 50 minuts. A més hi ha un servei d’autobús entre l’aeroport d’Oslo i Fredrikstad. Pots consultar els itineraris i adquirir els bitllets a www.flybussen.no.
  • OSL – ekspressen: Connecta l’aeroport amb l’est d’Oslo. Efectua sortides cada hora de 33 parades diferents entre Nordstrand i Lindeberg. El trajecte dura d’entre 30 a 65 minuts depenent de la parada.

Desplaçament amb taxi:

Oslo Taxi i Norgestaxi, entre d’altres, ofereixen taxis a l’aeroport amb tarifa fixa per el trasllat de i a Oslo (consultar les empreses de taxis que fan el trajecte de/a OSL). Les tarifes varien segons la hora, el nombre de persones i el lloc d’orígen i arribada d’Oslo. Les tarifes vigents pots trobar-les en les pàgines web de les empreses de taxis corresponents (fes clic sobre el nom de l’empresa). Per questions relacionades amb el seu viatge en taxi, posis directament en contacte amb l’empresa de taxis. Si desitja agafar un taxi des de l’aeroport, t’has de dirigir al mostrador de taxis. Tindràs una idea general de les tarifes fixes i els taxis disponibles, així com la possibilitat d’escollir l’empresa més barata disponible.

Desplaçament amb minibus i transport particular:

Si desitges un servei personalitzat amb conductor propi, les empreses Private Driver i Nordic Car Service el recolliran en l’aeroport i et portaran a on es precisi en vehicles de luxe. Per grups petits, una solució pràctica i econòmica poden ser els minibusos. Pots reservar un minibus a o des de l’aeroport d’Oslo posant-se en contacte amb Persontransport Norge o Unibuss Tur.

3. Com ens mourem per Noruega

Un cop arribem a l’aeroport d’Oslo, no tenim ni el més mínim dubte: fer una roadtrip per lliure amb cotxe de lloguer per la regió dels Fiords de Noruega. És la única forma d’arribar a tots els llocs, i gaudir de les carreteres i els seus paisatges com mai.

Per reservar i escollir la companyia sempre recomanem utilitzar el comparador de cotxes de lloguer “Autoeurope”, per nosaltres és el que millors preus ofereix i més cobertures. També hi ha aquest altre, Rentalcars.

La intenció que tenim és arribar a l’aeroport d’Oslo i anar a buscar el cotxe de lloguer. En canvi, quan tornem de la road-trip a Oslo, deixarem el cotxe a l’oficina del centre de la ciutat.

Hem fet una estimació del cost del lloguer de cotxe: l’anirem a buscar el primer dia a l’arribada a l’aeroport d’Oslo. El tornarem al centre de la ciutat quan arribem un altre cop a Oslo (feta ja la ruta pels fiords). En total, doncs, la intenció és llogar-lo per 18 dies sencers. El cotxe hauria de tenir unes dimensions de cotxe gran, o SUV.

Cotxe proposat per la roadtrip

El cost estimat total pel vehicle és de 1.258,00€ (Toyota Corolla Estate categoria de S.U.V.), i inclou kilometratge il·limitat, devolució de la franquícia i cobertura per danys a rodes, vidres, sostre i baixos del vehicle (categoria superior de la tarifa bàsica). És uns 200 euros més car a causa de que el retornem a un lloc diferent del què l’hem anat a buscar.

4. Allotjament

Per reservar allotjament, un cop més et recomano que ho facis amb molta antelació i comparis preus. Més encara si viatges en temporada alta:

A continuació, t’adjuntem un quadre de la planificació diària on veuràs les ciutats i pobles on ens vàrem allotjar, i la proposta d’allotjament a través de les dues plataformes anteriors:

Nit 1KristiansandCitybox Lite Kristiansand. Tordenskjoldsgate 12, 4612 Kristiansand,  
Nit 2StavangerScandic Stavanger Park, Prestegårdsbakken 1, 4002 Stavanger
Nit 3StavangerScandic Stavanger Park, Prestegårdsbakken 1, 4002 Stavanger
Nit 4LofthusLofthus Camping, Hellelandsvegen 120, 5781 Lofthus
Nit 5LofthusLofthus Camping, Hellelandsvegen 120, 5781 Lofthus
Nit 6BergenCity Hostel Bergen AS, Kong Oscars gate 45, 5017 Bergen
Nit 7BergenCity Hostel Bergen AS, Kong Oscars gate 45, 5017 Bergen
Nit 8AurlandVangsgaarden Gjestgiveri, Nedstagata 1, 5745 Aurland
Nit 9AurlandVangsgaarden Gjestgiveri, Nedstagata 1, 5745 Aurland
Nit 10DragsvikDragsvik Fjordhotell, Dragsvik 4-6, 6899 Balestrand,
Nit 11DragsvikDragsvik Fjordhotell, Dragsvik 4-6, 6899 Balestrand,
Nit 12LomNordal turistsenter – camping, Bergomsveien 15, 2686 Lom
Nit 13GeirangerHomlong Camping, Postbox 5 Noorwegen, 6216 Geiranger
Nit 14GeirangerHomlong Camping, Postbox 5 Noorwegen, 6216 Geiranger
Nit 15ÅlesundVolsdalen Camping, Sjømannsvegen 1, 6008 Ålesund
Nit 16ÅndalsnesTrollstigen Camping, Fv63 550, 6300 Åndalsnes
Nit 17LillehammerSuttestad Gard, Suttestadvegen 17, 2613 Lillehammer
Nit 18OsloK7 Hotel Oslo, Kongensgate 7 , 0153 Oslo
Nit 19OsloK7 Hotel Oslo, Kongensgate 7 , 0153 Oslo

En cada allotjament hi pots accedir i veure totes les condicions de contractació, així com els preus. Ens surt una mitjana de 100-110€ per nit a la regió oest dels fiords del país.

5. Sanitat i assegurança de viatge

Noruega pertany a la Unió Europea, per tant hi tindrà validesa la Targeta Sanitària Europea. Per altra banda, creiem que és necessari viatjar amb assegurança de viatge. Sempre recomanem viatjar amb assegurança privada si és que es realitzaran activitats a l’aire lliure. Pots contractar la teva assegurança amb qualsevol de les companyies de confiança que tinguis. Un extra a tenir en compte és que inclogui cobertura Covid: despeses d’anul·lació en cas de resultar positiu, despeses d’hotel per a possibles quarantenes o tancament de frontera, proves PCR en destí i més.

6. Tarja turística

Tant a la capital Oslo com a la segona ciutat del país, Bergen, ens ofereixen targes turístiques que poden significar un estalvi econòmic en el cas que les comprem. Les hem estudiat totes i passem a adjuntar-vos un quadre amb els preus de les mateixes, l’import que ens estalviem i les atraccions que s’hi inclouen i que són del nostre interès. També adjuntem els links amb les seves corresponents pàgines web:

Tarja turísticaPreu tarja turísticaAtraccions inclosesPreu individual atraccions
Bergen Card (24h)      380kr (adults) / 100kr (nens)Bryggens Museu160kr
  Fantoft Stave Church74kr
  Floibanen Funicular160kr (50% descompte)
  Old Bergen Museum140kr
  Hanseatic Museum120kr (20kr descompte)
  Hakons Hall120kr
  Total594kr (SURT A COMPTE)
 
Oslo Pass (48h)720kr (adults) / 360kr (nens)Castell d’Akershus100kr / 40kr
  Centre Premi Nobel de la Pau140kr / 50kr
  Museu Marítim Noruec140kr / 0
  Holmenkollen i Museu d’esquí160kr / 80kr
  Museu Munch160kr / 0
  Museu Ciències Naturals150kr / 75kr
  Museu de Kon-Tiki140kr / 50kr
  Museu Folclòric Noruec180kr / 0
  Museu Nacional200kr / 0
  Museu Fram140kr / 50kr
  Museu d’Història120kr / 0
  Total1630kr / 345kr (SURT A COMPTE)

7. Viatge als fiords de Noruega en 12 dies.

En el cas que no pogueu disposar dels dies previstos en la nostra proposta, us adjuntem una planificació de viatge per la regió dels fiords noruecs, pensada amb menys dies. Us proposem una planificació d’un mínim de 12 dies si voleu veure lo més essencial (lo essencial son les tres zones de sud a nord: Stavanger amb el Lysefjorden; Bergen amb el Sognefjorden i els seus braços; i Geiranger amb el Geirangerfjord).

Viatge als Fiords Noruecs en 12 dies:

  1. Oslo – Stavanger
  2. Stavanger: Lysefjorden (Preikestolen) + Stavanger
  3. Stavanger – Bergen: Ryfylke Scenic Route + Hardanger Scenic Route
  4. Bergen: Bryggen + Bergenhus Festning + Zona Kong Oscars Gate + Zona Ole Bulls Plass + Zona Universitet + Nordnes + Gamle Bergen + Fantoft Stave Church
  5. Bergen – Aurland: Hardanger Scenic Route + Voss + Stalheimskleiva
  6. Aurland: Flåmsbana + Rallarvegen + Laerdalstunnelen + Gamle Laerdalsoyri + Borgund Stave Church + Aurlandsfjellet Scenic Road + Stegastein Viewpoint
  7. Aurland – Kaupanger: Naeroyfjorden + Sognefjorden + Kaupanger Stave Church + Sogn Folkemuseum
  8. Kaupanger – Lom: Sognefjord + Solvorn + Urnes Stave Church + Nigardsbreen Glacier + Sognefjellet Scenic Road + Galdhoppigen Summer Ski Centre + Lom Stave Church
  9. Lom – Geiranger: Gamle  Strynefjellsvegen Scenic Road + Strynsvatnet + Loen & Lovatnet + Olden & Oldedalen + Briksdalsbreen + Ferry Hellesylt – Geiranger
  10. Geiranger – Åndalsnes: Geiranger – Trollstigen Scenic Route + Ornesveien + Trollstigveien
  11. Åndalsnes – Oslo: Trollveggen + Gudbrandsdalen + Rondane National Park + Rondanevegen Scenic Route + Peer Gynt Road + Lillehammer
  12. Oslo: Centre Ring 1 (Zona Port i Ajuntament + Karl Johans Gate + Akerhus Festning + Historisk Museum) + Ring 2 (Museu Munch + Museu d’Història Natural + Frognerparken)

Categories
LA TOSCANA

18. TORNADA A FLORÈNCIA + VOL FLORÈNCIA-BCN

I finalment arriba l’últim dia de les vacances a la Toscana i a la regió de Cinque Terre. Pel dia d’avui hi ha previst el viatge de retorn amb tren fins a l’estació de Santa Maria Novella de Florència, i d’allí, amb tramvia o bus, el trasllat fins a l’aeroport de Florència. Abans, però, us proposem algunes activitats extres per tal de tenir-les en compte, no solament en el dia d’avui, sinó en els passats dies a Cinque Terre.
Índex
1. Tornada a Barcelona

1. Tornada a Barcelona

Abans de fer les maletes i anar-nos-en a l’estació de tren de Monterosso al Mare, us anunciarem algunes activitats per fer a la regió de Cinque Terre per si amb les d’aquests dies no n’heu tingut prou. També podeu valorar, en funció dels horaris de tren i del de l’avió, si son possible realitzar-les a l’últim dia de les nostres vacances.

Visita al Golf dels Poetes

Si disposes d’un o dos dies extra, et recomanaríem apropar-te al Golf dels Poetes, situat a pocs kilòmetres dels pobles de Cinque Terre més bonics, en el que destaquen els preciosos pobles mariners de Portovenere i Lerici. A Portovenere no et pots perdre la zona del port amb les seves cases de colors, el casc antic, el Castell Dòria, la Fortalesa i la bonica església de Sant Pere, i a Lerici, lo millor és perdre’s per els carrerons del casc antic i anar pujant fins al castell de San Terenzo, des d’on tindràs bones vistes del poble i del golf.

Portovenere

Vistes des del castell Doria (Portovenere)

El castell dels Doria pertany al poble de Portovenere. Potser no son tant espectaculars com les del mirador de Vernazza, o els altres miradors de Cinque Terre, però pujar fins al Castell dels Dòria també pot ser un imprescindible a fer a Cinque Terre. Es troba sobre un petit penyal en la part més alta del poble, de lo què fou el castell només queda una torre des de la que s’obtenen unes boniques vistes del poble i la costa. Per accedir al castell s’ha de pagar una entrada de 1,5€ (no està inclòs a la Cinque Terre Card). Els capvespres aquí també son dels més bonics que veure a Cinque Terre, si esteu en la zona a aquestes hores. No us ho perdeu!

El poble de Portovenere i el Castell Doria

Altres activitats a fer a Cinque Terre

A part de tot lo què hem comentat en aquests apartats que podeu veure i fer a Cinque Terre, si us queda algun foradet també podeu fer alguna de les següents activitats:

Tour en caiac per Cinque Terre

I ara sí, agafarem el tren regional a Monterosso al Mare que ens durà fins a la Spézia, i d’allí un altre tren que amb poc més de dues hores ens portarà a Florència a l’estació de tren de Santa Maria Novella. D’allí, i en funció amb el nostre horari de l’avió, ens dirigirem a l’aeroport amb tramvia o autobús (com preferim). El nostre vol fins a Barcelona ens espera.

I fins aquí ha arribat el nostre viatge per la regió de la Toscana i Cinque Terre. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

Categories
LA TOSCANA

17. CINQUE TERRE

El dia central de la nostra escapada a Cinque Terre l’aprofitarem per visitar la resta de pobles de la regió (Vernazza, Manarola, i Riomaggiore), mitjançant l’acostament a ells en vaixell. Primer ens acostarem a Vernazza des del mar. Després a Manarola, i d’aquí recorrerem la Via dell’Amore per arribar-nos a Riomaggiore, el nostre poble preferit de Cinque Terre. Tornarem amb vaixell o desfent el trekking fins a Manarola i d’aquí a Monterosso al Mare també amb vaixell.
Índex
1. Vernazza
2. Manarola
3. Riomaggiore

1. Vernazza

Com ja varem veure i indicar el primer dia, comprarem el ticket per tot el dia per poguer anar accedint als pobles des del mar. El primer d’ells, és el de Vernazza. Agafarem el vaixell a les 10:30h de Monterosso i arribarem a Vernazza al cap de 10 minuts, a les 10:40h. En tren, en canvi, tardaríem uns 3 o 4 minuts. Vernazza és un dels pobles de Cinque Terre més encantadors gràcies a les seves cases de colors, que semblen fer equilibris per mantindre’s sobre el promontori en el què es varen edificar. Encara que aquest és un dels pobles més petits, no li falten raons per visitar-lo i és que com comentàvem anteriorment és un dels més bonics. Quan arribis a Vernazza, lo millor és anar per la Via Roma, la columna de la localitat, a través de la que podràs conèixer els principals atractius d’aquest bellíssim poble:

  • Via Roma, el carrer més conegut, ple de botigues i restaurants
  • Santa Margherita di Antiochia
  • Port de Vernazza. Si segueixes fins al final podràs tenir unes vistes úniques del poble amb el port en primer pla.
  • Castello Doria, un altre dels punts amb millors vistes del poble.
  • Chiesa di Santa Margarita
  • Sentiero Azzurro. Si continues el camí des de l’església anterior, accediràs a un sender que et porta caminant per la costa fins a Monterosso i des del que es tenen unes vistes úniques del poble. Tingues en compte que encara que no vulguis fer tot el camí, pots quedar-te a l’inici per gaudir de les vistes, a l’estiu hauràs de pagar en la taquilla encara que vulguis recórrer solament els 200 metres.
Vernazza

Com en la resta de localitats, et recomanem prendre’t el teu temps per passejar pel centre, allunyant-te dels carrers més famosos per descobrir aquesta altra part de Cinque Terre menys turística, que estem segurs, també t’enamorarà. Calcula un temps de visita entre 1 i 2 hores. Si tens un pressupost ajustat, a Vernazza hi ha el restaurant Piadiamo, especialitzat en piadine, que és un pa pla elaborat amb farina de blat d’orígen italià que s’omple amb infinitat d’ingredients, per uns 7 euros.

A Vernazza hi ha un dels miradors més famosos de la regió. Es tracta d’un dels llocs a veure a Cinque Terre que segur que et deixaran amb la boca oberta. Contemplar Vernazza des de tot lo alt és un imprescindible! Es troba en el sender blau que va cap al poble de Monterosso al Mare. Però si no has comprat la Cinque Terre card i no tens accés als trekkings, també hi pots arribar des de unes escales que hi ha a la plaça principal de Vernazza. Son les escales on hi ha indicat el camí cap a Monterosso al Mare. Hi ha una bona pujada i s’hi arriba en uns 15 minuts aproximadament. Les vistes valen la pena completament! I tampoc està de més fer una mica d’exercici amb tant gelat, pasta, pizza,… No es tracta d’un mirador a l’ús, és més bé un petit trosset de terra en el que tothom es fa fotos. Aneu amb compte!
Mirador de Vernazza

Contemplades les vistes sobre Vernazza, no estarà de més prendre’ns un gelat a la Gelateria Vernazza. La recomanem per prendre’ns un molt bon gelat italià. Es troba a la Via Roma, 13.

També recomanem acostar-nos a la platja de Vernazza, una platja de grava i roques darrera d’una cova, una de les millors platges de Cinque Terre.

Vernazza Beach

2. Manarola

Tornarem a anar a l’embarcador de Vernazza per agafar el vaixell que ens portarà a Manarola. Hi ha uns 20 minuts de trajecte, que passen volant, contemplant la bonica costa de Cinque Terre. Manarola és el poble més famós a visitar i conegut sobretot pels viatgers que arriben aquí després d’haver descobert la zona a Instagram. I és que la major part de fotos que hi podràs trobar son d’aquest encantador i acolorit poble que t’assegurem, no et deixarà indiferent. Ubicat en la part alta d’un turó i amb cases que l’esquitxen i sembla que es mantinguin en equilibri com per art de màgia, aquest és un dels grans secrets (o no) per el que aquesta zona es va declarar Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Si arribes en tren hauràs de creuar una espècie de túnel que et portarà directament al centre del poble on et recomanem que no et pots perdre:

  • Via di Mezzo. En aquest carrer hi trobaràs gran part dels restaurants, botigues i locals més famosos de la localitat.
  • Església de Sant Llorenç
  • Port
  • Marina de Manarola. Aquí pots fer-te una capbussada i refrescar-te si el dia és calorós.
  • Miradors de Manarola
Manarola

Un cop estiguis en els miradors, des dels que veuràs el port i la marina, si continues caminant arribaràs a Nessun Dorma, un dels restaurants més famosos de la zona, amb unes vistes privilegiades. Encara que no és excessivament car, la qualitat tampoc és com per ressaltar-la, per lo que si vols gaudir de les vistes et recomanem aturar-te a prendre algo o directament pujar un xic més i anar a la zona de pícnic (gratuïta). Si et quedes a dormir a Manarola et recomanem deixar aquest passeig pels miradors per la hora de la posta de sol, un moment perfecte per a fer un passeig romàntic i gaudir d’algunes de les millors perspectives del poble. Des d’aquest mirador que rodeja el penya-segat, en direcció a Corniglia, s’hi obtenen les millors fotos del poble.

Vistes impressionants des del Restaurant Nessun Dorma de Manarola
Calcula un temps de visita d’un mínim de 2 hores. Aquest és probablement el poble més famós de Cinque Terre per el que sol ser el que rep més turisme. Si vols visitar-lo sense gent et recomanem anar-hi a primera hora del matí. Des de Manarola surt el famós sender Via dell’Amore que connecta la localitat amb Riomaggiore i és segons diuen, un dels senders més bells i romàntics del món.
Via dell’Amore, de Manarola a Riomaggiore, o viceversa
 

3. Riomaggiore

Doncs arribem a Riomaggiore a peu per la Via dell’Amore. Riomaggiore està en una ubicació privilegiada, que depenent de la perspectiva, pot semblar inclús impossible. Riomaggiore és sense cap tipus de dubte, un dels pobles de Cinque Terre més bells per no dir el que més (no volem treure mèrit a la resta). Però no creguis que únicament destaca la ubicació d’aquest poble. Res més allunyat de la realitat, i és que aquest té un centre històric del segle XIII que guarda racons que et deixaran amb el millor sabor de boca. Entre els llocs que et recomanem no perdre’t hi destaquen:

  • Castello di Riomaggiore
  • Església de Sant Joan Baptista
  • Església de la Confraternita dell’Assunta
  • Porticciolo di Riomaggiore. Des d’aquí tindràs unes vistes encantadores de la localitat
  • Spiaggia Riomaggiore. Si tens un xic de temps et recomanem arribar fins a aquesta platja de pedres i aprofitar per gaudir de les vistes des d’un altre dels miradors més bells de la zona.
Riomaggiore

Si estàs visitant el poble a la hora del dinar o al sopar, et recomanem passar-te per “Il Pescati Cucinato”, un petit restaurant especialitzat en fritura de peix i marisc, en el que pots prendre un deliciós con i anar-te’n fins la zona del dic per degustar-lo amb unes vistes úniques del poble. El temps de visita previst és d’un mínim de 2 hores. Aquest és el nostre poble preferit de Cinque Terre ja que creiem que malgrat de ser un dels més petits, és també un dels més autèntics.

Riomaggiore, des del port

Com podeu comprovar, Riomaggiore té un dels ports més pintorescs de Cinque Terre. Els carrerons del casc històric baixen fins al port i camines fins a una petita escullera de pedres. Des d’aquí, hi pots fer fotos de postal al poble.

I fins aquí la visita als pobles i atraccions de Cinque Terre. Només ens quedarà tornar a Monterosso amb el mateix vaixell que hi hem vingut. El trajecte de Riomaggiore fins a Monterosso és d’uns 45 minuts aproximadament. Tindrem vistes úniques dels 4 pobles des del mar.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, a modo indicatiu. També, per veure les atraccions de Cinque Terre, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son totes.

Categories
LA TOSCANA

16. SORTIDA A CINQUE TERRE

Finalitzat el nostre viatge per la Toscana, en el dia d’avui comença la nostra aventura per visitar la regió de Cinque Terre en la província de La Spezia. Agafarem un tren des de Florència que ens portarà a La Spezia, i d’allí un altre tren regional que ja ens durà al poble de Cinque Terre on pernoctarem, anomenat Monterrosso al Mare. En aquest primer dia visitarem el poble on ens allotjarem i realitzarem alguna visita més per l’entorn. Comencem.
Índex
1. Viatge de Florència a Cinque Terre
2. Monterrosso al Mare
3. Corniglia

1. Viatge de Florència a Cinque Terre

El primer que farem serà acostar-nos a l’estació de tren de Santa Maria Novella de Florència (molt a prop d’on tenim l’allotjament), per tal d’agafar un tren que ens durà a la població més gran propera a Cinque Terre, que és La Spezia (també la capital de la seva província). Florència es troba a 170 kilòmetres de Cinque Terre, i et deixarà a la Spezia en poc més de dues hores per uns 15 euros.

Hi ha trens directes cada dues hores a La Spezia, porta d’entrada a Cinque Terre, i altres que fan transbord en l’estació de Pisa Central. Pots comprovar els horaris i fer les reserves amb antelació des d’aquí (Omios).

Un cop arribats a La Spezia, situada a uns 10 kilòmetres de Cinque Terre, agafarem un tren regional que en uns 10 minuts ens pot deixar a Riomaggiore i amb uns 20 minuts a Monterrosso, el poble més gran i amb els hotels més assequibles d’aquesta zona, per això tindrem l’allotjament aquí.

Tren regional a Cinque Terre

El preu del tren, que funciona de 5h del matí fins a la 1h de la matinada, és de 5 euros el trajecte i té una freqüència de 20 minuts. Si aniràs a realitzar més de 4 trajectes al dia et pot resultar rentable comprar la Cinque Terre Card que costa 16€ al dia o 29€ pels dos dies i que inclou l’entrada a les rutes de senderisme.

Adjuntem la taula dels horaris del tren regional, vàlida fins al mes de Març de 2023:

Taula dels horaris del tren regional
Ens interessa comprar la tarjeta Cinque Terre Train Card, que dóna accés a les rutes de senderisme juntament amb viatges il·limitats en tren en els trens Cinque Terre Express en la línia Levanto-Cinque Terre – La Spezia. La tarjeta costa 18,20€ la d’un dia, 33€ la de dos dies, i 47€ la de tres dies (adults). Els descomptes estan disponibles per a nens, sèniors i famílies.

Adjuntem una taula amb el quadre de preus de la tarja Cinque Terre 2023, vàlids entre el 18 de març i el 5 de novembre:

Una altra opció per anar de La Spezia a Cinque Terre és agafar el vaixell que funciona d’abril a octubre i para en els 4 pobles de la costa (Vernazza, Manarola, Riomaggiore i Monterrosso), ja que Corniglia és interior. El preu del vaixell és d’uns 30 euros i pots baixar i pujar en qualsevol dels pobles durant tot un dia. Encara que la freqüència del vaixell (cada hora) és menor que la del tren, val la pena fer almenys un dels trajectes per mar per tenir les millors perspectives d’aquests pobles de conte.

Adjuntem l’horari del vaixell per Cinque Terre vàlid des del 25 de març al 21 d’abril de 2023:

Els bitllets per els vaixells estan disponibles en les taquilles properes als punts d’embarc, no es poden reservar i es compren el dia de sortida. Amb el bitllet d’un dia (39€ per adult, 15€ pels nens), és possible visitar tots els pobles de Cinque Terre:

Una altra opció per moure’t pels pobles és llogant un cotxe o una moto, encara que no és molt recomanable perquè les carreteres estan plenes de corbes i els aparcaments estan allunyats del centre dels pobles.

Vaixell a Cinque Terre
La intenció que tenim nosaltres en aquesta sortida de 3 dies a Cinque Terre és visitar al dia sencer del mig mitjançant vaixell els tres pobles de Cinque Terre on el mateix hi arriba (pobles de Vernazza, Manarola i Riomaggiore). El dia d’arribada visitarem amb tren el poble on tenim l’allotjament (Monterrosso al Mare) i per la tarda, el poble on no hi arriba el vaixell (amb tren també), Corniglia.
Producte d’aquesta planificació, no serà útil que ens comprem la Cinque Terre Train Card, ja que no farem més de 4 trajectes al dia. El què sí ens comprarem és el passi pel vaixell per tot un dia (el dia del mig) que utilitzarem visitant els pobles des del mar. Igualment comprarem, l’accés a les rutes de senderisme de 2 dies, pel dia de l’arribada i per l’endemà. Adjuntem el quadre amb els preus de cada cosa i els totals:
ActivitatAdultsNensFamíliaTotal
Caminada per 2 dies (Cinque Terre Card)—–—–31,50 €31,50 €
Vaixell per 1 dia39,00 € x 2 adults15,00 € x 2 nens—–108,00 €
Bitllets senzills de tren5,00 € x 2 adults x 4 viatges5,00 € x 2 adults x 4 viatges—–80,00 €
Total219,50 €

Aquest serà el total que ens gastarem amb transports i permisos, 219,50€.

2. Monterrosso al Mare

Un cop arribem amb tren a Monterrosso al Mare, anirem a buscar el nostre allotjament. Està ubicat a la Via Padre Semeria, 46, de Monterosso al Mare (Appartamentino Nadia), a 4 minuts a peu de l’estació de tren. Un cop allotjats estarem a punt per anar a visitar el poble més gran de Cinque Terre, Monterosso al Mare.

Cinque Terre a Itàlia és l’objectiu de més d’un viatger i el somni de molts altres. Formada per 5 pobles, Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore, que esquitxen els penya-segats amb les seves cases de colors, aquesta franja costanera és coneguda per ser un dels llocs més visitats, encantadors i fotografiats del país, en el que podràs gaudir d’acolorits pobles, paisatges de postal i una gastronomia que estem segurs, passarà a formar part dels grans atractius d’aquest viatge. Encara que inicialment pugui semblar fàcil organitzar un itinerari, algunes de les característiques especials de la zona, fan que sigui important tenir un mínim d’informació perquè al final, el teu viatge sigui un èxit, i puguis preparar-lo d’una forma còmoda i tranquila i lo més important: gaudir-lo al màxim sense grans preocupacions.
Monterosso al Mare

Monterosso és conegut per ser el poble que conta amb més infraestructures, tant hoteleres com de restauració. Monterosso és un dels llocs més utilitzats com a base per a conèixer els pobles de Cinque Terre. Encara que segons la nostra experiència aquest potser és el menys bonic si el comparem amb la resta, sí que creiem que val molt la pena visitar-lo ja que a més de ser el més gran, conta amb un centre històric amb un encant especial que estem segurs, acabarà sorprenent-te. A més d’això, el poble conta amb les platges més àmplies de la zona, per lo que si busques passar unes hores estirat torrant-te al sol, sens dubte, aquesta és la millor opció per fer-ho.

Si arribes amb tren, et recomanem seguir aquesta ruta:

  • Via Fegina – Platja Fegina
  • Estàtua Il Gigante
  • Convent dels frares Caputxins
  • Estàtua de Sant Francesc d’Assís, on hi ha un mirador des del que podràs gaudir d’una de les millors vistes.
  • Centre històric de Monterosso: Piazza Giuseppe Garibaldi i Església de San Giovanni Battista.
Centre històric de Monterosso al Mare
A més d’aquests llocs et recomanem dedicar un temps a recórrer la zona del centre històric, que és la més coneguda, i en la que hi trobaràs multitud de botigues i restaurants. El centre històric es troba a uns 10 minuts a peu del nostre allotjament. Calcula estar-te a Monterosso durant un temps de visita de 2 a 3 hores. Tingues en compte que el tren et deixarà a Via Fegina, enfront de la platja, per lo que per arribar a la zona del centre històric tindràs que fer un agradable passeig per la costa.
Platja de Fegina, a Monterosso al Mare

La platja de Fegina és de les poques platges de sorra, i la platja més gran a tota la zona de Cinque Terre. Val la pena fer-hi un bany.

3. Corniglia

Visitat Monterosso al Mare, anirem fins a l’estació de tren per agafar el tren per anar a Corniglia, l’únic poble de Cinque Terre que no té sortida al mar. Per això el visitem en aquest primer dia. També el podríem visitar a l’últim dia, però preferim no anar tant estressats per marxar. Es tracta del poble més petit. Situat en un turó a més de 100 metres d’alçada, envoltat de vinyes i oliveres, que li dónen un aspecte únic i poc comú en la zona. Tingues en compte que si arribes amb tren ho faràs a la part baixa del promontori, per lo que per accedir fins la localitat hauràs de pujar 382 graons (Scalinata Lardarina), algo extenuants, però amb la gran recompensa de deixar-te en un dels pobles més bells d’Itàlia. Però no et preocupis, si aquesta opció no encaixa amb la teva forma física, sempre pots agafar l’autobús (1,5€ el ticket si el compres en les taquilles o gratuït si tens el Cinque Terre Card) i estalviar-te la pujada, per fer un trajecte d’1 kilòmetre.

Un cop estiguis en el poble et recomanem que facis un passeig sense mapa per a descobrir tots els encants i fer aturades en els següents llocs:

  • Església de San Pietro
  • Piazza Largo Taragio
  • Cappella dei Flagellati
  • Oratorio dei Disciplinati di Santa Caterina
  • Mirador
Corniglia
Malgrat hi ha viatgers que no visiten aquest poble o prescindeixen d’ell si tenen el dia apretat, nosaltres et recomanem que no te’l perdis, i animar-te a què el visitis i descobreixis el seu encant sempre que tinguis temps. Conta amb un temps de visita de 1 hora (i 2 hores si puges caminant per les escales). Al no tenir accés directe al mar, aquest poble no podràs visitar-lo si estàs fent un recorregut en vaixell per Cinque Terre ja que no té parada.
Scalinata Lardarina de Corniglia

A part de visitar el poble, a Corniglia hi pots realitzar dues activitats que valen molt la pena de fer. Per una banda, pots recórrer part del Sender Blau per la costa, i per altra, et pots donar un bany a la platja de Guvano.

La platja de Guvano es troba en el municipi veí de Vernazza, però està més propera al poble de Corniglia. Es troba a 1 kilòmetre del poble cap a l’oest, i s’hi accedeix pel Sender Blau (tram del sender que va de Corniglia a Vernazza). Es tracta d’una platja salvatge i amb aigües cristal·lines. Totalment recomanable, ja que és una de les més boniques de veure a Cinque Terre. És una platja de sorra barrejada amb graves i còdols.

Platja de Guvano, prop de Corniglia
Ara parlarem del sender blau de la costa de Cinque Terre. Es tracta de la ruta de trèkking més famosa a fer a Cinque Terre. Té un total de 12 kilòmetres de longitud i uneix els 5 pobles de Cinque Terre pel camí més curt i de menor dificultat. El tram més popular és el camí de l’Amor de 1km que voreja el mar entre Riomaggiore i Manarola. Per fer qualsevol dels trams has de comprar la Cinque Terre Card, comprant únicament els accessos a la ruta de trekking. Nosaltres hem comprat la tarja abonament per fer caminades familiars en dos dies (el dia d’arribar i el dia central), tenint que pagar 31,50 € per tots quatre.

Els 12 kilòmetres estan repartits en bàsicament 4 rutes:  
1) Riomaggiore – Manarola: 900 metres. Se l’anomena Via dell’Amore. És la ruta més light i famosa de totes.
2) Manarola – Corniglia: 3 kilòmetres (es necessita la Cinque Terre Card)
3) Corniglia – Vernazza: 4 kilòmetres (es necessita la Cinque Terre Card)
4) Vernazza – Monterosso al Mare: 4 kilòmetres (es necessita la Cinque Terre Card)

Com que hem comprat l’accés als camins per durant els dos primers dies, tant de Monterosso al Mare com de Corniglia podem fer algun tram del sender blau, el què més ens interessi. També hi ha la possibilitat d’anar a la platja de Guvano Beach (al costat de Corniglia) mitjançant el corresponent tram del sender blau.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, a modo indicatiu. També, per veure les atraccions de Cinque Terre, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son totes.

Categories
LA TOSCANA

15. FLORÈNCIA

Arribem a l’últim dia que ens passarem a Florència i l’últim de la Toscana. La idea del dia d’avui és acabar de visitar la resta d’imprescindibles de la ciutat, començant per la Galeria dels Uffizi, considerat el millor museu de Florència, amb obres de Leonardo, Miquel Àngel, Raphael o Boticelli. Sortint de la Galeria ens passarem pel Museu Galileo, un museu pels amants de les ciències ja que està ple d’instruments científics i invents. Tots dos museus entren amb la Firenze Card. Després tornarem a creuar el Ponte Vecchio i ens endinsarem en el barri de l’altra banda del riu Arno (Oltrarno), on visitarem el famós Palazzo Pitti i els Giardinos di Bóboli, passejarem pel carrer Maggio on gaudirem de les vistes de grans i varis palaus com el de Bianca Cappello, entrarem a la Basílica de Santa Maria del Sant Esperit, i a la Capella Brancacci, per finalitzar en el pont de Santa Trinitat amb les grans vistes al Ponte Vecchio i als seus entorns. Considerarem acabar el dia pujant a la Plaça Michelangelo per veure la increïble posta de sol de Florència i les descomunals vistes de la ciutat. Una altra alternativa seria fer un passeig en barca pel riu Arno, però ja ho explicarem…
Índex
1. Zona Uffizi
2. Zona Oltrarno
3. Final del dia

1. Zona Uffizi

Lo primer que farem avui serà anar a visitar un dels millors museus de la ciutat, la Galeria degli Uffizi. La Galeria dels Uffizi alberga la major col·lecció de pintura del Renaixement d’Itàlia, per tant és el museu més important de la ciutat. En aquest apartat t’explicaré les obres mestres del Renaixement que has de buscar quan visitis la Galeria dels Uffizi. Ja veuràs que, després de llegir-lo, entendràs perquè és el museu més visitat d’Itàlia junt amb els Museus Vaticans. També, compartiré amb tu alguns consells pràctics perquè els Uffizi és un museu amb vàries peculiaritats. També heu de tenir en compte que, segons el nostre criteri, Florència és una ciutat que no s’entén si no tens nocions bàsiques d’arquitectura i art. Una opció és visitar la Galeria dels Uffizi amb una visita guiada en espanyol, aquí. Si no vols fer la visita guiada, també pots estalviar-te les cues d’entrada si reserves l’entrada per lliure online.

T’explico que la Galeria dels Uffizi té vàries particularitats. La més trascendental és les cues immenses d’entrada. El meu consell és que li dediquis unes dues hores a visitar la Galeria dels Uffizi. Amb aquest temps, podràs recórrer totes les sales amb calma. Les sales estan seguides i no tindràs que recórrer grans passadissos.

Galeria dels Uffizi

Ara sí, t’explicaré les 10 obres dels Uffizi que no t’has de perdre, és a dir, son les nostres imprescindibles, les que et recomanem nosaltres:

1. El Tondo Doni, de Miquel Àngel. El Tondo Doni també se la coneix com la Sagrada Família. És un dels quadres més curiosos que veure en la Galeria dels Uffizi perquè és rodó i el marc és de fusta tallada. Miquel Àngel el féu en el mateix període que el David. Es representa a Josep, Maria i el Nen amb la Sagrada Família. El marc també el va dissenyar Miquel Àngel. El Tondo Doni fou un encàrrec que el banquer Agnolo Doni li feu a l’artista.

El Tondo Doni, de Miquel Àngel

2. L’Anunciació, de Leonardo da Vinci. Si t’agrada Leonardo da Vinci, en els Uffizi hi trobaràs el major recopilatori de quadres de l’artista. L’Anunciació és una de les seves obres més importants per la qualitat dels detalls. En ell, es representa el moment en el que l’Àngel comunica a María que donarà a llum a un fill de Déu. Quina és la curiositat d’aquest quadre? Da Vinci es va atrevir a utilitzar una tècnica anomenada anamorfosis. Es tracta d’una il·lusió òptica en la que els objectes semblen deformats. Està fet expressament perquè juga amb el punt de vista des del que s’ha de mirar el quadre. En aquest quadre, el braç de Maria sembla deformat, però si l’observes des de la dreta la proporció és normal. Comprova-ho tú mateix!

L’Anunciació de Leonardo da Vinci

3. Escut amb el Cap de la Medusa, de Caravaggio. Al visitar la Galeria dels Uffizi també hi trobaràs algunes de les genialitats de Caravaggio. L’escut amb el Cap de la Medusa és una obra tràgica. Una de les teories és que Caravaggio es va autoretratar en aquesta obra. Quan estàs davant d’aquesta obra, Caravaggio sap transmetre el seu dolor. L’artista va pintar sobre llenç a Medusa i després la va enganxar a l’escut. Segur que et sorprèn veure el quadre sobre una superfície còncava.

Escut amb el cap de Medusa, de Caravaggio

4. La Primavera, de Botticelli. La primavera és una de les obres més famoses de Botticelli. La protagonista és la dona com a figura mitològica. Botticelli va representar a deeses, ninfes i a les espècies botàniques de la Toscana. El quadre està ple de personalitat i armonia. Considero que és una obra dels Uffizi plena de sensibilitat. Quan estiguis davant d’ella, fíxa’t en els suaus moviments i en els trets delicats de cada una de les figures.

La Primavera, de Botticelli

5. El naixement de Venus, de Botticelli. El naixement de Venus és un dels quadres més representatius del Renaixement. De fet, el museu dels Uffizi l’utilitza molt a mode de promoció. Igual que el Louvre utilitza a la Mona Lisa. Botticelli va rebre dels Mèdici l’encàrrec de representar la història del naixement de Venus. La deesa pagana Venus representa la fertilitat en la mitologia grecorromana. I perquè va tenir tanta trascendència aquest quadre? És dels pocs quadres de nus femenins del segle XV. Personalment, és un quadre que sempre et sorprèn per els colors brillants.

El naixement de Venus, de Botticelli

6. La Madonna, de Giotto. És important que al visitar els Uffizi t’aturis en la Madonna de Giotto perquè va marcar un abans i un després en la història de l’art. Al mestre, se’l considera el primer pintor modern perquè fou el primer en representar a les persones amb sentiments. Fins llavors, les figures es pintaven sense expressió i planes. Giotto fou un dels artistes que varen desencadenar el Renaixement. Fou un encàrrec a Giotto en el segle XIV per el retaule de l’altar major de l’església de Ognissanti.

La Madonna, de Giotto

7. Retrat dels Ducs de Urbino, de Piero Della Francesca. Piero della Francesca fou un dels grans pintors del Renaixement. En aquest quadre, retrata a Federigo da Montefeltro i Battista Sforza, els Ducs d’Urbino. El retrat està fet de perfil perquè el duc va perdre l’úll dret en un torneig. Aquesta forma de retrat lateral és la que s’utilitza en la estampació de monedes. Quan estàs davant el quadre, crida l’atenció la sensació de profunditat del paisatge en comparació amb els ducs en un primer pla.

El retrat dels Ducs d’Urbino de Piero Della Francesca

8. La verge amb el Nen i dos Àngels, de Filippo Lippi. Filippo Lippi fou un monge carmelita que es va enamorar de la monja Lucrezia Buti. Després d’anys de romanç, ambdos abandonaren la vida religiosa i varen tenir dos fills. Es creu que el retrat de la Verge és en realitat el retrat de Lucrezia. Botticelli fou alumne i amic de Filippo Lippi. Aquest quadre va servir d’inspiració per a Botticelli i altres artistes que buscaven la dolçor i el moviment en les seves obres. És un dels quadres estrella que veure en els Uffizi.

La Verge amb el Nen i dos Àngels, de Filippo Lippi

9. La Verge de la Cadernera, de Rafael. Una de les característiques de les pintures de Rafael és la dolçor de les expressions humanes. En la Verge de la Cadernera es percep la complicitat i l’amor entre els personatges. Aquest quadre crida l’atenció pel color intens dels vestits i del paisatge, que fan que destaqui per sobre de la resta.

La Verge de la Cadernera de Rafael

10. La Venus de Urbino, de Tiziano. No es podia acabar aquesta llista d’obres dels Uffizi sense mencionar a la Venus de Urbino. Fou un encàrrec que el Duc de Urbino li va fer a Tiziano. Sabíes que està ple de simbologia? L’objectiu era que Tiziano aconseguís representar els valors de “la dona del Renaixement”: sensualitat, fidelitat i maternitat. Per el primer, utilitza a Venus que és la deesa del amor. Per a la fidelitat, s’afegeix el gos al quadre. I per a la maternitat, es dibuixxa al fons una nena amb la seva cuidadora.

La Venus de Urbino, de Tiziano

Espero que aquest recorregut pels Uffizi t’hagi resultat útil per saber què veure en la Galeria dels Uffizi i en quines obres t’has de fixar.

Els horaris de la Galeria dels Uffizi son de dimarts a diumenge de 8:15 a 18:30h (el dilluns està tancat). L’entrada per lliure als Uffizi costa 20€ (entrada regular d’estiu), i 2€ l’entrada reduïda per joves de 18 a 25 anys, i gratuïta per menors de 18 anys. Les visites guiades a la Galeria dels Uffizi costen al voltant de 57€ pels majors de 7 anys, i pels menors gratis. Tant si compres l’entrada online com si fas la visita guiada, t’evitaràs les cues de la Galeria dels Uffizi. Amb la tarja abonament Firenze Card entres gratuïtament. Adjuntem la pàgina web perquè tinguis més informació. Recorda que si reserves l’entrada per la web oficial et carreguen 4 euros més per la gestió.

Sortint dels Uffizi ens passarem pel Museu Galileo, museu ideal pels amants de les ciències, ja que està ple d’instruments científics i d’invents. Es troba a tocar amb la Galeria dels Uffizi. El Museu Galileo de Florència (també anomenat Museu de Història de la Ciència) recull tot tipus d’eines i instruments científics des del Renaixement fins al segle XX. És un dels museus més importants del món en el seu camp. Des de 1930 el Museu de la Història de la Ciència està ubicat en el Palazzo Castellani, un dels edificis més antics de Florència. Es té constància de la seva existència des del segle XI.

Museu Galileo de Florència

Els objectes més antics del museu provenen de les famílies Mèdici i Lorraine. Entre aquests objectes hi trobareu artilugis matemàtics, òptics, astronòmics, quirúrgics o de navegació. També hi ha una petita col·lecció de rellotges de butxaca en la que hi trobarem algun de finals del segle XVI. Entre els objectes més valuosos del Museu Galileo s’hauria de destacar el telescopi amb el que en el 1609 Galileo va descobrir, entre altres coses, els monts lunars i els satèl·lits de Júpiter. Un altre dels objectes més importants és el primer baròmetre de mercuri, inventat en el 1634. Com a curiositat, en el museu es troba a mode de relíquia el dit cor de Galileo, separat del cos en el 1737 quan es traslladaven les seves restes a la cripta familiar.

Qualsevol aficionat a la ciència i als invents gaudirà de la visita. En el Museu Galileo podreu veure multitud d’invents i fer petites experiències interactives (com aprendre a calcular l’hora amb un astrolabi).

Museu Galileo de Florència

L’horari d’obertura del museu és de 9:30 a 18:00h, i el preu d’accés és de 10€ per l’entrada general (6€ pels nens i joves entre 6 i 18 anys). Amb la tarja abonament Firenze Card hi entres gratuïtament. Adjuntem la pàgina web.

Sortint del museu anirem en direcció al Ponte Vecchio per endinsar-nos al barri de Oltrarno, però abans de creuar el pont, tindrem present la ubicació del Corredor Vasariano. Avui dia (primavera del 2023) el corredor no es pot visitar, està tancat al públic, però veurem més endavant…

El Corredor de Vasari o Corredor Vasariano és una estructura d’un kilòmetre de longitud, fou creada per raons pràctiques amb la funció de vincular les oficines dels Mèdici amb l’actual Galeria dels Uffizi i el Palazzo Pitti que era la residència de la família. En aquesta veritable innovació arquitectònica va començar a prendre forma la més antiga col·lecció d’autoretrats del segle XVI fins al segle XX, a més d’una col·lecció de pintures que daten del segle XVII al segle XVIII i on es narren episodis importants de la història de Florència. Actualment aquest corredor estret inicia s’inicia en el segon corredor de la Galeria dels Uffizi i s’extén a lo llarg del Arno, sobre el Ponte Vecchio, travessant l’església de Santa Felicita fins arribar al Palazzo Pitti. El recorregut del Corredor de Vasari acaba en el Jardí de Bóboli, al costat de la Gruta del Buontalenti.

Corredor Vasariano

Curiositats del Corredor de Vasari: Sabíes que en el Ponte Vecchio abans de les joieries s’hi trobava el mercat de la carn de Florència? Explica la llegenda que la família Mèdici no considerava que travessar aquesta zona amb males olors fos una cosa digna de la noblesa, per lo tant, varen expulsar els carnissers i exhortaren als orfebres a ocupar el pont amb les joieries, un ofici, segons ells, més apropiat.

El Corredor de Vasari ofereix una visita per descobrir la història del passatge i de la ciutat. Una de les coses que més impressiona del Corredor Vasariano és la seva posició elevada i privilegiada que brinda la possibilitat de creuar per alguns dels llocs més bells del centre històric de Florència caminant pràcticament sobre els caps dels transeünts. El mirar per les petites finestres del Corredor, dóna la sensació de “espiar” la gent que camina pel carrer. Probablement el motiu de la seva construcció fou caminar en absoluta discreció i seguretat, mirant el què succeïa a fora sense ésser notat.

Corredor Vasariano, al pis més alt del Ponte Vecchio

2. Zona Oltrarno

I ara sí, entrem a Oltrarno i ens dirigim a una de les meravelles de la ciutat, el Palazzo Pitti, i posteriorment, als Jardins Bóboli. Una de les visites més interessants que pots fer a Florència és visitar el Palazzo Pitti i els jardins Bóboli. Ja sabràs que hi ha museus de Florència que son imprescindibles si és la teva primera vegada en la ciutat com l’Acadèmia o la Galeria dels Uffizi. I què passa amb el Palau Pitti? És un lloc que poca gent inclou en la seva ruta. Val la pena dedicar unes hores del teu viatge al Palau Pitti i els jardins Bóboli? En aquest apartat, et descriurem com pot ésser la visita al Palau Pitti, i com que el recinte és enorme, també et donaré tota la informació pràctica perquè sàpigues com organitzar la visita.

Palazzo Pitti

Encara que el Palazzo Pitti i els jardins Bóboli es solen visitar junts, s’han de pagar entrades diferents. Tens la opció de veure solament un d’ells si vas just de temps. Fíxa’t que la taquilla (“Ticket Office”) no està a l’entrada del Palau Pitti sinó cap a la dreta. En la taquilla pots comprar el ticket del Palau Pitti, dels jardins Bóboli o ambdues. Un cop tinguis les entrades, ves cap a l’accés d’entrada. Per estalviar-te les cues d’entrada et recomano reservar l’entrada per avançat. Tingues en compte que dins del Palau Pitti no et trobaràs panells informatius, així que, si vols entendre el què veus, una bona opció és reservar la visita guiada en castellà. Adjuntem la pàgina web del Palau perquè obtinguis més informació.

L’entrada del Palazzo Pitti costa 16€ (entrada general). L’entrada als jardins Bóboli costa 11€. L’entrada combinada entre Palazzo Pitti i jardins Bóboli costa 22€, és una bona oferta. Els menors de 18 anys entren gratis en ambdós llocs. Els horaris del Palazzo Pitti son de dimarts a diumenge de 8:15 a 18:30h (tanca els dilluns).

Palazzo Pitti

Déixa’m que comenci explicant-te quatre dades interessants del Palazzo Pitti. Els Pitti eren una família de banquers adinerats de la Florència del segle XV. En l’any 1458, Luca Pitti va manar construïr el Palau Pitti per viure. Aleshores, el palau era més petit de lo què és avui en dia. Quan arriba l’esplendor al Palau Pitti? Quan els Mèdici el compren per traslladar la seva residència del Palau Vecchio cap al Palau Pitti. Això passa en l’any 1549 i contracten a Vasari per remodelar el palau. De les exigències dels Mèdici, es construeixen els jardins Bóboli i el “corredor Vasariano”. Els Mèdici volien arribar d’un palau (Pitti) a l’altre (Vecchio) sense tenir que sortir al carrer. Al visitar el Palazzo Pitti, podràs veure gran part de les obres d’art propietat dels Mèdici. A Florència et donaràs compte de que tot gira al voltant dels Mèdici. I és que aquesta influent família era la que movia els fils de la ciutat. També, varen finançar moltes obres dels mestres del Renaixement. Per visitar el Palazzo Pitti tranquil·lament necessitaràs força temps. Calcula unes dues hores. De fet, es considera que dins del palau Pitti hi ha 5 museus o col·leccions diferents (el ticket és conjunt per a totes elles).

Façana dels Jardins de Bóboli, del Palazzo Pitti

La Galeria Palatina i els apartaments reials

En la meva opinió, la teva visita hauria de girar entorn a aquesta part del Palau Pitti. En la Galeria Palatina recorreràs 28 sales on s’exposen objectes de gran valor i quadres de grans pintors. No s’exposen en vitrines estil museu, sinó que decoren les estances del palau. Això és algo que ens agrada ja que li dóna autenticitat al palau. Pots veure els quadres de Rubens o Botticelli col·locats on els tenien els Mèdici i al mateix temps gaudir de les estances que de per si son meravelloses. A més, passaràs per 14 estances reials on es conserva gran part del mobiliari original. En aquestes estances varen viure membres dels Mèdici, els Habsburg i els Saboya. Aquesta part del Palazzo Pitti és molt interessant i diferent al reste de museus de Florència que veuràs.

Galeria Palatina

El museu de la Plata

A aquest museu se’l coneix com “el Tresor dels Mèdici”. És una col·lecció de joies semiprecioses i peces de plata de Lorenzo de Mèdici.

El museu dels carruatges

S’exposen carrosses i carruatges d’entre els segles XVII i XIX. Porta un temps tancat per reformes.

El museu dels vestits i la moda

Aquesta és la col·lecció de vestuari de teatre d’entre el segle XVI fins al segle XXI. També, veuràs alguns dels vestits fúnebres de la família Mèdici. També porta un temps tancat per reformes.

El museu d’Art Modern

És una exposició de quadres d’entre els anys 1800 al 1939. Està situada en la segona planta del Palazzo Pitti, on varen viure els Saboya. Si t’agrada l’art, aquesta part és imprescindible per a tu. En el meu cas, després d’haver estat en els Uffizi, no em crida tant l’atenció com la Galeria Palatina.

Palazzo Pitti

Després de visitar el Palazzo Pitti, entrarem als jardins Bóboli. Us quedareu de pedra al veure lo grans que son. I a més fan pujada! La millor opció és escollir una ruta curta per veure lo més important. Els jardins Boboli son tant extensos que podries passar-te unes altres dues hores aquí. Així que, si arribem en aquest punt tú també estàs cansat, ves cap al mapa que hi ha a l’entrada i escull una de les rutes per prioritzar. Al visitar els jardins Boboli passaràs per diferents fonts, com la Font de Neptú o la Font de l’Oceà. També, hi han grutes i fins i tot un llac. Una de les zones que més us agradarà és el Passadís de Rames dels jardins. La intimitat del passadís és un iman per a totes les parelles.

Jardins Bóboli

Els punts més interessants dels jardins de Bóboli son, a part dels descrits fins ara, la Grotta Grande, la Grotto di Buontalenti, el Jardí dels Cavallers, i el passeig per l’Avinguda Viottolone, plena de xiprers i escultures.

Font de Neptú
Aleshores, val la pena visitar el Palazzo Pitti? Creiem que val la pena visitar el Palazzo Pitti si estaràs a Florència uns 3 dies o més. Per una ruta per Florència en 3 dies, la visita al Palazzo Pitti i els jardins Bóboli la podràs encaixar bé. En canvi, si estaràs menys dies a Florència, lo millor és que et centris en passejar pels carrers de la ciutat i entrar a l’Acadèmia i als Uffizi. Si vas just de temps, comença la visita al Palazzo Pitti per la Galeria Palatina i els apartaments reials. Son preciosos. A partir d’allí, ja decideixes si continues amb la resta del palau o vas cap als jardins Bóboli.

Espero que l’experiència en el Palazzo Pitti i els Jardins Bóboli t’hagi ajudat a fer-te una idea del què visitaràs. És important que tinguis en compte que és un recinte gran perquè gestionis bé el temps.

Si t’ha agradat la visita als Jardins Bóboli, hi ha la possibilitat de visitar uns altres jardins històrics, els Giardino Bardini, pels quals l’entrada està inclosa en la de la Galeria Palatina del Palazzo Pitti. Des dels jardins, tens unes grans vistes sobre el casc històric de la ciutat. L’horari d’obertura dels jardins son de 10:00 a 20:00h, i l’entrada està inclosa en l’entrada al Palazzo Pitti i els jardins Bóboli.
Vistes des dels Giardino Bardini

Continuarem el nostre recorregut visitant el casc urbà del barri de Oltrarno, amb cases de pedra de poca alçada, estretes, i imponents palaus del segle XVI. Anirem a trobar el carrer Maggio per recórre’l també, on es troben varis palaus, com el de Bianca Cappello. Actualment és un hotel-residència d’època.

Palazzo Bianca Cappello

Seguirem el nostre recorregut i anirem a buscar la Basílica de Santa Maria del Sant Esperit, considerada la última obra mestra de Brunelleschi, amb varies obres d’art en el seu interior. També és una opció per si hi han inclemències meteorològiques (si el cel o la temperatura no acompanyen en el teu pas per Oltrarno), hi ha una solució en forma de… església. Sí, sempre hi ha una església a prop d’on estiguis a Florència que mereix ésser visitada. L’església del Santo Spirito és un edifici renaixentista pur (amb la façana modificada), dissenyat per el mateix Brunelleschi (el de la cúpula del Duomo). En el refectori t’hi trobaràs amb un d’aquests “cenacoli” de Florència, un fresc representant l’Últim Sopar. I, en la sagristia, un crucifix de fusta tallat per Miquel Àngel (que no solament esculpía pedra).

Interior de l’església del Santo Spirito

Els horaris d’accés a l’interior de l’església son de dilluns a dissabte de 10:00 a 13:00h i de 15:00 a 18:00h, i els diumenges i festius de 11:30 a 13:30h i de 15:00 a 18:00h. El preu per entrar-hi és de 2€. Adjuntem la pàgina web perquè pogueu tenir més informació.

Molt a prop de la Basílica del Sant Esperit, hi ha l’església de Santa Maria del Carmine, amb la seva Cappella Brancacci. No et confonguis perquè lo què et diem que visitis és la capella i té entrada independent, està gestionada per l’ajuntament. Durant el segle XV, les parets i sostre de la capella foren decorats amb frescos per Masaccio i Masolino primer, i Filipponi Lippi, després. La capella és coneguda com la “Capella Sixtina del Primer Renaixement”.

Interior de la Cappella Brancacci

Els horaris d’obertura de la capella son de dilluns a dissabte de 10:00 a 17:00h (dimarts tancat), i diumenge de 13:00 a 17:00h. El preu per entrar-hi és de 8€ (de dimecres a divendres) i 10€ (de dissabte a dilluns), i amb la Firenze Card hi entres gratis.

3. Final del dia

I fins aquí arriba el recorregut planificat per la visita a la ciutat de Florència. Finalitzarem en el barri de Oltrarno, arribant-nos en el pont de Santa Trinitat, obtenint unes grans vistes del Ponte Vecchio i els seus entorns. Es tracta del pont d’arc el·líptic més antic del món.

Vistes des del pont de Santa Trinitat en direcció al Ponte Vecchio

Considerarem acabar el dia pujant a la Plaça Michelangelo per veure la increïble posta de sol de Florència amb les descomunals vistes de la ciutat. Si ja en varem tenir prou el primer dia, una alternativa seria fer un passeig en barca pel riu Arno. Aquí l’adjuntem. El punt de trobada és la Piazza Mentana, i els horaris son a les 9:30h i a les 18:00h. El preu és de 65€ pels adults, i 55,25€ pels nens entre 3 i 14 anys.

Passeig en barca pel riu Arno

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, a modo indicatiu. També, per veure les atraccions i monuments de la ciutat de Florència, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots.

Categories
LA TOSCANA

14. FLORÈNCIA

I arriba el segon dia sencer a la ciutat de Florència. Visitarem primer la Piazza della Signoria, la nostra plaça preferida de la ciutat. Envoltada d’edificis medievals del segle XIII, és un ampli museu a l’aire lliure. Entrarem al Palazzo Vecchio i pujarem a la seva torre. Ens desplaçarem seguidament a la zona de la Galeria dell’Accademia i la visitarem, juntament amb la Piazza i Església de San Marco i la Piazza i Basílica della Santíssima Annunciata. Tornarem a passejar pels carrers del centre, on visitarem el Museu-Casa di Dante i el Museu Nazionale del Bargello, bàsicament per veure uns edificis espectaculars per dins. Acabarem el dia a la Piazza Santa Croce visitant l’església del mateix nom i acostant-nos a un mercat autèntic, com és el de Sant’Ambrogio.
Índex
1. Zona Signoria
2. Zona Accademia
3. Zona Centre
4. Zona Sta. Croce

1. Zona Signoria

El primer que farem en el dia d’avui serà anar a buscar la nostra plaça preferida de la ciutat de Florència, que no és altra que la Piazza della Signoria. Juntament amb la Piazza del Duomo, és la plaça més famosa de la ciutat. Aquest ampli museu a l’aire lliure, centre de la vida civil i política de Florència en l’època medieval, es troba envoltada de cases del segle XIII i té varis punts d’interès, començant per la increïble Logia dei Lanzi que alberga estàtues com la de Perseo amb el cap de Medusa o la del Rapte de les Sabines.

Logia dei Langi

Al costat de la Logia i enfront de l’important Palazzo Vecchio, es troben la monumental Font de Neptú, l’estàtua d’Hèrcules i Cacus i la del David de Miquel Àngel, encara que recorda que la original es troba en la Galeria de la Acadèmia. En la plaça també s’hi troba l’estàtua eqüestre de Cosme I de Mèdici.

Piazza della Signoria

La nostra intenció és visitar l’imponent Palazzo Vecchio, visitar el seu museu i pujar a la Torre di Arnolfo. Si hi ha un edifici que s’ha de veure a Florència i en la Piazza della Signoria, és el Palazzo Vecchio, residència de la poderosa família Mèdici, fins que es va traslladar al Palazzo Pitti, en el 1565. De l’exterior en destaca la seva robustesa i la seva torre de 94 metres d’alçada que li dónen un aspecte de castell, encara que el seu veritable interès es troba en el seu interior, en l’espectacular Sala del Cinquecento, plena de preciosos frescos de Giorgio Vasari que decoren parets i sostres, a més d’albergar l’escultura “Geni de la Victòria” de Miquel Àngel. Com a curiositat, aquest palau es féu encara més famós quan va tenir un paper important en la pel·lícula i el llibre “Inferno” de Dan Brown.

Palazzo Vecchio

Amb la competència del Duomo ho té complicat, però el Palazzo Vecchio de Florència és sens dubte un dels símbols de la capital toscana. Si has visitat Florència, segur que has passat per la seva plaça, la Plaça de la Senyoria, un fotimer de cegades. Però, t’has plantejat entrar-hi? Amb el seu aspecte medieval senzill i sever probablement no t’esperis lo què t’aniràs a trobar en el seu interior. Grans sales, decoració fastuosa, escultures d’artistes de la talla de Miquel Àngel i Donatello… Aquí t’explicarem una mica sobre el palau i la visita. Amb informació pràctica i racons que no et pots perdre.

Com que és també la seu de l’Ajuntament, pot tancar sense previ avís. Així que, si pots i vols, ves-hi el primer dia que estiguis en la ciutat per si de cas… Per cert, la torre també tanca en cas de pluja.

Com en la resta de museus de Florència, les cues poden ser èpiques. Amb la reserva online o si disposes de la Firenze Card, podràs accedir al Museu del Palazzo Vecchio sense cua. Una altra opció és contractar un tour guiat en espanyol, per conèixer la història i les curiositats de l’edifici i el seu entorn. Aquí pots consultar preus i horaris.

Palazzo Vecchio

El Palau Vell ha estat el centre del poder polític de Florència des de fa més de set segles. Es va aixecar en el 1299, es creu que segons el disseny de l’arquitecte Arnolfo di Cambio (el del Duomo de Florència i de la Basílica de la Santa Creu) com a seu dels “Priori delle Arti”, l’ordre dels tres priori escollits per els gremis de la ciutat per a governar-la. D’aquesta època és l’estructura tant severa que té el seu exterior i la gran torre emmerletada. En el segle XV fou seu de la Senyoria, d’allí que també se l’anomeni Palazzo della Signoria (Palau de la Senyoria), i el nom de la plaça. En el 1540, sota el govern de Cosme I de Mèdici, es va convertir en palau ducal: residència de la família del Gran Duc de la Toscana, d’aquí la seva decoració fastuosa. Avui és l’Ajuntament de Florència, per això algunes sales (com la Sala dei Duecento) normalment no es poden visitar.

Si el Palau Vell s’anomena així és perquè hi ha un Palau Nou. Es tracta del Palau Pitti, que originalment era de la família Pitti, però que compraren els Mèdici en temps de Cosme I. A la seva dona, Leonor de Toledo, no li agradava el Palazzo Vecchio i mai va ocupar les seves estances. Preferia les del Palau Pitti.
Interior del Palazzo Vecchio

Encara que el Palazzo Vecchio sigui gran, no son moltes les sales visitables, així que podràs recórrer-les totes sense problema. Tot i així, et senyalem algunes i les seves peces més conegudes, perquè sàpigues en què fixar-te més si vas just de temps.

La sala més famosa del Palazzo Vecchio, el Salone dei Cinquecento, va servir de cambra dels diputats del Parlament italià en els anys que Florència fou capital del Regne d’Itàlia, del 1865 al 1871.

No fa falta esperar-se molt per trobar-se amb un dels ambients més bonics del Palau Vell de Florència. De fet, és el primer. Parlem del pati, reformat en el segle XV i decorat amb estucs i frescos en el XVI per el casament de Francesc I de Mèdici amb Joana d’Àustria.

El Pati del Palazzo Vecchio

En la planta baixa hi ha alguna sala interessant, però és al pujar una gran escala de dos trams i arribar al primer pis quan s’accedeix al saló més gran i espectacular de tot l’edifici. És l’enorme Salone dei Cinquecento. La sala és la més gran dedicada al poder civil d’Itàlia, amb els seus 54 metres de llarg, 23 metres d’ample i 18 metres d’alt.

Salone dei Cinquecento

El nom d’aquesta sala fa referència al Consiglio dei Cinquecento (Consell dels Cinc-cents), format, com el seu propi nom indica, per cinc-cents ciutadans florentins. L’objectiu d’aquesta institució, constituïda a finals del segle XV, era repartir el poder a Florència, massa concentrat en les mans dels senyors de la ciutat, els Mèdici. Qui va idear aquesta institució de la nova república i va manar construïr aquest saló perquè es reunís aquí, fou Girolamo Savonarola, un predicador dominic. El capellà, que es va convertir de facto en senyor de Florència, va criticar ferotgement als Mèdici (va contribuïr a fer-los fora del poder), als ciutadans de Florència i inclús al Papa per les seves ànsies de riquesa i poder. Acusat d’heretgia, va acabar en la foguera en la Plaça de la Senyoria en el 1498. En la plaça hi ha una placa que ho recorda.

Fou Girolamo Savonarola, junt amb els seus seguidors, qui va organitzar l’anomenada “foguera de les vanitats” on es convidava als florentins a cremar els seus objectes de luxe i llibres considerats llicenciosos.
Saló del Cinquecento

Anys després de la mort de Girolamo Savonarola, però encara en temps de república (abans de que tornéssin els Mèdici), es va encarregar la decoració del Salone dei Cinquecento amb dos grans frescos ni més ni menys que a Leonardo i a Miquel Àngel. Cadascun d’ells anava a commemorar una gran batalla guanyada per Florència: la de Anghiari (guanyada a l’enemic per excel·lència de Florència: Pisa) i la de Cascina. Leonardo va començar a pintar el seu fresc de la batalla de Anghiari, però va tenir problemes amb la seva execució i mai el va acabar. A més, el què havia realitzat es va deteriorar. L’artista toscà tenia dificultats amb la seva tècnica al fresc, si has vist l’”Últim Sopar” ho sabràs… Miquel Àngel, per altra banda, fou cridat a Roma per realitzar la Capella Sixtina i mai va arribar a començar l’encàrrec. Imagines com seria aquesta sala si els dos frescos s’haguéssin completat i seguíssin allí? Segurament seria tant famosa com la mateixa Capella Sixtina.

Miquel Àngel no va arribar a pintar el seu fresc però sí que va realitzar les sinopies, els dibuixos preparatoris, en uns cartrons. Encara que s’hagin perdut, es varen fer còpies. La millor és la de Aristòtil da Sangallo que es conserva en la col·lecció privada del compte de Leicester, a Anglaterra. Una d’elles fou copiada a la seva vegada per el mateix Rubens, en un dibuix que es conserva en el Museu del Louvre de París.
Saló del Cinquecento

Quan els Mèdici van recuperar el poder, van manar redecorar la sala convertint-la en una glorificació de Florència i, sobre tot, d’ells mateixos. Amb Cosme I, les parets i el sostre es varen cobrir de frescos. Les obres, de Vasari (el seu artista preferit), celebren l’orígen gloriós i les victòries de la ciutat i col·loquen al gran duc de Toscana en el cel coronat per les arts.

Parets i sostre del Saló del Cinquecento
Entre els frescos de Vasari n’hi ha un, el de la Batalla de Marciano en Val di Chiana, en el que un soldat florentí porta un estandard verd amb les paraules Cerca trova, busca troba. Segons uns anàlisis que s’han fet recentment, darrere d’aquest fresc quedarien restes del de la batalla de Anghiari de Leonardo, artista molt admirat per Vasari. En la sala es va afegir també el tron ducal i es varen col·locar estàtues de personatges de la família Mèdici coronats pels seus escuts d’armes. En el centre, hi ha el Papa Lleó X de Mèdici, el primer dels tres Papes de la família.

Entre les estàtues que decoren la sala està el Geni de la Victòria de Miquel Àngel, esculpit segurament per l’inacabada tomba del Papa Juli II. Representaria a Florencia sometent a Siena (una altra escultura dels treballs d’Hèrcules representaria a Florència sometent a Pisa), però si l’estàtua estava pensada per a la tomba de Juli II…

Geni de la Victòria de Miquel Àngel

En la segona planta es troben les dependències privades dels Mèdici. A un costat, les habitacions privades de Cosme I, el Quartiere degli Elementi (pren el nom de la primera de les seves sales, on estan representats els quatre elements), amb els seus terres originals en fang cuit. I, a l’altre, el Quartiere di Eleonora, les habitacions privades de Loenor de Toledo, esposa de Cosme. En el Quartiere di Eleonora es troba una altra de les sales més interessants del palau. És la cappella di Eleonora, capella privada de la noble espanyola. És famosa per estar completament coberta de frescos de Agnolo Bronzino, un dels majors pintors del Manierisme. Els frescos representen històries de Moisès. També és de Bronzino la Pietat de l’altar.

Cappella di Eleonora
En les habitacions de Leonor està també la Cambra Verda on una porta dóna accés al Corredor Vasariano: el passadís que connecta el Palazzo Vecchio amb el Palazzo Pitti, passant per els Uffizi i per sobre del Ponte Vecchio. Així els grans ducs podrien moure’s lliurement des de la seva nova residència, el Palazzo Pitti, fins al palau de govern sense creuar-se amb el poble. Poble que ja no els estimava tant després de l’abolició de la República de Florència.

En la segona planta, a més de les estancies privades, hi ha també salons públics. És el cas de la Sala dell’Udienza (sala de l’Audiència) i de la Sala dei Gigli (sala de les Flors de lis, per la decoració de les seves parets). Dues de les més boniques del palau, amb els seus sostres d’artesanat de fusta i els seus frescos. No et perdis la porta de fusta amb relleus de dos dels poetes més famosos de la història d’Itàlia: Dante i Petrarca, en la Sala dei Gigli. I, en les dos sales, no t’oblidis de donar un cop d’ull per les finestres: les vistes cap a la cúpula del Duomo son una meravella.

Sala dei Gigli
Les flors de lis son conegudes a Itàlia per ser el símbol de Florència, i ho son des de temps immemorials. De fet no se sap amb certesa l’orígen de la seva connexió amb la ciutat toscana. Però aquestes flors de lis en concret, tenen un altre orígen. Son les flors de lis de la casa d’Anjou, que va recolzar a la família Mèdici. En l’escut de la família, amb les seves sis boles, també veuràs flors de lis per aquest motiu.

En la sala de les Flors de Lis hi trobarem una altra de les joies de l’escultura renaixentista conservades en el Palazzo Vecchio. Es tracta del original de Judit i Holofernes de Donatello del que hi ha una còpia en l’entrada del palau, junt a la còpia del David de Miquel Àngel. Judit podria considerar-se la versió femenina de David (que per cert, també va representar Donatello, ho pots veure en el museu del Bargello en la ciutat).

Judit i Holofernes de Donatello

Des d’un punt de vista artístic no és de les més importants del Palazzo Vecchio, però amb lo què ens agraden els mapes, no podem deixar de mencionar la Sala delle Carte Geografiche, sala dels Mapes. Un gran globus terraqui i els 53 panells pintats a l’oli que cobreixen les parets dónen una visió del món conegut en el segle XVI.

El frare i geògraf del segle XVI Ignazio Danti, que va pintar aquests mapes, és el mateix que va realitzar els de la famosa Galeria dels Mapes que pots visitar avui en els Museus Vaticans.
Sala dels Mapes

La tercera joia escultòrica de la col·lecció del Museu di Palazzo Vecchio és l’estàtua original del Putto amb dofí de la que has vist una còpia en el centre del pati d’entrada, la seva ubicació original. Es tracta d’una escultura de l’artista renaixentista Verrocchio, mestre ni més ni menys que de Leonardo. És una petita joia, encara que està clar que Verrocchio no havia vist a molts dofins…

Putto amb dofí

A més del museu, es poden visitar les excavacions arqueològiques que hi ha sota del palau, amb restes de l’antic teatre romà i els fonaments de l’edifici. També es pot pujar a la torre del Palau Vell (Torre di Arnolfo) des d’on hi ha una de les vistes panoràmiques més boniques de Florència. A més de la visita que pots fer pel teu compte o amb un tour, hi ha recorreguts guiats temàtics organitzats per el mateix museu, algun d’ells en espanyol. N’hi ha per nens i per adults, i pots trobar un llistat amb preus i horaris en la seva web.

Des de fora amb el seu caràcter medieval, des de dins amb les seves fastuoses sales, des de lo alt de la seva torre, des de la profunditat de les seves excavacions, des dels seus racons secrets… és igual des d’on el miris, sempre valdrà la pena una visita al Palazzo Vecchio de Florència.

Els horaris d’obertura del museu son de 9:00 a 19:00h. Els horaris d’obertura per pujar a la Torre di Arnolfo son de 9:00 a 17:00h. L’entrada per accedir al museu és de 12,5€ (10€ la reduïda), i per accedir a la Torre també de 12,5€ (10€ la reduïda). Si tens la Firenze Card entres gratis i sense cues. Adjuntem pàgina web per les actualitzacions d’horaris i preus.

Torre di Arnolfo, Palazzo Vecchio

Visitat el Palazzo Vecchio (Museu i pujada la Torre di Arnolfo), ens desplaçarem passejant cap a la zona on hi ha la Galeria dell’Accademia. Hi ha uns 10-12 minuts i passes per la Piazza del Duomo, omnipresent. De camí, sortint de la Piazza della Signoria, ens acostarem al Palazzo Davanzati, ubicat a la Via Porta Rossa, 13, a uns 300 metres a l’oest de la Piazza. La construcció del Palazzo Davanzati es portà a terme en el segle XIV ja que la família Davizzi s’havia fet pròspera amb el comerç de la seda i de la llana. Actualment el palau té el nom de Davanzati, els quals son els tercers propietaris, son uns rics mercaders que varen reestructurar el palau agregat, un escut familiar, un mirador en el tercer pis, un pòrtic i una terrassa. Tanmateix, el palau fou comprat en l’any 1951 per l’estat, amb el propòsit de que funcionés com el “Museu de la Casa Florentina”.

Palazzo Davanzati

El Palazzo Davanzati és la primera construcció a tota Florència en la que les finestres tenien vidrieres, ja que antigament lo què s’utilitzava eren teles impregnades en oli. Aquesta fou tota una construcció innovadora. Vista la façana del palau, seguirem la nostra ruta fins a la Galeria della’Accademia.

2. Zona Accademia

La Galeria de la Acadèmia és el lloc de Florència on es troba l’escultura del David de Miquel Àngel. Les cues que es formen a diari per accedir a l’Acadèmia son per això. Per veure el David. I no m’estranya. T’asseguro que és l’escultura que més sentiment transmet a l’estar davant d’ella. En aquest apartat compartirem amb tu com visitar la Galeria de la Acadèmia. També explicarem el si a part del David de Miquel Àngel hi ha més obres que valguin la pena dins de l’Acadèmia. També t’explicarem la informació útil d’entrades, horaris i preus que has de conèixer. La Galeria de la Acadèmia és el segon museu més visitat de Florència, només superat per la Galeria dels Uffizi. Les llargues cues d’entrada estan a l’ordre del dia. Per sort, és fàcil no ser un dels que espera. Simplement, has de “fer els deures” abans i treure l’entrada per avançat. Aquest petit gest t’estalviarà moments d’estrès.

Galeria de l’Acadèmia

Les opcions d’entrades a l’Acadèmia per estalviar-te les cues son aquestes:

  • Ticket per visitar la Galeria de l’Acadèmia per lliure: tindràs que seleccionar dia i hora d’entrada. Pots entrar sense fer cua des de 15 minuts abans de la teva hora. Es compra per aquí. També hi ha l’opció, que com nosaltres, disposeu de la tarja abonament Firenze Card.
  • Visita guiada en espanyol per la Galeria de la Acadèmia: Faràs la visita de la ma d’un guia expert en art del Renaixement. Per conèixer el detall del David i de la resta d’obres de l’Acadèmia. Pots reservar la visita guiada aquí.
  • Visita guiada junt amb els Uffizi: a part de la visita guiada a la Galeria de l’Acadèmia, també hi ha la possibilitat de fer la visita guiada dels Uffizi. Actualment, tenen una petita oferta si fas ambdues visites guiades que et deixo aquí perquè li dónis un cop d’ull.
Galeria de l’Acadèmia

L’horari de la Galeria és de dimarts a diumenge (tanca els dilluns) de les 8:15 a les 18:50h. Els preus per accedir-hi son de 12€ (2€ l’entrada reduïda). Adjunto la pàgina web per l’actualització de preus i horaris. També hi ha l’opció de comprar l’entrada anticipada a la mateixa pàgina web online oficial, però hi carreguen uns 4€ per gestió.

El primer que has de saber sobre la visita a la Galeria de l’Acadèmia és que l’Acadèmia fou l’Escola de Belles Arts més antiga d’Europa. Els alumnes estudiaven escultura, pintura i dibuix. Era el lloc idoni per inspirar-se dels grans mestres del Renaixement. La visita a la Galeria de l’Acadèmia es centra en el David. En la meva opinió, cada euro que pagues val la pena per veure i analitzar aquesta escultura. Per moltes fotos que hagis vist, quan et plantes davant d’ell és quan perceps els detalls i el caràcter que li va donar Miquel Àngel.

Galeria de l’Acadèmia

A part del David, t’explicaré la resta de sales per les que passaràs al visitar la Galeria de l’Acadèmia. En la meva opinió, si el David no estigués aquí, el lloc perdria el 90% del seu interès. Amb els seus més de 5 metres i més de 5 tonelades, el David és una escultura que impressiona. Tots els turistes s’amunteguen al voltant del David per observar-lo des de tots els seus angles. És una sort que es pugui rodejar ja que hi ha detalls interessants en totes les parts del seu cos. Una de les grans gestes de Miquel Àngel fou que va esculpir el David amb un únic bloc de marbre. Miquel Àngel no utilitzava motllos i treballava directament la figura en el bloc de pedra. Només els grans mestres com ell s’atrevien a fer algo així. De fet, altres artistes havien intentat treballar amb el bloc de marbre del David i varen desistir. Miquel Àngel va acabar el David en l’any 1504, després d’aproximadament  3 anys de treball. L’escultura es va col·locar a la Plaça de la Signoria i allí hi va estar quasi quatre segles. Com et pots imaginar, una obra a l’aire lliure es deteriora i sofreix vandalisme. Així que al final, es va traslladar a la Galeria de l’Acadèmia i en la Plaça de la Signoria deixaren una còpia. És una sort que avui en dia el David estigui resguardat i es pugui visitar en la Galeria de l’Acadèmia.

El David de Miquel Àngel

Si passes per la Plaça de la Signoria veuràs que la còpia no té res a veure amb el David original de Miquel Àngel. En l’Acadèmia, perceps la força i vitalitat del David. Les venes se li marquen, els músculs estan tensos. El cabell és com si fóra a moure’s en quan bufés el vent. És una escultura dinàmica que sembla que vagi a cobrar vida en qualsevol moment. Algunes parts del David com la seva mà dreta o el cap sembla que siguin massa grans en comparació amb la resta del cos. Miquel Àngel pensava que el David es col·locaria en lo alt de la Catedral així que va jugar amb la tècnica de desproporcionar algunes parts perquè les vistes des de baix tinguéssin les dimensions idònies. Res se li escapava al mestre.

El David de Miquel Àngel

En la mateixa zona on hi ha el David, veuràs unes altres quatre escultures de Miquel Àngel inacabades. Son quatre presoners que fóren esculpits per la tomba del Papa Juli II. També hi ha una Pietat, encara que no està clar que sigui de Miquel Àngel. Aquestes obres que veure en l’Acadèmia son les més fotografiades després del David.

Pietat, atribuïda a Miquel Àngel

En la mateixa planta del David hi ha una Sala d’Escultura amb motlles d’obres dels alumnes del Renaixement i dels seus mestres. També visitaràs la Sala Colosso on està el Rapte de les Sabines de Juan de Bolonia, la Sala dels Instruments i una sala dedicada a Giotto. En la Sala dels instruments hi trobaràs una col·lecció de Stradivarius i, un d’ells, té gravat l’escut dels Mèdici. En la planta superior de la Galeria de l’Acadèmia, hi ha una petita col·lecció de pintures del segle XV.

El Rapte de les Sabines, a la Galeria de l’Acadèmia

Fins aquí tot el què volia explicar-te sobre com visitar l’Acadèmia i lo què et trobaràs en el seu interior. Per mi, no existeix en el món escultura rival al David. Et convido a que entris a veure’l i comprovar-ho per tu mateix.

Sortirem de l’Acadèmia i anirem en direcció a la Piazza de San Marco. Hi arribarem recorrent uns 100 metres de la Via Ricasoli. En la piazza de San Marco es troba l’església barroca de San Marco com a símbol principal.

Piazza i Chiesa di San Marco

Després ens arribarem a la propera Piazza della Santíssima Annunziata, fent uns 3 minuts a peu per la Via Cesare Battisti, on es troba la Basílica della Santíssima Annunziata (a la que et recomanem entrar-hi) i l’Ospedale degli Innocenti (Hospital dels Innocents). Aquest edifici fou un orfanat de nens de Florència i és un excel·lent exemple del primer renaixement italià. Destaca la seva galeria amb arcs circulars i a sobre de cada columna es poden veure tons ceràmics que representen a nens en bolquers. Es tracta de l’Hospital per a nens abandonats més antic d’Europa, amb relleus de nadons de terracota d’Andrea della Robbia.

Ospedale degli Innocenti
Tons d’Andrea della Robbia

La Basílica de la Santíssima Annunciació també mereix una visita. Basílica on hi trobaràs una exaltació del barroc inusual. Els horaris d’obertura del temple son de 7:30 a 12:30h i de 16:00 a 18:30h. Adjuntem la pàgina web per l’actualització de l’informació donada.

Basílica della Santíssima Annunziata

3. Zona Centre

Continuarem el nostre passeig recorrent els carrers del centre històric, arribant-nos fins al Museu Casa di Dante, que es troba a 10 minuts en direcció sud (al riu), passant un altre cop per la Piazza del Duomo. Ens aturarem a davant de la casa natal de Dante, autor de la Divina Comèdia. Veurem únicament l’exterior o entrarem en la Casa-Museu, com preferim, en funció del temps que disposem.

Museu Casa de Dante

Els horaris d’obertura de la casa-museu son de 10:00 a 18:00h, i els preus son de 8€ (5€ l’entrada reduïda). Adjuntem la pàgina web perquè actualitzeu la informació. L’entrada també està inclosa a la Firenze Card, per si la teniu.

Ens dirigirem a una nova casa museu que aquí sí que recomanem fervorosament de poguer entrar. Es tracta del Museo Nazionale del Bargello, ubicat a 140 metres de la Casa di Dante, a la Via del Proconsolo. Es tracta d’un museu que alberga una de les millors col·leccions d’escultures italianes. Només en visitar l’interior ja val la pena pagar-hi l’entrada. És un palau del segle XIII, un edifici molt interessant. És la seu del govern més antic de Florència.

Museu Nacional del Bargello

Els horaris d’obertura son de les 8:15 a les 13:50h (excepte dimarts i diumenge que està tancat). Els dissabtes tanca a les 18:50h. El preu de l’entrada és de 9€ (2€ l’entrada reduïda), i per entrar pots fer-ho amb la Firenze Card que està inclosa. Adjuntem la pàgina web perquè pugueu tenir més informació.

Actualment, és un museu d’art on predominen les escultures. Hi ha sales dedicades a Miquel Àngel, Donatello i Cellini entre altres. Si t’agrada l’art, també el gaudiràs. Hi ha obres tant importants com el Baco de Miquel Àngel, el Mercuri de Giambologna o el David de Donatello. Si no ets molt entès en art, segur que també saps apreciar la bellesa d’aquestes escultures. Realment, son úniques. Aquí també tens la oportunitat de fer-hi una visita guiada en espanyol perquè el guia et vagi explicant les sales i les obres més importants de cada artista.

Galeria del Museu Bargello

Dedicat a l’art medieval i renaixentista, el Museu Nacional del Bargello està ubicat en l’històric Palazzo del Podestà de Florència. Fou establert per decret reial el 22 de juny de 1865, el primer museu nacional d’Itàlia. Des del moment de la seva fundació, la col·lecció del Bargello va reunir algunes de les obres més importants de l’escultura renaixentista: obres mestres de Donatello, Luca della Robbia, Andrea del Verrocchio, Michelangelo Buonarroti i Benvenuto Cellini, extretes en gran part de la col·lecció Mèdici-Granducal. Posteriorment, els fons del museu es varen enriquir amb superbs exemples de bronzes, ceràmiques, ceres, esmalts, medalles, marfils, tapissos, segells i tèxtils, alguns de les col·leccions dels Mèdici i altres de convents suprimits o col·leccionistes privats. En el 1888, Louis Carrand, un antiquari de Lyon, va fer una de les donacions més importants, llegant al Bargello la seva col·lecció de més de 2.500 pintures i obres d’arts decoratives.

La visita al museu es desenvolupa en els tres pisos de l’edifici: en la planta baixa, els visitants poden admirar l’encantador panorama del pati del palazzo i la Sala di Michelangelo (Sala de Miquel Àngel), plena d’escultures de Miquel Àngel, Cellini, Giambologna i Bartolomeo Ammannati.

Pati Interior del Museu Nacional del Bargello

En el primer pis, la visita continua a través de la impressionant Sala di Donatello (Sala Donatello), que alberga les obres més famoses de l’artista florentí: David, Atis, San Jordi, “Marzocco” (l’emblema de la ciutat de Florència, un lleó que porta un escut amb la flor de lis), així com les escultures de ceràmica vidriada amb estany de Luca della Robbia, i les rajoles de bronze de Ghiberti i Brunelleschi per el famós concurs per dissenyar les portes del Baptisteri de Florència. Les sales posteriors alberguen les col·leccions d’art islàmic de la donació de Carrand, la Capella (amb el retrat més antic conegut de Dante Alighieri), la Sala degli Avori (Sala de Marfil), la Sala del Trecento (Sala del segle XIV) i la Sala delle Maioliche Italiane (Sala de Ceràmica Italiana).

El David de Donatello, a la Sala Donatello del Museu Nacional del Bargello

L’últim pis alberga les col·leccions d’obres mestres d’Andrea i Giovanni della Robbia més importants del món, la Sala dei Bronzetti (Sala dels bronzes), la Sala di Verrocchio (Sala Verrocchio), la Sala del Medagliere (Sala de les medalles) i la Sala dell’Armeria (Sala d’armes i armadures), que mostra armes i armadures que varen sobreviure a la dispersió de l’Armeria dels Mèdici.

Amb la reforma del Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo, iniciada en el 2014, el Museu Bargello es va convertir en una entitat autònoma, així com en la institució líder d’un consorci que inclou altres quatre museus florentins: la Capella dels Mèdici, el palazzo Davanzati, Orsanmichele i Casa Martelli.

Sortint del museu anirem en direcció a la Piazza de Santa Croce, en un passeig d’uns 350 metres (uns 4-5 minuts passejant). Passarem pel carrer Borgo Dei Greci, 40, prop de la Piazza della Signoria, on ens hi trobarem la papereria Signum. Es tracta d’una botiga de regals, on pots trobar-hi des de postals antigues de Florència, a rètols, lupes, pòsters i mapes antics entre moltes altres coses.

Papereria Signum

4. Zona Sta. Croce

I continuant per la Borgo dei Greci, arribem a la Piazza Santa Croce, una bonica plaça rectangular amb elegants palaus del segle XVI, i l’església de Santa Croce (Santa Creu), coneguda com el Panteó de les glòries italianes, ja que té les tombes de Miquel Àngel, Galileo Galilei, etc… 

Escollir què veure a Florència pot ser una feina molt àrdua, però la Basílica de la Santa Creu té moltes cartes al seu favor perquè l’escullis. La més important? Els enterraments que l’han convertit en el Panteó dels italians. Ugo Foscolo, un dels més grans poetes del país, la va definir, a principis del segle XIX, quan Italia encara no existia com a estat, “Tempio delle itale glorie”, el temple de les glòries itàliques. I és que aquí estan enterrats (o tenen cenotafis) alguns dels pesos pesats de l’art i la cultura del país. Et sonen Miquel Àngel, Galileo, Maquiavelo o Dante? Doncs això… La basílica de la Santa Creu t’espera a Florència.

Basílica de la Santa Creu

El què ens portà fins allí fóren aquests monuments funeraris. Però, a l’entrar en l’església, varem descobrir que estava plena de joies arquitectòniques, escultòriques, pictòriques, etc… Un altre petit museu, com passa en molts dels temples florentins. Abans d’entrar en l’església, descobrirem algo més sobre la gran plaça a la qual treu el cap, anomenada, plaça de la Santa Creu. Aquí és on es juguen els tornejos de “calcio storico fiorentino”, una espècie de futbol tradicional, molt més agressiu que l’actual, nascut a Florència en el segle XVI i que encara es practica. Abans es jugava també en altres llocs de la ciutat, però fou aquí, en la plaça de la Santa Creu, on es va jugar el partit més famós, el del 17 de febrer de 1530. Els florentins varen jugar per demostrar el seu esperit combatiu i la seva falta de por durant el setge de l’emperador Carles V. Curiós, no?

Esdeveniment del Calcio Storico Fiorentino a la Piazza Santa Croce

L’església es va construïr, des de la seva primera capella en el segle XIII, fora de la muralla, en una zona pobre i pantanosa, així que espai no faltava, d’aquí que sigui tant gran. Hi ha encara edificis molt bonics, val la pena fer una volta per admirar-los de prop. En el centre d’aquesta plaça es va col·locar en el segle XIX, amb ocasió del V centenari del naixement de Dante, una estàtua dedicada al poeta. Ara està just al costat de l’església, per a permetre que es puguin jugar els partits de calcio storico. Es va moure aquí després de la gran inundació de Florència en el 1966.

Estàtua de Dante amb la façana de la Basílica de Santa Croce de fons

També és on es celebrava el “Tutto Dante”, un recital comentat de Benigni de la Divina Commedia.

L’església franciscana més gran d’Europa es mereixia una façana a l’alçada de la seva grandiositat… però no la va tenir fins a quatre segles després de la seva consagració! L’església és de meitat del segle XV però la seva façana, encara que agradi i sembli gòtica, és, com la de la catedral, de la segona meitat del segle XIX. Si no t’ho diuen abans no te n’adones… Però allí està amb els seus marbres de colors: el blanc de Carrara, el verd de Prato (una altra ciutat Toscana) i el vermell d’Egipte. És curiós veure com era la façana abans en la pàgina web oficial de la Opera di Santa Croce. Si que ha canviat, no?

Façana de la Santa Croce

Una altra curiositat: abans de la nova façana, hi havia una escultura de Donatello decorant l’antiga. Es va treure i ara està en el museu de la òpera, visitable junt amb l’església, és una escultura en bronze de San Ludovico de Tolosa. Però anem a les tombes de la basílica de la Santa Creu, que per aixì és famosa l’església, per tenir enterrats aquí a uns quants italians cèlebres. Quan portis una estona per la basílica, et donaràs compte de que tant l’església com el seu claustre estan plens de tombes. Al principi, la basílica tenia sepulcres de famílies de zones properes i en el segle XV va començar a ser lloc d’enterrament de florentins il·lustres, com els cancillers de la República de Florència. I després arribaren els famosos…

Fou en el 1564 quan es va aixecar aquí el monument funerari dedicat al que seria un dels artistes més coneguts de tots els temps: Miquel Àngel, Michelangelo Buonarroti. L’encarregat de l’obra, com no, Giorgio Vasari, un dels favorits dels Mèdici i, per això, molt prolífic, encara que no dels millors artistes de l’època, tot s’ha de dir. Què pensaria Miquel Àngel si pogués veure la seva tomba? Vasari era un gran admirador de Miquel Àngel i en el seu monument funerari va representar les tres arts que va practicar el geni toscà: arquitectura, pintura i escultura. Aquesta última, la que Miquel Àngel creia que era la major de les arts, és la que plora la seva mort.

La tomba de Miquel Àngel

Una altra dada curiosa: Galileo Galilei fou batejat el dia de la mort de Miquel Àngel. I els seus monuments funeraris estan just un enfront de l’altre. A més, les restes mortals de Galileo es varen traslladar aquí un 12 de març a les 6 de la tarda, en el dia i hora exactes en els que s’havia sepultat les restes de Miquel Àngel quasi dos segles abans, com per donar continuïtat a aquest homenatge de dos genis toscans… Sí, hi ha milers de curiositats sobre els enterraments d’aquesta església!

Tomba de Galileo Galilei

En el monument fúnebre de Galileo es poden veure les personificacions de la geometria i de l’astronomia. Però falta una de les estàtues previstes inicialment: la de la filosofia, l’Església per allí no va passar. Va reconèixer a Galileo com a geòmetra i astrònom però no com a filòsof, o sigui estudiós dels mecanismes de la naturalesa. Algunes curiositats més de les que te n’assabentes després.

En la basílica també hi està el cenotafi de Dante Alighieri (la seva tomba, com ja sabíem, està a Ràvena), amb la primera representació personificada en una dona d’Itàlia. Dante havia estat molt poc considerat a Florència anteriorment, aquest monument se li va dedicar a principis del segle XIX quan ja començava el procés d’unificació del país.

Cenotafi de Dante Alighieri

De finals del segle XVIII és el monument funerari a Maquiavelo, Machiavelli en italià, que en el seu temps fou exiliat i que havia parlat també d’una possible unificació d’Itàlia. Altres tombes son les del compositor Gioacchino Rossini, el poeta Ugo Foscolo (sí, el que va parlar del “temple de les glòries itàliques”), i el dramaturg Vittorio Alfieri. Tots emblemes de la italianitat que els italians conèixen molt bé. I, des del punt de vista artístic, una de les més valuoses és la de Leonardo Bruni, de l’artista Rossellino.

Una última curiositat: l’estàtua de marbre “Llibertat de la poesia” de Pio Fedi, part del monument funerari a Giovan Battista Niccolini, de finals del segle XIX, hauria inspirat al creador de l’Estàtua de la Llibertat…

Llibertat de la Poesia, de Pío Fedi

Però no et trobaràs només amb tombes en l’interior de la basílica de la Santa Creu de Florència. L’església gòtica, amb els seus 40 metres d’alt i 100 de llarg (que es diu ràpid), malgrat ésser bastant sobria, és un enorme joier.

Interior de la Basílica de la Santa Croce

De fet, les seves joies artístiques més valuoses no son les seves tombes. Els frescos de les capelles Bardi i Peruzzi, de Giotto (un dels artistes més coneguts d’Itàlia del segle XIV, considerat precursos i inspirador del Renaixement), son una d’elles. Fíxa’t en totes les expressions dels frares que rodegen San Francesc, que acaba de morir, en la capella Bardi. Una curiositat més: aquí fou on, per primera vegada, el cel es va pintar de blau i no d’or en l’Edat Mitjana.

Frescos a la capella Bardi, de Giotto

Una altra joia medieval és el crucifix de l’artista Cimabue, del segle XIII. Per cert, passant al Renaixement, també hi ha un crucifix de Donatello, a més d’una Anunciació del gran escultor renaixentista. Del Renaixement és també el púlpit, de Benedetto da Maiano.

Crucifix de Cimabue

I llavors està la joia arquitectònica renaixentista de l’església: la capella Pazzi, de Brunelleschi, sí, el de la cúpula del Duomo, que també va projectar el segon claustre de l’església.

Sostre de la Capella Pazzi

I molt més… hem de dedicar-li una bona estona a la basílica de la Santa Creu! Última curiositat: la bellesa de la capella Niccolini, una altra capella de l’església, seria la que hauria causat a Stendhal aquest malestar que es coneixeria més tard com a “síndrome de Stendhal”. Ara no es pot visitar, justament per evitar que altres es contagiïn d’aquesta “malaltia”, o fingeixin o es convencin de fer-ho.

L’horari d’obertura de la Basílica és de dilluns a dissabte de 9:30 a 17:30h, i diumenges i festius de 12:30 a 17:45h. El preu per accedir-hi és de 8€ (6€ l’entrada reduïda), i amb la Firenze Card hi entres gratuïtament. Adjuntem la seva pàgina web.

Visitat el complexe de la Basílica de la Santa Croce, potser tindràs gana i s’acostarà l’hora de sopar. Per això aprofitarem i ens acostarem al proper Mercat de Sant’Ambrogio. Es troba a 600 metres (7 minuts a peu) de la Basílica, i és l’alternativa al Mercato Central. Ideal per a provar el menjar típic. És menys turístic que el Mercat Central, però al nostre criteri, és més autèntic.

Mercat de Sant’Ambrogio

I fins aquí la ruta per Florència en el dia d’avui. Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, a modo indicatiu. També, per veure les atraccions i monuments de la ciutat de Florència, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots.

Categories
LA TOSCANA

13. FLORÈNCIA

Passarem el primer dia sencer visitant la ciutat de Florència. Hem subdividit el centre de Florència en zones a visitar. Visitarem primer de tot un dels grans imprescindibles de la ciutat, el Duomo, en el qual hi ha a part de la Catedral de Sta. Maria in Fiore, el Campanile de Giotto, el Battistero de San Giovanni, el Museo dell’Opera del Duomo i l’església de Santa Reparata. Tot això amb el mateix bitllet (comprarem, a part de la Firenze Card, el Brunelleschi Pass). Seguirem amb la zona de Sant Llorenç, visitant la Capella dels Mèdici, la Basílica de Sant Llorenç i la Biblioteca Medicea Laurenziana. A la zona de Santa Maria Novella visitarem la Basílica del mateix nom i la Farmàcia de Santa Maria Novella. Ens acostarem al centre del centre, passejant pels carrers històrics i visitant la Piazza della Repubblica, l’Església di Orsanmichele i el Mercato Nuovo. Acabarem el dia creuant el Ponte Vecchio i gaudint de les vistes de la ciutat des de la Piazzale Michelangelo.
Índex
1. Zona Duomo
2. Zona Sant Llorenç
3. Zona Santa Maria Novella
4. Zona Centre
5. Zona Oltrarno

Florència és la ciutat de l’art per excel·lència a Itàlia, i una de les ciutats més visitades del país. El bressol del Renaixement, els dominis dels Mèdici i la seu del museu més visitat. Amb aquestes pinzellades, que et deixeran amb la boca oberta, prepara’t per meravellar-te amb places, esglésies i art en cada cantonada. Si és el teu primer viatge a Florència no vull que et col·lapsis amb els preparatius. Ja sabem que hi ha molts llocs a visitar a Florència, per això, en aquesta ruta t’ensenyaré els llocs d’interès tenint en compte quan temps necessites per veure’ls. En aquest article del viatge hi trobaràs una ruta pels llocs imprescindibles que veure a Florència en 3 dies. Et donaré consells i trucs per estalviar-te les interminables cues de la ciutat. Portes una vida somniant amb viatjar a Florència i t’assegurem que no et defraudarà. Prepara’t, perquè t’enamoraràs en 3 dies i voldràs tornar.

1. Zona Duomo

Començarem la ruta dels llocs que veure a Florència dirigint-nos a la Piazza del Duomo el més aviat possible, un bon moment per a fer fotos sense gent del Battistero di San Giovanni, la Catedral de Santa Maria del Fiore i el Campanile de Giotto. La Piazza del Duomo de Florència és la plaça on està representat el poder eclesiàstic de la ciutat. És igual quantes vegades passis per ella, que quedaràs impressionat de tanta bellesa els cops que facin falta.

Una alternativa per començar la nostra visita a Florència seria la contractació d’un Free Tour per la capital toscana, un tour de 2 hores amb el punt de trobada a la Piazza dell’Unita Italiana. El Tour acaba a la Piazza della Signoria. El realitza l’empresa Civitatis: Free Tour per Florència.
Piazza del Duomo

El primer monument que tenim la intenció de visitar és la Cúpula de la Catedral realitzada per Brunelleschi. Per visitar la cúpula els horaris son de 8:15 a 17:15h, i ens trobarem amb els 463 graons del mirador de la cúpula. Durant la pujada gaudiràs de més a prop de les pintures de Giorgio Vasari i Federico Zuccari que representen el Judici Final i que adornen l’interior de la cúpula.

Pintures de la cúpula de Brunelleschi

Has de saber que visitar la Catedral de Florència és gratis. Però no així visitar la seva cúpula. Està considerada un dels grans reptes arquitectònics de la història i es que es va tardar 40 anys en saber com tancar la cúpula, fins que Brunelleschi va ensopegar amb la forma. La cúpula de Brunelleschi està plena de frescos. Amb l’entrada gratuïta de la catedral, pots veure la cúpula des de sota, però si vols pujar per veure els frescos des de més a prop, has de pagar entrada. Fa uns anys, només es podia comprar l’entrada de la cúpula de la Catedral, el Baptisteri i el Campanile en la “Ticket office” del costat del Baptisteri. Però des de la pandèmia del Covid, per pujar a la cúpula de la Catedral s’ha de comprar l’entrada online i seleccionar dia i hora. La cua per pujar a la cúpula és diferent a la cua d’entrada gratuïta de la catedral. És molt important que tinguis clar que sense hora prèvia no podràs pujar a la cúpula més important que veure a Florència en tres dies. Com hem dit, la pujada a la cúpula de la Catedral de Brunelleschi son 463 graons. L’últim tros és molt empinat per lo que es requereix que estiguis en una forma física acceptable. Des de lo més alt, podràs admirar de prop els frescos i les boniques vistes a Florència.

Les vistes des de dalt la cúpula son impressionants

En realitat, la veritable icona de la ciutat (sempre junt amb el David de Miquel Angel), és una part específica de la Catedral. Clar que no una part qualsevol sino la més vistosa: la seva cúpula. Té un rècord de tamany: amb els seus 114,5m d’alçada exterior i 100m d’alçada interior i amb els seus 54,80m de diàmetre exterior i 45,50m de diàmetre interior, fou la cúpula més gran del món en la seva època i segueix sent-ho avui en dia la més gran construïda en paleteria. Fou la primera cúpula octogonal de la història aixecada sense utilitzar armadura prèvia i sense cap estructura de suport – el Panteó, en el que està inspirada, té la cúpula rodona -.

Cúpula de Brunelleschi

Si tens ocasió, busca documentals o textes sobre la tècnica de construcció de la cúpula: al·lucinaràs. El seu projecte fou una veritable revolució, un veritable desafiament a les tècniques arquitectòniques conegudes fins a la data. Brunelleschi va utilitzar mètodes que encara no s’han comprès del tot (no va deixar apunts sobre ells) i va idear màquines també revolucionaries per portar-los a terme. I això que era… rellotger! L’arquitecte més gran del primer Renaixement italià ni tant sols havia estudiat arquitectura…

Pujant a la cúpula de Brunelleschi

Pujar els graons de la cúpula del Duomo de Florència, ajupir-se, ficar-se en les seves entranyes i, finalment, admirar els seus frescos des de prop i la catedral des de dalt, és absolutament obligatori.

Hi ha 3 passis diferents per entrar en les atraccions de la Piazza del Duomo. Per una banda, hi ha el “Ghiberti Pass”, que inclou l’entrada a 3 atraccions (Baptisteri + Museu + Església de Santa Reparata) i val 15€ pels adults, i 5€ pels nens de 7 a 14 anys; hi ha el “Giotto Pass” que inclou l’entrada a 4 atraccions (Campanile + Baptisteri + Museu + Església de Santa Reparata) i val 20€ pels adults i 7€ pels nens de 7 a 14 anys; finalment, el què ens interessa a nosaltres, hi ha el “Brunelleschi Pass” que inclou l’entrada a 5 atraccions (Cúpula + Campanile + Baptisteri + Museu + Església de Santa Reparata)  i val 30€ pels adults i 12€ pels nens de 7 a 14 anys. Adjuntem la web amb els horaris, preus, etc…
Ubicació de les atraccions i de les seves corresponents entrades, a la Piazza del Duomo

Un cop havent gaudit de la pujada i les vistes a la Cúpula de la Catedral, anirem a accedir a la resta de les atraccions. Un bon pla serà entrar al Baptisteri de San Giovanni, i fixar-nos amb el seu sostre on està representat el Judici Final amb mosaics del segle XIII. A partir de les 8:30 obre l’impressionant Battistero, que es va construïr en marbre blanc i verd, com els altres dos edificis principals de la plaça, i té en el seu interior un preciós mosaic bizantí. Encara que el lloc més destacat d’aquest edifici hexagonal son les impressionants Porta del Paradís de Ghiberti, realitzades an bronze, que mostren escenes de l’Antic Testament, situades en una de les parets exteriors.

Baptisteri de San Giovanni

Es tracta d’una joia romànico-gòtica, amb parts renaixentistes, construïda sobre un baptisteri del segle IV-V i amb parts “reciclades” de la “Florentia” romana – pot que d’algun edifici pagà. Una barreja explosiva! Com hem dit, a fora, el què més crida l’atenció son les seves portes de bronze decorades amb relleus: la més antiga (de principis del segle XIV), la Porta Sud; la segona, la Porta Nord; i l’última, la més “nova”, ja completament renaixentista, la que Miquel Àngel la va rebatejar com la “Porta del Paradís”.

Porta del Paradís del Baptisteri de San Giovanni

Amb l’exterior ja hauràs al·lucinat, prepara’t per l’interior. La pila baptismal és una meravella medieval però, en quan aixequis els ulls cap a la cúpula, no podràs dirigir-los cap a altre costat. Allí està el preciós mosaic, un dels més grans del món en la seva època, amb, entre altres escenes religioses, l’enorme Crist Pantocrator i el judici universal. Un racó de Florència que no et pots perdre.

Sostre del Baptisteri de San Giovanni

L’horari del Baptisteri és de 8:30 a 19:45h. El preu està inclòs a la Brunelleschi Pass, així com als altres dos passis també.

Visitat el Baptisteri, podem optar per pujar també al Campanile de Giotto, un dels millors miradors del centre històric, junt al de la cúpula de la Catedral. També pots entrar a la catedral i pujar per últim al Campanile després de la visita a la Catedral, ja que hauràs pogut descansar més estona entre les dues pujades (cúpula i campanar). El Campanile és un xic més baix que la cúpula de la Catedral, amb uns 414 graons. Giotto és un altre d’aquests artistes que no son molt coneguts fora d’Itàlia però en el seu país és tota una eminència. És un dels grans pintors del segle XIV i, per a molts, el gran precursor del Renaixentisme. Però també fou arquitecte i, com a tal, fou escollit com a mestre major d’obres de la Catedral de Florència, després de la mort de Arnolfo di Cambio, el primer mestre. Això sí, la seva obra es va concentrar quasi exclusivament en el campanile (el campanar), ja que tres anys després de l’encàrrec va morir.

Campanile de Giotto

No va arribar a finalitzar la seva obra, però aquest cos massís de 15 metres de base –decorat amb els mateixos marbres de colors de la catedral- es completaria seguint, en part, el seu projecte. Aviat es convertiria en l’obra mestra del romànic a Florència i un dels campanars més bonics d’Itàlia. De baix relleus a nínxols amb estàtues de grans escultors, com Donatello, no li falta de res! L’alçada total del campanar de la catedral de Florència és de 84,70 metres. En lo alt hi ha una terrassa panoràmica amb vistes precioses sobre la cúpula i el centre de Florència.

L’horari del campanar és de 8:15 a 19:45h i està inclòs als tres passis explicats anteriorment.

Visitats la Cúpula, el Baptisteri i el Campanar, serà l’hora d’entrar al Duomo de la ciutat de Florència! Com sabeu, l’entrada és gratuïta i els horaris d’accés son de 10:15 a 16:45h. Per fer-te una idea de la importància de la Cattedrale di Santa Maria del Fiore (així s’anomena en italià), et diré que és la segona catedral més gran d’Itàlia, després de la catedral de Milà, i que, quan es va consagrar, en el 1436, era la més gran d’Europa, així que del món en aquella època. Quan es va consagrar hi cabia a l’interior tota la població de Florència: uns 30.000 habitants.

Catedral de Florència

Quasi 150 anys portà la construcció d’una obra en la que hi treballaren alguns dels arquitectes i artistes més importants de la seva època: Arnolfo di Cambio, Giotto, Andrea Pisano, Andrea di Bonaiuto, Francesco Talenti… Dedíca-li tot el temps que puguis en una obra d’aquesta magnitud. Cada detall enganxa. Les portes, en particular la de l’”ametlla” – la porta della mandorla -, la façana, les seves escultures,… Per cert, encara que “encaixi” molt bé, la façana no és de l’època de l’església, és neogòtica, i es va aixecar a finals del segle XIX. Només et diré que la nostra intenció és dedicar-li un matí sencer a tot el complex de la Piazza del Duomo.

Façana Catedral de Florència

Si per l’exterior tens una bona estona per contemplar-la, prepara’t pel seu interior. De primeres pot semblar molt discret i auster, però ens hem de fixar en els detalls i apropar-nos a la cúpula.

Interior de la Catedral de Florència

El terra de marbres de varis colors; les vidrieres (ni més ni menys que 44, el conjunt de vidrieres més important d’Itàlia), dissenyades per grans artistes de l’època, com Donatello; frescos com el del Monument equestre de Niccolò da Tolentibo de Andrea Castagno (un altre gran mestre renaixentista); l’altar major i el crucifix de fusta del segle XV… I llavors, l’interior de la cúpula. 3600 m² de frescos: la superficie més gran pintada al fresc en la història. La va pintar un dels artistes més estimats pels Mèdici, Giorgio Vasari, junt amb Federico Zuccari, en el segle XVI. El “Judici Universal”, especialment les escenes de l’Infern, no et poden deixar indiferent.

L’horari de visita de l’interior de la Catedral és de les 10:15 a les 16:45h, i l’entrada és gratuïta.

La catedral de Santa Maria de la Flor no és la primera ni la segona, sinó la tercera catedral de Florència i totes es varen aixecar en el mateix lloc. De la primera, Sant Llorenç, no queden restes. Però els de la segona, la basílica paleocristiana de Santa Reparata, es poden visitar simplement baixant l’escala en l’interior de la catedral actual que salva els dos metres i mig de diferència de nivell entre les dues esglésies. Una església que tenia que tenir un aspecte semblant a San Apolinar el Nou a Ràvena.

Església de Santa Reparata

Les excavacions que es portaren a terme entre 1965 i 1973 varen treure a la llum el terra amb els seus mosaics amb decoracions geomètriques i un gall d’indi símbol de la immortalitat i moltes làpides, entre elles, probablement les de dos Papes. Considerant tot el què hi ha “a dalt”, pot ser que no et sembli gran cosa, però, ja que està inclòs a tots els passis de l’entrada, val la pena passar-hi.

L’entrada està inclosa en qualsevol dels 3 passis. No té entrada gratuïta com la Catedral.

El següent atractiu de la Piazza del Duomo i que a més està inclòs en tots els passis del Duomo, és el Museu dell’Opera del Duomo de Florència, un museu que s’ha renovat totalment fa poc i que s’ha convertit en un dels imprescindibles de la ciutat.

Museu dell’Opera del Duomo

Museu que conta amb 28 sales. La grandiosa reconstrucció a tamany real de la façana original de la catedral, del segle XIV. Tots els projectes que es presentaren en el temps per ella. Maquetes a gran tamany i videos per explicar les tècniques de construcció de la cúpula, incloent la gran llanterna construïda després de la mort de Brunelleschi amb el seu projecte gràcies a una màquina projectada per Leonardo da Vinci, i el tambor i la decoració del tambor de la galeria, mai acabada per la desaprovació de Miquel Angel. Els originals de les escultures del campanar, de les portes de la catedral i de les del baptisteri, obres de Miquel Angel, Donatello i moltíssims grans artistes. No és un museu catedralici qualsevol: en les seves tres plantes hi ha 750 obres d’art i la major concentració d’escultura monumental florentina.

Museu dell’Opera del Duomo

A més, al final, hi ha sorpresa: una altra terrassa panoràmica amb vista a la cúpula de Brunelleschi.

Els horaris d’obertura del museu son de 8:30 a 19:45h, i el preu de l’entrada està inclòs a qualsevol dels 3 passis de visita del Duomo.

Visitat el Complex del Duomo de Florència, ens podem acostar al “View on Art Rooftop Cocktail Bar”, ubicat a la Via del Mèdici, 6. Es tracta d’un bar amb terrassa al terrat que ofereix vistes sobre la cúpula de la Catedral, i és popular per les seves hamburgueses i els seus còctels. La ubicació de la terrassa i les seves vistes, és el millor d’aquest lloc. Ah! Si hi voleu anar millor que ho reserveu amb antelació.
View on Art Rooftop Cocktail Bar

2. Zona Sant Llorenç

Ens acostarem a la zona de la Basílica de Sant Llorenç. Tant parlar dels Mèdici i dels seus Palaus, i arriba el moment de presentar-los-hi els teus respectes. Tingues en compte que estàs a Florència perquè ells hi varen estar abans i varen decidir que anirien a convertir-la en la joia que és avui en dia. Què menys que apropar-te a donar-los-hi les gràcies, no?

Ens plantem en les Capelles dels Mèdici, Cappelle Medicee, davant de les seves imponents tombes. Ull, que estan fetes per Miquel Angel, que son imponents i perfectes. Abans, al·lucinaràs amb els flascons de relíquies que atresorava la família. La Capella dels Prínceps i la Nova Sagristia, dissenyada per Miquel Àngel son una meravella i un dels llocs que no pots deixar de conèixer en aquesta capella.

Sostres i cúpula de la Capella dels Mèdici

Encara que l’accés a les capelles dels Mèdici és independent, com l’entrada, formen part de la Basílica de Sant Llorenç. Si et sobra una mica de temps, no deixis d’entrar a admirar els seus púlpits, obra de Donatello.

L’horari d’accés a la Capella dels Mèdici és de les 8:15 a les 18:50h, tots els dies (excepte el dimarts que està tancat). El preu de l’entrada és de 9€ (2€ l’entrada reduïda), però entraràs gratis si disposes de la tarja Firenze Card. Adjunto la pàgina web per obtenir més informació i on podràs comprar l’entrada online.

La tomba de Llorenç el Magnífic, obra de Miquel Àngel
Com vam comentar en un article de la pàgina principal del viatge, ens farem amb la Firenze Card, una tarja abonament amb un preu de 85€ i una validesa de 3 dies des de que entres en la primera atracció.

Les Capelles dels Mèdici es varen convertir en museu estatal en el 1869, però la seva història, profundament entrellaçada amb la de l’església de Sant Llorenç, a la que estan connectades, es remonta molt més enrere. El museu està composat per la Sagrestia Nuova (Sagristía Nova), amb un programa escultòric i arquitectònic dissenyat per Miquel Àngel; la Cappella dei Principi (Capella dels Prínceps), un mausoleu monumental decorat íntegrament amb marbres policromats i pedres semiprecioses; la Cripta que alberga les tombes dels Grans Ducs de Mèdici i els seus familiars; i la Cripta Lorenesa, que juntament als restes de la família Lorena alberga el monument funerari a Cosme el Vell, “Pater Patriae”. El museu també conserva una part del preciós Tresor de la Basílica de Sant Llorenç, inclosos tapissos sagrats (parati sacri) i magnífics reliquiaris.

Visitada la Capella, la nostra intenció és entrar també a la Basílica de Sant Llorenç. És anomenada l’església dels Mèdici. L’entrada et val per la Basílica, la Sagristia Vella, el Claustre, el Museu del Tresor de la Basílica, la Cripta i el Soterrani Monumental. Els horaris d’accés son de les 10:00 a les 17:00h, i el preu és de 9€ per tot el complex (les Capelles dels Mèdici van a part, com hem dit abans). Entrareu gratuïtament si disposeu de la tarja Firenze Card.

Basílica de Sant Llorenç

Com podeu comprovar, la seva façana de pedra fa que sigui molt diferent a les altres esglésies importants de Florència. Es poden apreciar perfectament la Sagristia Vella de Brunelleschi, la Sagristia Nova de Miquel Angel i la Capella Medicea. Adjuntem la seva pàgina web per obtenir més informació.

Des del claustre de Bunelleschi s’accedeix a la Biblioteca Medicea Laurenziana, construïda pels Mèdici i dissenyada en part per Miquel Angel (especial atenció a l’escalinata i a la sala de lectura). Aquest edifici alberga una enorme col·lecció de manuscrits, papirs i llibres. Hi ha una entrada combinada per la Basílica i la Biblioteca.

Biblioteca Medicea Laurenziana

La Biblioteca Mediceo Laurenziana és espectacular. També forma part del complex de la Basílica de Sant Llorenç, encara que també conta amb una entrada independent.

L’horari d’obertura de la Biblioteca és dilluns, dimecres i divendres de 8:15 a 13:45h, i dimarts i dijous de 8:15 a 17:15h. Per entrar a la biblioteca s’ha de reservar, i les reserves només es poden fer per telèfon, trucant al +39 055 2937911 (durant l’horari de la biblioteca). Adjuntem pàgina web per a més informació i actualització d’horaris i accessos, aquí.

Un cop visitat la totalitat del complex de Sant Llorenç (Capella dels Mèdici, Basílica i Biblioteca), passarem per davant del Palau Mèdici Riccardi, ubicat a la Via Camillo Cavour, 3. Es tracta d’un palau del segle XV dissenyat per Michelozzo per a la família Mèdici, amb una famosa capella i un museu.

Palau Mèdici Riccardi

Aquest fascinant palau representa la unió de l’arquitectura renaixentista primerenca amb el Barroc tardà, éssent tot un paradigma pels espectadors. El palau conta amb dos patis, una capella i una bonica galeria. Hi destaca la seva imponent façana la qual està dividida en 3 pisos. No us perdeu la magnífica cornisa volada. Els carreus encoixinats graduals li dónen un toc d’esveltor a l’estructura. L’utilització d’aquests carreus destacava riquesa i poder, ja que era molt difícil de fer i era molt costós. Sense deixar de mencionar les finestres ogivals amb arcs que es varen convertir en el segell de l’arquitectura civil renaixentista.

3. Zona Santa Maria Novella

Continuarem la passejada fins la zona de Santa Maria Novella, per tal de visitar l’església de Santa Maria Novella i la Farmàcia de Santa Maria Novella. De camí ens passarem pel Mercat Central, el qual està ple de productes frescos i de gran qualitat. Si coincideix amb l’hora d’algun àpat, ens hi podem acostar per degustar la gastronomia típica i de qualitat en algun dels seus posts.

Mercat Central de Florència

Arribem a la Piazza Santa Maria Novella per la Via del Giglio, després de passejar uns cinc minuts des de la zona de la Basílica de Sant Llorenç. Observem l’Església de Santa Maria Novella amb la seva espectacular façana de marbre. No es tracta d’una reposició de façana, sinó que es tracta de la façana original del segle XV, i sembla ser que fou el model per a les altres.

Façana de Santa Maria Novella

Més enllà de tenir la façana original, en el seu interior t’esperen Ghirlandaio, Giotto, Miquel Angel o Brunelleschi. Tampoc et pots perdre la Capella dels Espanyols, completament coberta amb un cicle de frescos del segle XIV. També t’espera el claustre verd, el claustre dels morts i el refectori (amb un altre cenacolo), el museu… Després de la Catedral, creiem que és l’església de Florència imprescindible de veure.

Interior de Santa Maria Novella

L’horari d’obertura de l’església és de dilluns a dijous de 9:30 a 17:30h, divendres de 11:00 a 17:30h, dissabte de 9:30 a 17:30h i diumenge de 12:00 a 17:30h. L’entrada és de 7,5€ (5€ l’entrada reduïda), i gratuïta si disposes de la tarja Firenze Card. Adjuntem la pàgina web perquè tingueu la informació actualitzada.

Visitada l’església i el seu complex, ens encaminarem a menys de cinc minuts del lloc, on es troba la Farmàcia de Santa Maria Novella, la Officina Profumo Farmaceutica di Santa Maria Novella. I està allí des de que la varen fundar els frares dominics en el 1221. Encara que no compris res, apropa’t-hi a donar-hi un cop d’ull. S’hi accedeix per la Via della Scala, 16, i els horaris d’obertura son de les 10:00 a les 20:00h.

L’interior de la Officina Profumo Farmaceutica di Santa Maria Novella

4. Zona Centre

Ens dirigirem al centre del casc històric de la ciutat, i passarem per dos palaus renaixentistes, el Palazzo Strozzi i el Palazzo Rucellai. El Palazzo Strozzi ens el trobarem de camí a la Piazza della Repubblica, en la Via degli Strozzi, a 2 minuts de la Piazza anterior. El palau és un exemple perfecte de casa florentina renaixentista. Filippo Strozzi, després de que els Mèdicis l’exiliéssin a Lyon, va retornar al 1434 i va decidir financiar la construcció d’un impressionant palau per celebrar la grandesa de la seva família. Per edificar-lo, el més gran que s’hagués vist a Florència, varen enderrocar moltes cases que els Strozzi havien comprat, i inclús convocaren a astrònoms perquè decidíssin quin dia era el més propici per a posar-hi la primera pedra.

Palazzo Strozzi des de la Via della Spada

Les obres, dirigides primer per Benedetto di Maiano i, llavors, per Simone del Pollaiolo, començaren en el 1489. Als dos anys, en el 1491, va morir Filippo Strozzi. Els seus hereus varen seguir amb l’imponent projecte malgrat de les moltes dificultats econòmiques, però, mentrestant, tornaren a sorgir les rivalitats amb la família Mèdicis. En el 1538, Cosme I de Mèdicis va confiscar el Palau, es van interrompre les obres i la última façana, avui en dia, segueix sense estar acabada.

A 200 metres a l’oest del Palazzo Strozzi, es troba el Palazzo Rucellai, en la Via della Vigna Nuova. Aquest edifici, fou comissionat per la rica família Rucellai i realitzat entre 1446 i 1451 per Rossellino, seguint el projecte de Leon Battista Alberti. Aquest, va dissenyar el palau respectant els cànons que ell mateix havia descrit en el manual de Re Aedificatoria. El resultat fou un edifici renaixentista típic per la sobrietat i armonía de les proporcions, tant que es va convertir en el punt de referència per l’arquitectura civil renaixentista.

Porta en la façana del palau

En ell, es varen inspirar, entre altres, Michelozzo i Rossellino. La façana, amb el seu encoixinat uniforme d’estil romà, es divideix en tres nivells, en ordre ascendent per la seva complexitat. La planta baixa està decorada amb columnes dòriques, el primer pis amb pilastres jòniques i el tercer amb pilastres corinties, que, per estilitzar el palau, decreixen progressivament cap als pisos més alts i, en tots els nivells, s’alternen amb finestres amb arcs amb columnes que recorden l’estructura del Coliseu. Enfront del palau, Leon Battista Alberti, per celebrar l’enllaç que, en 1460, va unir a Bernardo Rucellai i Lucrezia De’Medici, va realitzar una àmplia galeria d’estil renaixentista. En el seu frontó, per a representar a les dues famílies, es varen col·locar les veles arriades de Fortuna, escut dels Rucellai, i l’anell de la família Mèdicis, que es conserven encara avui.

Palazzo Rucellai

Vistos els dos palaus renaixentistes, arribarem a la Piazza della Repubblica, una cèntrica plaça porticada i amb moltíssima vida. Durant l’Edat Mitjana fou el lloc on s’instaurava el mercat de la ciutat i popularment entre els florentins se la coneix encara com la Piazza Vittorio per l’estàtua de Vittorio Emanuelle II. És una plaça històrica amb molt d’ambient, per prendre un cafè o sopar directament. Es tracta de l’antic centre de la ciutat, on queden cafès elegants molt antics, com el Caffe Gilli. També s’hi troba una petita maqueta en 3D de tot el centre històric, la columna de l’Abundància i com hem dit ja, l’estàtua de Vittorio Emanuelle II.

Piazza della Repubblica

Et recomanem que, ja que estàs per aquesta zona, passegis pels seus carrers per contemplar els bonics edificis que hi ha, així com la bonica església d’Orsanmichele. Té una façana espectacular plena d’estàtues de sants, i els interiors estan plens de detalls. Es troba a la Via dell’Arte della Lana.

Només es poden fer visites guiades en grup els dimarts i els dissabtes, en les següents hores: 10:30; 12:00; 14:30; 16:00h. El preu per accedir-hi és de 2€. Adjunto la seva pàgina web per més informació.

Interior de l’església de Orsanmichele

I caminant a dos minuts de l’església, trobarem la Piazza del Mercato Nuovo, on s’hi troba el mateix Mercato Nuovo. Es tracta d’un antic mercat cobert del segle XVI, on es troba la figura del Porcellino que és una estàtua de bronze d’un porc senglar (s’anomena la Fontana del Porcellino), del que explica la llegenda que si fregues amb la mà el seu musell, tornaràs a Florència.

Loggia del Mercato Nuovo

5. Zona Oltrarno

De la Loggia del Mercato Nuovo, ens dirigirem al Ponte Vecchio, el qual es troba a 200 metres seguint la Via Por Santa Maria. Es tracta d’un dels símbols de la ciutat de Florència i un dels imprescindibles a veure, considerat per molts com un dels ponts medievals més bonics del món. Considerat com el més antic d’Europa, aquest pont de pedra, enamora a primera vista per les seves cases penjades de colors ocres en ambdos laterals, les seves cuidades botigues de joies i per les vistes al riu des de la seva part central. Com a curiositat, fou dels pocs ponts que no es varen destruïr durant la Segona Guerra Mundial i per ell hi creua el famós corredor vasariano, un passadís que utilitzaven els Mèdicis per anar del Palazzo Vecchio al Palazzo Pitti, sense tenir que sortir al carrer.

Ponte Vecchio, un dels llocs a visitar a Florència

Un cop creuïs el pont estaràs en el Barri de Oltrarno (a l’altra banda del riu Arno), que es caracteritza per les seves cases de poca alçada, els seus carrers estrets i els seus imponents palaus del segle XVI. La nostra intenció és pujar i acabar el dia a la Piazzale Michelangelo. És l’autèntic mirador de Florència, ideal per ser-hi al capvespre i veure la posta de sol (o la sortida de sol). Per arribar-hi s’ha de caminar uns 20 minuts a peu des del Ponte Vecchio. També és possible arribar-hi amb les línies d’autobús 12 i 13, que van des del centre a la Piazzale Michelangelo. Des d’aquesta plaça tindràs les millors vistes panoràmiques de Florència, a més de poder gaudir d’un ambient únic i una posta de sol que et deixarà sense paraules, encara que si vols fer bones fotografies, sense contrallum, és millor que hi pugis al migdia.

Capvespre al Piazzale Michelangelo

La plaça fou construïda com a homenatge al gran artista Miquel Àngel i en el centre hi ha còpies del David i de les quatre estàtues de Miquel Àngel que es troben a la Capella dels Mèdicis. La nostra intenció és arribar una mica més d’hora que al capvespre, no només per veure la plaça i les vistes, sinó per dirigir-nos a un altre dels nostres imprescindibles de Florència, que és la Basílica de San Miniato al Monte, una obra mestra del romànic florentí.

Basílica de San Miniato al Monte

Es troba a 8 minuts caminant des de Piazzale Michelangelo. És l’única església romànica de la ciutat, amb l’estructura original del segle XIII i uns mosaics bizantins únics.

Mosaics Bizantins a l’àbsis de l’església

T’assegurem que aquests 8 minuts caminant (des de Piazzale Michelangelo), i el seu corresponent esforç en pujada (també hi ha autobusos que hi poden arribar), val la pena. En un primer cop d’ull, la façana de marbre et semblarà com les de la resta (refer façanes d’església és marca de la casa a Florència), però quan hi entris, et donaràs conte que no. A més, des d’aquí també s’obtenen unes vistes espectaculars de la ciutat de Florència. Ja ho veieu, val més arribar a Piazzale Michelangelo amb una mica de temps si volem fer-ho tot, abans de que es pongui el sol…

L’interior romànic de San Miniato al Monte

Els horaris d’obertura de la basílica son de dilluns a dissabte de 9:30 a 13:00 i de 15:00 a 19:00h, i diumenge de 8:15 a 13:00h i de 15:00 a 19:00h. L’entrada és gratuïta. Adjunto la pàgina web per l’actualització de l’informació d’horaris i varis per si us interessa.

Visitada la Basílica de San Miniato al Monte, i havent passat una estona molt agradable a Piazzale Michelangelo, arribarà el moment de donar per finalitzada la jornada d’avui i entornar-nos-en al nostre allotjament.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, a modo indicatiu. També, per veure les atraccions i monuments de la ciutat de Florència, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots.

Categories
LA TOSCANA

12. SIENA + VALL DI CHIANTI (SR222) + FLORÈNCIA

En el dia d’avui descobrirem la Vall de Chianti, que és considerada com el cor de la Toscana. Coneixerem a vàries poblacions de la vall i el seu famós vi. Sortirem de Siena per buscar la carretera panoràmica SR222 que va fins a Florència i ressegueix la vall de Chianti, passant per poblacions medievals dignes d’una aturada o visita. La carretera ens portarà a gaudir d’alguns dels paisatges més bonics de la Toscana. Passarem per Castellina in Chianti, Radda in Chianti, Volpaia, Panzano in Chianti, l’Abadia a Passignano, Montefioralle, Greve in Chianti, Impruneta,… Abans d’Impruneta visitarem una bodega espectacular obra de Renzo Piano. Farem nit ja a Florència, havent tornat el cotxe de lloguer.
Índex
1. Carretera panoràmica SR222 – Vall de Chianti
2. Castellina in Chianti
3. Radda in Chianti
4. Volpaia
5. Panzano in Chianti
6. Badia a Passignano
7. Montefioralle
8. Greve in Chianti
9. Bodega de Antinori del Chianti Classico
10. Impruneta
11. Florència

1. Carretera panoràmica SR222 – Vall de Chianti

La ruta per la Toscana en cotxe continua entrant a la zona de la Vall de Chianti. Ho farem per mitjà d’una carretera panoràmica, la SR222, que ens portarà a gaudir d’alguns dels paisatges més bonics de la Toscana. La Vall de Chianti és una zona que malgrat estar considerada el cor de la Toscana, és menys turística que les anteriors zones que haurem visitat. Aquí et proposem fer la ruta SR222 i visitar les petites poblacions que t’indicarem, com Castellina in Chianti, Radda in Chianti, Volpaia,… on coneixeràs de primera mà la cultura pròpia de la zona i com no, el seu vi, que és un dels productes més apreciats tant pels locals com per els viatgers.

La carretera SR222 s’anomena la “Chiantigiana”, i comença a 8km al nord-oest de Siena, a tocar el poble de Montarioso. D’aquí ja l’agafarem i la farem tota, fins a les immediacions de Florència. La carretera té un total de 61,70 kilòmetres i es recorre (sense aturades) amb uns 80 minuts. La nostra intenció, però, serà que l’exploració de la mateixa (dels seus poblets i paisatges toscans) ens ocupin la major part del dia.

Paisatges de la Chiantigiana

2. Castellina in Chianti

La primera aturada la farem al cap de 17,5 kilòmetres després d’haver començat la Chiantigiana, en el poble de Castellina in Chianti. El poble apareix recolzat sobre una vessant de turons. El cor del poble està constituït per l’antic Fort projectat en la segona meitat del segle XV per Giuliano da Sangallo. Caminant per el carrer Ferruccio es pot respirar una mica de l’antiga atmòsfera de Castellina. I al final d’aquest carrer es troba l’església de San Salvatore reconstruïda en estil neoromànic després de la seva destrucció durant la Segona Guerra Mundial.

Castellina in Chianti

Castellina in Chianti s’estén en un territori amb nombrosos boscos i fauna silvestre, però sobretot hi ha moltíssims restes de la civilització etrusca. Entre les troballes més importants es troben el Túmul de Montecalvario, apenes fora del poble. Està format per quatre tombes orientades cap als punts cardinals, el túmul és conegut des del segle XVI. Cap al nord, prop de San Donato in Poggio encara es pot apreciar l’antiga necròpolis que encara funciona. Una petita necròpolis fou localitzada en els entorns de Poggino que conservava mobles i objectes funeraris del segle VI a.C. Moltes altres troballes es conserven en el Antiquarium, en l’interior del Fort Municipal de Montecalvario del segle XVI. Sembla que l’àrea, més tard ocupada també pels Romans, ha estat abandonada en el segle I a.C. després d’un incendi devastador.

Per últim, és interessant la Parròquia Santa Agnes en Chianti, reconstruïda en gran part després dels danys soferts durant la Segona Guerra Mundial. De l’edifici medieval roman la base del poderós campanar, i a l’interior hi ha una obra de Bicci di Lorenzo que representa a una Verge amb el Nen i Sants.

Rocca di Castellina in Chianti

Per altra banda, si visiteu la població no us perdeu la seva Via delle Volte (el carrer de les voltes). Si voleu més informació de la població, us deixem amb la seva pàgina web, aquí.

Via delle Volte

3. Radda in Chianti

Seguirem la nostra ruta per la Chiantigiana i després del poble de Castellina ens desviarem cap a l’est per la carretera SR429 en direcció a Radda in Chianti, a 10,9 kilòmetres (uns 14 minuts amb cotxe).

Radda in Chianti és un típic poble de Chianti immers entre vinyes. La vista, des del turó en el qual en l’Edat Mitjana ha estat construïda Radda, de fet, s’extén en una trama que sembla infinita amb fileres de vinyes. El poble està situat en una zona d’antics assentaments i el seu orígen etrusc està testificat per les troballes arqueològiques recentment descobertes. En la època medieval, Radda fou la seu de la Lliga de Chianti, una aliança político-militar creada per la República de Florència en el 1384 amb la missió de defensar i administrar el territori de Chianti en nom de la República.

Radda in Chianti

L’existència de Radda està documentada des del segle IX a.C., però la primera referència al seu castell es remonta al segle XI. A finals del segle XIII, Radda va passar a formar part dels dominis de Florència.

El cor del poble, dominat per lo què queda del castell original, és la Plaça Ferrucci, on es troba el Palau del Podestà (segle XIV), seu històrica del Municipi des del 1865, i la Prepositura de San Niccolò amb la seva façana d’estil neogòtic. Un cop en el poble no deixis de gaudir d’un passeig entre els petits carrers del centre, a més d’apreciar les suggestives hortes envoltades de murs de pedra seca, pots imaginar-te lo què és l’essència de Chianti: l’agricultura que dissenya el paisatge.

Si voleu més informació de la població, us deixem amb la seva pàgina web, aquí.

Piazza Ferrucci, amb el Palau del Podestà
 

4. Volpaia

I ens acostarem al petit poble de Volpaia, per visitar-lo i contemplar els magnífics paisatges toscans. Volpaia es troba al nord de Radda, a 7,4 kilòmetres per una carretera local amb boniques vistes. Val la pena poder-hi arribar.

Els dibuixos geomètrics de les vinyes i dels xiprers, el color platejat de les oliveres, les frondoses rouredes, creen un entorn encantador on la mà de l’home ha treballat amb armonía amb la naturalesa. Ens trobem en els turons de Chianti Senese, la terra del Gall Nero, d’on sorgeix l’encantador poble de Volpaia, envoltat d’uns panorames excepcionals.

L’antic castell de Volpaia, d’orígen medieval i d’impacte inalterat, és un llogaret de Radda in Chianti, que junt amb Gaiole i Castellina in Chianti, formava l’antiga lliga militar florentina de Chianti. Volpaia, situada a més de 600 metres d’alçada en la creta d’un turó que divideix dues valls, fou un punt estratègic i l’escenari de segles de lluita entre les repúbliques de Florència i Siena.

Volpaia

A més de custodiar un antic i renombrat art del vi i del menjar, Volpaia conserva moltes altres coses del seu passat, incloent algunes relíquies sagrades com la Capella de Sant’Eufrosino, una petita església construïda al voltant de mitjans del 1400 d.C., i un destacat exemple renaixentista en la zona del Chianti. El paisatge on es troba Volpaia és un dels més bells dels turons toscans. També presenta nombrosos itineraris per a excursions, perfectes per endinsar-se en el paisatge passejant en modo agradable envoltats de naturalesa, una síntesis de totes les peculiaritats que han fet famós a aquest territori en tot el món, amb excel·lents pauses gastronòmiques i vinícoles, per suposat.

Capella de Sant’Eufrosino, a Volpaia

5. Panzano in Chianti

Visitada Volpaia retornarem a la carretera panoràmica SR222, i en 20 minuts arribarem al pròxim poblet amb interès: Panzano in Chianti. Aquest poble i els seus voltants es poden explorar en cotxe, en bicicleta, moto o a peu. Posseeix esplèndids paisatges plens de verdor destacant els seus meravellosos turons. El poble està ubicat estratègicament en la línia que separa el Val di Pesa i el Val di Greve. En la cima del turó s’estén el nucli cultural de l’edat etrusca.

Panzano in Chianti

Quan visiteu aquest poble heu de gaudir de les especialitats regionals: el bistec a la florentina, la brustecca, i crostini… i, per suposat, que no falti el vi Chianti. Es poden visitar les fàbriques dels productes de la zona, agrícoles i artesanals. En aquest poble hi ha una carnisseria famosa de la regió (la bistecca és un dels plats típics de la Toscana), la Antica Macelleria Cecchini.

No us heu de perdre el petit mercat de cada diumenge pel matí, el gran mercat artesanal cada primer diumenge del més, i el “Vi al Vi” degustació de vi cada tercer cap de setmana de setembre. Sembla ser que en la ubicació de l’actual Panzano, en l’època romana sorgia un “castrum”, lloc fortificat o castell. Els monuments que s’han de veure a Panzano in Chianti son l’Església de Santa Maria Assunta, el Castell, i el Centre Històric, tots de l’època de major esplendor del poble: l’edat mitja.

Església de Santa Maria a Panzano in Chianti

6. Badia a Passignano

En aquesta alçada de la ruta, tornarem a fer una petita desviació de la carretera panoràmica per arribar-nos a l’abadia Badia a Passignano, una altra de les abadies toscanes que valen la pena visitar. Es troba a menys d’un quart d’hora del poble anterior. L’abadia es troba en el poble de Passignano, del que rep el seu nom. Aquest impressionant conjunt monàstic fou fundat en el segle XI i actualment pertany als dominis de la família Antinori, una família amb una llarga història ja que, posseeix 27 generacions dedicades totes elles al vi i amb unes 32 marques entre vi blanc i ví negre. Però han estat varis els personatges cèlebres que varen viure o visitar aquest lloc durant una temporada, destacant sobretot: Galileo Galilei i San Giovanni Gualberto.

Badia a Passignano

L’aspecte exterior d’aquest bonic conjunt és com el de una ciutadella de forma quadrada decorada amb una torrassa en cadascuna de les cantonades. Ja en el seu interior, hi trobareu una àmplia avinguda que es troba envoltada d’alts xiprers, que us portaran al seu bonic pati interior, des d’on podreu veure la majoria dels edificis que composen aquesta preciosa Abadia.

Els edificis més destacables dins d’aquest complexe i que no us podeu perdre, son: el seu bonic i important Monestir, el qual posseeix obres de gran qualitat com la famosa “La Última Cena”, una obra meravellosa i de gran valor i l’Església de San Michelle Arcangelo. En aquesta abadia, a més, podreu visitar la seva bodega, sempre amb reserva prèvia ja que, sol estar bastant ocupada durant tot l’any i a més, per un preu una mica més elevat, podreu assistir a una degustació i provar els seus magnífics vins. Per arribar fins a l’abadia, amb el trajecte de cotxe, passejareu a través de sinuoses carreteres que se sitúen entre vinyes, xiprers i oliveres, fins arribar a aquest fantàstic lloc que us encantarà i no oblidareu. És un lloc fantàstic, pels amants del vi i de l’història, l’art i dels grans conjunts religiosos de gran importància.

Els horaris d’accés al complexe son de les 10:00 a les 12:30h i de les 15:00 a 17:00h (el dimarts tancat). Es pot fer una visita a l’església i una visita guiada al Monestir. Imprescindible reservar amb antelació per telèfon. Adjuntem la pàgina web on ho explica tot.

Badia a Passignano

7. Montefioralle

I tornarem a acostar-nos a la Chiantigiana, però ens aturarem abans al poble de Montefioralle, ubicat a 2Km abans de Grève in Chianti. Montefioralle és un dels burgs toscans més bonics que visitar en la zona del Chianti. Una petita aglomeració de cases, amb muralles medievals que les encerclen i el seu castell en lo més alt com un diamant.

Montefioralle s’ubica en la cima d’un turó, des de la que es pot admirar la vall de Greve i els majestuosos turons de Chianti. La ciutat està dominada pel seu castell, atravessat per una carretera que connecta el fons de la vall amb l’anomenada “Strada dei Poggi”, una ruta panoràmica que va des de la Val d’Elsa fins a les torres de San Gimignano, fins la conca on es troba Florència i fins el turó que alberga Fiesole. Vinyes, boscos que semblen pintures, granges i masos de pagès que completen l’idil·li d’una terra que et deixa sense paraules.

Montefioralle

El Castell de Montefioralle es va originar a partir de la torre que es troba en lo més alt, al voltant de la qual cases i carrers de la ciutat es varen disposar en successius anells concèntrics. El poble està circumdat per una fortificació de planta el·líptica, directament conservada i parcialment restaurada. L’església de Santo Stefano s’ubica en el punt més alt del poble, i externament conserva la construcció del segle XVII-XVIII. En la nau principal hi ha algunes obres d’art de gran valor, entre elles un entallat del segle XIII que representa a la Verge i al Nen, i una bonica Trinitat entre quatre sants, probablement obra del Mestre de la Epifanía de Fiesole, datable cap a finals del segle XV.

Chiesa di Santo Stefano

La Pieve di San Cresci, construïda en el segle X, es troba immediatament fora de les muralles. També en els voltants, val la pena visitar el Castell de Verrazzano, situat al nord-est a uns 7 kilòmetres, imperdible tant per la seva arquitectura com per la bodega que el gestiona i que et portarà de passeig per la bodega amb degustacions de vins i formatges. El poble estava situat al llarg d’una carretera que servia d’unió entre les tres valls principals de la zona: Val d’Elsa, Val di Pesa i Val di Greve. Amb el temps, Greve es va construïr riu avall i el poble va perdre gradualment la seva importància fins que es va quedar solament com una bonica joia de bellesa encaramada en el turó. Avui es troba en la zona de Chianti Classico. No us perdeu passejar pel seu casc antic i les boniques vistes que es tenen des d’ell.

Casc antic de Montefioralle

8. Greve in Chianti

I com hem dit, Greve in Chianti està a tocar Montefioralle, en la Chiantigiana ben situat. Greve in Chianti és l’únic poble de la província de Florència que es troba totalment dins de la zona de Chianti. En l’antiguitat Greve era solament un petit centre del territori anomenat Agro di Florentia. Fóren els romans els primers en viure de forma permanent en aquest lloc no molt lluny de la Via Cassia. L’orígen de Greve en Chianti, com lo què és avui, es remonta a la primerenca Edat Mitja. Va sorgir el “mercatale” a Greve, una zona comercial molt poblada i caracteritzada per la presència de parròquies, esglésies i castells, futures vil·les senyorials i granges, en l’època del domini florentí. Ja a finals del segle XIV la zona produïa un vi molt apreciat per les famílies aristocràtiques de Siena i Florència, que amb el temps varen enriquir cada cop més el territori de Greve amb les seves inversions i, en alguns casos, amb intervencions directes en l’economia agrícola local. Després de la unificació d’Itàlia, el “mercatale” de Greve es va convertir en Municipi i es va afirmar com un dels centres més importants de Chianti.

Greve in Chianti

El primer que veurem a Greve in Cuianti és la Plaça Matteotti, amb la seva particular forma triangular, la qual és el cor de Greve in Chianti. La plaça està envoltada d’encantadores logies arquejades, animades per botigues, tavernes i fondes en les que es poden degustar i comprar productes típics de la zona. En el centre hi ha una gran estàtua de Giovanni Verrazzano, el famós explorador nascut just aquí a Greve; en la plaça també s’hi troba l’Església Santa Croce que custodia valuoses obres, entre elles un tríptic de Bicci di Lorenzo que representa a la Verge amb el Nen i els Sants. És important el Museu del Vi, un itinerari a través de la història, la cultura i la tradició del famós vi negre produït aquí des de fa segles. També suggerim una visita al convent de Sant Francesc que és la seu del Museu d’Art Sagrat de Greve in Chianti amb una sorprenent col·lecció de pintures, escultures i mobles dels segles XIV i XIX.

Piazza Matteotti de Greve in Chianti

9. Bodega de Antinori del Chianti Classico

Sortirem de Greve in Chianti i de la carretera panoràmica Chiantigiana, per fer l’última incursió en el Chianti, en aquest cas, per anar a visitar una de les bodegues més importants de la zona. Es tracta de la bodega de Antinori nel Chianti Classico, obra de Renzo Piano. No te la pots perdre, té un munt de detalls impressionants, com l’escala helicoidal que puja des de l’aparcament fins al restaurant de la segona planta, l’acer corten de les parets, els detalls de decoració de la botiga, etc…

Bodega de Antinori del Chianti Classico

L’horari d’obertura per fer les visites i les degustacions és de les 10:00 a les 18:30h. Hi ha molta varietat de visites que es poden fer i us les adjunto amb la seva pàgina web, aquí.

Bodega de Antinori del Chianti Classico

10. Impruneta

Vista o visitada l’espectacular bodega, ens acostarem a l’últim poble de la Vall de Chianti que bé mereix una aturada, per petita que sigui. El poble ja es troba molt proper a la ciutat de Florència. És Impruneta. Impruneta és també coneguda gràcies a la gran i antiga tradició en la producció de maons i terracotes. La terracota d’Impruneta s’ha convertit, al llarg dels segles, en un element característic de l’arquitectura i del paisatge toscà, així com un producte famós i exportat a tot el món.

Des de l’Edat Mitjana, Impruneta ha estat naturalment vinculada als esdeveniments polítics i econòmics de la propera Florència. El veritable propulsor d’Impruneta ha estat des de llavors el famós Santuari de Santa Maria, fundat en el 1060. De fet, probablement hi va haver un lloc de culte aquí des de l’època dels Etruscos. L’actual basílica fou fundada després del descobriment de la imatge sagrada de la Madonna i que ara es conserva en l’interior del santuari. En el seu interior es conserven destacades obres de Michelozzo i Luca de la Robbia.

Basílica de Impruneta

El culte a la Madonna de Impruneta ha afavorit al llarg dels segles l’acumulació de diverses donacions conservades avui en el Museu del Tresor de Santa Maria, que es troba en l’interior de la Logia. El punt de trobada del poble, a més del mercat tradicional i les festes del poble, és la cèntrica Plaça Buondelmonti, també coneguda gràcies a una famosa il·lustració gràfica de Jacques Callot del 1620, que la representa durant la Fira de San Luca. Des de la plaça, amb un breu passeig, es pot arribar al Forn Agresti. Aquest complexe, de propietat municipal, és important no només pel valor històric del conjunt d’edificis, que es remonta a principis del Segle XVIII, sinó també perquè aquí es conserven les eines, els motlles i els models utilitzats fins fa unes dècades, quan el forn encara estava en funcionament. Avui en dia, no només és un centre de documentació de la terracota d’Impruneta, sino que també és un lloc on es realitzen concerts, mostres i degustacions. Si voleu tenir més informació d’Impruneta, aquí us adjunto la seva pàgina web.

La Fornace Agresti

11. Florència

Visitada Impruneta ja serà l’hora de finalitzar la carretera panoràmica SR222 i arribar-nos a l’aeroport de Florència per retornar el cotxe de lloguer. Un cop fet aquest tràmit, des del mateix aeroport fins al centre de Florència agafarem el tramvia o l’autobús, els dos mitjans de transport que podem utilitzar per fer aquest trajecte:

  • La línia T2 del tramvia et deixa en el centre de Florència en tant sols 26 minuts (et deixa a la Piazza dell’Unità italiana just al costat de l’estació de Santa Maria Novella). El problema del tramvia és que tindrem de comprar un bitllet addicional per cada maleta gran que hi portem. El preu del tramvia és de tant sols 1,5 euros.
  • Com hem dit, també podem agafar l’autobús: hi ha un servei d’autobús directe, “Vola in Bus” operat per BusItalia ara, que uneix l’aeroport amb l’estació central de tren de Santa Maria Novella en uns 20 minuts. Aquesta estació és molt cèntrica i des d’ella pots anar caminant a quasi qualsevol punt de la ciutat. El bitllet d’anada costa uns 6€ i es poden comprar a bord del conductor sense cost addicional. Els autobusos surten de l’aeroport cada 30 minuts.

Un cop arribem a la zona de Santa Maria Novella, anirem a buscar el nostre allotjament (Max Appartments), ubicat al costat de la Porta al Prato, a la Via del Ponte alle Mosse, a uns 12 minuts a peu de l’estació de tren de Santa Maria Novella. Aquí hi passarem les properes 4 nits (per disposar de 3 dies sencers per visitar la ciutat de Florència).

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, així com els kilòmetres recorreguts i el temps destinat per això (131,00km / 3h 9min). Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de cada una de les ciutats i pobles, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots:

Categories
LA TOSCANA

11. CORTONA + AREZZO + SIENA

Durant el matí acabarem la visita a Cortona, ja sigui a dins del casc històric o a les atraccions de les afores. Un cop finalitzem la visita a Cortona, anirem fins a la capital de la província, Arezzo, i la visitarem. El seu centre històric val molt la pena. Es tracta d’una preciosa ciutat medieval que fou l’escenari de la pel·lícula “La Vida es Bella”. Passarem la nit a Siena o als seus entorns, pensant en la ruta que farem l’endemà.
Índex
1. Arezzo
2. Nit a Siena

1. Arezzo

Si vas a viatjar a la Toscana, després de visitar Florència, Pisa, Siena o la famosa campinya toscana, hauries de reservar-te una mica de temps i donar-li una oportunitat a altres petites ciutats. Una d’elles és Arezzo, la preciosa ciutat medieval que va servir d’escenari per a La vida es bella. T’expliquem què veure a Arezzo en un dia.

Arezzo

Més enllà dels llocs a veure a Arezzo, la nostra recomanació és que no deixis de recórrer els seus carrerons en calma. La Toscana està per gaudir-la i no només entre turons i vinyes.

Començarem la visita per la Basílica de Sant Francesc amb un dels cicles de frescos renaixentistes més bells d’Itàlia. Hi ha grans artistes del Renaixement italià que no han arribat a tenir tanta fama, però que en Italia son tant coneguts com Miquel Àngel, Rafael o Leonardo. Un d’ells és Piero della Francesca, un artista del segle XV originari de Sansepolcro, a pocs kilòmetres d’Arezzo.

Basílica de Sant Francesc

Aquí, a Arezzo, va deixar una de les seves obres mestres: el cicle de frescos La llegenda de la Vera Cruz, en la capella Bacci de la Basílica de Sant Francesc. Després de quinze anys d’investigació per combatre la sulfatació, una “enfermetat” que els estava deteriorant, en el 2016 es va realitzar una restauració i llavors ja es varen poder admirar en tot el seu “nou” esplendor. Els efectes cromàtics, els jocs de llum, el realisme de les figures… hem de fixar-nos en tots els detalls i dedicar-li tot el temps que mereix a aquest cicle de frescos que comença amb la mort d’Adam i acaba amb l’exaltació de la Vera Cruz i el seu retorn a Jerusalem. En la seva pàgina oficial ho pots consultar tot: horaris, preus,…

Els horaris per accedir al temple son de Dilluns a Divendres de 9:00 a 13:00h i de 14:00 a 18:00h; i els Diumenges de 9:00 a 13:00h. Els preus per accedir a la Basílica i per veure els frescos son de 8€. Fan visites guiades de 25 persones cada 30 minuts.

Capçalera de la Basílica de Sant Francesc

El primer que tens que veure a Arezzo, a part de la Basílica anterior, és la Piazza Grande. Tota bona ciutat medieval té la seva plaça major i Arezzo no seria menys. La Piazza Grande d’Arezzo té totes les cartes per a ser un caos: inclinada, irregular, amb elements arquitectònics de totes les èpoques – romànics, gòtics, renaixentistes, barrocs – però, com per art de màgia, resulta de lo més armoniosa.

Piazza Grande d’Arezzo

Si et col·loques en el seu centre i mires al teu voltant, al principi estaràs una mica aclaparat, això sí… Et trobaràs amb el preciós àbsis romànic – en part restaurat en el segle XIX – de Santa Maria de la Pieve; amb la font pública del segle XVI; amb el palau barroc del Tribunal; amb el Palau de la fraternitat dels laics, gòtic avall i renaixentista en la planta superior, i amb els porxos de les Logge Vasari, del segle XVI. Quina barreja artística, oi?

Piazza Grande d’Arezzo

Per cert, el Palau de la fraternitat dels laics el reconeixeràs per la seva espadanya amb rellotge del segle XVI que indica també els dies, les fases lunars i els moviments del Sol.

Palau de la fraternitat dels laics

En la Piazza Grande és on hi tenen lloc els grans esdeveniments de la ciutat, entre ells el mercat d’antiguitats, una vegada al mes, i, sobretot, la Giostra del saracino (justa del sarraí), una evocació històrica medieval que es remunta al segle XIII, ni més ni menys.

Logge Vasari a la Piazza Grande

Com dèiem, a la mateixa plaça hi ha l’església de Santa Maria de la Pieve, la qual té el seu àbsis en la mateixa plaça. Tanmateix, l’entrada està en un dels carrers principals d’Arezzo: Corso Italia. Per arribar a ella, es passa per un carreró molt característic: Via di Seteria.

Església de Santa Maria de la Pieve, vista des de la Piazza Grande

La seva façana romànica és una meravella. El què més crida l’atenció son les seixanta-vuit columnes desiguals en la part superior, i els baix-relleus del segle XIII amb representacions al·legòriques dels mesos a sobre del portal principal. Per suposat, tampoc has de perdre’t el preciós campanar de principis del segle XIV.

Façana principal de l’Església de Santa Maria della Pieve
Interior de Santa Maria della Pieve

Val la pena entrar, i a part de l’església i el seu interior, contemplar el políptic de l’Altar Major, una altra de les joies de l’església del segle XIV.

Els horaris per entrar a l’església son de 8:00 a les 12:30h i de les 15:00 a les 18:30h. L’entrada és gratuïta.

Si no falta la plaça major, tampoc pot faltar la Catedral d’Arezzo, encara que a diferencia de lo habitual, no es trobi en aquesta plaça major: està en la part alta de la ciutat. La Catedral Gòtica de San Donato també té elements de tots els segles. La façana és neogòtica i l’escalinata que porta a ella és del segle XVI. I dins no ens hem de perdre l’arca de marbre de San Donato, del segle XIV però encara gòtica, a sobre de l’altar major; el fresc de La Magdalena, de Piero della Francesca, del segle XV, a sobre de la porta de la sagristia i, just al costat, la gran tomba del bisbe Guido Tarlati, del segle XIV.

Catedral d’Arezzo

L’horari d’obertura de la catedral és de les 6:30 a les 19:00h.

Interior de la Catedral

Continuarem la nostra visita a la ciutat anant fins al Palazzo Pretorio, que es troba en la Via dei Pileati, i que ens sembla dels més bonics i originals d’Arezzo. La seva façana està decorada amb una gran quantitat d’escuts d’armes tallats dels capitans i podestàs de la ciutat. Actualment és la seu de la Biblioteca i del Museu Medieval, però anteriorment va servir de presó durant 326 anys.

Palazzo Pretorio

Seguirem cap a la Fortezza Medicea, la qual és la denominació de les fortaleses construïdes pels Mèdici en diferents llocs del centre d’Itàlia. Les podem trobar a Siena, Cortona, Arezzo i normalment des d’elles es tenen unes vistes fantàstiques de la ciutat. Recomanem arribar fins a ella per les vistes panoràmiques que ofereix de tots els voltants d’Arezzo.

L’horari per visitar la Fortalesa és durant els mesos d’estiu els dies entre setmana de 13:00 a 17:00h (excepte dimarts que està tancat), i el cap de setmana de 10:00 a 17:00h. El preu de l’entrada és de 4€ (2€ l’entrada reduïda).

Fortezza Medicea

També val la pena la visita a Casa Vasari. El Museu Casa Vasari d’Arezzo està dedicat al pintor, arquitecte i escultor Giorgio Vasari. Aquest artista va néixer i viure en aquesta ciutat, concretament en la mateixa casa on ara es troba el seu museu. D’aquesta forma, aquest lloc permet conèixer com era la casa d’un artista del Renaixement, amb algunes sales decorades amb frescos del propi pintor o dels seus alumnes. També es poden veure fins a 50 pintures d’altres artistes.

L’horari d’accés al museu és de dilluns a dissabte de 9:00 a 19:30h (dimarts tancat), i el diumenge de 9:00 a 13:30h. El preu de l’entrada és de 4€ (2€ l’entrada reduïda).

Museu Casa Vasari

Creiem que val la pena acostar-se a l’Anfiteatre Romà d’Arezzo. Actualment només queden les ruïnes, però tot i així, recomanem la seva visita per veure el què fou en el seu dia un anfiteatre amb forma el·líptica de 120 metres. Fou construït a finals del segle I amb pedra arenisca i maons i tenia una capacitat de fins a 10.000 persones. L’anfiteatre es pot veure des de fora o es pot combinar la visita amb la del Museu Arqueològic per 6€, ja que es troba ubicat al seu costat.

Anfiteatre Romà d’Arezzo

Com en tota bona ciutat italiana, no falten esglésies a Arezzo. A més de les que ja s’han citat, n’hi ha unes altres tres de molt interessants. Una és la Basílica de Sant Domènec, sobre tot per el seu crucifixe del segle XIII d’un dels grans artistes italians de l’època: Cimabue. Una altra és l’abadia de les Santes Flora i Lucila, amb un altre crucifixe, en aquest cas de principis del segle XIV. I l’última, ja en les afores d’Arezzo, és el Santuari de Santa Maria de les Gràcies, amb el seu altar major renaixentista en marbre i terracota.

Basílica de Sant Domènec amb el seu crucifixe de Cimabue

I per finalitzar amb la visita turística a Arezzo, us anunciarem els dos museus principals que s’han de veure a Arezzo. Un és el Museu d’art medieval i modern, amb obres toscanes des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX, ubicat en un edifici renaixentista. L’altre és el Museu arqueològic nacional Gaio Cilnio Mecenate, ubicat a tocar l’Anfiteatre Romà. D’aquest últim és força interessant la secció Etrusca: no ens hem de perdre la Cràtera de Euphronios (del segle VI a.C.), un gran atuell de ceràmica grega trobada en una tomba etrusca amb la representació d’Hèrcules lluitant contra les amazones. Ella sola val l’entrada al museu. En la secció romana els “vasi corallini” o “terre sigillate”: atuells de ceràmica típics de la zona pintats de vermell corall. Des del museu també es pot accedir a les restes de l’anfiteatre romà.

Cratere di Euphronios

Sabies que Arezzo és la ciutat on es va ambientar la pel·lícula “La vida es bella” de Roberto Benigni? Sí, Guido Orefice, el protagonista, vivia aquí amb la seva dona Dora i el seu fill Giosuè abans de ser deportat al camp de concentració nazi.

2. Nit a Siena

Visitat Arezzo serà el moment d’anar a buscar el nostre allotjament. Hem pensat contractar-lo a la ciutat de Siena pensant en l’etapa que realitzarem el dia de demà, ja que està previst sortir des de Siena per una carretera panoràmica. Es troba a la Via Porrione, nº110 de Siena (All’Ombra della Torre).

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, així com els kilòmetres recorreguts i el temps destinat per això (98,20km / 1h 40min). Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de cada una de les ciutats i pobles, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots: